‘La mort sense ningú’

Jordi Tiñena crea un policia filòsof en la seva primera novel·la negra “La mort sense ningú” (Llibres del delicte), és la primera novel·la negra de Jordi Tiñena, l’autor tarragoní, reconegut per una llarga trajectòria i diversos premis literaris penetra en una dimensió narrativa que va més enllà del que se li demana al gènere criminal. Pel mateix preu d’una novel·la negra a l’ús, entrem en … Continua la lectura de ‘La mort sense ningú’

Una nova llar estrelles enllà?

Avui m’he sentit xiquet. La NASA havia anunciat una roda de premsa per a donar una important notícia, a les 7 de la tarda, hora local. Neguit, impaciència, una mica de nervis. A la mateixa hora el Madrid està perdent dos a zero, però jo busco informació galàctica de debò. I començo a trobar imatges pel twitter del sistema Trappist-1 i els seus set planetes, … Continua la lectura de Una nova llar estrelles enllà?

Quan dic Van Gogh

Tothom coneix Van Gogh, i quan dic Van Gogh, vull dir Vincent. La seva pintura es reconeix a distància, la passió, el color, la llum, la follia… Tothom coneix també la seva història, més o menys, l’angoixa, la pobresa, la follia… Molts envegen un talent incomprès al seu dia, únic, irrepetible, i el seu rostre, torturat, es passeja pels llibres d’història; autoretrat de la recerca … Continua la lectura de Quan dic Van Gogh

La gallina dels ous d'or

La comarca està d’enhorabona! Si més no, ho sembla… El Priorat ja té cert reconeixement internacional per la qualitat de la seva producció agrícola de vi i oli, també som objectiu del mercat turístic per la preservació de l’entorn, el clima i l’oferta d’activitats. A més, estem defensant projectes per a la protecció del nostre patrimoni natural i cultural, com ara la Carta del Paisatge, … Continua la lectura de La gallina dels ous d'or

Parlant la gent no s'entén?

Seguint amb les reflexions a què em porten els acudits, avui prenc com a excusa un que em fa riure molt cada cop que l’escolto i el veig, perquè està tret d’un surrealista gag dels genials Tip i Coll: -Buenas, soy paraguayo y vengo a pedirle la mano de su hija para hacerla feliz. -¿Para qué? -Paraguayo. Quan era petit no entenia els gags de … Continua la lectura de Parlant la gent no s'entén?

Les cendres del rabí

Durant molts segles s’ha mantingut un tabú sobre la història dels jueus al nostre país, molt específicament dels coneguts a Mallorca com a xuetes. A diferència de la resta de jueus de la península els illencs foren perseguits fins ben avançat el segle XVII quan la Inquisició encara els cremava vius en les darreres fogueres de Palma. El periodista, escriptor i significat membre de la … Continua la lectura de Les cendres del rabí

Encara en Pujol

No sé si és certa o no però, m’ha arribat via facebook (aquí el meu dubte), una notícia que diu més o menys que en Jordi Pujol (l’exhonorable) ha dit en un titular alguna cosa així com: “Si va a la presó amenaça a l’Estat que publicarà un dossier, que farà caure la democràcia.” Em sembla una fanfarronada majúscula i, també, un insult a totes … Continua la lectura de Encara en Pujol

Priorat el documental

Sensacional documental dedicat al Priorat el que vàrem poder gaudir el passat dimarts al Sense Ficció de TV3. Sempre complau que els grans mitjans de comunicació parlin del país petit de cadascú, i més en aquests verals on no estem gaire acostumats a veure’ns a la tele en horaris de màxima audiència. I encara ens agrada més si se’n parla bé. El súmmum és que … Continua la lectura de Priorat el documental

Doctor, doctor, em fa mal si…

Un dels sentits més útils per sobreviure dignament és el de l’humor. L’humor no tan sols ens alegra la vida, sinó que és un mitjà fantàstic per a explicar la realitat. El més simple dels acudits, si ens posem a analitzar-lo, pot amagar tota una filosofia de vida. Vet aquí un exemple. -Doctor, doctor, si poso la mà dreta darrere de l’espatlla esquerra em fa … Continua la lectura de Doctor, doctor, em fa mal si…

El lleó destronat (conte de Nadal basat en fets reals)

A les persones afectades de Fibromiàlgia i/o Encefalomielitis miàlgica (SFC) i per extensió,a les persones amb malalties cròniques víctimes d’un sistema inhumà Al principi no s’ho va creure i anava a treballar tot i trobar-se just, fins al punt que una vegada hi va anar amb una sabata de cada color. Lògicament, ja no rendia el mateix, estava defallit i no tenia el cap clar. … Continua la lectura de El lleó destronat (conte de Nadal basat en fets reals)

On és la democràcia?

Darrerament s’esdevé al nostre país que una sèrie de càrrecs públics, des de consellers de la Generalitat fins a regidors municipals, han de passar per força i sense grat, pels tribunals de “justícia” i que la llei espanyola sembla que diu que en aquest país (ens havien enganyat) no hi ha llibertat d’expressió, doncs no s’entén que en un Parlament els polítics elegits democràticament no … Continua la lectura de On és la democràcia?

Detenció Joan Coma; agressió democràtica

Ahir van detenir en Joan Coma. Aquest regidor de l’Ajuntament de Vic, el passat mes d’octubre va ser cridat a declarar a Madrid per haver defensat un acord del Parlament de Catalunya durant un ple. No es va presentar a l’esmentada citació Judicial argumentant que en un estat democràtic com el nostre aquesta citació no tenia sentit. La llibertat d’expressió ha de prevaldre, sobretot en … Continua la lectura de Detenció Joan Coma; agressió democràtica

La Rachel del Priorat

A vegades, quan intentem explicar què és el Priorat a persones que vénen d’horitzons molt diferents, i que no volen quedar-se amb la impressió superficial que alguns tòpics poden vehicular, recorrem a la frase que diu que “el Priorat, o t’atrapa o t’escup”. La Rachel era un exemple claríssim d’aquesta afirmació, el Priorat la va atrapar de la manera més forta possible. Ella el va … Continua la lectura de La Rachel del Priorat

Siurana mor d'èxit?

Conec Siurana des de l’agost de l’any 85. Aleshores pujar al regne d’Abdelàzia era fer un petit París-Dakar que ens portava gairebé una hora, i algun càrter trencat, des de la cruïlla fins dalt el poble. La mateixa pista la feia gairebé tan inexpugnable i solitària com a l’època de la reconquesta. Al poble, dos petits bars, poques cases mig restaurades, pocs habitants, alguna família … Continua la lectura de Siurana mor d'èxit?

Pneumàtics digitals

En pocs anys la humanitat va fer un periple de segles i hem passat del món analògic fins al digital a velocitat interestel·lar. Els nostres ancestres necessitaven una eternitat per pair els grans invents i adoptar-los com a part de la cultura pròpia. La roda, sense anar més lluny, des que es va inventar (neolític), passant pels sumeris que la van emprar i perfeccionar, van … Continua la lectura de Pneumàtics digitals

Telèfons intel·ligents (o no)

Fa uns dies llegia que el mòbil d’un violador havia estat clau per a situar-lo a l’escenari del seu últim acte criminal. Llegeixo al Periódico que un estudi magnífic sobre la circulació de vehicles a les ciutats i la congestió del tràfic a les mateixes està realitzat per l’empresa TomTom, que tots coneixem pels seus navegadors. I ahir vaig trucar a la meva dona per … Continua la lectura de Telèfons intel·ligents (o no)

Xarxes Socials

No porto el mòbil, i tinc un acudit molt bo que explicar al món, i ara no ho puc fer, ells necessiten conèixer el divertit que sóc, tots els Likes que guanyaria, però el mòbil no està, avui amb les presses l’he deixat a casa i no puc comunicar al món el graciós que sóc, el bé que sé escriure, els articles tan encertats i … Continua la lectura de Xarxes Socials

A la manera de Trump

Darrerament hi ha una sèrie d’esdeveniments polítics arreu del planeta que em comença a preocupar d’una manera seriosa. Diria que la democràcia, en el seu sentit més ampli de la paraula, està ferida de gravetat; i el que és pitjor ningú se n’adona o fa veure que no passa res. (de fet no sé què és més dolent). Us passaré a referir una sèrie de … Continua la lectura de A la manera de Trump

D'on prové la paraula madurar?

Quan et trobes en aquesta etapa de la vida en què comences a deixar de ser petit i avances, de forma inevitable, cap a l’edat adulta, et diuen (t’alerten) que t’estàs fent gran, que t’has de convertir en un home, que certes llicències que t’eren permeses de xiquet, certes febleses, han de passar a la història, a la teva història, que has de madurar; com … Continua la lectura de D'on prové la paraula madurar?

El nostre pitjor enemic. Una reflexió sobre la llibertat i l’opressió

Ens ha sorprès gratament la primera novel·la del prioratí Jesús Tibau, mereixedora del XXXIII Premi de narrativa Ribera d’Ebre. Avesats als seus relats més o menys curts i als nanocontes, en El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions) canvia de registre amb una novel·la breu, però intensa i ben tramada que sedueix al lector amb un lèxic a vegades poètic i una amb atmosfera gairebé onírica … Continua la lectura de El nostre pitjor enemic. Una reflexió sobre la llibertat i l’opressió

Priorat en persona: 4 edicions = 8 anys de trobades d'escriptors

Ara fa un mes vam fer la segona part de la trobada Priorat en persona que cada any, en edicions de dos anys, duu al Priorat 6 escriptors convidats pel Centre Quim Soler a viure la comarca. Diem a viure i no a veure perquè el que pretén aquest projecte, que com us diem al títol, fa 8 anys que dura, és mostrar als escriptors … Continua la lectura de Priorat en persona: 4 edicions = 8 anys de trobades d'escriptors

Ja som independents! Vaja, rectifico: Ja podríem ser independents!

Un dia vaig tenir el privilegi de reunir-me amb el Professor Eduard Segarra, advocat del Bufet Roca i Junyent i president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, i possiblement el màxim expert en dret internacional de tot l’estat Espanyol. L’objectiu de la reunió era aclarir d’una forma objectiva què carai ens estava passant als catalans i a Catalunya des d’una perspectiva de … Continua la lectura de Ja som independents! Vaja, rectifico: Ja podríem ser independents!

"Tots sabem el que passa a Catalunya"

Hi ha gent que és especialista a crear problemes on no n’hi ha i després pretendre fer creure als altres que posa tot de la seva part per solucionar-los, i si a sobre, la cosa funciona, són ells el que volen posar-se la medalla. Com també hi ha gent que de la llengua en fa problema sociopolític i després busca solucions intermèdies com si fossin … Continua la lectura de "Tots sabem el que passa a Catalunya"

Els números

Aquest matí he escoltat a la ràdio que hi ha uns 4 milions de persones que l’únic ingrés que tenen és un ajut del govern de 300 euros o menys. Calculant que cada unitat familiar està composta d’unes quatre persones -parella i pares-, però alguns no tindran parella i altres hauran perdut algun dels seus progenitors o algunes parelles cobraran tots dos, podríem dir que … Continua la lectura de Els números

Impermeable

Jordi Masó és un escriptor especialitzat en microcontes i, sobretot, un enamorat d’aquest gènere. Des de fa sis anys gestiona el blog La bona confitura, on recull microcontes de diversos autors. Fa uns dies hi ha penjat el meu conte Impermeable, del recull El noi del costat del padrí. Es tracta d’un conte atípic del meu repertori, amb una trama un xic surrealista o, millor … Continua la lectura de Impermeable

A propòsit de les pensions

Resulta difícil asseure’s a escriure un article d’opinió que no parli d’aquesta realitat surrealista que ens desborda cada dia. El conjunt de despropòsits polítics arriba a tenir tanta envergadura i ens absorbeix tant, que sovint resulta recomanable fer una pausa, abstreure’s de tot plegat i deixar de banda el moment per poder pensar seriosament en el futur. De tal manera que no escriuré sobre l’estàtua … Continua la lectura de A propòsit de les pensions

Priorat 2.0

Va ser Jaume Arnella qui fa poc més d’un any, en una entrevista en aquest mateix digital, responent a una qüestió sobre com havia canviat el Priorat que ell va conèixer a la dècada dels 70 del segle passat, va fer una afirmació que se’m va quedar gravada: “Mira si estava magra la cosa que recordo que hi havia qui deia que aquesta comarca no podia … Continua la lectura de Priorat 2.0

"Ben vestits"

L’altre dia caminant en direcció a casa vaig veure un grupet de gent, més o menys “ben vestida” al davant del jutjat, de fet, això crec que passa davant de tots els jutjats d’arreu. I em preguntava per què la gent que va als jutjats vesteix més “elegantment” que normalment. La resposta em va semblar més inquietant encara que la pregunta. Ara us en faré … Continua la lectura de "Ben vestits"

7000 funcionaris més! (?)

Avui he llegit que la Generalitat incrementarà en 7000 els funcionaris del país. Sincerament, costa d’entendre. Intento explicar com ho veig jo… Imaginem una família. Tothom treballa d’autònom, tenen petits negocis familiars: una botiga, un despatx d’arquitectes, un és lampista, l’altre granger… Fins i tot els avis encara van al camp. Ja fa anys un dels germans, veient que tota la família anava de bòlit, … Continua la lectura de 7000 funcionaris més! (?)

Equivocar-se és de pares

En un anunci d’algun curs d’anglès per correspondència (un més amb els que cada any ens assetgen al mes de setembre aprofitant l’esperit amb què arrenca la nova temporada escolar), un xiquet entra a l’habitació i li crida al seu pare, amb aquella energia que desprenen quan acaben de fer un descobriment: “no és club, sinó clab!” (ho he escrit tal com sona fonèticament). El … Continua la lectura de Equivocar-se és de pares

Una de cotxes

La pròxima setmana, el RallyRACC Catalunya-Costa Daurada recorrerà les carreteres tarragonines. Per als qui no siguin aficionats al tema, cal aclarir que aquest ral·li és l’únic d’Espanya que actualment és puntuable per al campionat del món, i que antigament aquesta prova se celebrava sota el nom Rallye Catalunya-Costa Brava, marca sota la qual va aconseguir un gran prestigi entre públic i pilots. Sempre he pensat … Continua la lectura de Una de cotxes

Dimitir no és un nom rus

Els anomenats “crítics” del PSOE no han perdonat les derrotes en les eleccions autonòmiques de Galícia i Euskadi i en les dues eleccions generals de l’últim any, on els socialistes, liderats per Pedro Sánchez, van obtenir uns resultats pèssims. El diari El País del passat dia 28 de setembre, en un duríssim editorial, opinava que totes aquestes circumstàncies haurien d’haver provocat la dimissió de Sánchez: “Qualsevol … Continua la lectura de Dimitir no és un nom rus

Plaques i inauguracions

Fa temps que em fixo en les plaques d’inauguració que hi ha penjades en molts edificis públics que em fan pensar en el perquè es posen; de la mateixa manera, també hi ha gent que fa temps demana (i amb raó) retirar tots els símbols del franquisme, però em xoca que les “autoritats” (paraula que mai m’ha agradat) quan inauguren una obra pública (que no … Continua la lectura de Plaques i inauguracions

Deixar-ho estar

Tarda d’agost. Breu parèntesi a la xafogor que s’agraeix. Amb mon fill visitem les pintures rupestres d’Ulldecona. Sé que xalarà, perquè als seus set anys el fascinen els primitius i la història en general; no sé per què deu ser (mode ironia). El guia és molt didàctic; assaborim cadascuna de les figures que es distingeixen, ens emocionem amb les que es deuen haver perdut, i … Continua la lectura de Deixar-ho estar

Les noves tecnologies i els infants

No podem lluitar contra el futur, ningú pot barallar-se amb el temps, ell sempre guanya, sempre ens passa pel damunt, ens fa grans i acabarà amb nosaltres, després esborrarà la nostra memòria com la dels nostres avantpassats… Ep, aquesta darrera afirmació és falsa, tindrem al senyor Google que mantindrà els nostres escrits, les nostres fotografies, el que vulguem deixar, serem eterns en la memòria fins … Continua la lectura de Les noves tecnologies i els infants

Ni allò que més estimo, ni el llibre més llegit

Em preocupa, i cada vegada més, la perversió del llenguatge que utilitzen, bàsicament, els publicistes, però també els polítics i altres venedors de fum que cada dia omplen les pàgines dels diaris, les ones de ràdio i les imatges de televisió. En tenim molts exemples diàriament, de l’ús inapropiat o indegut d’adjectius en frases, l’excés d’anglicisme que omplen la boca d’una falsa modernitat per esdevenir … Continua la lectura de Ni allò que més estimo, ni el llibre més llegit

De bons i dolents, de nosaltres i dels altres

Aquest estiu reposen Curro Jiménez a La 2 de TVE. És una d’aquelles sèries mítiques dels anys 70 que, atesa l’existència d’un sol canal, gaudien d’una enorme popularitat. La miràvem en família (llavors només hi havia un televisor a cada casa, com a molt) i l’endemà es comentaven amb els amics. Avui me la miro des de dues perspectives: la del record i amb un … Continua la lectura de De bons i dolents, de nosaltres i dels altres

Generació YT

És evident que, des de fa un temps, convivim diàriament amb noves formes de comunicació. Xarxes socials i un munt d’aplicacions que, teòricament, ens fan a tots a vida més fàcil, són, avui, costums inseparables de gairebé tothom, o si més no, de les últimes generacions. Com a mètode d’expressió, YouTube és la que sense cap mena de dubte ha crescut més ens els últims anys. … Continua la lectura de Generació YT

Maleïts pervertits

La recent publicació als mitjans de comunicació de la desarticulació a Tortosa d’una xarxa de pornografia infantil, ha tornat a posar sobre la taula un tema monstruós, d’aquells que posen els pèls de punta i dels quals no agrada parlar. Com si fer-ho fos políticament incorrecte o un tabú sobre el qual més val passar de puntetes. De manera massa recurrent, els mitjans es fan ressò … Continua la lectura de Maleïts pervertits

Exoplaneta acollidor?

Gràcies a la difusió que n’ha fet Salvador Macip, escriptor i científic que segueixo de fa molts anys a les xarxes socials, m’assabento que un català, Guillem Anglada-Escudé, ha descobert un exoplaneta que podria tenir les condicions òptimes per a acollir vida, tot just aquí a la vora, orbitant a 4,2 anys llum al voltant de l’estrella Pròxima Centaure, la que es troba menys lluny … Continua la lectura de Exoplaneta acollidor?

De casualitats a sort

Feia dies que pensava que “em tocava” escriure un article per aquest mitjà, normalment intento escriure’n un cada mes, però aquesta vegada no sabia ben bé quin tema tractar. Però, vet aquí, que aquesta nit he tingut un somni, i dintre del somni estava mirant llibreries i totes les trobava massa fosques, amb poc llum i no podia llegir correctament els noms dels llibres per … Continua la lectura de De casualitats a sort

La cultura de la violència

Si vis pacem, para bellum. O traduït al català, “si vols la pau, prepara’t per a la guerra”. Aquesta és la màxima llatina que dóna nom a la que probablement ha estat la bala més fabricada i utilitzada a escala mundial: la 9 mm. Parabellum. Als europeus (sí, del Pirineu cap avall encara som europeus, ni que sovint ens encaparrem a intentar-ho desmentir en base a … Continua la lectura de La cultura de la violència

Vèncer

[pullquote]Per cada medallista hi ha centenars, milers, d’esportistes que s’esforcen dia a dia i no assoleixen aquest “èxit” ni aquest reconeixement[/pullquote]Estem en plens Jocs olímpics i, sovint, després de l’èxit d’algun/a esportista, s’afirma entre exclamacions que l’esforç té recompensa. Hi estic d’acord, però aquesta frase no només ha de mencionar-se quan algú aconsegueix penjar-se una medalla, preferiblement d’or. Per cada medallista hi ha centenars, milers, … Continua la lectura de Vèncer

Tossudament natural

Que la Naturalesa és sàvia és una d’aquestes frases tòpiques que t’acostumes a escoltar de petit i que rarament poses en entredit, però si et poses a reflexionar una mica (cosa molt saludable, o no) t’adones que no és del tot certa. Normalment s’atorga un caràcter positiu a les coses naturals, mentre que la paraula artificial es carrega de connotacions negatives. Aquesta és una visió bucòlica … Continua la lectura de Tossudament natural

"Compra a casa, ven a casa i faràs casa"

Els qui vivim al Priorat, estiguem o no involucrats directament en el món del vi, prenem i tenim consciència de la importància que té per al conjunt de la comarca el vi com a un dels productes agraris amb més pes econòmic i social de la mateixa. Dic tot això perquè quan vas per Catalunya, ja sigui en restaurants com en llocs oficials o organitzats … Continua la lectura de "Compra a casa, ven a casa i faràs casa"

Plorar sang de toro

[pullquote]No generalitzeu amb tothom, a mi aquí no m’hi fiqueu[/pullquote] Ja fa gairebé una setmana que el torero Víctor Barrio va morir a conseqüència d’una cornada al tòrax. Van passant els dies i la tragèdia volta i volta per la xarxa a cada minut. Bé, l’actualitat mana i no es pot fer gran cosa –vaig pensar-. La sorpresa ha estat veure el tema estrella avui … Continua la lectura de Plorar sang de toro