La Cova

En la història de la humanitat sempre han existit dos tipus de persones, els que volen sortir de la cova i els que es volen quedar dintre. A l’inici dels temps la majoria devia voler estar ben resguardat entre les pedres, amb el temor del desconegut, amb la por que tots tenim al que no hem vist mai. Però un dia va néixer el primer valent, que va decidir sortir, anar una mica més enllà de l’arbre que donava menjar o de la zona on es podien caçar conills sense cap perill. I va descobrir el mar, les muntanyes, els rius, el risc, la gana, patir…, però va ser lliure, no tot era perfecte però era lliure. I va morir, però no va morir a la cova.

A poc a poc la resta van anar sortint, cada cop més i més lluny, fins que alguns ja es van atrevir a viure a l’aire lliure, construir les seves primeres cases, ser menjats pels animals salvatges, patir gana, perdre collites, no tenir la seguretat de la cova, però a canvi van poder sortir del forat per a rates que havia estat la cova pels avantpassats. Quan la majoria va sortir de la cova els que quedaven dintre no van tenir més remei que sortir, què feien vivint en un forat quan un podia viure on volia?

I milers d’anys després estem igual, amb la mateixa classificació, els que volen sortir de les rutines o els que es volen quedar dintre. I això ho veiem cada dia. Estem a la nostra feina, un dels nostres companys té alguna idea com canviar la manera d’organitzar les trucades telefòniques, i sempre hi ha la mateixa resposta, una majoria que no vol, que tot està bé, i una minoria que està d’acord en canviar –els que es volen quedar a la cova i els que volen sortir-, i segons com avancin les negociacions alguns surten de la cova i altres entren, i amb el temps quan les coses canvien ens adonem que no era tan difícil, que tampoc ha passat res, perquè en la nova situació trobarem algú que innovarà el que fa uns dies era la revolució.

Per això en la meva vida he fugit dels que diuen que tot està inventat, que no hi ha res més a fer, que això és així i punt. Perquè la història i el temps ens demostren que estan equivocats, i molt equivocats. Si voleu alguns exemples:

-“El preu de les cases no baixarà mai.” No era una frase únicament catalana, era una frase que es repetia a tot el món. Aquí recomano veure la pel·lícula “The Big Short” o “La Gran Aposta.” Doncs si, van baixar, i moltes es van quedar sense vendre, i vam tenir una crisi econòmica de la llet que es tornarà a repetir en uns anys, perquè l’economia és cíclica.

-“Mai haurem de comprar un mòbil, els regalaran.” Tot va ser un gran negoci de les companyies telefòniques, van fer creure als usuaris que eren els llestos quan ja ho tenien tot pensat. Van crear usuaris de mòbils i després els hi van vendre tot el que van voler.

-“Al món del futbol està tot inventat.” I va arribar Pep Guardiola i semblava que jugués a un altre joc, o el Mourinho amb el seu, o ara el Simeone… Tot es pot canviar, la pregunta és ¿tot el canvi és una millora? Doncs no ho sabrem fins que ho fem.