Vint-i-dues coses que (potser) no sabíeu sobre Cornudella de Montsant

Miquel Martorell Garau 1. Església de Santa Maria Iniciada l’església nova l’any 1400 en estil gòtic avançat, s’anà construint lentament. En començar el campanar, l’obra feta fou derruïda per molt defectuosa. Es tornà a iniciar a finals de 1500 amb plànols de Pere Blay, sent una de les grans mostres del renaixement català. Té dos campanars amb campanes fuses pel mestre castellà Pérez del Corral. … Continua la lectura de Vint-i-dues coses que (potser) no sabíeu sobre Cornudella de Montsant

Mestres d'ofici i oficials artesanals a la vila. Miquel Martorell Garau.

El fiable cens de Floridablanca (1878) ens mostra la importància artesana a la Vila: amb 1.982 habitants relaciona 432 oficis, 144 dels quals pagesos i 98 mestres artesans. La proporció és elevada si comparem Ulldemolins (11 artesans amb 894 h.), Poboleda (16 artesans amb 1.423 h.), Prades (4 artesans amb 797 h.), Falset (75 artesans amb 2.437 h.), o Montblanc (162 artesans amb 3.101 h.). … Continua la lectura de Mestres d'ofici i oficials artesanals a la vila. Miquel Martorell Garau.

Genaro Martorell Badia (1902-1975). La restauració de Siurana. Miquel Martorell Garau

  Neix a Cornudella el 31 de juliol; on també acaba un 16 de maig als setanta-tres anys. El petit de quatre germans (Josep, Amàlia (1), Casimiro (2) i ell mateix) nascuts de Josep Martorell Toda i Maria Badia Escoda, originaris de Cal Toda de Siurana (3) però nascuts a Cornudella per coincidències. El jove Genaro treballa d’aprenent amb el fuster Arnaldo de Cornudella, al … Continua la lectura de Genaro Martorell Badia (1902-1975). La restauració de Siurana. Miquel Martorell Garau

Els guerrillers antifranquistes a les muntanyes de Prades i Montsant. Miquel Martorell Garau.

Presentació: A la tardor de 1999 va caure a les meves mans una notícia que em posà darrera la pista de fets oblidats de les nostres muntanyes i en particular de la nostra vila. La lluita clandestina contra la dictadura, després de la derrota dels constitucionals a mans dels revoltats, es mantenia amb l’esperança que els aliats esbandirien Franco un cop caigut el nazisme. Però … Continua la lectura de Els guerrillers antifranquistes a les muntanyes de Prades i Montsant. Miquel Martorell Garau.

Gabriel Juncosa (1580?-1654). Un mossèn caragirat a la guerra de separació.

Gabriel Juncosa (1580?-1654). Un mossèn caragirat a la guerra de separació. Miquel Martorell Garau. Fill de la vila, no tenim certesa de l’any de naixement. Emparentat amb els Piquer de la Plaçaa (Joan Piquer, batlle des de 1627 fins 1630), i nebot de Gabriel Piquer, fill de Joan, mestre de cases; tots ells fundadors del benefici de Sant Miquel, a la parroquial de Cornudella (1). Els … Continua la lectura de Gabriel Juncosa (1580?-1654). Un mossèn caragirat a la guerra de separació.

ajuntament Cornudella

Els qui regiren la vila des de 1500 fins ara (1991). Miquel Martorell Garau.

El llistat que ofereixo és fruit de les recerques iniciades a la documentació de la vila des de 1973, per encàrrec del doctor Vendrell i del farmacèutic Miquel Secall. Els documents de l’arxiu municipal, els de la parròquia, molts de particulars, els del Molí Salvat, i tants altres; han servit per anar confegint la llista dels qui regiren la vila, fos per l’encarrec del Comtat, … Continua la lectura de Els qui regiren la vila des de 1500 fins ara (1991). Miquel Martorell Garau.

Joaquim Piñol Massot: Un advocat fundador de la C.R.A. La Hispania. Miquel Martorell Garau

Neix a la vila a dos quarts de quatre del matí de l’11 de juny de 1853, i és batejat pel Rv. Manuel Vinyes, ex monjo de Poblet (1). És important dibuixar la línia familiar. Son pare, Josep Piñol Boquer, advocat, fou notari a Cornudella i a Barcelona; els seus coneixements de llatí li permeteren traduir i comentar l’obra del jurista romà Vini. Amic del … Continua la lectura de Joaquim Piñol Massot: Un advocat fundador de la C.R.A. La Hispania. Miquel Martorell Garau

Joaquim Piñol Massot: Un advocat fundador de la C.R.A. La Hispania

Neix a la vila a dos quarts de quatre del matí de l’11 de juny de 1853, i és batejat pel Rv. Manuel Vinyes, ex monjo de Poblet (1). És important dibuixar la línia familiar. Son pare, Josep Piñol Boquer, advocat, fou notari a Cornudella i a Barcelona; els seus coneixements de llatí li permeteren traduir i comentar l’obra del jurista romà Vini. Amic del … Continua la lectura de Joaquim Piñol Massot: Un advocat fundador de la C.R.A. La Hispania

Una copa olímpica de 1936 a Cornudella de Montsant: La copa President Companys

Aquest any de cites olímpiques, es oportú deixar escrit com i de quina manera ha arribat a la vila la COPA PRESIDENT COMPANYS de la federació Catalana d’Escacs, de 1936. Cal recordar que l’any 1936, en fer-se els Jocs Olímpics a Berlín, sota la fèrula nazi, les forces d’esquerra de tot el món, amb l’impost del Govern de la Generalitat promogueren una gran OLIMPÍADA POPULAR. Prevista … Continua la lectura de Una copa olímpica de 1936 a Cornudella de Montsant: La copa President Companys

Una copa olímpica de 1936 a la vila: La copa President Companys. Miquel Martorell

Una copa olímpica de 1936 a la vila: La copa President Companys. Miquel Martorell Garau (1992). Aquest any de cites olímpiques, es oportú deixar escrit com i de quina manera ha arribat a la vila la COPA PRESIDENT COMPANYS de la federació Catalana d’Escacs, de 1936. Cal recordar que l’any 1936, en fer-se els Jocs Olímpics a Berlín, sota la fèrula nazi, les forces d’esquerra … Continua la lectura de Una copa olímpica de 1936 a la vila: La copa President Companys. Miquel Martorell

Germans Franquet Pagès (1726-1779). Prohoms a Cervera i Santes Creus. Miquel Martorell Garau.

Joan Baptista Franquet Pagès (1726 – 1779) Fill de la vila, hi mor el 24 de març de 1779, i és enterrat davant la imatge de la Verge del Patrocini, a l’esquerra de l’altar major de la parròquia de Comudella (1). Era una familia de metges. El seu pare, Josep Franquet Bargalló, era cirurgià a la vila, i fill del metge Josep Franquet (2). La … Continua la lectura de Germans Franquet Pagès (1726-1779). Prohoms a Cervera i Santes Creus. Miquel Martorell Garau.

El refugi excursionista de Siurana. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries

Els darrers dies del mes de novembre 2003, el Centre Excursionista de Catalunya (C.E.C.) organitzà una Trobada Excursionista a Siurana, per tal de donar a conèixer les millores i reformes al refugi. La participació en aquesta trobada em posà el cuquet de saber-ne més coses del refugi: de com es va fer, qui el pagà, etc. Heus ací doncs unes notes enfilades del que he … Continua la lectura de El refugi excursionista de Siurana. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries

El refugi excursionista de Siurana. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries. Miquel Martorell.

a Els darrers dies del mes de novembre 2003, el Centre Excursionista de Catalunya (C.E.C.) organitzà una Trobada Excursionista a Siurana, per tal de donar a conèixer les millores i reformes al refugi. La participació en aquesta trobada em posà el cuquet de saber-ne més coses del refugi: de com es va fer, qui el pagà, etc. Heus ací doncs unes notes enfilades del que … Continua la lectura de El refugi excursionista de Siurana. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries. Miquel Martorell.

Refugiats de les zones de guerra a la vila: 1936-1939. Avanç d'un estudi. Miquel Martorell Garau

1. JUSTIFICACIÓ Fa un parell d’anys, rebuscant a l’Arxiu Nacional de Catalunya (St. Cugat) papers antics relacionats amb el Futbol Club de Cornudella de Montsant, vaig trobar de casualitat documentació que no es van endur a Salamanca, relacionada amb els refugiats de les zones de guerra. Són llistats de pagaments des de la Conselleria de Finances als ajuntaments de tot el país, des de 1936 … Continua la lectura de Refugiats de les zones de guerra a la vila: 1936-1939. Avanç d'un estudi. Miquel Martorell Garau

"A la memòria dels soldats enterrats aquí, en una guerra que mai hauria d'haver començat"

Els hospitals de Guerra a Cornudella – Les batalles de la Llena, Montsant i Prades – La Granadella – Bellaguarda – Ulldemolins – Prades – Capafonts – La Morera de Montsant – Siurana – Unes muntanyes sembrades de flors. “A LA MEMÒRIA DELS / SOLDATS ENTERRATS / AQUÍ, MORTS EN UNA / GUERRA QUE MAI HAURIA / D’HAVER COMENÇAT / 1936– 1939” Al cementiri de la … Continua la lectura de "A la memòria dels soldats enterrats aquí, en una guerra que mai hauria d'haver començat"

Notes a la guerra dels tres anys (1936-1939). Allò que perdé la vila: Fills i propietats

ELS DARRERS DIES El bombardeig del 1r de gener de 1939 esverà tot el veïnat. Marxaren als masos, fora vila, els qui encara no ho havien fet. Només quedaren al poble, perquè no semblés un mas robat, una colla d’avis valents: el iaio Victori, el iaio Catero, l’Alberto de Cal Jaumó… A les 10 del matí començaren a caure les bombes. Una, al portal d’en Gomis … Continua la lectura de Notes a la guerra dels tres anys (1936-1939). Allò que perdé la vila: Fills i propietats

Agustí Pallejà Monfà, el soguer del Balç (1887-1960)

Miquel Martorell Garau Neix a la vila el dia de Sant Antoni (13 de juny), al número 24 del camí d’Albarca (ara carrer del Balç, 12), en una casa de molts germans. Aprèn molt aviat l’ofici de son pare, Agustí Pallejà Martí, i treballà a la “parada del filador”, a la dreta del barranc, dessota el noguer que plantà son padrí. La parada la tenien … Continua la lectura de Agustí Pallejà Monfà, el soguer del Balç (1887-1960)

Els germans Forcada Anglès (1678-1757). Diplomàtics i constructors.

Miquel Martorell Garau Jaume Forcada Anglès (1680-1737) Germà de Joan Baptista Forcada Anglès (1678-1757), marxà de casa tot barallant-se amb la seva mare. Aixoplugat a Tarragona, estudià Teologia. Un cop obtingut el doctorat, aconseguí el nomenament de Canonge de la Seu, i sobretot Tresorer de la Seu (1721). L’any 1732 renuncià al càrrec de Tresorer per motius de salut, i es retirà a una casa … Continua la lectura de Els germans Forcada Anglès (1678-1757). Diplomàtics i constructors.

Els fets de maig de 1937 a Cornudella de Montsant i l'embolic de la senyera llibertària

Les organitzacions populars que havien fet front el diumenge 18 de juliol de1936 als militars sublevats, van crear els Comitès de Milícies Antixeixistes a cada població, i estaven coordinades en un Comitè Central de Milícies de Catalunya. En aquells primers moments de caos revolucionari i a l’ampara del Decret de la Conselleria de Justícia i Defensa del 5 d’agost [1], el Comitè de Milícies de … Continua la lectura de Els fets de maig de 1937 a Cornudella de Montsant i l'embolic de la senyera llibertària

Els fets de maig de 1937 a la vila, i l'embolic de la senyera llibertària. Miquel Martorell Garau.

Les organitzacions populars que havien fet front el diumenge 18 de juliol de1936 als militars sublevats, van crear els Comitès de Milícies Antixeixistes a cada població, i estaven coordinades en un Comitè Central de Milícies de Catalunya. En aquells primers moments de caos revolucionari i a l’ampara del Decret de la Conselleria de Justícia i Defensa del 5 d’agost [1], el Comitè de Milícies de … Continua la lectura de Els fets de maig de 1937 a la vila, i l'embolic de la senyera llibertària. Miquel Martorell Garau.

Trampes i malifetes del metge Domingo (febrer-agost 1939)

De sempre m’havia intrigat que en parlar al poble del Doctor Domingo, uns giraven l’esguard i altres feien una ganyota. Amb el temps he anat traient-ne l’entrellat i ara crec que cal explicar-ho: més que de trampes es tracta de xantatges, i més que de malifetes… Potser es tractaria d’assassinats. Rossend Domingo Pont neix a Lleida el 4 de setembre de 1890 fill de Pere … Continua la lectura de Trampes i malifetes del metge Domingo (febrer-agost 1939)

Trampes i malifetes del metge Domingo (febrer-agost 1939). Miquel Martorell Garau.

De sempre m’havia intrigat que en parlar al poble del Doctor Domingo, uns giraven l’esguard i altres feien una ganyota. Amb el temps he anat traient-ne l’entrellat i ara crec que cal explicar-ho: més que de trampes es tracta de xantatges, i més que de malifetes… Potser es tractaria d’assassinats. Rossend Domingo Pont neix a Lleida el 4 de setembre de 1890 fill de Pere … Continua la lectura de Trampes i malifetes del metge Domingo (febrer-agost 1939). Miquel Martorell Garau.

Tot recordant Joan Escuer: Com passaren l'Ebre les forces republicanes al juliol de 1938. Miquel Martorell Garau.

Tot recordant Joan Escuer: Com passaren l’Ebre les forces republicanes al juliol de 1938. Miquel Martorell Garau ©, Siurana 19 juliol 2009. El pas de l’Ebre de Joan Escuer Un cop passat per l’Escola de Guerra del Morell, i amb la graduació de tinent, queda incorporat a la 226 Brigada Mixta del 3er Batalló, de la 42 Divisió, en la Companyia de Metralladores. Passen l’Ebre … Continua la lectura de Tot recordant Joan Escuer: Com passaren l'Ebre les forces republicanes al juliol de 1938. Miquel Martorell Garau.

Els capellans del terme detinguts a l'inici de la revolució de 1936. Miquel Martorell Garau.

aAra fa un parell d’anys vaig explicar què va passar amb ELS PRIMERS VEINS REPRESALIATS EN COMENÇAR LA REVOLUCIÓ (1). Allà hi afegia una breu explicació dels mossens de Cornudella de Montsant, Siurana i Albarca, donant notícies extretes de la memòria oral i del cens publicat per l’Arquebisbat de Tarragona l’any 1948 (2). Ara, noves i important informacions, provinents de l’Arxiu Militar de la 4ª … Continua la lectura de Els capellans del terme detinguts a l'inici de la revolució de 1936. Miquel Martorell Garau.

Els arcs de la vila. Aproximació al coneixement dels orígens medievals de Cornudella de Montsant. Francesc Galan, Miquel Martorell.

Els arcs de la vila. Aproximació al coneixement dels orígens medievals de Cornudella de Montsant. Estudi tècnic i històric: Francesc Galan i Torres i Miquel Martorell i Garau. Els autors ens aproximen a l’aspecte que podría haver tingut la vila a l’època medieval, amb una gran plaça porxada al voltant de l’església de Sant Julià. Aquesta gran plaça porxada era molt més gran que l’actual, … Continua la lectura de Els arcs de la vila. Aproximació al coneixement dels orígens medievals de Cornudella de Montsant. Francesc Galan, Miquel Martorell.

Gegants de Siurana: Breu història dels gegants de Siurana. Miquel Martorell Garau.

BREU HISTÒRIA DELS GEGANTS DE SIURANA. Miquel Martorell Garau. Un cop es reprengué la Festa Major a la vila l’any 1973, es començà a brumir de donar-li més cos a la festa. Així nasqué la idea de fer-nos uns Gegants. Els primers els férem el 75 amb uns caps d’escaiola pujats a dalt d’una verga i amb uns braços que neixien d’un travessar, com una … Continua la lectura de Gegants de Siurana: Breu història dels gegants de Siurana. Miquel Martorell Garau.

Bonaventura Font i Castany. Metge anarquista, fundador de la CNT a la comarca, alcalde de la vila.

a Neix a St. Boi de Lluçanès (Osona), fill de peraires provinents de Montesquiu. Estudia a Vic i a Barcelona, on es llicencia en medicina l’any 1890. El trobem de metge militar a Filipines, on deixa l’exèrcit per una topada amb un caporal; retornat a la península s’estableix a Garcia (Ribera d’Ebre). Es casa amb la pubilla de ca l’Aleu de Cornudella i fixa residència … Continua la lectura de Bonaventura Font i Castany. Metge anarquista, fundador de la CNT a la comarca, alcalde de la vila.

D'on sortia el pa de l'exèrcit de l'Ebre? Els ets i uts del pa a la vila, al darrer any de la guerra civil. Miquel Martorell.

En començar la guerra  hi  havia cinc forns a la vila: cal Fumat (al carrer  St Antoni), cal Pau (al carrer Major), cal Po (al carrer Nou), cal Ramiro (al carrer del Tou), i la Cooperativa (a la plaça). Tots ells produïen fornades pels clients habituals del barri, i per a tota la comarca. Potser el més ampli i modern era el de la Plaça. … Continua la lectura de D'on sortia el pa de l'exèrcit de l'Ebre? Els ets i uts del pa a la vila, al darrer any de la guerra civil. Miquel Martorell.

Història de l'Aplec de Sardanes de Cornudella. Miquel Martorell Garau.

Història de l’Aplec de Sardanes de Cornudella. Miquel Martorell Garau. L’invent del primer aplec: 28 d’agost 1977 De feia temps en Lluís Dolcet anava a aplecs sardanistes arreu. Ell i altres joves de la vila havien après a ballar i comptar a la sala parroquial de mà de Carme Aragonès de cal Secall, quan encara funcionava l’emissora Ràdio Cornudella. Engrescant els companys i companyes del … Continua la lectura de Història de l'Aplec de Sardanes de Cornudella. Miquel Martorell Garau.

L'origen del nom de Cornudella. Miquel Martorell Garau.

L’origen del nom de la vila és un tema tan fosc com el de la fundació de la mateixa. I si volem saber-ne d’un, hem de treure un xic l’entrellat de l’altre. El primer assentament ben conegut és el del Coll de les Esplugues, poblat íber, estudiat per Mn. Franquet. Els pobladors, que defugien encara les planes, pertanyien als “ausetans proper Iberum” (en diferenciació dels … Continua la lectura de L'origen del nom de Cornudella. Miquel Martorell Garau.

Tres històries de mossens a Siurana. Miquel Martorell.

Un mossèn caragirat, a la Guerra de Separació Mossèn Gabriel Juncosa (1580? – 1654), fill de Cornudella. Emparentat amb els Piquer de la Plaça (Joan Piquer, batlle des de 1627 fins 1630), i nebot de Gabriel Piquer, fill de Joan, mestre de cases; tots ells fundadors del benefici de Sant Miquel, a la parroquial de Cornudella. Els seus pares foren Jaume Juncosa i Magdalena. Obtingué … Continua la lectura de Tres històries de mossens a Siurana. Miquel Martorell.

Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945). Miquel Martorell Garau.

Fins ara el que sabíem era que els Patacons el van assassinar el 12 de febrer de 1945 (hemorragia interna, en el campo, a les 16,30; diu l’anotació de la defunció al Registre Civil) al Mas de l’Abella. En acabar de feinejar al camp, li va dir al mosso que marxés, que ell es quedava a recollir. Ja lluny, el mosso va sentir uns trets, … Continua la lectura de Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945). Miquel Martorell Garau.

Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945)

Fins ara el que sabíem era que els Patacons el van assassinar el 12 de febrer de 1945 (hemorragia interna, en el campo, a les 16,30; diu l’anotació de la defunció al Registre Civil) al Mas de l’Abella. En acabar de feinejar al camp, li va dir al mosso que marxés, que ell es quedava a recollir. Ja lluny, el mosso va sentir uns trets, … Continua la lectura de Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945)

Els primers deu anys de la Lògia Corazón de Cornudella de Montsant: Els maçons de la vila (1882 – 1892). Miquel Martorell Garau.

Miquel Martorell Garau De sempre m’havia intrigat la figura del doctor Joaquim Ferrandis Piñol (1816-1896), i encara més el seu tarannà lliurepensador. El vaig descobrir l’any 1973 en regirar papers a Cal Secall, i l’any 1994 vaig publicar una nota biogràfica a l’Anuari de Festes (1). Alcalde de la vila als anys quaranta (de mil vuit-cents), regidor d’Instrucció Pública els anys seixanta, metge responsable de … Continua la lectura de Els primers deu anys de la Lògia Corazón de Cornudella de Montsant: Els maçons de la vila (1882 – 1892). Miquel Martorell Garau.

El 14 d'abril fou una festa (1931)

El 14 d’abril fou una festa (1931). Miquel Martorell Garau. El Diumenge es votà; el dilluns, tot eren rumors. El dimarts, a primera hora de la tarda, Fermí de cal Saboner, va a l’Escola i avisa al mestre que per la ràdio diuen que s’ha proclamat la República. “Aneu a casa que avui es una gran festa”, diu als brivalls el sr. Saumell. El Nicolau … Continua la lectura de El 14 d'abril fou una festa (1931)

Joaquim Ferrandis Piñol. Metge polifacètic, que lliurà la vila del còlera; alcalde i fundador de la Lògia Corazon

Miquel Martorell Garau Neix a la vila el 19 d’abril de 1816, fill del metge Joan i de Maria Piñol. Amb quinze anys es matricula al Reial Colegi de Medicina de Barcelona, on fa amistat amb Pere Mata i el poeta Ribot i Font. Acaba la llicència a Madrid (1839) i actua de metge militar amb les forces cristines a la primera guerra carlina. El … Continua la lectura de Joaquim Ferrandis Piñol. Metge polifacètic, que lliurà la vila del còlera; alcalde i fundador de la Lògia Corazon

Plànols de la vila de Cornudella anys 1300 i 1600. Consideracions als plànols.

Plànols de la vila anys 1300 i 1600. Consideracions als plànols de la vila.  Miquel Martorell Garau. 1. Mapa de l’any 1300, aprox. Els documents notarials de Cornudella i Siurana, actualment a l’Arxiu Històric i Diocesà de Tarragona, ens han permès d’establir aquest primer plànol de la vila, als inicis del s.XIV. Els documents ens parles de cases “que afronten al carrer tal”, “d’en Josep … Continua la lectura de Plànols de la vila de Cornudella anys 1300 i 1600. Consideracions als plànols.

1996: 10è aniversari parc de bombers de Cornudella. Petita història de quasi set-centes sortides (1986-1996)

Petita història de quasi setcentes sortides (1986-1996). Miquel Martorell Garau. La prehistòria del parc podria començar en uns quants incendis soferts a la zona que havien posat a tothom la mosca al nas. Un al Toll de la Palla (1973) va manifestar al llarg d’un parell de dies els pocs recursos humans de la zona, i la necessitat d’ajut exterior i de tecnificar els esforços. … Continua la lectura de 1996: 10è aniversari parc de bombers de Cornudella. Petita història de quasi set-centes sortides (1986-1996)

Notes diverses per a dibuixar la vida i miracles de l’església de Sant Julià, la primera, a la Plaça de la Vila de Cornudella de Montsant

Miquel Martorell Garau En una cruilla de camins, i com a sojorn abans de travessar el barranc del Tou, s’edifica la primitiva església de St Julià. La cruïlla de camins la formen el que ve de Reus i el Camp, i segueix pel pont de la Fonteta cap a Prades i Siurana, amb el que deriva cap a Albarca, anomenat camí ral de Lleida. El … Continua la lectura de Notes diverses per a dibuixar la vida i miracles de l’església de Sant Julià, la primera, a la Plaça de la Vila de Cornudella de Montsant

Ramon Juncosa Dolcet. Músic i Compositor.

Ramon Juncosa Dolcet. Músic i Compositor (Cornudella de Montsant 1898 – Barcelona 1992). Nota biogràfica de Miquel Martorell Garau © Siurana, juny 2001. Neix a Cornudella el 18 de gener de l’any 1898 (1). La seva mare, Benita Dolcet Sorolla, feia sogues i boga, i arreglava cadires amb un torn de fer barrots (2). Son pare, Ramon Juncosa Domènec (3), era un pintor de cases … Continua la lectura de Ramon Juncosa Dolcet. Músic i Compositor.

El Centre de Sports de Cornudella (1922)

El Centre de Sports de Cornudella (1922). Text: Miquel Martorell Garau. Fotografies: Ramon Mata Als volts del primer quart de segle, dins la moda estrangera de culte al cos/esforç, després de parlar-ne força, es reuneixen al cafè del Batistet (1)  una vintena de joves del poble per endegar l’sport a la vila. Era el vuit de desembre de 1922 (2). Els reunits eren: Ignasi Abella … Continua la lectura de El Centre de Sports de Cornudella (1922)

Església parroquial de Santa Maria (s.XVII)

Ezequiel Gort Juanpere / Miquel Martorell Garau Església parroquial de Santa Maria (Cornudella de Montsant). Ezequiel Gort Juanpere La primera notícia que tenim de la nostra església és del segle XII, situada a l’actual Plaça de la Vila i dedicada a Sant Julià. Cap al final del segle XVI, i probablement per haver-se quedat petit el temple parroquial, hom acordà bastir-ne un de nou, i … Continua la lectura de Església parroquial de Santa Maria (s.XVII)

Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana.

Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana. Miquel Martorell Garau. A l’estiu de 1973 fent de manobre a la casa de Joan Casademunt a Les Casetes de Siurana, amb Rufino Roig, en Maré d’Albarca i en Josep Prior de Siurana, entre gaveta i toxana, m’anaren explicant un farcit d’històries fascinants dels Prior. Se’m va posar el cuc al cor, i … Continua la lectura de Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana.

Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana

A l’estiu de 1973 fent de manobre a la casa de Joan Casademunt a Les Casetes de Siurana, amb Rufino Roig, en Maré d’Albarca i en Josep Prior de Siurana, entre gaveta i toxana, m’anaren explicant un farcit d’històries fascinants dels Prior. Se’m va posar el cuc al cor, i ara (potser un xic tard en desaparèixer contaires de primera fila) intento enfilar la història … Continua la lectura de Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana

Una Aljama a Cornudella?

Miquel Martorell Garau, Siurana maig 2012. La visita fa pocs dies a la vila de l’enginyer jueu Moisés Caballero (Mordechai Ben Abir), m’ha posat en la urgència d’explicar el que sabem dels jueus a la nostra vila. Li vaig explicar a ell, i em insistir en fer públic el que sabia del tema. L’historiador Gabriel Secall en el seu llibre Les Jueries Medievals Tarragonines (Valls … Continua la lectura de Una Aljama a Cornudella?

Pere Guitart Falgàs. Pescador motorista de Roses de la 42 Divisió; jove d’Estat Català a la 226 Brigada

Pere Guitart Falgàs Pescador motorista de Roses de la 42 Divisió; jove d’Estat Català a la 226 Brigada. Històries de soldats enterrats a la fossa comuna del cementiri de Cornudella de Montsant. Miquel Martorell Garau, Siurana, febrer 2010   Família de pescadors El noi Pere, neix a Roses (Empordà) el 13 de setembre de 1920, als baixos del número 7 del carrer de Sant Pere … Continua la lectura de Pere Guitart Falgàs. Pescador motorista de Roses de la 42 Divisió; jove d’Estat Català a la 226 Brigada

Soldats enterrats al cementiri de Reus (darreries de 1938, inici 1939). Miquel Martorell

Per un casual, rebuscant veïns del Priorat enterrats al cementiri de Reus, m’he trobat amb una munió de soldats republicans provinents dels hospitals militars de Reus. He d’agrair les facilitats de l’Arxiu Administratiu i dels seus estudiosos Ezequiel Gort i Salvador Palomar. Els llibres de registre del cementiri ens donen el nom i cognoms de l’enterrat, en dia que ingressa, on el posen, i d’on … Continua la lectura de Soldats enterrats al cementiri de Reus (darreries de 1938, inici 1939). Miquel Martorell

El Molar: L'hospital M-2 durant la batalla de l'Ebre. Miquel Martorell

Aquests dies estic colaborant en una recerca del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, sobre el Cost Humà de la Guerra Civil, el projecte que inicià Josep Benet els anys vuitanta. I a cada poble de la comarca, retrobo fets i detalls novedosos, força importats. Un dels més sorprenents ha estat la troballa de l’actuació de l’Hospital d’El Molar durant la batalla de l’Ebre. El Registre … Continua la lectura de El Molar: L'hospital M-2 durant la batalla de l'Ebre. Miquel Martorell

El Molar: L’hospital M-2 durant la batalla de l’Ebre. Miquel Martorell

Aquests dies estic colaborant en una recerca del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, sobre el Cost Humà de la Guerra Civil, el projecte que inicià Josep Benet els anys vuitanta. I a cada poble de la comarca, retrobo fets i detalls novedosos, força importats. Un dels més sorprenents ha estat la troballa de l’actuació de l’Hospital d’El Molar durant la batalla de l’Ebre. El Registre … Continua la lectura de El Molar: L’hospital M-2 durant la batalla de l’Ebre. Miquel Martorell

En record d’Assumpció Peyra Ametller (1924-2010)

. El passat dimecres 15 d’abril (de 2010) ha mort a l’edat de 86 anys. Emprenedora, incansable lluitadora i puntal d’Escaladei. La seva nissaga entrà a Escaladei l’any 1843 amb la desamortització. Agustí Peyra i March, associat al compte de Rius don Mariano, a l’enginyer Garcia Faria, a Antoni Niubó i a Josep del Valle, compraren les terres dels monjos i les runes de la … Continua la lectura de En record d’Assumpció Peyra Ametller (1924-2010)