Genaro Martorell Badia (1902-1975). La restauració de Siurana. Miquel Martorell Garau

  Neix a Cornudella el 31 de juliol; on també acaba un 16 de maig als setanta-tres anys. El petit de quatre germans (Josep, Amàlia (1), Casimiro (2) i ell mateix) nascuts de Josep Martorell Toda i Maria Badia Escoda, originaris de Cal Toda de Siurana (3) però nascuts a Cornudella per coincidències. El jove Genaro treballa d’aprenent amb el fuster Arnaldo de Cornudella, al … Continua la lectura de Genaro Martorell Badia (1902-1975). La restauració de Siurana. Miquel Martorell Garau

La Mare de Déu de l'Aigua. L'orígen del Jubileu de Siurana

Fa l’efecte que la principal devoció de la contrada fins el segle XV va ser Santa Maria del Montsant i que, després, en passar a mans d’Escaladei, a poc a poc la devoció popular es va anar decantant cap a Santa Maria de Siurana. Les causes poden ser múltiples i entre elles no pot ser descartable la presència d’un conflicte territorial entre Escaladei i el … Continua la lectura de La Mare de Déu de l'Aigua. L'orígen del Jubileu de Siurana

La Mare de Déu de l'Aigua. L'orígen del Jubileu de Siurana. Ezequiel Gort

Fa l’efecte que la principal devoció de la contrada fins el segle XV va ser Santa Maria del Montsant i que, després, en passar a mans d’Escaladei, a poc a poc la devoció popular es va anar decantant cap a Santa Maria de Siurana. Les causes poden ser múltiples i entre elles no pot ser descartable la presència d’un conflicte territorial entre Escaladei i el … Continua la lectura de La Mare de Déu de l'Aigua. L'orígen del Jubileu de Siurana. Ezequiel Gort

El Jubileu del VIIIè Centenari de la Reconquesta (1953). Recull de fotografies.

Siurana va celebrar el Jubileu del 9 de maig de 1953 coincidint amb el el VIIIè Centenari de la reconquesta (1153). Aquesta coincidència va fer que aquell jubileu fos el més recordat fins la data d’avui. Entre d’altres motius, per que la commemoració d’aquell VIIIè Centenari va comptar amb un avantatge molt important respecte als set anteriors: era el primer que es podia fotografiar. Aquell dia del Jubileu … Continua la lectura de El Jubileu del VIIIè Centenari de la Reconquesta (1953). Recull de fotografies.

El refugi excursionista de Siurana. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries. Miquel Martorell.

El refugi excursionista de Siurana. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries. Miquel Martorell Garau aEls darrers dies del mes de novembre 2003, el Centre Excursionista de Catalunya (C.E.C.) organitzà una Trobada Excursionista a Siurana, per tal de donar a conèixer les millores i reformes al refugi. La participació en aquesta trobada em posà el cuquet de saber-ne més coses del refugi: de com … Continua la lectura de El refugi excursionista de Siurana. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries. Miquel Martorell.

Notes a la guerra dels tres anys (1936-1939). Allò que perdé la vila: Fills i propietats

ELS DARRERS DIES El bombardeig del 1r de gener de 1939 esverà tot el veïnat. Marxaren als masos, fora vila, els qui encara no ho havien fet. Només quedaren al poble, perquè no semblés un mas robat, una colla d’avis valents: el iaio Victori, el iaio Catero, l’Alberto de Cal Jaumó… A les 10 del matí començaren a caure les bombes. Una, al portal d’en Gomis … Continua la lectura de Notes a la guerra dels tres anys (1936-1939). Allò que perdé la vila: Fills i propietats

El Mas de la Barba i l'Alzina del Mas de la Barba

  El mas de la Barba (o Bàrbara) és l’única masia que es conserva en relatiu bon estat de les que hi havia escampades per damunt dels cingles. És al vessant est de Cantacorbs quan està a punt de diluir-se, cap al sud-est, per allà la plana d’en Guillem. El mas és encarat al curs del barranc de Prades i prop d’ell passa el vell … Continua la lectura de El Mas de la Barba i l'Alzina del Mas de la Barba

[Vídeo] La llegenda del salt de la reina mora de Siurana en vídeo

Siurana assetjada per les hosts cristianes. La reina Abdelaisa, abans de caure en mans dels conqueridors, decideix precipitar-se al buit. Aprofitant la llegenda del salt de la reina mora de Siurana, l’empresa italiana productora d’oli ecològic Bellucci Premium va realitzar aquest vídeo, dins de la «Legendary series», per dotar de mística la producció d’oli. Ja en van realitzar un sobre la Toscana, d’on són originaris, … Continua la lectura de [Vídeo] La llegenda del salt de la reina mora de Siurana en vídeo

Necrópolis y Husun. Dos aspectos de la arqueologia de Tarragona anterior a la conquista feudal. Joan Menchon i Bes.

NECRÓPOLIS Y HUSUN. DOS ASPECTOS DE LA ARQUEOLOGÍA DE TARRAGONA ANTERIOR A LA CONQUISTA FEUDAL. NECROPOLIS AND HUSUN. TWO ASPECTS OF THE ARCHAEOLOGY OF TARRAGONA PRIOR TO THE FEUDAL CONQUEST. Publicación: Sautuola (en prensa). J. Menchon i Bes. RESUMEN: Presentamos dos aspectos de la arqueologia medieval de Tarragona poco conocidos, las necrópolis aisladas y las fortificaciones islámicas, que permiten hacer una aproximación al conocimiento de … Continua la lectura de Necrópolis y Husun. Dos aspectos de la arqueologia de Tarragona anterior a la conquista feudal. Joan Menchon i Bes.

Gegants de Siurana: Breu història dels gegants de Siurana. Miquel Martorell Garau.

BREU HISTÒRIA DELS GEGANTS DE SIURANA. Miquel Martorell Garau. Un cop es reprengué la Festa Major a la vila l’any 1973, es començà a brumir de donar-li més cos a la festa. Així nasqué la idea de fer-nos uns Gegants. Els primers els férem el 75 amb uns caps d’escaiola pujats a dalt d’una verga i amb uns braços que neixien d’un travessar, com una … Continua la lectura de Gegants de Siurana: Breu història dels gegants de Siurana. Miquel Martorell Garau.

Siurana, l'etern vigilant del Priorat. Marta Fernández.

a Reportatge de Marta Fernández per a Diari de Tarragona, diumenge 18 de maig de 2003. La població fou l’última zona de Catalunya reconquerida pels cristians l’any 1154.  Presidint el seu turó, Siurana vigila des de fa segles tota la comarca del Priorat i envoltada d’un paisatge gairebé idíl.lic s’ha convertit en un dels indrets més bells de Catalunya. Entre les festes més importants destaca … Continua la lectura de Siurana, l'etern vigilant del Priorat. Marta Fernández.

Tres històries de mossens a Siurana. Miquel Martorell.

Un mossèn caragirat, a la Guerra de Separació Mossèn Gabriel Juncosa (1580? – 1654), fill de Cornudella. Emparentat amb els Piquer de la Plaça (Joan Piquer, batlle des de 1627 fins 1630), i nebot de Gabriel Piquer, fill de Joan, mestre de cases; tots ells fundadors del benefici de Sant Miquel, a la parroquial de Cornudella. Els seus pares foren Jaume Juncosa i Magdalena. Obtingué … Continua la lectura de Tres històries de mossens a Siurana. Miquel Martorell.

Cornudella de Montsant. Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Enciclopèdia Catalana).

  Situació i presentació El terme municipal de Cornudella, amb 62,70 km2, és el més extens de la comarca. Limita amb Porrera (S), la Morera de Montsant (W), Ulldemolins (NW), Vilanova de Prades (N), terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades (NE), la Febró (E) i Arbolí (SE), tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE … Continua la lectura de Cornudella de Montsant. Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Enciclopèdia Catalana).

Anecdotari Vuitcentista. El Canó de Móra a Siurana.

Anecdotari Vuitcentista. El Canó de Móra a Siurana. Artur Cot i Miró. Paràgraf de “Anecdotari Vuitcentista. L’artilleria a Móra d’Ebre”, d’Artur Cot i Miró. El segle passat fou època marcada per una intensa bel.ligerància. L’ocupació francesa, els moviments militars entorn al trienni liberal i la primera i l’última carlinada afectaren profundament el nostre poble. D’aquests temps conservem nombrosos documents. El Canó de Móra a Siurana … Continua la lectura de Anecdotari Vuitcentista. El Canó de Móra a Siurana.

El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Joan Menchon i Bes.

El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Text i fotografies: Joan Menchon i Bes, arqueòleg. Quan hom parla de Siurana, venen a la memòria les vistes d’un castell encimbellat  a les darreres estibacions de la Serra de Prades, davant del Montsant. Venen els records del darrer reducte islàmic de Catalunya, el sojorn forçat de sant Lluís d’Anjou, i els càtars de les … Continua la lectura de El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Joan Menchon i Bes.

Església de Santa Maria (Siurana) (s.XII)

Santa Maria de Siurana és coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l’Aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d’aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i bones collites. La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els … Continua la lectura de Església de Santa Maria (Siurana) (s.XII)

Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana

A l’estiu de 1973 fent de manobre a la casa de Joan Casademunt a Les Casetes de Siurana, amb Rufino Roig, en Maré d’Albarca i en Josep Prior de Siurana, entre gaveta i toxana, m’anaren explicant un farcit d’històries fascinants dels Prior. Se’m va posar el cuc al cor, i ara (potser un xic tard en desaparèixer contaires de primera fila) intento enfilar la història … Continua la lectura de Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana

Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana.

Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana. Miquel Martorell Garau. A l’estiu de 1973 fent de manobre a la casa de Joan Casademunt a Les Casetes de Siurana, amb Rufino Roig, en Maré d’Albarca i en Josep Prior de Siurana, entre gaveta i toxana, m’anaren explicant un farcit d’històries fascinants dels Prior. Se’m va posar el cuc al cor, i … Continua la lectura de Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana.

Troben a Siurana les restes de l’única mesquita de Catalunya del període islàmic

Al lloc els arqueòlegs han trobat restes de l’única mesquita de Catalunya del període islàmic. L’Ajuntament de Cornudella cerca tant a Barcelona com a Madrid finançament per al projecte d’estudi i consolidació del conjunt històric de Siurana Dilluns 26 de gener de 2004, PrioratDigital.- La recuperació del castell de Siurana és una vella reivindicació dels siuranencs i de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant. El recent … Continua la lectura de Troben a Siurana les restes de l’única mesquita de Catalunya del període islàmic

Los arqueólogos hallan en Siurana los restos del templo musulmán más antiguo de Catalunya.

La primera mezquita. Cornudella quiere ubicar en Siurana un centro de interpretación de la cultura islámica. Divendres 23 de gener de 2004, Sara Sans, La Vanguardia.- Mientras en Reus la comunidad musulmana lleva años batallando con el Ayuntamiento y los vecinos para encontrar una ubicación a su mezquita, los arqueólo-gos han encontrado en Siurana el primer templo musulmán de Catalunya. A unos cuarenta kilómetros de … Continua la lectura de Los arqueólogos hallan en Siurana los restos del templo musulmán más antiguo de Catalunya.

L’Aigua conduïda a Cornudella i Siurana

Miquel Martorell Garau Text de:”ARA FA UNS CENT ANYS ARRIBAVA L’AIGUA ACONDUÏDA A CORNUDELLA I SIURANA” (Des de Carboneres i Les Codines). EXPLICACIÓ BREU DE LA LLUITA DEL VEÏNAT PER TAL DE TENIR AIGUA SUFICIENT (1631-1990). Miquel Martorell Garau. Els pobladors de la vall han tingut sempre present els cabals d’aigua suficients per a mantenir-se i prosperar. Així ens ho assenyala l’assentament romà al barranc … Continua la lectura de L’Aigua conduïda a Cornudella i Siurana