Quan dic Van Gogh

Opinio Jesus M TibauTothom coneix Van Gogh, i quan dic Van Gogh, vull dir Vincent. La seva pintura es reconeix a distància, la passió, el color, la llum, la follia… Tothom coneix també la seva història, més o menys, l’angoixa, la pobresa, la follia… Molts envegen un talent incomprès al seu dia, únic, irrepetible, i el seu rostre, torturat, es passeja pels llibres d’història; autoretrat de la recerca humana d’un mateix. Els seus quadres baten rècords milionaris a les subhastes, cosa que al meu cor li desperta certa angúnia; no sé si ell n’hauria estat feliç, o si abans de veure’ls convertit en moneda de canvi, preferiria haver-los cremat tots.

Tothom recorda que Kirk Douglas es posà a la seva pell. Però ningú no enveja l’altre Van Gogh, el Theo, son germà, l’exitós marxant d’art que lluny de gaudir del talent suficient per pintar, acumulà força diners amb el seu tracte. El Theo no estalvià cap mena de suport al Vincent, tant econòmic (sense el qual potser no gaudiríem ara dels seus quadres), ni, sobretot, moral.

Qui va assolir l’èxit en vida? Qui l’ha assolit després de mort? A cap dels dos ja no els importa. El món no va sobrat de Vincents, ni de Theos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.