Una nova llar estrelles enllà?

Avui m’he sentit xiquet. La NASA havia anunciat una roda de premsa per a donar una important notícia, a les 7 de la tarda, hora local. Neguit, impaciència, una mica de nervis. A la mateixa hora el Madrid està perdent dos a zero, però jo busco informació galàctica de debò. I començo a trobar imatges pel twitter del sistema Trappist-1 i els seus set planetes, … Continua la lectura de Una nova llar estrelles enllà?

Quan dic Van Gogh

Tothom coneix Van Gogh, i quan dic Van Gogh, vull dir Vincent. La seva pintura es reconeix a distància, la passió, el color, la llum, la follia… Tothom coneix també la seva història, més o menys, l’angoixa, la pobresa, la follia… Molts envegen un talent incomprès al seu dia, únic, irrepetible, i el seu rostre, torturat, es passeja pels llibres d’història; autoretrat de la recerca … Continua la lectura de Quan dic Van Gogh

Parlant la gent no s'entén?

Seguint amb les reflexions a què em porten els acudits, avui prenc com a excusa un que em fa riure molt cada cop que l’escolto i el veig, perquè està tret d’un surrealista gag dels genials Tip i Coll: -Buenas, soy paraguayo y vengo a pedirle la mano de su hija para hacerla feliz. -¿Para qué? -Paraguayo. Quan era petit no entenia els gags de … Continua la lectura de Parlant la gent no s'entén?

Doctor, doctor, em fa mal si…

Un dels sentits més útils per sobreviure dignament és el de l’humor. L’humor no tan sols ens alegra la vida, sinó que és un mitjà fantàstic per a explicar la realitat. El més simple dels acudits, si ens posem a analitzar-lo, pot amagar tota una filosofia de vida. Vet aquí un exemple. -Doctor, doctor, si poso la mà dreta darrere de l’espatlla esquerra em fa … Continua la lectura de Doctor, doctor, em fa mal si…

D'on prové la paraula madurar?

Quan et trobes en aquesta etapa de la vida en què comences a deixar de ser petit i avances, de forma inevitable, cap a l’edat adulta, et diuen (t’alerten) que t’estàs fent gran, que t’has de convertir en un home, que certes llicències que t’eren permeses de xiquet, certes febleses, han de passar a la història, a la teva història, que has de madurar; com … Continua la lectura de D'on prové la paraula madurar?

Impermeable

Jordi Masó és un escriptor especialitzat en microcontes i, sobretot, un enamorat d’aquest gènere. Des de fa sis anys gestiona el blog La bona confitura, on recull microcontes de diversos autors. Fa uns dies hi ha penjat el meu conte Impermeable, del recull El noi del costat del padrí. Es tracta d’un conte atípic del meu repertori, amb una trama un xic surrealista o, millor … Continua la lectura de Impermeable

Equivocar-se és de pares

En un anunci d’algun curs d’anglès per correspondència (un més amb els que cada any ens assetgen al mes de setembre aprofitant l’esperit amb què arrenca la nova temporada escolar), un xiquet entra a l’habitació i li crida al seu pare, amb aquella energia que desprenen quan acaben de fer un descobriment: “no és club, sinó clab!” (ho he escrit tal com sona fonèticament). El … Continua la lectura de Equivocar-se és de pares

Deixar-ho estar

Tarda d’agost. Breu parèntesi a la xafogor que s’agraeix. Amb mon fill visitem les pintures rupestres d’Ulldecona. Sé que xalarà, perquè als seus set anys el fascinen els primitius i la història en general; no sé per què deu ser (mode ironia). El guia és molt didàctic; assaborim cadascuna de les figures que es distingeixen, ens emocionem amb les que es deuen haver perdut, i … Continua la lectura de Deixar-ho estar

De bons i dolents, de nosaltres i dels altres

Aquest estiu reposen Curro Jiménez a La 2 de TVE. És una d’aquelles sèries mítiques dels anys 70 que, atesa l’existència d’un sol canal, gaudien d’una enorme popularitat. La miràvem en família (llavors només hi havia un televisor a cada casa, com a molt) i l’endemà es comentaven amb els amics. Avui me la miro des de dues perspectives: la del record i amb un … Continua la lectura de De bons i dolents, de nosaltres i dels altres

Exoplaneta acollidor?

Gràcies a la difusió que n’ha fet Salvador Macip, escriptor i científic que segueixo de fa molts anys a les xarxes socials, m’assabento que un català, Guillem Anglada-Escudé, ha descobert un exoplaneta que podria tenir les condicions òptimes per a acollir vida, tot just aquí a la vora, orbitant a 4,2 anys llum al voltant de l’estrella Pròxima Centaure, la que es troba menys lluny … Continua la lectura de Exoplaneta acollidor?

Vèncer

[pullquote]Per cada medallista hi ha centenars, milers, d’esportistes que s’esforcen dia a dia i no assoleixen aquest “èxit” ni aquest reconeixement[/pullquote]Estem en plens Jocs olímpics i, sovint, després de l’èxit d’algun/a esportista, s’afirma entre exclamacions que l’esforç té recompensa. Hi estic d’acord, però aquesta frase no només ha de mencionar-se quan algú aconsegueix penjar-se una medalla, preferiblement d’or. Per cada medallista hi ha centenars, milers, … Continua la lectura de Vèncer

Tossudament natural

Que la Naturalesa és sàvia és una d’aquestes frases tòpiques que t’acostumes a escoltar de petit i que rarament poses en entredit, però si et poses a reflexionar una mica (cosa molt saludable, o no) t’adones que no és del tot certa. Normalment s’atorga un caràcter positiu a les coses naturals, mentre que la paraula artificial es carrega de connotacions negatives. Aquesta és una visió bucòlica … Continua la lectura de Tossudament natural

Sobre categories emocionals. Jesús M. Tibau

Els humans som éssers socials, necessitem sentir-nos compresos pels altres i comprendre qui ens envolta (tot i que més el primer que el segon; ja ho deia Joan Sales a Incerta glòria, amb una mica més de pessimisme: El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú). Sobretot, crec, ens agrada compartir emocions, notar que formem part … Continua la lectura de Sobre categories emocionals. Jesús M. Tibau

Redreçar el somriure. Jesús M. Tibau

(Nota de l’autor: L’actualitat política catalana ens puja en una mena de muntanya russa d’emocions i sorpreses, i com a mostra, aquests dos articles escrits amb poca diferència de data: el primer el 7 de gener, i el segon pocs dies després, l’11) 7 de gener de 2016 Després del lamentable resultat de tres mesos de negociació, encara em trobo en estat de xoc, segur … Continua la lectura de Redreçar el somriure. Jesús M. Tibau

Tradició i/o modernitat

S’atansen les festes nadalenques, inevitablement, i un cop més es repetirà l’habitual competició entre partidaris del Pare Noel i dels Reigs Mags. Sovint, els punts de vista dels defensors de l’un o dels altres semblen irreconciliables. Aquesta polèmica entre tradició i modernitat, que potser arriba aquest mes al seu punt àlgid, s’estén a totes les festes de l’any, i fa poc hem sobreviscut a una … Continua la lectura de Tradició i/o modernitat

La muntanya més gran del món

Quan feia quart d’EGB, pensava que el Montsant era la muntanya més gran del món. Ho dic així, tan tranquil, perquè sé que ningú se’n riurà de mi, almenys per aquest motiu; fóra com riure’s de les fantasies dels xiquets que tots hem sigut algun cop. Llavors el món era petit, reclòs entre el Montsant i les Gritelles; no teníem altres punts de referència. Jugant … Continua la lectura de La muntanya més gran del món

Realitat o ficció?

Realitat o ficció? Aquesta és una de les preguntes més repetides a un escriptor. També és una de les preguntes que sovint es fa un escriptor a si mateix; una de les preguntes que aprens a respondre’t amb el pas dels anys i les paraules. Els lectors volen saber què hi ha de real rere les teòriques fantasies que mostra el llibre, volen endevinar quin percentatge … Continua la lectura de Realitat o ficció?

Realitat o ficció? Jesús M. Tibau

Realitat o ficció? Aquesta és una de les preguntes més repetides a un escriptor. També és una de les preguntes que sovint es fa un escriptor a si mateix; una de les preguntes que aprens a respondre’t amb el pas dels anys i les paraules. Els lectors volen saber què hi ha de real rere les teòriques fantasies que mostra el llibre, volen endevinar quin … Continua la lectura de Realitat o ficció? Jesús M. Tibau

Ho mereixem

Recordo els anys en què parlar de política se’m representava com quelcom feixuc, avorrit, allunyat dels meus interessos més immediats i quotidians. La vida transcorria amb relativa placidesa, intentant esquivar els esvorancs particulars que trobava pel camí. Però d’un temps ençà, jo i molts com jo, anem a dormir, despertem i respirem, amb un grau elevat d’excitació, d’entusiasme, d’incertesa i, sobretot, d’il·lusió. Tot junt, i … Continua la lectura de Ho mereixem

Ho mereixem. Jesús M. Tibau

Recordo els anys en què parlar de política se’m representava com quelcom feixuc, avorrit, allunyat dels meus interessos més immediats i quotidians. La vida transcorria amb relativa placidesa, intentant esquivar els esvorancs particulars que trobava pel camí. Però d’un temps ençà, jo i molts com jo, anem a dormir, despertem i respirem, amb un grau elevat d’excitació, d’entusiasme, d’incertesa i, sobretot, d’il·lusió. Tot junt, i … Continua la lectura de Ho mereixem. Jesús M. Tibau

Sobre la 7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Jesús M. Tibau

La Jornada Literària de Cornudella de Montsant ha arribat a la setena edició, i vénen cares noves d’amics i amigues de lletres a conèixer el meu poble, i viceversa, però les emocions i neguits són els mateixos. Seguint la línia encetada des del primer any, he convidat gent que arriba des de moltes direccions: Manel Ollé i el guitarrista Albino Tena, des de l’Ebre, Pere Audí i … Continua la lectura de Sobre la 7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Jesús M. Tibau

Sobre la 7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

La Jornada Literària de Cornudella de Montsant ha arribat a la setena edició, i vénen cares noves d’amics i amigues de lletres a conèixer el meu poble, i viceversa, però les emocions i neguits són els mateixos. Seguint la línia encetada des del primer any, he convidat gent que arriba des de moltes direccions: Manel Ollé i el guitarrista Albino Tena, des de l’Ebre, Pere Audí i Jaume … Continua la lectura de Sobre la 7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

Monedes. L'indecís rodar dels anys

Monedes. L’indecís rodar dels anys (fragment). Jesús Mª Tibau Tarragó. Conte guanyador del Premi Literari de Valldoreix 2004 1901 Siurana L’església de la Mare de Déu de Siurana és gairebé a les fosques, però amb la llum que fuig dels ulls de la Rosa i el Jaume, n’hi hauria prou per a il·luminar una catedral sencera. Avui bategen en Manel, el seu primer fill i … Continua la lectura de Monedes. L'indecís rodar dels anys

Monedes. L'indecís rodar dels anys. Jesús M. Tibau

Monedes. L’indecís rodar dels anys. Jesús Mª Tibau Tarragó. (fragment). Conte guanyador del Premi Literari de Valldoreix 2004 1901 Siurana L’església de la Mare de Déu de Siurana és gairebé a les fosques, però amb la llum que fuig dels ulls de la Rosa i el Jaume, n’hi hauria prou per a il·luminar una catedral sencera. Avui bategen en Manel, el seu primer fill i … Continua la lectura de Monedes. L'indecís rodar dels anys. Jesús M. Tibau

Mestressa de l'aigua. Jesús M. Tibau

Mestressa de l’aigua. Jesús Mª Tibau Tarragó. Obra guanyadora del XXXIX Premi Marian Vayreda de la ciutat d’Olot (2005).   Quant enyoro la meua casa! Ja he perdut gairebé el compte dels anys que sóc fora, i la ràbia que tinc, des del moment mateix en què se m’emportaren, només la supera l’esperança de tornar un dia. Casa meua no és una catedral gòtica, d’aquelles … Continua la lectura de Mestressa de l'aigua. Jesús M. Tibau

Mestressa de l'aigua

Mestressa de l’aigua. Jesús Mª Tibau Tarragó. Obra guanyadora del XXXIX Premi Marian Vayreda de la ciutat d’Olot (2005). Quant enyoro la meua casa! Ja he perdut gairebé el compte dels anys que sóc fora, i la ràbia que tinc, des del moment mateix en què se m’emportaren, només la supera l’esperança de tornar un dia. Casa meua no és una catedral gòtica, d’aquelles tan altes, … Continua la lectura de Mestressa de l'aigua

Priorat. Jesús M. Tibau

Priorat. Jesús Mª Tibau Tarragó. ___________________________________________ La pluja signa versos vinya endins, pel Priorat de la nostàlgia. Fruits de tardor ensuma l’aire i ones de terra bateguen vora el cor i la verema avança i s’escampa verge l’esperança pels dits fràgils del record. ___________________________________________ Foto del mateix autor. (Poema inclòs al llibre “A la barana dels teus dits”) © Jesús M. Tibau i Tarragó 2009 … Continua la lectura de Priorat. Jesús M. Tibau

Priorat

Priorat. Jesús Mª Tibau Tarragó. ___________________________________________ La pluja signa versos vinya endins, pel Priorat de la nostàlgia. Fruits de tardor ensuma l’aire i ones de terra bateguen vora el cor i la verema avança i s’escampa verge l’esperança pels dits fràgils del record. ___________________________________________ Foto del mateix autor. (Poema inclòs al llibre “A la barana dels teus dits”) © Jesús M. Tibau i Tarragó 2009 … Continua la lectura de Priorat

“El planeta de los simios”

Avui he tornat a veure El planeta de los simios, una de les pel·lícules més mítiques de la meva història particular amb el setè art. Hi ha pel·lícules d’una qualitat inqüestionable, altres amb diàlegs memorables, altres amb seqüències que et fan morir de riure cada cop que les veus, altres d’acció trepidant, i altres que et magnetitzen de forma irracional. Un exemple d’aquest últim cas … Continua la lectura de “El planeta de los simios”

El planeta de los simios. Jesús M. Tibau.

Avui he tornat a veure El planeta de los simios, una de les pel·lícules més mítiques de la meva història particular amb el setè art. Hi ha pel·lícules d’una qualitat inqüestionable, altres amb diàlegs memorables, altres amb seqüències que et fan morir de riure cada cop que les veus, altres d’acció trepidant, i altres que et magnetitzen de forma irracional. Un exemple d’aquest últim cas … Continua la lectura de El planeta de los simios. Jesús M. Tibau.

Títol prestat, una altra vegada. Jesús M. Tibau

Potser cauré en el perill que em diguin segrestador de títols, però el nom del proper llibre també serà prestat. Us recordo que títol de El vertigen del trapezista va ser inspirat pel blog homònim de l’Òscar Palazón. En aquest cas, no he tret el nom d’un blog (seria repetir-se), sinó del títol d’una cançó, amb autorització prèvia del seus autor, evidentment. És possible que … Continua la lectura de Títol prestat, una altra vegada. Jesús M. Tibau

Títol prestat, una altra vegada

Potser cauré en el perill que em diguin segrestador de títols, però el nom del proper llibre també serà prestat. Us recordo que títol de El vertigen del trapezista va ser inspirat pel blog homònim de l’Òscar Palazón. En aquest cas, no he tret el nom d’un blog (seria repetir-se), sinó del títol d’una cançó, amb autorització prèvia del seus autor, evidentment. És possible que algú … Continua la lectura de Títol prestat, una altra vegada

Drets d’autor com a punt de llibre

Els coautors/es del llibre El brogit de l’Ebre estem rebent aquests dies un txec en concepte dels drets d’autor. Cal tenir en compte que el llibre fou editat l’any 2003, amb un bon èxit de vendes, i que després de sis anys, de manera molt professional i acurada, cosa que agraeixo públicament, Cossetania Edicions continua enviant-nos encara els drets d’autor generats per les vendes que, … Continua la lectura de Drets d’autor com a punt de llibre

Drets d'autor com a punt de llibre. Jesús M. Tibau

Els coautors/es del llibre El brogit de l’Ebre estem rebent aquests dies un txec en concepte dels drets d’autor. Cal tenir en compte que el llibre fou editat l’any 2003, amb un bon èxit de vendes, i que després de sis anys, de manera molt professional i acurada, cosa que agraeixo públicament, Cossetania Edicions continua enviant-nos encara els drets d’autor generats per les vendes que, … Continua la lectura de Drets d'autor com a punt de llibre. Jesús M. Tibau

Reis amb màgia. Jesús M. Tibau

Si hi ha una data especialment senyalada al calendari per al món de la il·lusió, aquesta és el dia de Reis, malgrat l’avanç imparable que darrerament està tenint el seu competidor, el Pare Noel. I si en algun lloc és especialment entranyable aquesta festa, és al meu poble, a Cornudella de Montsant. En ser un poble petit, el contacte dels Reis i els seus patges … Continua la lectura de Reis amb màgia. Jesús M. Tibau

Reis amb màgia

Si hi ha una data especialment senyalada al calendari per al món de la il·lusió, aquesta és el dia de Reis, malgrat l’avanç imparable que darrerament està tenint el seu competidor, el Pare Noel. I si en algun lloc és especialment entranyable aquesta festa, és al meu poble, a Cornudella de Montsant. En ser un poble petit, el contacte dels Reis i els seus patges amb … Continua la lectura de Reis amb màgia

El noi del pijama de ratlles, de John Boyne. Jesús M. Tibau

Aquest ha estat un dels llibres de més èxit de l’any passat, i no és estrany, ja que té alguns dels ingredients bàsics per a arribar a un públic majoritari i tocar-li la fibra sensible. Una tanca de filferros separa dos xiquets, el Bruno i el Shmuel, diferents en aparença, però només en aparença, perquè els xiquets i xiquetes del món són tots de la … Continua la lectura de El noi del pijama de ratlles, de John Boyne. Jesús M. Tibau

El noi del pijama de ratlles, de John Boyne

Aquest ha estat un dels llibres de més èxit de l’any passat, i no és estrany, ja que té alguns dels ingredients bàsics per a arribar a un públic majoritari i tocar-li la fibra sensible. Una tanca de filferros separa dos xiquets, el Bruno i el Shmuel, diferents en aparença, però només en aparença, perquè els xiquets i xiquetes del món són tots de la mateixa … Continua la lectura de El noi del pijama de ratlles, de John Boyne

Reconquesta. Jesús M. Tibau

Reconquesta. Jesús Mª Tibau Tarragó. No calia que la vista fos molt bona per a veure clarament Cardó, el Montsant, Montserrat i tantes altres serres i muntanyes que s’estenen als meus peus com onades eternes que no avancen. Altra cosa són els Pirineus que, en la distància, una mica de calitja o uns quants núvols situats de forma estratègica fan que s’amaguin fàcilment, amb una … Continua la lectura de Reconquesta. Jesús M. Tibau

Reconquesta

No calia que la vista fos molt bona per a veure clarament Cardó, el Montsant, Montserrat i tantes altres serres i muntanyes que s’estenen als meus peus com onades eternes que no avancen. Altra cosa són els Pirineus que, en la distància, una mica de calitja o uns quants núvols situats de forma estratègica fan que s’amaguin fàcilment, amb una timidesa impròpia a les dimensions … Continua la lectura de Reconquesta

Pregó de la Festa Major de Cornudella 2007. Jesús M. Tibau.

Cornudella de Montsant, dijous 16 d’agost de 2007. Pregoner: Jesús Mª Tibau i Tarragó, Cornudella de Montsant (Priorat), 1964.  Gràcies a tots per la vostra presència i a l’Ajuntament per l’honor especial de convidar-me a fer el pregó de la Festa Major del meu poble, ja que no m’he deixat de sentir cornudellenc ni un sol moment, tot i viure i ser ben acollit a Tortosa … Continua la lectura de Pregó de la Festa Major de Cornudella 2007. Jesús M. Tibau.

Pregó de la Festa Major de Cornudella 2007

Gràcies a tots per la vostra presència i a l’Ajuntament per l’honor especial de convidar-me a fer el pregó de la Festa Major del meu poble, ja que no m’he deixat de sentir cornudellenc ni un sol moment, tot i viure i ser ben acollit a Tortosa des de fa gairebé 20 anys. A més de la meva família, a Cornudella hi tinc una segona … Continua la lectura de Pregó de la Festa Major de Cornudella 2007

Viatge petit. Jesús M. Tibau

Viatge petit. Jesús Mª Tibau Tarragó “El Carlos m’ha demanat la col·laboració per a una nova secció de cornudellaweb. Tenint en compte l’entusiasme que posa en la seva elaboració i l’amor que mostra pel nostre poble, no m’hi he pogut negar. He estat pensant en quin punt de vista puc aportar alguna cosa nova relacionada amb Cornudella, i m’he adonat que podria parlar del petit … Continua la lectura de Viatge petit. Jesús M. Tibau