Les cendres del rabí

Durant molts segles s’ha mantingut un tabú sobre la història dels jueus al nostre país, molt específicament dels coneguts a Mallorca com a xuetes. A diferència de la resta de jueus de la península els illencs foren perseguits fins ben avançat el segle XVII quan la Inquisició encara els cremava vius en les darreres fogueres de Palma.

El periodista, escriptor i significat membre de la comunitat xueta Miquel Segura reviu part de la seva història col·lectiva i personal en la novel·la Les cendres del Rabí (Lleonard Muntaner Editor). Segura ha cosit un hàbil fil argumental –basat en fets i personatges reals- entre el passat històric i el temps contemporani (des de 1678 fins a 2009) d’una col·lectivitat estigmatitzada per un entorn social hostil.

L’autor va conèixer al rabí Joseph Wallis a Israel, el qual li va reportar la història de la seva família originària de Mallorca, els Valls mallorquins. L’existència d’un sidur -llibre d’oracions- extraviat en un dels nombrosos camps d’extermini Nazis és una de les claus de l’acció. L’exemplar tenia la particularitat que a la contracoberta hi havia la genealogia secular de la família Wallis. Miquel Segura ens proposa un emotiu viatge en el temps; un periple necessàriament geogràfic per la condició de jueu errant de Rafel Joaquim Valls, el jove que fuig de casa del seu pare, el rabí, per evitar els avalots que intuïa i que culminarien amb matances (1691-1693) en la qual moriren els seus.

Encara hi ha un segon viatge interior quan Segura converteix el Josep Wallis real en un personatge de novel·la, atès que és un dels descendents d’aquell Josep Joaquim Valls que va partir de Mallorca segles enrere. Ell s’encarregarà d’estirar el fil de la memòria familiar i descobrir el seu passat des de Mallorca en un llarg periple secular per Europa fins a Auschwitz i els Estats Units.

Miquel Segura, periodista competent, hàbil narrador i expert en la història dels xuetes que foren forçats a la conversió, controla amb mestratge el relat i excita la curiositat de lector trenant diverses històries personals en una de col·lectiva. El flash-back marca el ritme de lectura que empeny el text amb amenitat i el fa passar gola avall, com un bon Priorat.

Segura escriu una novel·la versemblant i ben documentada amb diversos ingredients: aventura, dramatisme, sentiment i amor, on la ficció i la realitat es fonen destrament per revelar un genocidi gairebé desconegut i proper, que s’ha mantingut ocult per la boira del temps i els silencis imposats. D’aquesta emotiva manera reivindica la història de la seva gent, el futur i el paper que els hi pertoca dins del judaisme. Que la novel·la és bona i causa interès ho demostra que ha estat traduïda al castellà fa poc, un fet més aviat difícil en les actuals circumstàncies. Les Cendres del rabí va ser mereixedora del premi Alexandre Ballester de Narrativa, un dels més rellevants de la literatura balear.