La gallina dels ous d'or

La comarca està d’enhorabona! Si més no, ho sembla… El Priorat ja té cert reconeixement internacional per la qualitat de la seva producció agrícola de vi i oli, també som objectiu del mercat turístic per la preservació de l’entorn, el clima i l’oferta d’activitats. A més, estem defensant projectes per a la protecció del nostre patrimoni natural i cultural, com ara la Carta del Paisatge, la Candidatura a la UNESCO, i la recentment concedida Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS).

Fins aquí, podem tenir la sensació que les restriccions amb les quals s’ha hagut de conviure durant dècades liderant el títol de la comarca més pobra, s’han acabat. Al Priorat s’ha patit molt i, amb una economia productiva basada en l’agricultura de secà, l’èxode i la despoblació van ser inevitables. Uns pocs primer, seguits dels valents que van apostar per recuperar la dignitat de la seva terra, s’ha aconseguit tenir un nom propi i un miratge de recuperació econòmica.

Ara tothom ens vol conèixer, visitar cellers i fer tasts, passar uns dies gaudint de passejades o escalant als nostres Parcs, revivint la història eixamplant cultura amb el nostre patrimoni… Som atractius i d’aquí ha sorgit la necessitat i l’oportunitat de donar resposta oferint els serveis que se’n deriven: allotjament, gastronomia, activitats d’oci…

En una comarca en què no arribem a 9.500 habitants i amb la nostra orografia, als ajuntaments se’ls ha girat feina. Donar tots els serveis derivats de l’increment de visitants, implica replantejar l’estructura global del municipi, ja que s’hi veuen afectades totes les competències: sanejament, residus, aparcaments, urbanisme, promoció econòmica, manteniment de xarxes de serveis, ordre públic, habitatge…

Ja estem immersos, sense adonar-nos, en una bombolla (la paraula fa por per les connotacions recents), que ens reclama determinació i planificació per un futur que ja és aquí. Tenim uns compromisos: la Carta del Paisatge, la CETS, l’UNESCO… que haurien de servir-nos de guia en la gestió en matèries mediambientals i urbanístiques, que són les que acaben definint el perfil dels municipis i del territori.

Siguem coherents i respectuosos amb la terra i la seva gent, alhora que oferim el millor de nosaltres als qui ens volen conèixer. Emmirallem-nos amb aquells que han viscut experiències semblants, a l’hora que hem d’aprendre a garbellar l’oportunisme. No sigui que ens embriaguem amb l’elixir de la cobdícia i deixem morir la gallina dels ous d’or.