‘La mort sense ningú’

Jordi Tiñena crea un policia filòsof en la seva primera novel·la negra

“La mort sense ningú” (Llibres del delicte), és la primera novel·la negra de Jordi Tiñena, l’autor tarragoní, reconegut per una llarga trajectòria i diversos premis literaris penetra en una dimensió narrativa que va més enllà del que se li demana al gènere criminal. Pel mateix preu d’una novel·la negra a l’ús, entrem en la vida d’uns personatges plausibles que gairebé podríem conèixer i ens sentim part de l’univers del sotsinspector Vidal. Això és bo, en el relat s’hi combina molt bé i manté un bon equilibri.

L’aparició d’un ciclista mort al Pont del Diable és el detonant que ho engega tot. Amb el pretext d’endinsar-nos en una trama fosca amb cadàvers i víctimes, bons i dolents, Tiñena ens condueix hàbilment per altres esferes entrellaçades amb l’argument policial que estira la novel·la. Vidal, abans de ser policia es va dedicar a impartir classes de filosofia en un institut, sense vocació per la docència. Aquest fet biogràfic imprimeix caràcter intel·lectual al personatge, que exerceix de filòsof en el seu fur intern, perquè fent de policia pot contemplar millor la realitat i connectar amb la vida.

“La mort sense ningú” és una novel·la amb contrastos emocionals derivats de l’entorn familiar i personal del protagonista que interfereixen en l’àmbit professional. Així, el sotsinspector Vidal té la seva pròpia espasa de Democles i és mou condicionat per amors, afectes, dubtes i pors. Viu essencialment preocupat per la dura malaltia del seu bessó Biel, com passa sovint en la vida real, les nuvolades l’acompanyen a la feina i potser la transformen. Fer de policia, quan hi ha un cas sobre la taula, quan tens un cosí com el Pau i compartir-ho amb la vida privada no és gens fàcil. Un bon policia que com a filòsof i bon vivant no el guanya ningú.

Vidal intenta tenir el cap clar davant de cada presumpta ombra amenaçant. Ja sigui el tractament de quimio que ha de patir en Biel –teràpia que l’autor coneix prou bé i sublima escrivint- o quan desapareix en Pau. El seu cosí és un noi especial i entranyable, que va creixent en el decurs de la novel·la i que em sembla una bona troballa. La relació -en punt mort- amb la Roser, la seva parella de sempre, les dèries de la tieta i altres personatges formen part d’un plat de la balança.

A l’altre plat hi trobem l’aspecte criminal, que complaurà al lector amb les vicissituds personals que es barregen amb el crim. Interessant la tensa relació entre el sotsinspector Vidal i el reservat caporal Veciana –ambdós situats en flancs socials i vitals prou oposats- fet que permet suspicàcies i diàlegs irònics que els fan divergir en temes aliens –o no- al crim. El sotsinspector té gustos refinats i fa gala d’un cert hedonisme, vesteix amb certa elegància, té un pòsit de cultura clàssica, gastronomia, música, literatura i navega amb el seu iot Calabaixa. Però Veciana és d’una altra extracció social més modesta i no sempre se sent a gust al costat del seu superior.

De mica en mica, van establint complicitats. Ambdós esbrinen el cas del ciclista sense bicicleta, aquests personatges d’òrbites allunyades coincideixen en llurs trajectòries. Tiñena ens ofereix una radiografia social i política del lloc i el moment, de l’espai i temps per resoldre el delicte. Tarragona, Catalunya, el procés pel Referèndum entre altres actualitats hi són de transfons i aporten punts de referència quotidians a l’acció. Jordi Tiñena, en aquesta excel·lent novel·la, ens mostra una ciutat mediterrània i seductora que ens ofereix els plaers de la vida. Sobre aquesta postal amable de cel blau hi ha la mort sense ningú. Bona lectura.