Un SÍ però NO als pressupostos

Jo, militant de la CUP, he decidit no dir no als pressupostos (que és molt diferent a dir SÍ). Els pressupostos que s’aprovaran al Parlament els pròxims dies no són ni de bon tros els d’un país que vol tirar endavant en equip, comptant amb tothom. No són uns pressupostos justos, en què tots ens hi trobem recolzats i tinguts en compte. Tampoc aposten per potenciar especialment allò que és públic, ans al contrari, segueixen afavorint alguns, perjudicant clarament els interessos de la majoria…

Però això no és el més preocupant, doncs al final els pressupostos no deixen de ser una declaració d’intencions d’allò que preveu fer el govern. És molt més inquietant el que realment s’està fent aquests darrers mesos (fins i tot mentre es duia a terme aquesta negociació) en benefici de l’empresa privada i en perjudici, és clar, de la pública, en benefici de quatre i perjudici del gruix de la població que malda per tenir un país millor. Menció especial a les contínues privatitzacions en matèria de sanitat.

En condicions normals jo hauria votat NO. Estic convençut que la CUP no hauria permès que s’aprovessin, desemmascarant així l’estafa que suposen per la majoria de catalans. Però en aquest cas, personalment he fet prevaldre la il·lusió que entre la població genera el que esdevinguem un país independent. Perquè aquest també és un compromís electoral i també perquè crec que el de la independència és un camí que, si no badem, ens pot permetre tenir aquest país democràtic, just, eficient, respectuós amb tot i amb tothom que tant desitgem. Així doncs he votat SÍ, ni per cansament, ni per cap tipus de pressió, senzillament ho he fet per coherència.

El President Puigdemont, que segons el meu parer i en l’àmbit de governants, és ara com ara conjuntament amb la CUP (i possiblement algun altre diputat) el garant que tot això va de debò, ens va demanar que per seguir endavant aprovéssim els pressupostos. Sense aquest requisit ell no es veia recolzat per tirar endavant. Me’l crec. I per tant, penso que la CUP, la mateixa CUP que el vam fer President, hem aprovat aquests pressuposts mísers en gran manera perquè ens el creiem, i sobretot perquè confiem en els milions de persones que també se’l creuen i volen d’una vegada per totes poder desenganxar-nos del llast que suposa estar sotmesos al mal fer de l’estat espanyol. D’altra banda, el President sap tan bé com la CUP que aquests pressuposts són totalment provisionals i que els veritables seran els que elaborarà la nova República Catalana.

Alguns haurien volgut que la CUP hagués dit NO. Alguns confiaven que la CUP diria NO i així aturar-ho tot. Doncs la CUP diu SÍ. Sí a no perdre més temps a arrencar en la construcció d’aquest nou estat, que ja n’hem perdut prou i hi ha massa gent que n’està patint les conseqüències. Ens cal decidir, volem decidir i ho volem fer JA!