Una nova llar estrelles enllà?

Avui m’he sentit xiquet. La NASA havia anunciat una roda de premsa per a donar una important notícia, a les 7 de la tarda, hora local. Neguit, impaciència, una mica de nervis. A la mateixa hora el Madrid està perdent dos a zero, però jo busco informació galàctica de debò. I començo a trobar imatges pel twitter del sistema Trappist-1 i els seus set planetes, … Continua la lectura de Una nova llar estrelles enllà?

Quan dic Van Gogh

Tothom coneix Van Gogh, i quan dic Van Gogh, vull dir Vincent. La seva pintura es reconeix a distància, la passió, el color, la llum, la follia… Tothom coneix també la seva història, més o menys, l’angoixa, la pobresa, la follia… Molts envegen un talent incomprès al seu dia, únic, irrepetible, i el seu rostre, torturat, es passeja pels llibres d’història; autoretrat de la recerca … Continua la lectura de Quan dic Van Gogh

Parlant la gent no s'entén?

Seguint amb les reflexions a què em porten els acudits, avui prenc com a excusa un que em fa riure molt cada cop que l’escolto i el veig, perquè està tret d’un surrealista gag dels genials Tip i Coll: -Buenas, soy paraguayo y vengo a pedirle la mano de su hija para hacerla feliz. -¿Para qué? -Paraguayo. Quan era petit no entenia els gags de … Continua la lectura de Parlant la gent no s'entén?

Doctor, doctor, em fa mal si…

Un dels sentits més útils per sobreviure dignament és el de l’humor. L’humor no tan sols ens alegra la vida, sinó que és un mitjà fantàstic per a explicar la realitat. El més simple dels acudits, si ens posem a analitzar-lo, pot amagar tota una filosofia de vida. Vet aquí un exemple. -Doctor, doctor, si poso la mà dreta darrere de l’espatlla esquerra em fa … Continua la lectura de Doctor, doctor, em fa mal si…

D'on prové la paraula madurar?

Quan et trobes en aquesta etapa de la vida en què comences a deixar de ser petit i avances, de forma inevitable, cap a l’edat adulta, et diuen (t’alerten) que t’estàs fent gran, que t’has de convertir en un home, que certes llicències que t’eren permeses de xiquet, certes febleses, han de passar a la història, a la teva història, que has de madurar; com … Continua la lectura de D'on prové la paraula madurar?

Impermeable

Jordi Masó és un escriptor especialitzat en microcontes i, sobretot, un enamorat d’aquest gènere. Des de fa sis anys gestiona el blog La bona confitura, on recull microcontes de diversos autors. Fa uns dies hi ha penjat el meu conte Impermeable, del recull El noi del costat del padrí. Es tracta d’un conte atípic del meu repertori, amb una trama un xic surrealista o, millor … Continua la lectura de Impermeable

Equivocar-se és de pares

En un anunci d’algun curs d’anglès per correspondència (un més amb els que cada any ens assetgen al mes de setembre aprofitant l’esperit amb què arrenca la nova temporada escolar), un xiquet entra a l’habitació i li crida al seu pare, amb aquella energia que desprenen quan acaben de fer un descobriment: “no és club, sinó clab!” (ho he escrit tal com sona fonèticament). El … Continua la lectura de Equivocar-se és de pares

Deixar-ho estar

Tarda d’agost. Breu parèntesi a la xafogor que s’agraeix. Amb mon fill visitem les pintures rupestres d’Ulldecona. Sé que xalarà, perquè als seus set anys el fascinen els primitius i la història en general; no sé per què deu ser (mode ironia). El guia és molt didàctic; assaborim cadascuna de les figures que es distingeixen, ens emocionem amb les que es deuen haver perdut, i … Continua la lectura de Deixar-ho estar

De bons i dolents, de nosaltres i dels altres

Aquest estiu reposen Curro Jiménez a La 2 de TVE. És una d’aquelles sèries mítiques dels anys 70 que, atesa l’existència d’un sol canal, gaudien d’una enorme popularitat. La miràvem en família (llavors només hi havia un televisor a cada casa, com a molt) i l’endemà es comentaven amb els amics. Avui me la miro des de dues perspectives: la del record i amb un … Continua la lectura de De bons i dolents, de nosaltres i dels altres

Exoplaneta acollidor?

Gràcies a la difusió que n’ha fet Salvador Macip, escriptor i científic que segueixo de fa molts anys a les xarxes socials, m’assabento que un català, Guillem Anglada-Escudé, ha descobert un exoplaneta que podria tenir les condicions òptimes per a acollir vida, tot just aquí a la vora, orbitant a 4,2 anys llum al voltant de l’estrella Pròxima Centaure, la que es troba menys lluny … Continua la lectura de Exoplaneta acollidor?