Una nova llar estrelles enllà?

Avui m’he sentit xiquet. La NASA havia anunciat una roda de premsa per a donar una important notícia, a les 7 de la tarda, hora local. Neguit, impaciència, una mica de nervis. A la mateixa hora el Madrid està perdent dos a zero, però jo busco informació galàctica de debò. I començo a trobar imatges pel twitter del sistema Trappist-1 i els seus set planetes, no gaire grans, de mida terrestre; no sabem si set nans, o set magnífics, al voltant d’una estrella nana, propera a escala universal, tan sols a 39 anys llum de no-res. A més, es veu que alguns dels planetes semblen habitables.

Mirant les imatges, no puc evitar posar-me a somiar. Algun dia molt llunyà, si no ens destruïm a nosaltres mateixos, si no som víctimes de cap cataclisme planetari, la humanitat haurà d’abandonar el planeta i buscar nova llar estrelles enllà. El sistema Trappist-1, de moment, sembla bon candidat. De vegades imagino la titànica aventura que haurem d’assumir, pobres mortals, aquesta espècie que de vegades ens fa tanta ràbia, sovint egoista, hipòcrita, injusta, narcisista, aquesta espècie nostra indòmita, amb una set insaciable d’aprendre, capaç de les més grans crueltats i nobleses. I tot això ho somio acompanyat de la veu de Carl Sagan, del seu somriure optimista, de la seva indestructible fe en les nostres possibilitats.

Tot just aquestes setmanes, a la classe de 2n de primària del nostre fill fan un projecte sobre el Sistema Solar, que ell viu (vivim) intensament i amb entusiasme, i vistes les primeres imatges que ens mostren del nou sistema, dedueix que pot haver vida al de color verd, diu. Agraeixo a la NASA la deferència d’afegir més material al seu treball.
Al Telenotícies, li dediquen més temps a la derrota del Madrid que a aquest històric descobriment. Quina espècie, aquesta nostra, tan humana!