‘La mort sense ningú’

Jordi Tiñena crea un policia filòsof en la seva primera novel·la negra “La mort sense ningú” (Llibres del delicte), és la primera novel·la negra de Jordi Tiñena, l’autor tarragoní, reconegut per una llarga trajectòria i diversos premis literaris penetra en una dimensió narrativa que va més enllà del que se li demana al gènere criminal. Pel mateix preu d’una novel·la negra a l’ús, entrem en … Continua la lectura de ‘La mort sense ningú’

L'estrella Trappist-1 amaga set planetes de dimensions similars a la Terra on buscar vida

La troballa converteix aquest sistema planetari en un dels millors candidats per buscar vida fora del sistema solar; tres dels mons es troben a la zona d’habitabilitat de la seva estrella i podrien tenir oceans d’aigua Continua la lectura de L'estrella Trappist-1 amaga set planetes de dimensions similars a la Terra on buscar vida

Algunes notícies sobre el transport del vi a finals del s.XIX

“En una comarca bastant muntanyosa com la nostra, inevitablement carreteres i camins sovint vorejaven barrancs de consideració, la qual cosa contribuïa a que els accidents fossin greus” Continua la lectura de Algunes notícies sobre el transport del vi a finals del s.XIX

L’Orfeó Porrerenc

Pere Audí Ferrer El mes de maig [1925] un grup d’entusiastes convocaren una reunió de la qual sorgí la idea de crear un orfeó La creació de corals a partir del treball i l’obra de Josep Anselm Clavé a meitats del segle XIX fou una constant a Catalunya. El mestre volia enriquir i dignificar la classe treballadora a través de la música i la cultura. … Continua la lectura de L’Orfeó Porrerenc

Les cendres del rabí

Durant molts segles s’ha mantingut un tabú sobre la història dels jueus al nostre país, molt específicament dels coneguts a Mallorca com a xuetes. A diferència de la resta de jueus de la península els illencs foren perseguits fins ben avançat el segle XVII quan la Inquisició encara els cremava vius en les darreres fogueres de Palma. El periodista, escriptor i significat membre de la … Continua la lectura de Les cendres del rabí

Un mestre anarquista al Masroig: Esteve Vendrell Romero

Pere Audí Ferrer “De tota una vida, solament tres instantànies. Poca cosa si bé, ben mirat, ens permeten parcialment rescatar de l’oblit la figura d’un habitant del Masroig” La figura d’Esteve Vendrell Esteve Vendrell Romero va nàixer a Tarragona el 19 d’octubre de 1881 i poc després, l’1 de novembre va morir la seva mare, Maria Romero, amb 36 anys i potser a conseqüència del … Continua la lectura de Un mestre anarquista al Masroig: Esteve Vendrell Romero

Encara en Pujol

No sé si és certa o no però, m’ha arribat via facebook (aquí el meu dubte), una notícia que diu més o menys que en Jordi Pujol (l’exhonorable) ha dit en un titular alguna cosa així com: “Si va a la presó amenaça a l’Estat que publicarà un dossier, que farà caure la democràcia.” Em sembla una fanfarronada majúscula i, també, un insult a totes … Continua la lectura de Encara en Pujol

El lleó destronat (conte de Nadal basat en fets reals)

A les persones afectades de Fibromiàlgia i/o Encefalomielitis miàlgica (SFC) i per extensió,a les persones amb malalties cròniques víctimes d’un sistema inhumà Al principi no s’ho va creure i anava a treballar tot i trobar-se just, fins al punt que una vegada hi va anar amb una sabata de cada color. Lògicament, ja no rendia el mateix, estava defallit i no tenia el cap clar. … Continua la lectura de El lleó destronat (conte de Nadal basat en fets reals)

On és la democràcia?

Darrerament s’esdevé al nostre país que una sèrie de càrrecs públics, des de consellers de la Generalitat fins a regidors municipals, han de passar per força i sense grat, pels tribunals de “justícia” i que la llei espanyola sembla que diu que en aquest país (ens havien enganyat) no hi ha llibertat d’expressió, doncs no s’entén que en un Parlament els polítics elegits democràticament no … Continua la lectura de On és la democràcia?

Pla del Castell de Falset

La guerra de Successió al Priorat i a les muntanyes de Prades (II)

Ezequiel Gort Juanpere “A finals d’agost, el coronel Antoni Vidal, amb quatre-cents fusellers i un alt nombre de civils, va assaltar Falset. Aleshores la guarnició borbònica de la vila la formaven uns cent trenta soldats del Regiment de Madrid” La guerra canvia de signe Després del tractat d’Utrecht, el març de 1713, la guerra va fer un gir brusc per a Catalunya. Les potències havien … Continua la lectura de La guerra de Successió al Priorat i a les muntanyes de Prades (II)

La guerra de Successió al Priorat i a les muntanyes de Prades (I)

Ezequiel Gort Juanpere “L’1 d’octubre es tornava a combatre a Falset. En aquesta ocasió, el coronel Ferriol, amb sis-cents miquelets, va defensar la vila i evità l’entrada dels borbònics, que portaven mil infants i quatre-cents cavalls” El pronunciament als pobles del Priorat A l’inici del segle XVIII, el 1702, esclatà la que podem definir com la primera guerra global, en la qual participaren bona part … Continua la lectura de La guerra de Successió al Priorat i a les muntanyes de Prades (I)

Pneumàtics digitals

En pocs anys la humanitat va fer un periple de segles i hem passat del món analògic fins al digital a velocitat interestel·lar. Els nostres ancestres necessitaven una eternitat per pair els grans invents i adoptar-los com a part de la cultura pròpia. La roda, sense anar més lluny, des que es va inventar (neolític), passant pels sumeris que la van emprar i perfeccionar, van … Continua la lectura de Pneumàtics digitals

A la manera de Trump

Darrerament hi ha una sèrie d’esdeveniments polítics arreu del planeta que em comença a preocupar d’una manera seriosa. Diria que la democràcia, en el seu sentit més ampli de la paraula, està ferida de gravetat; i el que és pitjor ningú se n’adona o fa veure que no passa res. (de fet no sé què és més dolent). Us passaré a referir una sèrie de … Continua la lectura de A la manera de Trump

El nostre pitjor enemic. Una reflexió sobre la llibertat i l’opressió

Ens ha sorprès gratament la primera novel·la del prioratí Jesús Tibau, mereixedora del XXXIII Premi de narrativa Ribera d’Ebre. Avesats als seus relats més o menys curts i als nanocontes, en El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions) canvia de registre amb una novel·la breu, però intensa i ben tramada que sedueix al lector amb un lèxic a vegades poètic i una amb atmosfera gairebé onírica … Continua la lectura de El nostre pitjor enemic. Una reflexió sobre la llibertat i l’opressió

Rebesavi(s)

A la casa gran de Poboleda hi havia (i aquest sí, segur que encara hi és), aquest retrat. És el rebesavi Joaquim Estrems i Samora i ocupa el lloc d’honor a la sala gran, com correspon als fundadors de cases i nissagues. El seu nom també està gravat a la planxa de la llar de foc datada l’any 1862, que sempre se’ns havia dit que … Continua la lectura de Rebesavi(s)

Convent Servites Marçà

El convent dels Servites de Sant Marçal de Marçà (s.XVII)

Pere Audí Ferrer El Convent de Sant Marçal va ser fundat el 1611, gràcies a la donació del terreny per a l’edificació, així com de vinya i horta, que feu la família Montagut sota el patrocini dels Ducs de Cardona, senyors del lloc Sortint de Marçà en direcció a Falset, just acabar de passar el cementeri, hi ha les restes del que fou Convent de … Continua la lectura de El convent dels Servites de Sant Marçal de Marçà (s.XVII)

"Tots sabem el que passa a Catalunya"

Hi ha gent que és especialista a crear problemes on no n’hi ha i després pretendre fer creure als altres que posa tot de la seva part per solucionar-los, i si a sobre, la cosa funciona, són ells el que volen posar-se la medalla. Com també hi ha gent que de la llengua en fa problema sociopolític i després busca solucions intermèdies com si fossin … Continua la lectura de "Tots sabem el que passa a Catalunya"

Vint-i-dues coses que (potser) no sabíeu sobre Cornudella de Montsant

Miquel Martorell Garau 1. Església de Santa Maria Iniciada l’església nova l’any 1400 en estil gòtic avançat, s’anà construint lentament. En començar el campanar, l’obra feta fou derruïda per molt defectuosa. Es tornà a iniciar a finals de 1500 amb plànols de Pere Blay, sent una de les grans mostres del renaixement català. Té dos campanars amb campanes fuses pel mestre castellà Pérez del Corral. … Continua la lectura de Vint-i-dues coses que (potser) no sabíeu sobre Cornudella de Montsant

La visió de la dona a principis del segle XX

Pere Audí Ferrer “El dia era calorós però malgrat tot foren molts els prioratins i prioratines que anaren a rebre a algunes de les primeres espases del nacionalisme català entre les quals figurava en Francesc Cambó” Fa uns mesos, quan la fira d’artesania de Cornudella, estava en aquesta localitat i vam xerrar una bona estona amb la Montserrat Solà. I em va preguntar si, entre … Continua la lectura de La visió de la dona a principis del segle XX

"Ben vestits"

L’altre dia caminant en direcció a casa vaig veure un grupet de gent, més o menys “ben vestida” al davant del jutjat, de fet, això crec que passa davant de tots els jutjats d’arreu. I em preguntava per què la gent que va als jutjats vesteix més “elegantment” que normalment. La resposta em va semblar més inquietant encara que la pregunta. Ara us en faré … Continua la lectura de "Ben vestits"

Poblat del Calvari El Molar

La vida al Baix Priorat entre el segle IX i el VI abans de la nostra era: el poblat del Calvari (el Molar)

Núria Rafel Almenys des del segle VI abans de la nostra era, al poblat del Calvari adopten un conreu nou, la vinya, que els permetrà elaborar el seu propi vi, el primer vi del Priorat Des del 2010 un equip de la Universitat de Lleida ha portat a terme un programa d’investigació arqueològica que ha comportat, entre altres accions, la realització d’onze campanyes d’excavació al poblat … Continua la lectura de La vida al Baix Priorat entre el segle IX i el VI abans de la nostra era: el poblat del Calvari (el Molar)

Plaques i inauguracions

Fa temps que em fixo en les plaques d’inauguració que hi ha penjades en molts edificis públics que em fan pensar en el perquè es posen; de la mateixa manera, també hi ha gent que fa temps demana (i amb raó) retirar tots els símbols del franquisme, però em xoca que les “autoritats” (paraula que mai m’ha agradat) quan inauguren una obra pública (que no … Continua la lectura de Plaques i inauguracions

Quan les parets parlen

LLuís Pena, Màrius Sedó “A Capçanes hi ha 19 abrics amb quasi unes 200 representacions, comptant amb el que s’havia trobat i el que hem trobat posteriorment”   Ara aviat farà uns quatre anys un amic, en Pol Carod, em va trucar dient-me que s’havien trobat pintures a Capçanes. Al cap de poc temps vaig intentar trobar-les sense aconseguir-ho. Al fer-li saber, ell em va parlar … Continua la lectura de Quan les parets parlen

Elvira Casadevall, de Londres al Priorat

Anna Estrems L’àvia m’ensenyava a ballar valsos, i polques, i masurques. Després, preníem el te. Perquè una senyoreta podia anar tot el dia amb espardenyes, enfilar-se als arbres i dur els genolls pelats, però lo important era lo important. Les nenes també havien de ser valentes, clar, i no plorar si es feien mal (encara que t’haguessis trencat una cama), i saber entomar les adversitats i … Continua la lectura de Elvira Casadevall, de Londres al Priorat

Ni allò que més estimo, ni el llibre més llegit

Em preocupa, i cada vegada més, la perversió del llenguatge que utilitzen, bàsicament, els publicistes, però també els polítics i altres venedors de fum que cada dia omplen les pàgines dels diaris, les ones de ràdio i les imatges de televisió. En tenim molts exemples diàriament, de l’ús inapropiat o indegut d’adjectius en frases, l’excés d’anglicisme que omplen la boca d’una falsa modernitat per esdevenir … Continua la lectura de Ni allò que més estimo, ni el llibre més llegit

Els meus avis i el Priorat, una història d’amor (1)

Pilar Garriga i Anguera “Els meus avis ens van ensenyar moltes coses, però n’hi ha una que porto dins del cor des de molt petita: l’amor per la terra, l’amor per la nostra terrosa i seca i dolça terra del Priorat” La meva àvia Guadalupe va néixer l’any 1900 i es va criar en un poblet del Priorat, enfonsat en una vall, als peus del … Continua la lectura de Els meus avis i el Priorat, una història d’amor (1)

De casualitats a sort

Feia dies que pensava que “em tocava” escriure un article per aquest mitjà, normalment intento escriure’n un cada mes, però aquesta vegada no sabia ben bé quin tema tractar. Però, vet aquí, que aquesta nit he tingut un somni, i dintre del somni estava mirant llibreries i totes les trobava massa fosques, amb poc llum i no podia llegir correctament els noms dels llibres per … Continua la lectura de De casualitats a sort

Miquel Llorens: un pioner del vi al Priorat

Maria Lluïsa i Montse Campàs El 15 de setembre de 1876 naixia al Lloar Miquel Llorens Tarragó. De la seva educació se’n van fer càrrec Ceferino Tarragó i Maria Bargalló que, per dir-ho d’alguna manera, se’l van afillar. El primer era oncle i padrí seu i el matrimoni no havia tingut fills. De retorn d’un viatge que féu a Cuba, Ceferino va decidir que Miquel … Continua la lectura de Miquel Llorens: un pioner del vi al Priorat

Idomeni: El reflex del mirall

Dietari de viatge de “La Tribu” de Catalunya Ràdio i Txarango. Del 6 al 10 de maig del 2016 “I am silver and exact. I have no preconceptions. Whatever I see I swallow immediately Just as it is, unmisted by love or dislike. I am not cruel, only truthful” (1) —— “Sóc de plata i exacte. No tinc prejudicis. Tot el que veig m’ho empasso … Continua la lectura de Idomeni: El reflex del mirall

Les dones del Priorat i el servei domèstic

Laura Poblet Estivill Massa sovint se sent dir que “les dones abans no treballaven”. Es parla sovint de la incorporació de les dones a l’àmbit laboral com un fenomen que es va produir als anys 60 del segle XX, però aquesta afirmació és massa simplista i, si no es matisa i s’explica amb tota la seva complexitat, s’allunya de la realitat. Sí que és cert … Continua la lectura de Les dones del Priorat i el servei domèstic

"Compra a casa, ven a casa i faràs casa"

Els qui vivim al Priorat, estiguem o no involucrats directament en el món del vi, prenem i tenim consciència de la importància que té per al conjunt de la comarca el vi com a un dels productes agraris amb més pes econòmic i social de la mateixa. Dic tot això perquè quan vas per Catalunya, ja sigui en restaurants com en llocs oficials o organitzats … Continua la lectura de "Compra a casa, ven a casa i faràs casa"

Joaquim Estrems: prioratí i llibreter a Barcelona

Anna Estrems En Joaquim Estrems i Borràs va fundar la llibreria l’any 1940. I tot i que abans havia tingut altres feines, i que en totes el resultat de la seva tasca fou excel.lent, amb la llibreria va trobar allò pel que semblava haver nascut. Per entendre-ho potser caldria retrocedir fins a l’any 1905, a Poboleda, quan un xiquet de dotze anys surt del Priorat en … Continua la lectura de Joaquim Estrems: prioratí i llibreter a Barcelona

Reivindicación de un dibujante olvidado: Emilio Bertran Vall

Jorge Hugo Bertran Vall Jorge Hugo Bertran Vall, Buenos Aires .- Comienzo este trabajo rememorando mi escrito anterior editado en 2 emisiones, en el cual describí la genealogía de mi apellido paterno, Bertran Vall, cuyo origen data de los años 1600, en el pueblo de Pradell (el Priorat, Tarragona, Catalunya). Como bien les digo, los remito a mi trabajo anterior si es que quieren saber … Continua la lectura de Reivindicación de un dibujante olvidado: Emilio Bertran Vall

Un petit exemple en la bona direcció

El primer cap de setmana d’aquest mes de juny, vaig tenir el goig de formar part del jurat que decidia quina finestra, balcó o façana era la més ben guarnida amb flors de Porrera. Aquesta iniciativa partia de l’ajuntament i volia incentivar els veïns de la població a tenir les cases i els carrers ben nets i florits (plens de flors). Això, que en principi, … Continua la lectura de Un petit exemple en la bona direcció

Trens que mai van córrer pel Priorat (II)

Pere Audí Ferrer A la primera part vam comentar un parell de projectes ferroviaris que pretenien comunicar el Priorat amb Reus. Tots dos van quedar en no res. En aquesta segona part mirarem d’explicar el motiu En primer lloc, si bé no necessàriament allò més important, la documentació sembla indicar que, quan es va tractar de construir l’única línia ferroviària que passa per la comarca … Continua la lectura de Trens que mai van córrer pel Priorat (II)

De pagesos i altres coses

[pullquote]«Ningú no marxa del «seu lloc» perquè vol, cap territori es queda sense gent, si d’allí se’n pot treure algun rendiment»[/pullquote] Es parla que la comarca està perdent poblament, que cada vegada som menys, i això no és bo per a ningú. Cal repensar el que s’ha fet i el que caldria fer, però tots sabem que l’única manera que la gent es quedi a … Continua la lectura de De pagesos i altres coses

Trens que mai van córrer pel Priorat (I)

Pere Audí Ferrer L’octubre de 1878 des del Diario de Tarragona s’informava que «En varios pueblos del Priorato se habla de proyectos de vias de comunicacion y de transporte, de los cuales no tenemos todavía todos los detalles apetecidos» .Introducció La segona part del segle XIX i inicis del XX fou una època de fe cega en la ciència i la tecnologia, una època en … Continua la lectura de Trens que mai van córrer pel Priorat (I)

Breu història d’un avantpassat carlí

Montserrat Toldrà Parés A la meva casa pairal d’Ulldemolins es guardaven papers, llibres i alguns objectes curiosos dels avantpassats. Oblidats a la golfa durant anys, en una caixa de fusta, van resistir el pas del temps. Avui puc escriure aquesta història gràcies a aquests documents que han arribat a les meves mans. La família Blanch té un arbre familiar documentat des del 1457 (1). Els … Continua la lectura de Breu història d’un avantpassat carlí

De Buenos Aires a Pradell: un viaje por el tiempo (II)

Jorge Hugo Bertran Vall Corría el año 2006 y llegó el momento en que tuve posibilidad de conectarme a internet y de investigar aprovechando las nuevas tecnologías. En la red me encontré con algunos comentarios sobre Pradell de la Teixeta y una página web que me llenó de asombro, la de Pradell de la Teixeta, localidad que sobrepasa en poco los 200 habitantes. En ella, … Continua la lectura de De Buenos Aires a Pradell: un viaje por el tiempo (II)

De Buenos Aires a Pradell: un viaje por el tiempo (I)

Jorge Hugo Bertran Vall Queridos lectores, lo que sigue pretende ser un testimonio de lo que se puede lograr con amor y perseverancia, pues a este asunto le he dedicado casi 45 años de mi vida. Y os pido que nunca digáis “esto no se puede.” Y aspiro a que mi labor de investigación os sirva como ejemplo para alcanzar vuestros ideales. Pero no lo he logrado … Continua la lectura de De Buenos Aires a Pradell: un viaje por el tiempo (I)

Nadals als jutjats. Meritxell Cardona

Aquestes darreres setmanes, hem estat expectants a la resolució del TSJC per saber si s’admetria a tràmit o no la querella interposada per l’Estat i algunes organitzacions com ‘Manos Limpias’. Finalment, la incògnita s’ha resolt anant endavant la querella criminal contra el President, la Vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau, com a presumptes responsables dels delictes que ara seran investigats. Seguint la dinàmica de resposta solidària … Continua la lectura de Nadals als jutjats. Meritxell Cardona

The Valley Uprising. Pep Farré

Per anar fent boca i anticipant una pròxima entrada que enllaci amb La Meca de l’escalada en roca (l’anterior “post” sobre les clàssiques històriques de Yosemite), volem comentar una nova producció audiovisual: The Valley Uprising. El passat 23 de setembre, els d’Algunesviesbones vàrem tenir l’oportunitat d’acudir al teatre-auditori de Yosemite Village on, en el marc del Yosemite Face Lift i amb la presència de “celebrities” … Continua la lectura de The Valley Uprising. Pep Farré

El 9-N a Cornudella. Meritxell Cardona.

Cornudella va marcar una fita en la jornada del passat 9-N amb un percentatge de participació elevat, i uns resultats extraordinaris pel que fa a la voluntat de perseguir l’estat propi i la independència, liderant en resultats percentuals a la comarca. Tot i l’inconvenient que suposava el canvi de local electoral, el servei de transport facilitat des del Pla de l’Esglesia va funcionar fluïdament i … Continua la lectura de El 9-N a Cornudella. Meritxell Cardona.

Agustí Pallejà Monfà, el soguer del Balç (1887-1960)

Miquel Martorell Garau Neix a la vila el dia de Sant Antoni (13 de juny), al número 24 del camí d’Albarca (ara carrer del Balç, 12), en una casa de molts germans. Aprèn molt aviat l’ofici de son pare, Agustí Pallejà Martí, i treballà a la “parada del filador”, a la dreta del barranc, dessota el noguer que plantà son padrí. La parada la tenien … Continua la lectura de Agustí Pallejà Monfà, el soguer del Balç (1887-1960)

La "MECA" de l'ESCALADA en ROCA. Pep Farré

Tothom sap que si pretens crear un blog sobre els clàssics de l’escalada en roca, cal començar-lo per Yosemite. Si no ho fas, l’has cagat. Yosemite és la “Meca”. Des de fa més de setanta anys els escaladors han assetjat les fissures que recorren les seves formacions granítiques i, poc a poc, aquest indret ha donat lloc a algunes de les rutes més mítiques de … Continua la lectura de La "MECA" de l'ESCALADA en ROCA. Pep Farré

Mor Albert Gonzalo, un humanista del s.XXI. Meritxell Cardona.

La setmana passada moria inesperadament el pintor Albert Gonzalo d’una aturada cardíaca. La premsa se n’ha fet ressò àmpliament pels seus mèrits artístics i professionals. Però jo voldria compartir amb vosaltres la seva relació particular amb Cornudella, lloc on ens vam conèixer i nexe de la relació posterior que vam establir. L’Albert, estiuejava amb la seva família a la casa del carrer Sant Jaume i, … Continua la lectura de Mor Albert Gonzalo, un humanista del s.XXI. Meritxell Cardona.

L'arròs popular de l'11 de Setembre i els paellers de la vila

D’un poble rural amb poca tradició turística; a qui se li acut inventar-se una festa, mai vista al poble, on el component bàsic és una paella d’arròs, cosa més pensada per al turisme de sol i platja, i en una data on els valors patriòtics del nostre país estan exaltats? Doncs sí, sempre hi ha algú disposat a emprendre noves aventures que, amb una bona acceptació … Continua la lectura de L'arròs popular de l'11 de Setembre i els paellers de la vila