El Mas de la Barba i l'Alzina del Mas de la Barba

  El mas de la Barba (o Bàrbara) és l’única masia que es conserva en relatiu bon estat de les que hi havia escampades per damunt dels cingles. És al vessant est de Cantacorbs quan està a punt de diluir-se, cap al sud-est, per allà la plana d’en Guillem. El mas és encarat al curs del barranc de Prades i prop d’ell passa el vell … Continua la lectura de El Mas de la Barba i l'Alzina del Mas de la Barba

Museu Peris-Aragonès

Fou inaugurat el 17 de juny de l’any 2000 al nº 19 del carrer Major de la vila de Cornudella. L’edifici, que fou antigament propietat dels monjos de la Cartoixa d’Escala-Dei, i del qual s’ha conservat l’estructura, incloent-hi la façana amb l’escut d’Escala-Dei, consta de planta baixa entresòl i dues plantes més. El museu ha estat una donació de la sra. Rosa Aragonès Argany a … Continua la lectura de Museu Peris-Aragonès

Sant Joan del Codolar

  “L’estada d’un ermità a Sant Joan depenia totalment del consell de Cornudella i si bé el càrrec sembla de durada indefinida, de fet podien ser canviats i el seu nomenament i permanència, fa l’efecte que depenien exclusivament de l’arbitri del consell, que sempre preferia conferir el càrrec als qui eren fills de la vila” En diuen sant Joan, i sovint, també, senzillament, l’ermita. És … Continua la lectura de Sant Joan del Codolar

El molí del Vidrier

El molí del Vidrier –o d’en Vidrier– fou un molí hidràulic, fariner, ubicat a l’antic terme de Siurana –actualment, municipi de Cornudella de Montsant–, a la vora esquerra del barranc de l’Argentera, tocant del riu de Siurana, aigües avall del molí d’en Catxap, en un indret actualment cobert per l’aigua de l’embassament. Segons Ramon Amigó (Siurana de Prades, enllà de la història i la llegenda, … Continua la lectura de El molí del Vidrier

La Venta del Pubill

Ramon Amigó a Això, aquesta manera de dir de la gent, será molt difícil d’esmenar perquè, en general, aquesta gent no té prou consciència que “venta” és una paraula castellana. Una paraula que podríem dir que s’ha fossilitzat amb l’ús. Em sembla recordar que, en algún moment, algú havia proposat, sense cap fonament, per allò de parlar per parlar, que es podría dir “venda”, sense … Continua la lectura de La Venta del Pubill

Pantà del Siurana

L’embassament del Siurana. El setembre de 1953, s’iniciaren els treballs a nivell de projecte, el qual va ser aprovat pel ministeri d’obres públiques el 21 d’agost de 1957. Les Obres, però, no es es van iniciar fins el 1968. El juny del 1970 ja hi havia quatre milions cúbics d’aigua, i es calculava l’acabament de les obres en un any. Finalment, però, les obres es … Continua la lectura de Pantà del Siurana

El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Joan Menchon i Bes.

El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Text i fotografies: Joan Menchon i Bes, arqueòleg. Quan hom parla de Siurana, venen a la memòria les vistes d’un castell encimbellat  a les darreres estibacions de la Serra de Prades, davant del Montsant. Venen els records del darrer reducte islàmic de Catalunya, el sojorn forçat de sant Lluís d’Anjou, i els càtars de les … Continua la lectura de El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Joan Menchon i Bes.

Església de Santa Maria (Siurana) (s.XII)

Santa Maria de Siurana és coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l’Aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d’aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i bones collites. La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els … Continua la lectura de Església de Santa Maria (Siurana) (s.XII)

Mas de l'Extremenyo

S’hi va viure fins cap a l’any 1945. En queden quatre bocins de paret, a la Gritella, damunt del cingle que conforma el bocí final de la vora dreta del bnc. del Carcaix quan s’ajunta amb el de Prades. També se’l coneix com “del [Joan] Verdo”. La família del Joan “Verdo” havia viscut fins per allà a l’any 1945, una època en la qual l’Esteve … Continua la lectura de Mas de l'Extremenyo

Església parroquial de Santa Maria (s.XVII)

Ezequiel Gort Juanpere / Miquel Martorell Garau Església parroquial de Santa Maria (Cornudella de Montsant). Ezequiel Gort Juanpere La primera notícia que tenim de la nostra església és del segle XII, situada a l’actual Plaça de la Vila i dedicada a Sant Julià. Cap al final del segle XVI, i probablement per haver-se quedat petit el temple parroquial, hom acordà bastir-ne un de nou, i … Continua la lectura de Església parroquial de Santa Maria (s.XVII)