L'Abeurador de Dalt (s.XIV / XV – 1995)

  Abeurador. V.: *Salt, l’abeurador del. Abeurador, l’- [lauberadó] També, algun cop, en plural. La pronunciació amb metàtesi ja ve d’antic, com a mínim del primer terç del s. XVIII, de forma generalitzada, segons els escrivans. L’abeurador es conserva vora la font, a la part alta, occidental, de la vila. Se suposa que, antigament, l’aigua li venia de les Fontanelles. Les anotacions que segueixen es refereixen … Continua la lectura de L'Abeurador de Dalt (s.XIV / XV – 1995)

El Mas de la Barba i l'Alzina del Mas de la Barba

  El mas de la Barba (o Bàrbara) és l’única masia que es conserva en relatiu bon estat de les que hi havia escampades per damunt dels cingles. És al vessant est de Cantacorbs quan està a punt de diluir-se, cap al sud-est, per allà la plana d’en Guillem. El mas és encarat al curs del barranc de Prades i prop d’ell passa el vell … Continua la lectura de El Mas de la Barba i l'Alzina del Mas de la Barba

Museu Peris-Aragonès

Fou inaugurat el 17 de juny de l’any 2000 al nº 19 del carrer Major de la vila de Cornudella. L’edifici, que fou antigament propietat dels monjos de la Cartoixa d’Escala-Dei, i del qual s’ha conservat l’estructura, incloent-hi la façana amb l’escut d’Escala-Dei, consta de planta baixa entresòl i dues plantes més. El museu ha estat una donació de la sra. Rosa Aragonès Argany a … Continua la lectura de Museu Peris-Aragonès

Sant Joan del Codolar

  “L’estada d’un ermità a Sant Joan depenia totalment del consell de Cornudella i si bé el càrrec sembla de durada indefinida, de fet podien ser canviats i el seu nomenament i permanència, fa l’efecte que depenien exclusivament de l’arbitri del consell, que sempre preferia conferir el càrrec als qui eren fills de la vila” En diuen sant Joan, i sovint, també, senzillament, l’ermita. És … Continua la lectura de Sant Joan del Codolar

El molí del Vidrier

El molí del Vidrier –o d’en Vidrier– fou un molí hidràulic, fariner, ubicat a l’antic terme de Siurana –actualment, municipi de Cornudella de Montsant–, a la vora esquerra del barranc de l’Argentera, tocant del riu de Siurana, aigües avall del molí d’en Catxap, en un indret actualment cobert per l’aigua de l’embassament. Segons Ramon Amigó (Siurana de Prades, enllà de la història i la llegenda, … Continua la lectura de El molí del Vidrier

La Venta del Pubill

Ramon Amigó a Això, aquesta manera de dir de la gent, será molt difícil d’esmenar perquè, en general, aquesta gent no té prou consciència que “venta” és una paraula castellana. Una paraula que podríem dir que s’ha fossilitzat amb l’ús. Em sembla recordar que, en algún moment, algú havia proposat, sense cap fonament, per allò de parlar per parlar, que es podría dir “venda”, sense … Continua la lectura de La Venta del Pubill

Pantà del Siurana

L’embassament del Siurana. El setembre de 1953, s’iniciaren els treballs a nivell de projecte, el qual va ser aprovat pel ministeri d’obres públiques el 21 d’agost de 1957. Les Obres, però, no es es van iniciar fins el 1968. El juny del 1970 ja hi havia quatre milions cúbics d’aigua, i es calculava l’acabament de les obres en un any. Finalment, però, les obres es … Continua la lectura de Pantà del Siurana

El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Joan Menchon i Bes.

El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Text i fotografies: Joan Menchon i Bes, arqueòleg. Quan hom parla de Siurana, venen a la memòria les vistes d’un castell encimbellat  a les darreres estibacions de la Serra de Prades, davant del Montsant. Venen els records del darrer reducte islàmic de Catalunya, el sojorn forçat de sant Lluís d’Anjou, i els càtars de les … Continua la lectura de El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Joan Menchon i Bes.

Església de Santa Maria (Siurana) (s.XII)

Santa Maria de Siurana és coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l’Aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d’aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i bones collites. La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els … Continua la lectura de Església de Santa Maria (Siurana) (s.XII)

Mas de l'Extremenyo

S’hi va viure fins cap a l’any 1945. En queden quatre bocins de paret, a la Gritella, damunt del cingle que conforma el bocí final de la vora dreta del bnc. del Carcaix quan s’ajunta amb el de Prades. També se’l coneix com “del [Joan] Verdo”. La família del Joan “Verdo” havia viscut fins per allà a l’any 1945, una època en la qual l’Esteve … Continua la lectura de Mas de l'Extremenyo

Església parroquial de Santa Maria (s.XVII)

Ezequiel Gort Juanpere / Miquel Martorell Garau Església parroquial de Santa Maria (Cornudella de Montsant). Ezequiel Gort Juanpere La primera notícia que tenim de la nostra església és del segle XII, situada a l’actual Plaça de la Vila i dedicada a Sant Julià. Cap al final del segle XVI, i probablement per haver-se quedat petit el temple parroquial, hom acordà bastir-ne un de nou, i … Continua la lectura de Església parroquial de Santa Maria (s.XVII)

Celler Cooperatiu Cornudella

Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant

Declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric. La seva construcció es va iniciar als voltants de l’any 1919. El disseny el va realitzar l’arquitecte Cèsar Martinell, de l’escola Gaudiniana, i està inclòs dins el moviment anomenat Modernisme Declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric. La seva construcció es va iniciar als voltants de l’any 1919. El disseny … Continua la lectura de Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant

Molí d’en Salvat

Molí d’en Salvat, Molí Salvat Situat a l’extrem oriental del pantà. La construcció del pantà de Siurana va destruir-lo; actualment les seves restes queden amagades per les seves aïgues quan aquest és prou ple. Quan el nivell de l’aigua baixa el suficient, les ruïnes queden al descobert. És molt antic. Anteriorment s’havia conegut com Molí d’en Carrera (1229 – 1235), d’en Pellisser (com a mínim … Continua la lectura de Molí d’en Salvat

Mas de Sant Marcell

La donació de Sant Marcell (1) – El 1180, Alfons I va fer donació de Sant Marcell a favor de Pere de Déu, conjuntament amb la vall de Porrera, perquè pugués edificar poblacions al lloc on vulgués. Hom ha vist en aquest document la fundació de la vila de Porrera, sense parar esment en la possibilitat de colonitzar Sant Marcell. És probable que s’intentés colonitzar … Continua la lectura de Mas de Sant Marcell

Venta d’en Puvill

  Pubill, la “venta” del – És als Abellars, al costat del mas d’en Puvill (*), vora la cruïlla de la carretera de Reus i la de Poboleda, a uns 4 kms de Cornudella en direcció a Reus, a la vora dreta del riu Siurana. Va nèixer arran de la construcció d’aquelles carreteres. L’acta municipal del 25.3.1867 (l’escrivà va posar 1877, per error) parla d’una … Continua la lectura de Venta d’en Puvill

Pont, Molí d’en (i el Pont del molí)

a Pont, el Molí d’en –  Sempre diuen d’en Pont. El títol de cortesia és aplicat abusivament (1). El Molí encara hi és, tot esbalandrat, lleugerament enlairat a la vora esquerra del barranc de Les Obagues, vora d’allà on hi fa cap el de les Vedrenyes, molt poc abans que s’aboquin al riu de Siurana. És molt possible que ja s’hi refereixi MN 1399, 67r, … Continua la lectura de Pont, Molí d’en (i el Pont del molí)

Mas de les Moreres

Moreres, el mas de les –  Són dues grans masies, situades a poca distància l’una de l’altra, a la vora dreta del riu d’Arbolí, al SE del Coll Negre i a la solana del serrat dels Andorrans. Vistos en conjunt, els diversos edificis fan l’efecte d’una caseria. Cadascuna de les masies té un nom particularitzat. La que també s’havia dit el mas de Baix, situada … Continua la lectura de Mas de les Moreres

Mas de l’Anglès o d’en Vernet

Anglès, mas de l’Anglès –  Ara, tothom diu que és al terme d’Albarca. S’ha perdut el record de quan aquest nom s’aplicava al mas d’en Vernet. Ho sabem per documents de 1732 1 de 1815. V. Mas d’en Vernet – Vernet, el mas d’en – Del mas no queda res. Ja estava ensorrat en 1724. Molt anteriorment, havia estat el mas d’en Joan Vilella, que … Continua la lectura de Mas de l’Anglès o d’en Vernet