La indústria antiga a Cornudella. Ramon Amigó Anglès i Joan Bta. Espasa Ballester

L’activitat industrial més antiga podia haver estat la mineria, atès que l’Argentera, com a nom de partida de terra, ja apareix en documents del segle XIV i no queda exclòs que el nom procedís d’èpoques molt anteriors, no documentades. Avui, només la gent d’edat avançada recorda que hi havia hagut alguna explotació minera, que ningú no ha vist mai en activitat. Hi ha un parell … Continua la lectura de La indústria antiga a Cornudella. Ramon Amigó Anglès i Joan Bta. Espasa Ballester

El Mas de la Barba i l'Alzina del Mas de la Barba

  El mas de la Barba (o Bàrbara) és l’única masia que es conserva en relatiu bon estat de les que hi havia escampades per damunt dels cingles. És al vessant est de Cantacorbs quan està a punt de diluir-se, cap al sud-est, per allà la plana d’en Guillem. El mas és encarat al curs del barranc de Prades i prop d’ell passa el vell … Continua la lectura de El Mas de la Barba i l'Alzina del Mas de la Barba

El molí del Vidrier

El molí del Vidrier –o d’en Vidrier– fou un molí hidràulic, fariner, ubicat a l’antic terme de Siurana –actualment, municipi de Cornudella de Montsant–, a la vora esquerra del barranc de l’Argentera, tocant del riu de Siurana, aigües avall del molí d’en Catxap, en un indret actualment cobert per l’aigua de l’embassament. Segons Ramon Amigó (Siurana de Prades, enllà de la història i la llegenda, … Continua la lectura de El molí del Vidrier

El molí del Vidrier. Salvador Palomar.

El molí del Vidrier –o d’en Vidrier– fou un molí hidràulic, fariner, ubicat a l’antic terme de Siurana –actualment, municipi de Cornudella de Montsant–, a la vora esquerra del barranc de l’Argentera, tocant del riu de Siurana, aigües avall del molí d’en Catxap, en un indret actualment cobert per l’aigua de l’embassament. Segons Ramon Amigó (Siurana de Prades, enllà de la història i la llegenda, … Continua la lectura de El molí del Vidrier. Salvador Palomar.

Mas de l'Extremenyo

S’hi va viure fins cap a l’any 1945. En queden quatre bocins de paret, a la Gritella, damunt del cingle que conforma el bocí final de la vora dreta del bnc. del Carcaix quan s’ajunta amb el de Prades. També se’l coneix com “del [Joan] Verdo”. La família del Joan “Verdo” havia viscut fins per allà a l’any 1945, una època en la qual l’Esteve … Continua la lectura de Mas de l'Extremenyo