Conec Siurana des de l’agost de l’any 85. Aleshores pujar al regne d’Abdelàzia era fer un petit París-Dakar que ens portava gairebé una hora, i algun càrter trencat, des de la cruïlla fins dalt el poble. La mateixa pista la feia gairebé tan inexpugnable i solitària com a l’època de la reconquesta. Al poble, dos petits bars, poques cases mig restaurades, pocs habitants, alguna família … Continua la lectura de Siurana mor d'èxit?