Així es tornen carnívores les plantes

Un nou estudi, publicat a NatureEcology & Evolution, ha aprofundit en l’origen d’aquests vegetals que comparteixen a més aparença física per entendre com plantes que no estan relacionades entre si poden tenir tant en comú

Cephalotus follicularis
Cephalotus follicularis, la planta carnívora australiana el genoma complet s’ha analitzat en aquest estudi. Foto: Mitsuyasu Hasebe

Les plantes carnívores d’Àsia, Austràlia i Amèrica comparteixen un tret comú malgrat la distància que les separa: la maquinària genètica per digerir insectes. Un estudi internacional de científics, que ha analitzat tres espècies -una en cada continent-, revela que les plantes utilitzen les mateixes rutes evolutives que les porten a ‘assaborir’ la carn de les seves preses.

Les plantes carnívores capturen els insectes posant-los un parany del qual difícilment poden escapar. Una vegada queden atrapats a l’interior de les fulles, les preses cauen dins de líquids digestius que desfan la seva carn i els seus exoesquelets. Aquest és el mètode que utilitzen totes les plantes carnívores d’Austràlia, Àsia i Amèrica, tot i haver evolucionat de manera independent.

Un nou estudi, publicat a NatureEcology & Evolution, ha aprofundit en l’origen d’aquests vegetals que comparteixen a més aparença física per entendre com plantes que no estan relacionades entre si poden tenir tant en comú. Per a això, l’equip, liderat pel National Institute for Basic Biology de Japó, van examinar tres espècies: l’australiana Cephalotus follicularis, l’asiàtica Nepenthes alata i l’americana Sarracenia purpurea.

Les anàlisis genètiques i la seqüència completa del genoma de l’australiana demostren que, durant la seva evolució cap al gust per la carn, les plantes van optar per moltes de les mateixes proteïnes antigues per crear enzims per digerir les preses.

Amb el temps, en les tres espècies, les famílies de proteïnes vegetals que originalment van ajudar en l’autodefensa contra malalties i altres amenaces es van convertir en els enzims digestius que s’observen avui, com són la quitinasa bàsica -capaç de descompondre la quitina, el principal component dels exoesquelets de les preses-, i la fosfatasa àcida porpra -que permet a les plantes obtenir el fòsfor dels cossos descompostos-.

“Això suggereix que existeixen rutes limitades i restringides que les porten a convertir-se en plantes carnívores”, assenyala Victor A. Albert, de la Universitat a Buffalo (EUA) i un dels autors del treball. “Aquestes plantes tenen un kit d’eines genètiques, i tracten de trobar una resposta per arribar a ser carnívores i al final, totes arriben a la mateixa solució”, afegeix.

Evolució convergent

L’estudi suposa un exemple representatiu d’evolució convergent, en què plantes allunyades han adquirit trets similars. “Aquest desenvolupament paral·lel sovint apunta a una adaptació particularment valuosa”, diu Mitsuyasu Hasebe, del centre japonès.

Les plantes carnívores viuen en moltes ocasions en entorns pobres en nutrients, de manera que “la seva habilitat per atrapar i digerir animals pot ser indispensable donada l’escassetat d’altres recursos alimentaris”, indica l’investigador japonès Kenji Fukushima. — agenciasinc.

Referència bibliogràfica:

Kenji Fukushima et al. “Genome of the pitcher plant Cephalotus reveals genetic changes associated with carnivoryNature Ecology & Evolution, 6 febrer 2017.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.