Bonaventura Font i Castany. Metge anarquista, fundador de la CNT a la comarca, alcalde de la vila.

Neix a St. Boi de Lluçanès (Osona), fill de peraires provinents de Montesquiu. Estudia a Vic i a Barcelona, on es llicencia en medicina l’any 1890. El trobem de metge militar a Filipines, on deixa l’exèrcit per una topada amb un caporal; retornat a la península s’estableix a Garcia (Ribera d’Ebre). Es casa amb la pubilla de ca l’Aleu de Cornudella i fixa residència a la vila, on exerceix de metge. Participa a la Junta Organizadora del Colegio Médico de la provincia de Tarragona (1898), i acabarà sent degà del Colegi de Metges de Reus.

A la vila instalà una panificadora al carreró den Gomà, que l’enfrentà amb alguns veïns i amb l’ajuntament. Llavors es presentà a les eleccions de 1913 i entrà a l’ajuntament amb la més alta votació, sent nomenat alcalde el primer de gener de 1914. En sis mesos que durà el seu mandat urgí l’aplicació del nou sistema de pesos i mesures; aprovà el Reglamento de Aguas; aconseguí la concessió d’aigua des de Carboneres i promogué un embassament a l’Argentera; inicià les gestions per construir les Bodegues comunals; creà el Patronato de auxilio a la Vejez; intentà la construcció d’un nou Hospital; inicià fructífers contactes amb la Mancomunitat presidida per Prat de la Riba per temes de carreteres, camins veïnals i telèfon.

Suspès en les seves funcions per Govern Civil al juliol, hom inicià contra ell un fals procés a Falset, carregant-li un desfalc en la recapta de contribucions. El procés quedà en no res, però ell quedà inhabilitat per als càrrecs públics i força recremat d’esperit. De la seva gestió municipal cal remarcar l’intent seriós d’urgir les contribucions als morosos potentats de la vila; així com la proposta de dur aigua potable a tots els domicilis.

Les seves actuacions el feren malveure pels cacics i causaren la seva destitució. L’any 1914 obrí un cafè al cantó dels carrers Tou i Nou, ampliat després amb botiga de tot. Allà s’hi aplegà una societat de to republicà extremat, amb un centenar llarg de contertulians; on hi conversaren, a més d’en Llorens de Reus i d’en Figueres de Ulldemolins, el líder Angel Pestaña (1918). La societat cooperativa La Mutua Obrera que tingué per primer president el metge Font i de segon en Jacint Domingo, es disolgué per dissencions internes l’any 1919; hom l’anomenava L’Aranya. Font continuà la botiga a la plaça dels Perxes, d’on cal remarcar els discursos d’en Pestaña i del Noi de Sucre des del balcó.

El seu esperit revolucionari el fa moure per tota la comarca i, amb el seu amic Esteve Vendrell del Masroig, funda societats locals de la CNT a totes les viles; delegat al congrés fundacional de Sants (1909) assisteix al Congrés de la Comedia (Madrid 1919) representant la Federacion Comarcal del Alto y Bajo Priorato dins el bloc de 128 delegats de la Regional Catalana. La seva amistat amb Salvador Seguí el fa acollir la vídua després de l’atemptat del carrer Cadena; el mateix fa amb Angel Pestaña després de l’atemptat que aquest sofrí a Manresa, acollint-lo a casa seva fins que es restableix lluny dels pistolers del Sindicat Lliure. Un cop fora del consistori, pladeja contra l’alcalde Jaume Miralles en favor de la cultura popular fins aconseguir la creació de la Biblioteca Popular de Consulta, que s’inicia amb una subscripció a l’Enciclopèdia Espasa que tot just acaba de començar (1926).

Polifacètic en tot, inicia un negoci de cria de porcs que l’enfronta amb l’inspector local de sanitat, que li era oposat per qüestions del Sindicat Mèdic de Montblanc. En iniciar-se la revolució de 1936, els seus fets esquerranosos no el lliuraren que el comitè de milícies l’incautés les terres. Acabada la guerra incivil, amb 72 anys, fou dels primers acusats pel cap local de Falange com inductor intel·lectual de totes les malifetes del període, i condemnat a cadena perpetua (individuo peligrosísimo por sus ideas…ha dado infinidad de conferencias y consejos anarquistas dentro de su domicilio…debe considerarsele un constante perturbador …y un peligroso propagador del comunismo). Passà al duríssim penal de Cuéllar (Segovia) on exercí de metge, confinat després a la presó de la illa de sant Simón (Pontevedra). Les intenses gestions del gendre falangista, aconseguiren conduir-lo a Poboleda amb arrest domiciliari (1943). Redenunciat per trencament de condemna, fou confinat al poblet empordanès de La Pera, on encara el recorden com en Barbeta, iaio bondadós, metge de tots. El trobaren mort al matí del dimarts 10 de desembre de 1946 a la Casa del Metge on residia; se l’endugué una pulmonia, l’hivern i la tramuntana.

__________________________________________________________________________
Miquel Martorell ©, Siurana. Publicat a Cornudellaweb.com: 2000. Publicat a Cornudella Blog: 25/09/2013.
__________________________________________________________________________