Fins ara el que sabíem era que els Patacons el van assassinar el 12 de febrer de 1945 (hemorragia interna, en el campo, a les 16,30; diu l’anotació de la defunció al Registre Civil) al Mas de l’Abella. En acabar de feinejar al camp, li va dir al mosso que marxés, que ell es quedava a recollir. Ja lluny, el mosso va sentir uns trets, i en retornar va trobar l’amo mort.
Una setmana abans, el 6 de febrer, just abans de la gran nevada, al Mas de la Barba, acabada la festa de prometença de la filla i marxar els assistents cap al ball a Cornudella, sentiren uns trets al Mas i en retornar trobaren Pere Juncosa mort (hemorragia por rotura de la yugular derecha, en el campo a las 17.00, diu l’anotació de la defunció al Registre Civil). La dita popular sempre ha atribuit la mort per un enfrontament amb els Patacons que cercaven les joies dels dretans de Reus que les dugueren al Mas en unes mules a l’inici de la revolució. Son cosí, l’alcalde, va prometre que ell trobaria qui el va matar.
Poc temps després d’aquestes dues morts, Camilo Morales Cortés, dentista de Reus i cap de la Falange de tota la zona, prometé aclarir els assassinats. Fou abatut en un encontre a Serra la Llena a primers d’Abril. També s’atribuí la feta als Patacons. Allà s’hi colocà un monòlit de recordança; que un cop finat el dictador, la CNT reusenca el dinamità.
La memòria popular atribuí doncs totes les morts als Patacons. En aquells moments, a la muntanya hi voltaven nombroses patrulles de la Guàrdia Civil que registraven tots els pagesos que sortien i entraven de les poblacions, i revisaven els masos i masets de la muntanya; hom dèia que darrera cada alzina hi havia un civil.
Cal dir ara, amb nova documentació, que de Patacons res de res. Tenim noves informacions.
La primera pista ens la dona el butlletí ATAQUE de maig 1945, en el seu Parte de Operaciones del Alto Mando Guerrillero que en l’apartat del Ejercito Guerrillero de Catalunya, ens diu: En los primeros dias de febrero la Agrupacion ajusticia al Alcalde de Cornudella (Reus). Semanas más tarde se ajusticia al Jefe Comarcal de Falange del Baix Camp. El Butlletí té un peu de pàgina molt dur i clar: NADIE QUE NO SEA UN VERGUDO FALANGISTA TIE/ NE QUE TEMER LA ACCION JUSTICIERA DE LOS / GUERRILLEROS. LAS ACCIONES GUERRILLERAS UNI-/ CAMENTE VAN DIRIGIDAS CONTRA LOS FALANGISTAS / A ESTOS SÍ LES AJUSTICIAMOS.
La mort de l’alcalde Joaquim Juncosa Puig commocionà la comarca. El 28 de febrer 1945 el ministre Secretario General del Movimento signà la concessió de la Palma Roja al citado camarada. Ja La Vanguardia Española havia donat la notícia: el passado dia 12 fue asesinado por un grupo de comunistas cuando intentaba hacerles frente, el camarada Joaquin Juncosa Puig, jefe local y alcalde de Cornudella (1).
.
.
I el 5 de març de 1955, en complir-se deu anys dels fets es fa una gran concentració amb missa i demés, i es fa un emotivo acto en el cementerio de Cornudella i seguidamente se trasladaron a Ulldemolins, ante el monolito que señala el lugar exacto en donde cayó el camarada Camilo Morales. Asesinados por extremistas rojos infiltrados a través de la frontera (2).
Les celebracions falangistes sabem que duren més anys. Així el 6 de març de 1958 es celebra una missa i un sufragio por el alma de un patriota en Cornudella. Es tracta del que fue alcalde y jefe local del partido, camarada Joaquin Juncosa, que fue asesinado por los rojos. En acabar, els assistents es traslladen al tomb de la carretera de Serra la Llena, al monument a Camilo Morales Cortés, de la Vieja Guardia y inspector comarcal… que fue asesinado por los rojos (3).
Un grup guerriller de la Joventut Combatent, pertanyent al PSUC, treballa a les Muntanyes de Prades i Montsant. En acabar la invasió de la Vall d’Aran a la tardor de 1944, reben reforços ben equipats amb armament força modern (4), que entren l’any següent per Olot fins arribar als voltants de Poblet. Són Francesc Serrat (22 anys), Juan Arévalo (27 anys), Joan Fortuny (32 anys), Josep Travé (32 anys) i Eduard Segrià (31 anys); Eduard és d’Ulldemolins i es coneix bé la zona.
.
.
Amb informacions dels guerrillers de la zona, es mouen per Montsant, camí de Poboleda (Mas de l’Abella), pels Barrancs de Siurana (Mas de la Barba), arriben fins la Granadella (carretera d’Ulldemolins), etc. De la feta contra Camilo Morales, es queden la pistola soviètica que duia (amb estrella roja i les sigles CCCP) i un fusell alemany Mauser. Per fi aterren al castell de Riudabella, on connecten amb el jardiner, Andrés Priego, que fent de correu els enllaça amb els grups de Barcelona. Aquest els ordena dirigir-se al Garraf, i d’allà arribar en tren a Barcelona com excursionistes. Dividits, arriben al carrer Tallers i al carrer Roig. La policia que vigila els domicilis acaba fent una gran redada, on cauran els dirigents Jesus Monzón i altres (5).
Ara caldrà explicar en un altre escrit la fi real dels Patacons, quasi tots liquidats en una cova de Vilaplana per la Guàrdia Civil; i el darrer Patacó condemnat i tancat a la presó de Tarragona. En sortir, es refugia a Alcover on regenta molts anys el bar del Patacó.
.
.
.
___________________________________________________________________________________________________
(1) La Vanguardia Española, 1 marzo 1945, pg 2
(2)La Vanguardia Española, 5 marzo 1955, pg 55
(3) La Vanguardia Española, 7 marzo 1958, pg 36
(4) duen per primer cop explosius “plàstics” amb detonadors de llàpis; subfusils metralladors, i granades; amb prohibició expressa de volar ponts, línees fèrries i centrals elèctiques; cosa que feien els grups cenetistes.
(5) del treball de Manuel Martorell, Jesus Monzon, el lider comunista olvidado, Ed. Pamiela 2010.
_______________________________________________________________________
Qui va matar l’alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945). Miquel Martorell Garau, gener 2012. Publicat a Cornudellaweb.com: 27 de gener de 2012. Publicat a Cornudella Blog: 29/04/2013.
_______________________________________________________________________
Cornudellaweb / PrioratDigital / Segle21.cat 1998-2017 
Una resposta a “Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945). Miquel Martorell Garau.”