Els primers deu anys de la Lògia Corazón de Cornudella de Montsant: Els maçons de la vila (1882 – 1892). Miquel Martorell Garau.

Miquel Martorell Garau

De sempre m’havia intrigat la figura del doctor Joaquim Ferrandis Piñol (1816-1896), i encara més el seu tarannà lliurepensador. El vaig descobrir l’any 1973 en regirar papers a Cal Secall, i l’any 1994 vaig publicar una nota biogràfica a l’Anuari de Festes (1). Alcalde de la vila als anys quaranta (de mil vuit-cents), regidor d’Instrucció Pública els anys seixanta, metge responsable de Sanitat enfrontat al còlera i demés epidèmies de l’època (2), regidor de Salut Pública als noranta volent la construcció d’un nou Hospital (3); i fent reventar el desfalc de la construcció de la nova Casa Consistorial (4). Estudiós i literat amb publicacions de la Flora de Montsant, i peces teatrals de tò revulsiu (5), em xocaven les històries que s’explicaven (el primer enterro civil a la vila, amb músics). I sobre tot, xocava que fos el fundador d’una de les primeres lògies maçòniques de la província. I ara, havent algú aixecat la notícia (6) he pogut aclarir un munt de referències (7). Ens trobem davant la lògia més important i nombrosa de finals del segle dinou d’aquestes comarques.

La  Logia Corazón

logiacorazon1_340x254pxEns apareix oficialment el 4 de maig de 1882 sota l’obediència del Gran Oriente De España (GODE), amb el nº 194, i trenta-cinc membres. El taller s’instal·la en una casa amoblada que cedeix el Venerable Mestre Ferrandis, al nº8 del carrer St. Antoni (8). En poc temps, el taller funda un Ateneu Literari, al c/ St Francesc, on es donen conferències obertes; i crea una Associació de Socors Mutus per a maçons i profans. En l’aniversari de la Revolució Francesa (1889) organitzen tingudes (9); i en la mort de l’emperador maçó Guillem d’Alemanya, fan una tinguda fúnebre amb banda de música (10). Participa a l’Assemblea Maçònica de 1888 per a fundar la Gran Logia Simbólica Regional Catalana (11). També participa en la fusió que crea l’obediència del Gran Oriente Ibérico (1890) amb el nº8 d’ordre. Tenia llavors cinquanta-un membres. En començar el segle actual davalla a onze actius; i aviat deixem de tenir-ne notícies documentals (12).

Nombre

Pel que fa a les comarques tarragonines, hi havia lògies a Tarragona (Cosmos nº95 – GODE 1973 (13), Reus (Igualdad – GODE 1873 (14), Tortosa (La Razón nº37 – GONE 1880), Tarragona (Fortaleza nº114 – GODE 1881 (15), El Vendrell (Fidelidad nº160 – GODE 1882), Tarragona (Paz Universal nº? – GODE 1982), Lloà (Amistad nº297- GODE 1884), Tortosa (Fortuna nº13 GLSRC – 1886), Tarragona (Ciclópea nº106 – GOE 1890), La Riba (Excelsior nº105 – GOE 1890 (16). Seguint les onades de llibertat els membres creaven triangles i tallers; i en arribar la represió, abatien columnes.

L’any que neix la CORAZON de la vila, a Barcelona es comptaven uns 300 membres en 30 tallers. I al començament de segle, la Regional Catalana contabilitza a la mateixa ciutat cinc mil membres en una quarentena de lògies. L’any 1932, dades de l’Asociació Maçònica Internacional (AMI), ens parlen de 3.687 per a tota Espanya.

Així i tot, la llista de gent capdavantera a la política catalana ilustra la seva força: Ll. Companys, M. Domingo, J Aiguadé, A. Aragay, J. Dencàs, R. Franco, A. Sbert, A. Semblancat, J. Ventosa i Roig, Martinez Barrio, J. Casanovas, Andreu Nin, F. Layret; Rosend Arús, J.M. Vallès i Ribot, E. Fontseré, J. Nuet, A. Oller, Bo i Singla, C. Gerhard, J. Miravitlles, Roc Boronat. Com abans ho foren Espartero, Prim, Victor Balagué, els doctors Ferran i Pere Mata, Anselmo Lorenzo; i el ministre Ruiz Zorrilla (17).

El pensament

En una peça d’arquitectura (18), el mateix Ferrandis ens diu: La masoneria fue mística en Caldea, funeraria en Egipto, alegòrica en Fenicia, poètica en Grecia. Por todos lados enseñaba la verdad. En Babilonia creó la astronomía, en Tiro inventó el alfabeto, en Menphis ideó la teología, en Atenas fundó la filosofia. Estos fueron los cimientos de la civilización. En la China construía templos, en Grecia abría escuelas, en Alejandría recogía manuscritos. Una gran víctima masónica da su sangre en el Gólgota; el simbolismo llega a divinizarse (19). En les tingudes a l’entorn del centenari de la Revolució Francesa (1889), els Butlletins del GOE en ofereixen una visió maçònica de la mateixa: “La toma de la Bastilla fue obra de masones, igual que la Revolución de 1830, ya que los franc masones del s XVIII hicieron la Revolución. La Revolución es nuestra hija, al mismo tiempo que nuestra Madre” (20).

Tots eren lliurepensadors; i pel que fa a l’estructura de l’Estat, es podria resumir en què uns lluitaven contra l’Estat i  altres contra aquell Estat; però tots contra l’Esglèsia. Estaven profundament preocupats per l’ensenyament i la cultura; d’ací l’enfrontament amb l’Església que en tenia el monopoli, com clau del domini de les conciències. Les lògies fundaven Ateneus Literaris on hi havia conferències i tertúlies de debat sobre temes d’actualitat. Obrien classes per infants, i aules d’alfabetització per adults. El gran moviment d’escoles laiques era impulsat per les lògies. El Congreso Nacional Pedagògico de Barcelona (agost 1888), dóna peu al Congreso de Amigos de la Enseñanza Laica (set 1888) d’on neix la Confederación Autónoma de Amigos de la Enseñanza Laica (feb. 1889), amb l’eslogan de Autonomía-Intrucción-Libertad. El moviment es llença a imprimir textes d’escola i a fer escoles de mestres.
A les nostres comarques, la Rafael Torrelles nº30 crea una escola amb cent infants l’any 1882, la Ciclópea una altra l’any 1883, la Paz Universal una altra el mateix any, totes a Tarragona ciutat; i la Corazón de la nostra vila una altra l’any 1885 (21).

Enfrontament amb l’església

Ambdues organitzacions s’enfrontaven pel tema cabdal de l’ensenyament. Però encara es veu  més crua la batussa en les reflexions eclesiàstiques de la revolta de Cuba comparada amb la de Filipines. Si Cuba estava a punt de perdre’s, deien els missaires, era perquè les lògies havien podrit la societat; i feia falta molt exèrcit i molta despesa per mantenir la província d’ultramar. En canvi, a les Filipines, on no hi havia lògies i només clergat, els habitants es mantenien devots i propers a la metròpoli. Aquestes reflexions en els informes de l’època adreçats al Govern, acabaven demanant més ajut a les activitats i organismes creats a les Filipines pels eclesiàstics, i reclamant mà dura contra el corc de  la maçoneria al Carib. No cal dir, que un component dels maçons de la vila era el seu laïcisme militant. Molts recorden que ells s’aseien despectivament al portal de casa, a veure pasar les processons els dies sants. L’enterro del doctor Ferrandis, que deixà escrit com el volia,  és un símbol de laïcisme militant.

logiacorazon2_579x281px

Les quotes i el perfil social

En iniciar-se, l’aprenent abonava 50 pts; la quota mensual estava entre 3 i 5 pts; i 20/35 pts el diploma d’augment de grau (22). Cal encara  afegir la pròpia indumentària, els títols, catecismes, i beneficiència (23). Part de les quotes anava a l’obediència. El GODE ingressava l’any 1874 la meitat dels drets d’iniciació, d’augment de grau i de quotes mensuals; i dos terços dels diplomes i certificats. La mateixa obediència, l’any 1984  canvià els sistema per un fixe; 0.25 pts/mes per cada inscrit, 60 pts per acta de constitució, i un escalat per cada grau (inici: 10 pts; grau 2: 2,50 pts; grau 3: 3.10 pts, etc). El Consell Suprem del Grau 33, ingressava 240 pts; grau 32: 210 pts; grau 31: 180 pts; grau 30: 150 pts; grau 29: 100 pts. Com tota humana institució, els caps eren sovint acusats de quedar-se els diners; i sobre tot, d’usar-los per a fins no acordats.

El ser membre no era barat. Així podem acordar que les lògies agrupaven gent de la petita i mitjana burgesia, i encara els obrers més promocionats i oberts.

Ja en la 2ª República trobem a les viles catalanes que les lògies s’instalen en la Casa del Pueblo del PSOE o en el Casal de l’Esquerra Republiana. La seva ideologia es fonamentava en les revolucions lentes però igualment imparables, per la via de la moderació i el reformisme. Molts dels trencaments i les fusions de les diverses obediències, surgien del debat d’entrar o no en  la política activa. Curiós el tema del feminisme. Mentre les obediències franceses afavoriren la creació d’alguna que altra lògia femenina amb figures de gran vàlua (24), les més angleses/escoceses debateren i rebutjaren el tema. Inclús la polèmica del sufragi femení, sortí escaldada, ja que la dona ho diu tot al confessor, i aquest li gira el cervell cap el conservadurisme més dretà.

Els graus i l’estructura

Per entendre el què i el com de la LÒGIA CORAZON, cal enumerar els graus i les funcions dins el taller. Només faig resenya dels que tenien vigència a la vila.

Graus:
Els aprenents estaven al grau 1; 2 companys; 3 mestre; 4 mestre secret. 8 Preboste i Jutge; 9 Mestre elegit dels 9; 18 Soberano Príncipe Rosacruz / Caballero del Aguila y el Pelícano; 30 Gran Elegido Caballero Kadosh / Caballero del Aguila Blanca y Negra; 33 Soberano Gran Inspector  General.

Les funcions eren:
Primer Vigilant: director dels companys i guardià de la disciplina
Segon Vigilant: director dels aprenents
Orador: guardià de les Constitucions
Secretari: és la Memòria del Taller, fa les Actes, i manté les relacions exteriors
Mestre de Cerimònies: introdueix els companys dins el Temple
Expert: coneix les constitucions i en dictamina el sentit
Tresorer: porta els afers de quotes i contribucions a l’obediència.
Guarda del Temple: vigila el temple interior i l’exterior.
Mestre Consumat: conseller del VM
Venerable Mestre: cap suprem del taller/lògia o triangle

Els primers companys (25)

La llista que segueix, caldrà completar-la amb més informacions que pugui aportar el veïnat, per arrodonir la història d’un grup nombrós que participà en gran manera en la renovació de la vila, als entrants del segle XX.

  • Miquel Aragonés Bodro, símbol Cabrinetty, arriba al grau 2; pagès.
  • Joan Aragonès Estivill, de cal Barrau, Pierrad, sempre 1; boter.
  • Domingo Aragonès Olivé, Fulton, arriba al 18; propietari.
  • Josep Aragonés Toda, Espronceda, arriba al 3; pagès.
  • Joan Aucellas Puigdemassa, Naturaleza, sempre a l’1 (26)
  • Victor Bonet Fargas, Lister, arriba al 3.
  • Salvador Bonet Freixes, de cal Salero, Victor Manuel, arriba al 2; pagès.
  • Ramon Busquets Pellejà, Olivé, arriba al 2, Guardià del Temple; pagès.
  • Joan Busquets Pujol, Maldonado, sempre a l’1; sastre.
  • Ramon Busquets Pujol, Torrijos; arriba al 2; xocolater (germà de l’anterior)
  • Pere Colomé Rahola, Lanuza, arriba al 3; capataç.
  • Ramon Coma, Garfield, arriba al 4; comerç.
  • Josep Dolcet Gil, del c Major, Legalidad, entra l’any 88 i arriba al 4; pagès.
  • Joan Estivill Badia, Lacy, arriba al 3, Mestre de Cerimònies; pagès.
  • Josep Estivill Bonet, de cal Bolet, Martos,  arriba al 2.
  • Joan Estivill Mayoral, de cal Panarros, Villalba, arriba al 4, Tresorer; pagès.
  • Jaume Estivill Vallverdú, Socrates, arriba al 4; pagès.
  • Joaquim Ferrandis Piñol, Galeno, arriba al 33, Venerable Mestre; metge (27).
  • Joan Ferrandis Roigé, Homero, arriba al 18, Secretari i Orador després; estudiant (fill de l’anterior)
  • Baltasar Freixes Fargas, Julio Cesar, entra l’any 88 i arriba al 2; fuster.
  • Josep M Gibert Sabaté, Zorrilla, arriba al 2; forner.
  • Miquel Gomis Domingo, Becerra, entra l’any 88 i arriba al 3; pagès.
  • Emili Guarro Casals, Caridad, entra l’any 88 i arriba al 4; pastisser.
  • Francesc Homdéu Mas, Hector.
  • Joan Isern Gomis, de cal Damians, Maturana, arriba al 3; cafeter.
  • Joan Jasan Cugat, de cal Victori, Amadeo,  sempre a l’1; pagès.
  • Heribert Jordi Girbau, Berenguer, sempre a l’1.
  • Josep Juncosa Domènech, Riego, arriba al 2; paleta (28).
  • Joan Juncosa Vilalta, Cerdà, sempre a l’1.
  • Josep Juncosa Viñes, Figueras, arriba al 2; pagès.    Joan Juncosa Viñes, Ruiz Zorrilla, arriba al 4, Orador; pagès.
  • Tomàs March Fortuny, Salmeron, sempre a l’1; paleta.
  • Enrique Miró Sabaté, Lincoln, sempre a  l’1; comerciant.
  • Francesc Miró Sabaté, Garibaldi, arriba al 2; pagès (germà de l’anterior).
  • Josep Miró Sabaté, Moral, arriba al 3; alcalde l’any 1915; serraller, avi del pintor Joan Miró (germà dels anteriors).
  • Joan Miró Sabaté, Barcia, arriba al 18, Secretari; propietari (germà dels anteriors).
  • Josep Monfà Forasté, Espartero, arriba al 18, Vigilant; músic, regidor l’any 1893.
  • Carlos Nieto Gil, Trajano, entra l’any 88 i passa a la B 19 de Barcelona.
  • Pere Olivé Anguera, Llados, arriba al 18; propietari..
  • Joan Bta Olivé Fargas, Constancia, arriba al 3; alcalde l’any 1909-12, 1916, 1920-22; pasteler, al seu obrador  hi havia el Temple.
  • Josep Olivé Fargas, Villacampa, sempre a l’1.
  • Agapito Perera Porqueres, Mazzini, arriba al 2; pagès.
  • Josep Perera Porqueres, Mendizábal, arriba al 3; pagès (germà de l’anterior).
  • Joan Parera Porqueres, Voltaire, arriba al 2; mestre (germà dels anteriors).
  • Pau Perera Porqueres, Gambetta, arriba al 2; propietari; alcalde 85-87,91-93,1900-02 (germà dels anteriors).
  • Josep Perpiñà Domenech, Zurbano, arriba al 2, propietari; alcalde 1902-05.
  • Felicià Piñol Massot, Krauss, arriba al 3.
  • Pau Revull Diaz, Humberto, entra l’any 88 i arriba al 3; baster.
  • Joan Revull Gil, Castelar, de cal Lissa, entra l’any 88 i arriba al 3; pagès.
  • Joan Revull Miarnau, Padilla, arriba al 30, Vigilant Primer; propietari, alcalde 1887-90.
  • Joan Ripoll Soler, de cal Folch, Rossini, entra l’any 88 i arriba al 2; espardenyer.
  • Romualdo Serres Sabaté, Mirabeau, arriba al 2; pagès.
  • Bonaventura Solana Cabrer, Batallador, sempre a l’1; d’Ulldemolins.
  • Ramon Vilanova Cervelló, Prim, arriba al 4, Tresorer; pagès.

Una garba d’homes honestos i d’empenta que en l’ensorrada del tombant de segle, empenyeren la vila endavant. Una dotzena de mandats d’alcaldia, molts regidors, oficis diversos (cafeter, baster, espardenyer, ferrer, paleta, pastisser, mestre, metge…) i un bon gruix de pagesos. Bons projectes, bones realitzacions. Caldrà rebuscar encara més, per aconseguir el dibuix de com es bellugava un poble que volia redressar-se en entrar al nou segle.

NOTES:

(1) Un metge polifacètic que lliurà la vila del còlera. Cornudella 1994
(2) L’any 1855 aconsegueix tancar les portes de la vila amb guardes i suspendre la Festa Major, per impedir el còlera des d’Albarca; és cabdal el seu informe sanitari de 1879
(3) Damunt l’antic fossar, on després es feren les Escoles Pius XII.
(4) Sessió del 27.07.1891; amb destitució fulminant de l’alcalde i entrada del nou, Pau Perera Porqueres
(5) La Reina Mora de La Morera de Montsant; La Revolución Francesa – Poemas dramàticos (1875)
(6) Arturo de ca la Brígida trobà uns papers sorprenents a la casa del c/ St Antoni.
(7) Em cal agraïr l’eficient colaboració d’Eulàlia Carnicer, de la Biblioteca Arús de Barcelona.
(8) El venerable mestre la vendrà al pastisser Bta. Olivé Fargas; a dins hi hagué un llum central amb triangle i compàs, que superà totes les dictadures.
(9) Sessions de debat i formació dialogada.
(10) Ens recorda l’enterro de Ferrandis; recordant que Monfà era company.
(11) D’aquestes comarques només hi són Corazon de Cornudella i Fortuna de Tortosa.
(12) Informacions recollides de converses amb veïns de bona memòria; i de J.A.FERRER BINIMELI, La implantaión de logias y distribución geográfica-histórica de la Masoneria Española, en La Masoneria en la España del s XIX, I, Valladolid 1987; i la tesis mecanogràfica de P.SANCHEZ FERRÉ, La maçoneria a Catalunya 1874-1936 I/IV, Univ de Barcelona 1988.
(13) Segons Sanchez Ferré només tenim una nota al butlletí del GODE nº 46; no se’n sap res més.
(14) Sols una breu notícia aquest any; potser Ferrandis adquirí en aquest taller els graus que duu a Cornudella. Després es refunda dins GLSRC el 1900. Encara es torna a refundar el 1914, i de nou el 36
(15) Dura un parell d’anys.
(16) Eren pocs i el Veneralbe era cap d’estació, i per maçó fou traslladat a Galícia; a finals de 1892 abateren columnes.
(17) Ferrandis publica La Revolucion Francesa del s XVIII; poemas dramáticos; editat a Ronda (!) Imprenta de Jose Aragon Recio, amb una dedicatòria que diu: Al Señor /Don Manuel Ruiz Zorrilla,/ dedica/ el primero de los Poemas dramáticos de la Revolu-/ción Francesa, en cariñoso recuerdo y para consue-/lo en su ostracismo, su amigo y Correligionario: /Joaquin Ferrandis y Piñol. Ruiz Zorrilla fou gran Maestre del GODE, Ministre de Justícia i de Foment, braç dret de Prim i Amadeu I; estava exiliat a Paris l’any 1875.
(18) Treballs que es duien preparats i es llegien a les lògies com a base de posteriors debats.
(19) En Barcelona Masónica, julio 1893; citat per Sanchez Ferré o.c.
(20) Boletin Oficial GOE, 15.10.1889
(21) Ferrandis ja tingué una forta topada com regidor d’Instrucció Pública, amb l’incompetent mestre d’escola l’any 1863.
(22) Moltes lògies tenien molts membres que no augmentaven de grau per problemes econòmics.
(23) En acabar la guerra civil, les obediències maçòniques, crearen a França grans fons per a vídues i orfes de les lògies catalanes.
(24) Angeles Lopez de Ayala; vg Sanchez Ferré. o.c.
(25) Extret del Banco de Datos de Logias Masónicas Españolas, CEHME – Universitat de Saragossa; i SIC – Universitat d’Extremadura. Han colaborat també, Alvar Busquets, Manel Pozo i Bta. Espasa.
(26) Alguns noms, més incomplets, no ens venen pel Banco de Datos; i no en sabem l’ofici ni l’any; sospìtem que són dels darrers anys del s.XIX; sorprenen però els símbols de Lister, Villacampa, etc
(27) En fundar-se CORAZON apareix amb el grau 30; caldria saber on estava incardinat abans, a Reus? a Lleida?
(28) Dirigí les obres de les bodegues.

______________________________________________________________________
Els primers deu anys de la Lògia Corazón de Cornudella de Montsant: Els  maçons de la vila (1882 – 1892). Miquel Martorell Garau, Siurana juny 1998. Publicat a Cornudellaweb.com: 2010. Publicat a Cornudella Blog: 22/04/2013.
______________________________________________________________________

2 respostes a “Els primers deu anys de la Lògia Corazón de Cornudella de Montsant: Els maçons de la vila (1882 – 1892). Miquel Martorell Garau.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.