Ja som independents! Vaja, rectifico: Ja podríem ser independents!

Opinio Andreu BartolomeUn dia vaig tenir el privilegi de reunir-me amb el Professor Eduard Segarra, advocat del Bufet Roca i Junyent i president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, i possiblement el màxim expert en dret internacional de tot l’estat Espanyol. L’objectiu de la reunió era aclarir d’una forma objectiva què carai ens estava passant als catalans i a Catalunya des d’una perspectiva de llei i dret. Les conclusions de la reunió (que va ser tota una lliçó de pragmatisme i de dret internacional ) les apunto tot seguit:

Conclusió 1: Avui dia, en democràcia, de la mateixa manera que les persones tenim molt clars els nostres drets i la nostra llibertat per decidir allò que respecta a nosaltres (com vestim, de què treballem, on vivim, què parlem, quins amics tenim…), també els Pobles (i entenem per Pobles aquells grups d’individus que tenen una història, una cultura i un territori comú, vaja, com Catalunya) són sobirans i lliures de decidir sobre ells mateixos: ho fan als seus Parlaments respectius.

Conclusió 2: Quan diem que el Parlament de Catalunya és Sobirà, estem fent una redundància, doncs un Parlament, per definició, és l’expressió de la sobirania d’un poble. No existeixen parlaments No sobirans.

El Grau de sobirania exercida per aquests parlaments depèn exclusivament de la talla dels polítics i de la maduresa i valentia del poble que hi ha darrere. De la mateixa manera que una persona maltractada per la seva parella és sobirana i lliure però no exerceix com a tal, Catalunya, viu “eclipsada” per una Espanya que l’explota i humilia tant com pot.

[pullquote]El Grau de sobirania exercida per aquests parlaments depèn exclusivament de la talla dels polítics i de la maduresa i valentia del poble que hi ha darrere[/pullquote]Conclusió 3: Al segle XXI i de cara al futur les relacions entre països aniran marcades per motius humans, culturals, geogràfics i econòmics. És per això que la relació entre Catalunya i Espanya serà més o menys bona, però serà. Només a partir d’exercir la sobirania del Parlament podrem decidir quin és el millor tipus de relació que ens convé tenir amb l’estat veí.

Conclusió 4: Per davant de la Justícia, Sanitat, Educació, Immigració, Pensions…, el control dels nostres recursos és, a dia d’avui, la mostra més clara d’exercir la sobirania. Sense això cap dels altres no està garantit.

El 2006, amb l’Estatut, els catalans vam decidir tirar endavant la hisenda catalana, en la línia del País Basc. Fins ara no hi ha hagut ni polítics ni un poble preparat per dur-ho a la pràctica. Fins quan?

Si el 2008, tal com diu l’estatut, haguéssim desplegat la hisenda catalana, molt possiblement, avui ja seríem independents (i sense referèndums!).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.