El lleó destronat (conte de Nadal basat en fets reals)

A les persones afectades de Fibromiàlgia i/o Encefalomielitis miàlgica (SFC) i per extensió,a les persones amb malalties cròniques víctimes d’un sistema inhumà Al principi no s’ho va creure i anava a treballar tot i trobar-se just, fins al punt que una vegada hi va anar amb una sabata de cada color. Lògicament, ja no rendia el mateix, estava defallit i no tenia el cap clar. … Continua la lectura de El lleó destronat (conte de Nadal basat en fets reals)

On és la democràcia?

Darrerament s’esdevé al nostre país que una sèrie de càrrecs públics, des de consellers de la Generalitat fins a regidors municipals, han de passar per força i sense grat, pels tribunals de “justícia” i que la llei espanyola sembla que diu que en aquest país (ens havien enganyat) no hi ha llibertat d’expressió, doncs no s’entén que en un Parlament els polítics elegits democràticament no … Continua la lectura de On és la democràcia?

Detenció Joan Coma; agressió democràtica

Ahir van detenir en Joan Coma. Aquest regidor de l’Ajuntament de Vic, el passat mes d’octubre va ser cridat a declarar a Madrid per haver defensat un acord del Parlament de Catalunya durant un ple. No es va presentar a l’esmentada citació Judicial argumentant que en un estat democràtic com el nostre aquesta citació no tenia sentit. La llibertat d’expressió ha de prevaldre, sobretot en … Continua la lectura de Detenció Joan Coma; agressió democràtica

La Rachel del Priorat

A vegades, quan intentem explicar què és el Priorat a persones que vénen d’horitzons molt diferents, i que no volen quedar-se amb la impressió superficial que alguns tòpics poden vehicular, recorrem a la frase que diu que “el Priorat, o t’atrapa o t’escup”. La Rachel era un exemple claríssim d’aquesta afirmació, el Priorat la va atrapar de la manera més forta possible. Ella el va … Continua la lectura de La Rachel del Priorat

Pneumàtics digitals

En pocs anys la humanitat va fer un periple de segles i hem passat del món analògic fins al digital a velocitat interestel·lar. Els nostres ancestres necessitaven una eternitat per pair els grans invents i adoptar-los com a part de la cultura pròpia. La roda, sense anar més lluny, des que es va inventar (neolític), passant pels sumeris que la van emprar i perfeccionar, van … Continua la lectura de Pneumàtics digitals

Xarxes Socials

No porto el mòbil, i tinc un acudit molt bo que explicar al món, i ara no ho puc fer, ells necessiten conèixer el divertit que sóc, tots els Likes que guanyaria, però el mòbil no està, avui amb les presses l’he deixat a casa i no puc comunicar al món el graciós que sóc, el bé que sé escriure, els articles tan encertats i … Continua la lectura de Xarxes Socials

A la manera de Trump

Darrerament hi ha una sèrie d’esdeveniments polítics arreu del planeta que em comença a preocupar d’una manera seriosa. Diria que la democràcia, en el seu sentit més ampli de la paraula, està ferida de gravetat; i el que és pitjor ningú se n’adona o fa veure que no passa res. (de fet no sé què és més dolent). Us passaré a referir una sèrie de … Continua la lectura de A la manera de Trump

D'on prové la paraula madurar?

Quan et trobes en aquesta etapa de la vida en què comences a deixar de ser petit i avances, de forma inevitable, cap a l’edat adulta, et diuen (t’alerten) que t’estàs fent gran, que t’has de convertir en un home, que certes llicències que t’eren permeses de xiquet, certes febleses, han de passar a la història, a la teva història, que has de madurar; com … Continua la lectura de D'on prové la paraula madurar?

El nostre pitjor enemic. Una reflexió sobre la llibertat i l’opressió

Ens ha sorprès gratament la primera novel·la del prioratí Jesús Tibau, mereixedora del XXXIII Premi de narrativa Ribera d’Ebre. Avesats als seus relats més o menys curts i als nanocontes, en El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions) canvia de registre amb una novel·la breu, però intensa i ben tramada que sedueix al lector amb un lèxic a vegades poètic i una amb atmosfera gairebé onírica … Continua la lectura de El nostre pitjor enemic. Una reflexió sobre la llibertat i l’opressió

Ja som independents! Vaja, rectifico: Ja podríem ser independents!

Un dia vaig tenir el privilegi de reunir-me amb el Professor Eduard Segarra, advocat del Bufet Roca i Junyent i president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, i possiblement el màxim expert en dret internacional de tot l’estat Espanyol. L’objectiu de la reunió era aclarir d’una forma objectiva què carai ens estava passant als catalans i a Catalunya des d’una perspectiva de … Continua la lectura de Ja som independents! Vaja, rectifico: Ja podríem ser independents!