Algunes notícies sobre el transport del vi a finals del s.XIX

“En una comarca bastant muntanyosa com la nostra, inevitablement carreteres i camins sovint vorejaven barrancs de consideració, la qual cosa contribuïa a que els accidents fossin greus” Continua la lectura de Algunes notícies sobre el transport del vi a finals del s.XIX

Anuncis

L’Orfeó Porrerenc

Pere Audí Ferrer El mes de maig [1925] un grup d’entusiastes convocaren una reunió de la qual sorgí la idea de crear un orfeó La creació de corals a partir del treball i l’obra de Josep Anselm Clavé a meitats del segle XIX fou una constant a Catalunya. El mestre volia enriquir i dignificar la classe treballadora a través de la música i la cultura. … Continua la lectura de L’Orfeó Porrerenc

Un mestre anarquista al Masroig: Esteve Vendrell Romero

Pere Audí Ferrer “De tota una vida, solament tres instantànies. Poca cosa si bé, ben mirat, ens permeten parcialment rescatar de l’oblit la figura d’un habitant del Masroig” La figura d’Esteve Vendrell Esteve Vendrell Romero va nàixer a Tarragona el 19 d’octubre de 1881 i poc després, l’1 de novembre va morir la seva mare, Maria Romero, amb 36 anys i potser a conseqüència del … Continua la lectura de Un mestre anarquista al Masroig: Esteve Vendrell Romero

Pla del Castell de Falset

La guerra de Successió al Priorat i a les muntanyes de Prades (II)

Ezequiel Gort Juanpere “A finals d’agost, el coronel Antoni Vidal, amb quatre-cents fusellers i un alt nombre de civils, va assaltar Falset. Aleshores la guarnició borbònica de la vila la formaven uns cent trenta soldats del Regiment de Madrid” La guerra canvia de signe Després del tractat d’Utrecht, el març de 1713, la guerra va fer un gir brusc per a Catalunya. Les potències havien … Continua la lectura de La guerra de Successió al Priorat i a les muntanyes de Prades (II)

La guerra de Successió al Priorat i a les muntanyes de Prades (I)

Ezequiel Gort Juanpere “L’1 d’octubre es tornava a combatre a Falset. En aquesta ocasió, el coronel Ferriol, amb sis-cents miquelets, va defensar la vila i evità l’entrada dels borbònics, que portaven mil infants i quatre-cents cavalls” El pronunciament als pobles del Priorat A l’inici del segle XVIII, el 1702, esclatà la que podem definir com la primera guerra global, en la qual participaren bona part … Continua la lectura de La guerra de Successió al Priorat i a les muntanyes de Prades (I)

Rebesavi(s)

A la casa gran de Poboleda hi havia (i aquest sí, segur que encara hi és), aquest retrat. És el rebesavi Joaquim Estrems i Samora i ocupa el lloc d’honor a la sala gran, com correspon als fundadors de cases i nissagues. El seu nom també està gravat a la planxa de la llar de foc datada l’any 1862, que sempre se’ns havia dit que … Continua la lectura de Rebesavi(s)

Convent Servites Marçà

El convent dels Servites de Sant Marçal de Marçà (s.XVII)

Pere Audí Ferrer El Convent de Sant Marçal va ser fundat el 1611, gràcies a la donació del terreny per a l’edificació, així com de vinya i horta, que feu la família Montagut sota el patrocini dels Ducs de Cardona, senyors del lloc Sortint de Marçà en direcció a Falset, just acabar de passar el cementeri, hi ha les restes del que fou Convent de … Continua la lectura de El convent dels Servites de Sant Marçal de Marçà (s.XVII)

Vint-i-dues coses que (potser) no sabíeu sobre Cornudella de Montsant

Miquel Martorell Garau 1. Església de Santa Maria Iniciada l’església nova l’any 1400 en estil gòtic avançat, s’anà construint lentament. En començar el campanar, l’obra feta fou derruïda per molt defectuosa. Es tornà a iniciar a finals de 1500 amb plànols de Pere Blay, sent una de les grans mostres del renaixement català. Té dos campanars amb campanes fuses pel mestre castellà Pérez del Corral. … Continua la lectura de Vint-i-dues coses que (potser) no sabíeu sobre Cornudella de Montsant

La visió de la dona a principis del segle XX

Pere Audí Ferrer “El dia era calorós però malgrat tot foren molts els prioratins i prioratines que anaren a rebre a algunes de les primeres espases del nacionalisme català entre les quals figurava en Francesc Cambó” Fa uns mesos, quan la fira d’artesania de Cornudella, estava en aquesta localitat i vam xerrar una bona estona amb la Montserrat Solà. I em va preguntar si, entre … Continua la lectura de La visió de la dona a principis del segle XX

Poblat del Calvari El Molar

La vida al Baix Priorat entre el segle IX i el VI abans de la nostra era: el poblat del Calvari (el Molar)

Núria Rafel Almenys des del segle VI abans de la nostra era, al poblat del Calvari adopten un conreu nou, la vinya, que els permetrà elaborar el seu propi vi, el primer vi del Priorat Des del 2010 un equip de la Universitat de Lleida ha portat a terme un programa d’investigació arqueològica que ha comportat, entre altres accions, la realització d’onze campanyes d’excavació al poblat … Continua la lectura de La vida al Baix Priorat entre el segle IX i el VI abans de la nostra era: el poblat del Calvari (el Molar)

Quan les parets parlen

LLuís Pena, Màrius Sedó “A Capçanes hi ha 19 abrics amb quasi unes 200 representacions, comptant amb el que s’havia trobat i el que hem trobat posteriorment”   Ara aviat farà uns quatre anys un amic, en Pol Carod, em va trucar dient-me que s’havien trobat pintures a Capçanes. Al cap de poc temps vaig intentar trobar-les sense aconseguir-ho. Al fer-li saber, ell em va parlar … Continua la lectura de Quan les parets parlen

Elvira Casadevall, de Londres al Priorat

Anna Estrems L’àvia m’ensenyava a ballar valsos, i polques, i masurques. Després, preníem el te. Perquè una senyoreta podia anar tot el dia amb espardenyes, enfilar-se als arbres i dur els genolls pelats, però lo important era lo important. Les nenes també havien de ser valentes, clar, i no plorar si es feien mal (encara que t’haguessis trencat una cama), i saber entomar les adversitats i … Continua la lectura de Elvira Casadevall, de Londres al Priorat

Els meus avis i el Priorat, una història d’amor (1)

Pilar Garriga i Anguera “Els meus avis ens van ensenyar moltes coses, però n’hi ha una que porto dins del cor des de molt petita: l’amor per la terra, l’amor per la nostra terrosa i seca i dolça terra del Priorat” La meva àvia Guadalupe va néixer l’any 1900 i es va criar en un poblet del Priorat, enfonsat en una vall, als peus del … Continua la lectura de Els meus avis i el Priorat, una història d’amor (1)

Miquel Llorens: un pioner del vi al Priorat

Maria Lluïsa i Montse Campàs El 15 de setembre de 1876 naixia al Lloar Miquel Llorens Tarragó. De la seva educació se’n van fer càrrec Ceferino Tarragó i Maria Bargalló que, per dir-ho d’alguna manera, se’l van afillar. El primer era oncle i padrí seu i el matrimoni no havia tingut fills. De retorn d’un viatge que féu a Cuba, Ceferino va decidir que Miquel … Continua la lectura de Miquel Llorens: un pioner del vi al Priorat

Idomeni: El reflex del mirall

Dietari de viatge de “La Tribu” de Catalunya Ràdio i Txarango. Del 6 al 10 de maig del 2016 “I am silver and exact. I have no preconceptions. Whatever I see I swallow immediately Just as it is, unmisted by love or dislike. I am not cruel, only truthful” (1) —— “Sóc de plata i exacte. No tinc prejudicis. Tot el que veig m’ho empasso … Continua la lectura de Idomeni: El reflex del mirall

Les dones del Priorat i el servei domèstic

Laura Poblet Estivill Massa sovint se sent dir que “les dones abans no treballaven”. Es parla sovint de la incorporació de les dones a l’àmbit laboral com un fenomen que es va produir als anys 60 del segle XX, però aquesta afirmació és massa simplista i, si no es matisa i s’explica amb tota la seva complexitat, s’allunya de la realitat. Sí que és cert … Continua la lectura de Les dones del Priorat i el servei domèstic

Joaquim Estrems: prioratí i llibreter a Barcelona

Anna Estrems En Joaquim Estrems i Borràs va fundar la llibreria l’any 1940. I tot i que abans havia tingut altres feines, i que en totes el resultat de la seva tasca fou excel.lent, amb la llibreria va trobar allò pel que semblava haver nascut. Per entendre-ho potser caldria retrocedir fins a l’any 1905, a Poboleda, quan un xiquet de dotze anys surt del Priorat en … Continua la lectura de Joaquim Estrems: prioratí i llibreter a Barcelona

Reivindicación de un dibujante olvidado: Emilio Bertran Vall

Jorge Hugo Bertran Vall Jorge Hugo Bertran Vall, Buenos Aires .- Comienzo este trabajo rememorando mi escrito anterior editado en 2 emisiones, en el cual describí la genealogía de mi apellido paterno, Bertran Vall, cuyo origen data de los años 1600, en el pueblo de Pradell (el Priorat, Tarragona, Catalunya). Como bien les digo, los remito a mi trabajo anterior si es que quieren saber … Continua la lectura de Reivindicación de un dibujante olvidado: Emilio Bertran Vall

Trens que mai van córrer pel Priorat (II)

Pere Audí Ferrer A la primera part vam comentar un parell de projectes ferroviaris que pretenien comunicar el Priorat amb Reus. Tots dos van quedar en no res. En aquesta segona part mirarem d’explicar el motiu En primer lloc, si bé no necessàriament allò més important, la documentació sembla indicar que, quan es va tractar de construir l’única línia ferroviària que passa per la comarca … Continua la lectura de Trens que mai van córrer pel Priorat (II)

Trens que mai van córrer pel Priorat (I)

Pere Audí Ferrer L’octubre de 1878 des del Diario de Tarragona s’informava que «En varios pueblos del Priorato se habla de proyectos de vias de comunicacion y de transporte, de los cuales no tenemos todavía todos los detalles apetecidos» .Introducció La segona part del segle XIX i inicis del XX fou una època de fe cega en la ciència i la tecnologia, una època en … Continua la lectura de Trens que mai van córrer pel Priorat (I)

Una iniciativa singular a Falset: la Colla del Rayo

Maria Jesús Sanchez Quan la societat espanyola vivia en plena manca de llibertats, un grup de falsetans es va organitzar per poder treballar sense dependre d’un patró fix i , així, d’alguna manera, ser molt més lliures. A Falset l’hivern de 1945 es va fundar la Colla del Rayo, una veritable institució del treball. Els fundadors de la Colla del Rayo van ser Sebastià Muntané … Continua la lectura de Una iniciativa singular a Falset: la Colla del Rayo

Breu història d’un avantpassat carlí

Montserrat Toldrà Parés A la meva casa pairal d’Ulldemolins es guardaven papers, llibres i alguns objectes curiosos dels avantpassats. Oblidats a la golfa durant anys, en una caixa de fusta, van resistir el pas del temps. Avui puc escriure aquesta història gràcies a aquests documents que han arribat a les meves mans. La família Blanch té un arbre familiar documentat des del 1457 (1). Els … Continua la lectura de Breu història d’un avantpassat carlí

Mestres d'ofici i oficials artesanals a la vila. Miquel Martorell Garau.

El fiable cens de Floridablanca (1878) ens mostra la importància artesana a la Vila: amb 1.982 habitants relaciona 432 oficis, 144 dels quals pagesos i 98 mestres artesans. La proporció és elevada si comparem Ulldemolins (11 artesans amb 894 h.), Poboleda (16 artesans amb 1.423 h.), Prades (4 artesans amb 797 h.), Falset (75 artesans amb 2.437 h.), o Montblanc (162 artesans amb 3.101 h.). … Continua la lectura de Mestres d'ofici i oficials artesanals a la vila. Miquel Martorell Garau.

Jesús M. Tibau: «Un conte suggereix, una novel·la profunditza»

El passat agost, l’escriptor prioratí Jesús M. Tibau va guanyar el XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb «El nostre pitjor enemic». Aquesta és la primera novel·la de Tibau, que serà editada per Cossetània, i està centrada en el trasllat d’un general exdictador a una illa allunyada de la civilització. La tasca de vigilància d’aquest general s’encomana a un comandant que veu en … Continua la lectura de Jesús M. Tibau: «Un conte suggereix, una novel·la profunditza»

Genaro Martorell Badia (1902-1975). La restauració de Siurana. Miquel Martorell Garau

  Neix a Cornudella el 31 de juliol; on també acaba un 16 de maig als setanta-tres anys. El petit de quatre germans (Josep, Amàlia (1), Casimiro (2) i ell mateix) nascuts de Josep Martorell Toda i Maria Badia Escoda, originaris de Cal Toda de Siurana (3) però nascuts a Cornudella per coincidències. El jove Genaro treballa d’aprenent amb el fuster Arnaldo de Cornudella, al … Continua la lectura de Genaro Martorell Badia (1902-1975). La restauració de Siurana. Miquel Martorell Garau

La Mare de Déu de l'Aigua. L'orígen del Jubileu de Siurana

Fa l’efecte que la principal devoció de la contrada fins el segle XV va ser Santa Maria del Montsant i que, després, en passar a mans d’Escaladei, a poc a poc la devoció popular es va anar decantant cap a Santa Maria de Siurana. Les causes poden ser múltiples i entre elles no pot ser descartable la presència d’un conflicte territorial entre Escaladei i el … Continua la lectura de La Mare de Déu de l'Aigua. L'orígen del Jubileu de Siurana

La Mare de Déu de l'Aigua. L'orígen del Jubileu de Siurana. Ezequiel Gort

Fa l’efecte que la principal devoció de la contrada fins el segle XV va ser Santa Maria del Montsant i que, després, en passar a mans d’Escaladei, a poc a poc la devoció popular es va anar decantant cap a Santa Maria de Siurana. Les causes poden ser múltiples i entre elles no pot ser descartable la presència d’un conflicte territorial entre Escaladei i el … Continua la lectura de La Mare de Déu de l'Aigua. L'orígen del Jubileu de Siurana. Ezequiel Gort

La indústria antiga a Cornudella. Ramon Amigó Anglès i Joan Bta. Espasa Ballester

L’activitat industrial més antiga podia haver estat la mineria, atès que l’Argentera, com a nom de partida de terra, ja apareix en documents del segle XIV i no queda exclòs que el nom procedís d’èpoques molt anteriors, no documentades. Avui, només la gent d’edat avançada recorda que hi havia hagut alguna explotació minera, que ningú no ha vist mai en activitat. Hi ha un parell … Continua la lectura de La indústria antiga a Cornudella. Ramon Amigó Anglès i Joan Bta. Espasa Ballester

De Buenos Aires a Pradell: un viaje por el tiempo (II)

Jorge Hugo Bertran Vall Corría el año 2006 y llegó el momento en que tuve posibilidad de conectarme a internet y de investigar aprovechando las nuevas tecnologías. En la red me encontré con algunos comentarios sobre Pradell de la Teixeta y una página web que me llenó de asombro, la de Pradell de la Teixeta, localidad que sobrepasa en poco los 200 habitantes. En ella, … Continua la lectura de De Buenos Aires a Pradell: un viaje por el tiempo (II)

De Buenos Aires a Pradell: un viaje por el tiempo (I)

Jorge Hugo Bertran Vall Queridos lectores, lo que sigue pretende ser un testimonio de lo que se puede lograr con amor y perseverancia, pues a este asunto le he dedicado casi 45 años de mi vida. Y os pido que nunca digáis “esto no se puede.” Y aspiro a que mi labor de investigación os sirva como ejemplo para alcanzar vuestros ideales. Pero no lo he logrado … Continua la lectura de De Buenos Aires a Pradell: un viaje por el tiempo (I)

Els guerrillers antifranquistes a les muntanyes de Prades i Montsant. Miquel Martorell Garau.

Presentació: A la tardor de 1999 va caure a les meves mans una notícia que em posà darrera la pista de fets oblidats de les nostres muntanyes i en particular de la nostra vila. La lluita clandestina contra la dictadura, després de la derrota dels constitucionals a mans dels revoltats, es mantenia amb l’esperança que els aliats esbandirien Franco un cop caigut el nazisme. Però … Continua la lectura de Els guerrillers antifranquistes a les muntanyes de Prades i Montsant. Miquel Martorell Garau.

L'Abeurador de Dalt (s.XIV / XV – 1995)

  Abeurador. V.: *Salt, l’abeurador del. Abeurador, l’- [lauberadó] També, algun cop, en plural. La pronunciació amb metàtesi ja ve d’antic, com a mínim del primer terç del s. XVIII, de forma generalitzada, segons els escrivans. L’abeurador es conserva vora la font, a la part alta, occidental, de la vila. Se suposa que, antigament, l’aigua li venia de les Fontanelles. Les anotacions que segueixen es refereixen … Continua la lectura de L'Abeurador de Dalt (s.XIV / XV – 1995)

El Jubileu del VIIIè Centenari de la Reconquesta (1953). Recull de fotografies.

Siurana va celebrar el Jubileu del 9 de maig de 1953 coincidint amb el el VIIIè Centenari de la reconquesta (1153). Aquesta coincidència va fer que aquell jubileu fos el més recordat fins la data d’avui. Entre d’altres motius, per que la commemoració d’aquell VIIIè Centenari va comptar amb un avantatge molt important respecte als set anteriors: era el primer que es podia fotografiar. Aquell dia del Jubileu … Continua la lectura de El Jubileu del VIIIè Centenari de la Reconquesta (1953). Recull de fotografies.

Gabriel Juncosa (1580?-1654). Un mossèn caragirat a la guerra de separació.

Gabriel Juncosa (1580?-1654). Un mossèn caragirat a la guerra de separació. Miquel Martorell Garau. Fill de la vila, no tenim certesa de l’any de naixement. Emparentat amb els Piquer de la Plaçaa (Joan Piquer, batlle des de 1627 fins 1630), i nebot de Gabriel Piquer, fill de Joan, mestre de cases; tots ells fundadors del benefici de Sant Miquel, a la parroquial de Cornudella (1). Els … Continua la lectura de Gabriel Juncosa (1580?-1654). Un mossèn caragirat a la guerra de separació.

ajuntament Cornudella

Els qui regiren la vila des de 1500 fins ara (1991). Miquel Martorell Garau.

El llistat que ofereixo és fruit de les recerques iniciades a la documentació de la vila des de 1973, per encàrrec del doctor Vendrell i del farmacèutic Miquel Secall. Els documents de l’arxiu municipal, els de la parròquia, molts de particulars, els del Molí Salvat, i tants altres; han servit per anar confegint la llista dels qui regiren la vila, fos per l’encarrec del Comtat, … Continua la lectura de Els qui regiren la vila des de 1500 fins ara (1991). Miquel Martorell Garau.

Espanyol de Prades, senyor del Montsant?

La recent publicació a cura del Dr. Antoni Virgili, del Diplomatari de la Catedral de Tortosa comprensiu dels anys 1062 al 1193 (1), dóna a conèixer un document fins ara inèdit: el de donació l’abril de 1185 pel rei Alfons I del terme de Montsant a un cavaller anomenat Espanyol (no figura més que aquest nom) . . I. Espanyol de Prades Recordem que el … Continua la lectura de Espanyol de Prades, senyor del Montsant?

Espanyol de Prades, senyor de Montsant?

La publicació a cura del Dr. Antoni Virgili, del Diplomatari de la Catedral de Tortosa comprensiu dels anys 1062 al 1193 (1), dóna a conèixer un document fins ara inèdit: el de donació l’abril de 1185 pel rei Alfons I del terme de Montsant a un cavaller anomenat Espanyol (no figura més que aquest nom) . . I. Espanyol de Prades Recordem que el gener … Continua la lectura de Espanyol de Prades, senyor de Montsant?

Testament del Carnestoltes, Cornudella 1934.

Testament del Carnestoltes. Cornudella any 1934. Josep Gomis (Pocall)     Segon Testament del Carnestoltes. Cornudella any 1934 . Josep Gomis (Pocall)   Documents originals de Josep Gomis “Pocall”, del c/ de la Vileta. Mides: Pàgina 1: 960 x 1496 píxels. Pàgina 2: 960 x 1396 píxels. Pàgina 3: 960 x 1339 píxels. Publicat a Cornudella Web.com: 8 de juny de 2010. Publicat a Cornudella Blog: 19/02/2015 Continua la lectura de Testament del Carnestoltes, Cornudella 1934.

Joaquim Piñol Massot: Un advocat fundador de la C.R.A. La Hispania

Neix a la vila a dos quarts de quatre del matí de l’11 de juny de 1853, i és batejat pel Rv. Manuel Vinyes, ex monjo de Poblet (1). És important dibuixar la línia familiar. Son pare, Josep Piñol Boquer, advocat, fou notari a Cornudella i a Barcelona; els seus coneixements de llatí li permeteren traduir i comentar l’obra del jurista romà Vini. Amic del … Continua la lectura de Joaquim Piñol Massot: Un advocat fundador de la C.R.A. La Hispania

Joaquim Piñol Massot: Un advocat fundador de la C.R.A. La Hispania. Miquel Martorell Garau

Neix a la vila a dos quarts de quatre del matí de l’11 de juny de 1853, i és batejat pel Rv. Manuel Vinyes, ex monjo de Poblet (1). És important dibuixar la línia familiar. Son pare, Josep Piñol Boquer, advocat, fou notari a Cornudella i a Barcelona; els seus coneixements de llatí li permeteren traduir i comentar l’obra del jurista romà Vini. Amic del … Continua la lectura de Joaquim Piñol Massot: Un advocat fundador de la C.R.A. La Hispania. Miquel Martorell Garau

Una copa olímpica de 1936 a la vila: La copa President Companys. Miquel Martorell

Una copa olímpica de 1936 a la vila: La copa President Companys. Miquel Martorell Garau (1992). Aquest any de cites olímpiques, es oportú deixar escrit com i de quina manera ha arribat a la vila la COPA PRESIDENT COMPANYS de la federació Catalana d’Escacs, de 1936. Cal recordar que l’any 1936, en fer-se els Jocs Olímpics a Berlín, sota la fèrula nazi, les forces d’esquerra … Continua la lectura de Una copa olímpica de 1936 a la vila: La copa President Companys. Miquel Martorell

Una copa olímpica de 1936 a Cornudella de Montsant: La copa President Companys

Aquest any de cites olímpiques, es oportú deixar escrit com i de quina manera ha arribat a la vila la COPA PRESIDENT COMPANYS de la federació Catalana d’Escacs, de 1936. Cal recordar que l’any 1936, en fer-se els Jocs Olímpics a Berlín, sota la fèrula nazi, les forces d’esquerra de tot el món, amb l’impost del Govern de la Generalitat promogueren una gran OLIMPÍADA POPULAR. Prevista … Continua la lectura de Una copa olímpica de 1936 a Cornudella de Montsant: La copa President Companys

El paisatge favorit de Catalunya: Priorat

[yframe url=’https://www.youtube.com/watch?v=XNv5en5zhyI’%5D . Vídeo del programa de TV3 “El paisatge favorit de Catalunya” “El productor de vi Álvaro Palacios ha tornat a posar el nom del Priorat a la champions internacional dels vins. El capítol és una declaració d’amor d’Álvaro Palacios a aquestes terres. Amb ell visitarem vinyes, pobles i no deixarem de banda la part mística que encara respiren les muntanyes de la serralada … Continua la lectura de El paisatge favorit de Catalunya: Priorat

Germans Franquet Pagès (1726-1779). Prohoms a Cervera i Santes Creus. Miquel Martorell Garau.

Joan Baptista Franquet Pagès (1726 – 1779) Fill de la vila, hi mor el 24 de març de 1779, i és enterrat davant la imatge de la Verge del Patrocini, a l’esquerra de l’altar major de la parròquia de Comudella (1). Era una familia de metges. El seu pare, Josep Franquet Bargalló, era cirurgià a la vila, i fill del metge Josep Franquet (2). La … Continua la lectura de Germans Franquet Pagès (1726-1779). Prohoms a Cervera i Santes Creus. Miquel Martorell Garau.

Homenatge a Mn. Joan Masip i Franch en el 25è aniversari del seu traspàs

Enguany es compleix el 25 aniversari del traspàs de Mossèn Joan Masip i Franch, que va exercir a les parròquies de Riba-roja, Els Guiamets, Cabacés, Masroig, la Torre de l’Espanyol, la Figuera, Miravet i Benissanet El proper divendres dia 30 de gener es celebrarà a Cabacés un homenatge a Mn. Joan Masip i Franch, en motiu del 25è aniversari de la seva mort. Els actes … Continua la lectura de Homenatge a Mn. Joan Masip i Franch en el 25è aniversari del seu traspàs

El refugi excursionista de Siurana. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries

Els darrers dies del mes de novembre 2003, el Centre Excursionista de Catalunya (C.E.C.) organitzà una Trobada Excursionista a Siurana, per tal de donar a conèixer les millores i reformes al refugi. La participació en aquesta trobada em posà el cuquet de saber-ne més coses del refugi: de com es va fer, qui el pagà, etc. Heus ací doncs unes notes enfilades del que he … Continua la lectura de El refugi excursionista de Siurana. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries

El refugi excursionista de Siurana. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries. Miquel Martorell.

a Els darrers dies del mes de novembre 2003, el Centre Excursionista de Catalunya (C.E.C.) organitzà una Trobada Excursionista a Siurana, per tal de donar a conèixer les millores i reformes al refugi. La participació en aquesta trobada em posà el cuquet de saber-ne més coses del refugi: de com es va fer, qui el pagà, etc. Heus ací doncs unes notes enfilades del que … Continua la lectura de El refugi excursionista de Siurana. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries. Miquel Martorell.

Refugiats de les zones de guerra a la vila: 1936-1939. Avanç d'un estudi. Miquel Martorell Garau

1. JUSTIFICACIÓ Fa un parell d’anys, rebuscant a l’Arxiu Nacional de Catalunya (St. Cugat) papers antics relacionats amb el Futbol Club de Cornudella de Montsant, vaig trobar de casualitat documentació que no es van endur a Salamanca, relacionada amb els refugiats de les zones de guerra. Són llistats de pagaments des de la Conselleria de Finances als ajuntaments de tot el país, des de 1936 … Continua la lectura de Refugiats de les zones de guerra a la vila: 1936-1939. Avanç d'un estudi. Miquel Martorell Garau

"A la memòria dels soldats enterrats aquí, en una guerra que mai hauria d'haver començat"

Els hospitals de Guerra a Cornudella – Les batalles de la Llena, Montsant i Prades – La Granadella – Bellaguarda – Ulldemolins – Prades – Capafonts – La Morera de Montsant – Siurana – Unes muntanyes sembrades de flors. “A LA MEMÒRIA DELS / SOLDATS ENTERRATS / AQUÍ, MORTS EN UNA / GUERRA QUE MAI HAURIA / D’HAVER COMENÇAT / 1936– 1939” Al cementiri de la … Continua la lectura de "A la memòria dels soldats enterrats aquí, en una guerra que mai hauria d'haver començat"