Els fets de maig de 1937 a Cornudella de Montsant i l'embolic de la senyera llibertària

Les organitzacions populars que havien fet front el diumenge 18 de juliol de1936 als militars sublevats, van crear els Comitès de Milícies Antixeixistes a cada població, i estaven coordinades en un Comitè Central de Milícies de Catalunya. En aquells primers moments de caos revolucionari i a l’ampara del Decret de la Conselleria de Justícia i Defensa del 5 d’agost [1], el Comitè de Milícies de … Continua la lectura de Els fets de maig de 1937 a Cornudella de Montsant i l'embolic de la senyera llibertària

Els fets de maig de 1937 a la vila, i l'embolic de la senyera llibertària. Miquel Martorell Garau.

Les organitzacions populars que havien fet front el diumenge 18 de juliol de1936 als militars sublevats, van crear els Comitès de Milícies Antixeixistes a cada població, i estaven coordinades en un Comitè Central de Milícies de Catalunya. En aquells primers moments de caos revolucionari i a l’ampara del Decret de la Conselleria de Justícia i Defensa del 5 d’agost [1], el Comitè de Milícies de … Continua la lectura de Els fets de maig de 1937 a la vila, i l'embolic de la senyera llibertària. Miquel Martorell Garau.

L'Amical de Mauthausen: Recordant la història perquè no es torni a repetir. Joan Escuer Gomis, President de l'Amical de Mauthausen.

Joan Escuer Gomis: Nascut a Cornudella de Montsant el 1914. Militant del PSUC durant la Guerra Civil i membre de la Resistència Francesa fou deportat a Dachau. Presideix l’Amical de Mauthausen. Entrevista i reportatge apareguts al nº 24 (gener-febrer 2001) de la revista “Esquerra Nacional”. Recull de premsa inclòs en aquest document: Diari de Tarragona i El Punt sobre la conferència de l’Amical a Reus, … Continua la lectura de L'Amical de Mauthausen: Recordant la història perquè no es torni a repetir. Joan Escuer Gomis, President de l'Amical de Mauthausen.

L'arròs popular de l'11 de Setembre i els paellers de la vila

D’un poble rural amb poca tradició turística; a qui se li acut inventar-se una festa, mai vista al poble, on el component bàsic és una paella d’arròs, cosa més pensada per al turisme de sol i platja, i en una data on els valors patriòtics del nostre país estan exaltats? Doncs sí, sempre hi ha algú disposat a emprendre noves aventures que, amb una bona acceptació … Continua la lectura de L'arròs popular de l'11 de Setembre i els paellers de la vila

Trampes i malifetes del metge Domingo (febrer-agost 1939)

De sempre m’havia intrigat que en parlar al poble del Doctor Domingo, uns giraven l’esguard i altres feien una ganyota. Amb el temps he anat traient-ne l’entrellat i ara crec que cal explicar-ho: més que de trampes es tracta de xantatges, i més que de malifetes… Potser es tractaria d’assassinats. Rossend Domingo Pont neix a Lleida el 4 de setembre de 1890 fill de Pere … Continua la lectura de Trampes i malifetes del metge Domingo (febrer-agost 1939)

Trampes i malifetes del metge Domingo (febrer-agost 1939). Miquel Martorell Garau.

De sempre m’havia intrigat que en parlar al poble del Doctor Domingo, uns giraven l’esguard i altres feien una ganyota. Amb el temps he anat traient-ne l’entrellat i ara crec que cal explicar-ho: més que de trampes es tracta de xantatges, i més que de malifetes… Potser es tractaria d’assassinats. Rossend Domingo Pont neix a Lleida el 4 de setembre de 1890 fill de Pere … Continua la lectura de Trampes i malifetes del metge Domingo (febrer-agost 1939). Miquel Martorell Garau.

Tot recordant Joan Escuer: Com passaren l'Ebre les forces republicanes al juliol de 1938. Miquel Martorell Garau.

Tot recordant Joan Escuer: Com passaren l’Ebre les forces republicanes al juliol de 1938. Miquel Martorell Garau ©, Siurana 19 juliol 2009. El pas de l’Ebre de Joan Escuer Un cop passat per l’Escola de Guerra del Morell, i amb la graduació de tinent, queda incorporat a la 226 Brigada Mixta del 3er Batalló, de la 42 Divisió, en la Companyia de Metralladores. Passen l’Ebre … Continua la lectura de Tot recordant Joan Escuer: Com passaren l'Ebre les forces republicanes al juliol de 1938. Miquel Martorell Garau.

Els capellans del terme detinguts a l'inici de la revolució de 1936. Miquel Martorell Garau.

aAra fa un parell d’anys vaig explicar què va passar amb ELS PRIMERS VEINS REPRESALIATS EN COMENÇAR LA REVOLUCIÓ (1). Allà hi afegia una breu explicació dels mossens de Cornudella de Montsant, Siurana i Albarca, donant notícies extretes de la memòria oral i del cens publicat per l’Arquebisbat de Tarragona l’any 1948 (2). Ara, noves i important informacions, provinents de l’Arxiu Militar de la 4ª … Continua la lectura de Els capellans del terme detinguts a l'inici de la revolució de 1936. Miquel Martorell Garau.

Necrópolis y Husun. Dos aspectos de la arqueologia de Tarragona anterior a la conquista feudal. Joan Menchon i Bes.

NECRÓPOLIS Y HUSUN. DOS ASPECTOS DE LA ARQUEOLOGÍA DE TARRAGONA ANTERIOR A LA CONQUISTA FEUDAL. NECROPOLIS AND HUSUN. TWO ASPECTS OF THE ARCHAEOLOGY OF TARRAGONA PRIOR TO THE FEUDAL CONQUEST. Publicación: Sautuola (en prensa). J. Menchon i Bes. RESUMEN: Presentamos dos aspectos de la arqueologia medieval de Tarragona poco conocidos, las necrópolis aisladas y las fortificaciones islámicas, que permiten hacer una aproximación al conocimiento de … Continua la lectura de Necrópolis y Husun. Dos aspectos de la arqueologia de Tarragona anterior a la conquista feudal. Joan Menchon i Bes.

Els segles donen solatge. Fonda el Recó de Cornudella de Montsant. Maria J. Ramos.

Maria J. Ramos (Diari El Punt, 6 de novembre de 2008) «Els segles donen solatge» La cuina tradicional de casa, la del xup-xup, manté un públic fidel. Ara es torna a reivindicar. Ara que grans restauradors de l’alta cuina aposten per tornar a oferir les receptes de sempre, és bo destacar aquells que no les han deixat de servir mai. Són fondes, restaurants i cuiners … Continua la lectura de Els segles donen solatge. Fonda el Recó de Cornudella de Montsant. Maria J. Ramos.

Els arcs de la vila. Aproximació al coneixement dels orígens medievals de Cornudella de Montsant. Francesc Galan, Miquel Martorell.

Els arcs de la vila. Aproximació al coneixement dels orígens medievals de Cornudella de Montsant. Estudi tècnic i històric: Francesc Galan i Torres i Miquel Martorell i Garau. Els autors ens aproximen a l’aspecte que podría haver tingut la vila a l’època medieval, amb una gran plaça porxada al voltant de l’església de Sant Julià. Aquesta gran plaça porxada era molt més gran que l’actual, … Continua la lectura de Els arcs de la vila. Aproximació al coneixement dels orígens medievals de Cornudella de Montsant. Francesc Galan, Miquel Martorell.

Neus Català, de Els Guiamets, y Joan Escuer, de Cornudella, narran su paso por Ravensbruck y Dachau.

Entrevista al Diari de Tarragona 26/10/2003: Neus Català, de Els Guiamets, y Joan Escuer, de Cornudella, narran su paso por Ravensbruck y Dachau. DOS VIDAS SINGULARES CON MUCHA HISTORIA A SUS ESPALDAS Una tarraconense, única superviviente catalana de los campos nazis Dos tarraconenses son los protagonistas de esta historia: Neus Català, nacida en Els Guiamets, y Joan Escuer, de Cornudella de Montsant. Ella, como única … Continua la lectura de Neus Català, de Els Guiamets, y Joan Escuer, de Cornudella, narran su paso por Ravensbruck y Dachau.

Gegants de Siurana: Breu història dels gegants de Siurana. Miquel Martorell Garau.

BREU HISTÒRIA DELS GEGANTS DE SIURANA. Miquel Martorell Garau. Un cop es reprengué la Festa Major a la vila l’any 1973, es començà a brumir de donar-li més cos a la festa. Així nasqué la idea de fer-nos uns Gegants. Els primers els férem el 75 amb uns caps d’escaiola pujats a dalt d’una verga i amb uns braços que neixien d’un travessar, com una … Continua la lectura de Gegants de Siurana: Breu història dels gegants de Siurana. Miquel Martorell Garau.

D'on sortia el pa de l'exèrcit de l'Ebre? Els ets i uts del pa a la vila, al darrer any de la guerra civil. Miquel Martorell.

En començar la guerra  hi  havia cinc forns a la vila: cal Fumat (al carrer  St Antoni), cal Pau (al carrer Major), cal Po (al carrer Nou), cal Ramiro (al carrer del Tou), i la Cooperativa (a la plaça). Tots ells produïen fornades pels clients habituals del barri, i per a tota la comarca. Potser el més ampli i modern era el de la Plaça. … Continua la lectura de D'on sortia el pa de l'exèrcit de l'Ebre? Els ets i uts del pa a la vila, al darrer any de la guerra civil. Miquel Martorell.

Història de l'Aplec de Sardanes de Cornudella. Miquel Martorell Garau.

Història de l’Aplec de Sardanes de Cornudella. Miquel Martorell Garau. L’invent del primer aplec: 28 d’agost 1977 De feia temps en Lluís Dolcet anava a aplecs sardanistes arreu. Ell i altres joves de la vila havien après a ballar i comptar a la sala parroquial de mà de Carme Aragonès de cal Secall, quan encara funcionava l’emissora Ràdio Cornudella. Engrescant els companys i companyes del … Continua la lectura de Història de l'Aplec de Sardanes de Cornudella. Miquel Martorell Garau.

Siurana, l'etern vigilant del Priorat. Marta Fernández.

a Reportatge de Marta Fernández per a Diari de Tarragona, diumenge 18 de maig de 2003. La població fou l’última zona de Catalunya reconquerida pels cristians l’any 1154.  Presidint el seu turó, Siurana vigila des de fa segles tota la comarca del Priorat i envoltada d’un paisatge gairebé idíl.lic s’ha convertit en un dels indrets més bells de Catalunya. Entre les festes més importants destaca … Continua la lectura de Siurana, l'etern vigilant del Priorat. Marta Fernández.

Notas para la historia de Cornudella: Guerra de la independencia. Josep Piñol Agulló.

Versió Original en castellà del cap. XX de “Notas para la historia de Cornudella”, de Josep Piñol Agulló. Barcelona, 1969. CAPÍTULO xx – GUERRA DE LA INDEPENDENCIA     Y viene la epopeya de la independencia. El 12 de febrero de 1808, las tropas francesas entraron en Cataluña por Figueras, para pasar como auxiliares a Portugal. El 7 de junio siguiente entró una división francesa … Continua la lectura de Notas para la historia de Cornudella: Guerra de la independencia. Josep Piñol Agulló.

Sant Joan del Codolar

  “L’estada d’un ermità a Sant Joan depenia totalment del consell de Cornudella i si bé el càrrec sembla de durada indefinida, de fet podien ser canviats i el seu nomenament i permanència, fa l’efecte que depenien exclusivament de l’arbitri del consell, que sempre preferia conferir el càrrec als qui eren fills de la vila” En diuen sant Joan, i sovint, també, senzillament, l’ermita. És … Continua la lectura de Sant Joan del Codolar

El primer terç del segle XX a Cornudella.

Text i documetació: Ramon Camps, Meritxell Estivill, Xavier Estivill, Laia Silva i Sara Wade; alumnes de l’Institut SES de Cornudella de Montsant (4rt. ESO, curs 1999-2000). LA POBLACIÓ A Cornudella de Montsant, a la primera meitat del segle XX hi havia  entre 1400 i 1500 persones ; la gent es dedicava majoritàriament a l’agricultura, tret d’alguns paletes, fusters, i altres persones que desenvolupaven altres oficis … Continua la lectura de El primer terç del segle XX a Cornudella.

Bitllets de l'Ajuntament de Cornudella durant la guerra civil 1936 – 1939.

Sèrie de tres bitllets emesos per l’Ajuntament de Cornudella durant la guerra civil de 1936-1939. Antoni Turró, a la seva obra El paper moneda català, 1936-1939, els cataloga amb els números 1029, 1030 i 1031, i diu al respecte: “Sense que tampoc es pugui precisar la data exacta, aquest Ajuntament creà una nova emissió de paper moneda amb els valors de 2 pessetes, 1 pesseta … Continua la lectura de Bitllets de l'Ajuntament de Cornudella durant la guerra civil 1936 – 1939.

El catarisme a la serra de Montsant (s.XII-XIV)

La colonització de Montsant i l’èxode occità Durant els primers temps de l’ocupació cristiana del territori de Siurana, a mitjan segle XII, la serra de Montsant va ser un paratge feréstec, deshabitat i cobert de densos boscos. L’orografia, sovint trencada amb esquerpes cingleres i valls pregones, també ajudava a donar un aire de solitud a l’indret, a convertir la regió en un desert», és a … Continua la lectura de El catarisme a la serra de Montsant (s.XII-XIV)

El catarisme a la serra de Montsant (s.XII-XIV). Ezequiel Gort i Juanpere.

La colonització de Montsant i l’èxode occità Durant els primers temps de l’ocupació cristiana del territori de Siurana, a mitjan segle XII, la serra de Montsant va ser un paratge feréstec, deshabitat i cobert de densos boscos. L’orografia, sovint trencada amb esquerpes cingleres i valls pregones, també ajudava a donar un aire de solitud a l’indret, a convertir la regió en un desert», és a … Continua la lectura de El catarisme a la serra de Montsant (s.XII-XIV). Ezequiel Gort i Juanpere.

Ateneu de Cornudella (himne, 1920)

Himne a l’Ateneu de Cornudella. Reproducció a escala de document original de 1920. “Ateneo Literario Recreativo”. Havia estat davant de la Casa de la Vila, a la casa dels Frares. Se’n parla com d’un local molt ben posat, amb otomanes, miralls, piano, sala de billar, biblioteca. Es comenta que un sector exempt d’aquests luxes era destinat als pobres. Hi havia cafè i teatre, i tenia … Continua la lectura de Ateneu de Cornudella (himne, 1920)

L'origen del nom de Cornudella. Miquel Martorell Garau.

L’origen del nom de la vila és un tema tan fosc com el de la fundació de la mateixa. I si volem saber-ne d’un, hem de treure un xic l’entrellat de l’altre. El primer assentament ben conegut és el del Coll de les Esplugues, poblat íber, estudiat per Mn. Franquet. Els pobladors, que defugien encara les planes, pertanyien als “ausetans proper Iberum” (en diferenciació dels … Continua la lectura de L'origen del nom de Cornudella. Miquel Martorell Garau.

Tres històries de mossens a Siurana. Miquel Martorell.

Un mossèn caragirat, a la Guerra de Separació Mossèn Gabriel Juncosa (1580? – 1654), fill de Cornudella. Emparentat amb els Piquer de la Plaça (Joan Piquer, batlle des de 1627 fins 1630), i nebot de Gabriel Piquer, fill de Joan, mestre de cases; tots ells fundadors del benefici de Sant Miquel, a la parroquial de Cornudella. Els seus pares foren Jaume Juncosa i Magdalena. Obtingué … Continua la lectura de Tres històries de mossens a Siurana. Miquel Martorell.

Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945)

Fins ara el que sabíem era que els Patacons el van assassinar el 12 de febrer de 1945 (hemorragia interna, en el campo, a les 16,30; diu l’anotació de la defunció al Registre Civil) al Mas de l’Abella. En acabar de feinejar al camp, li va dir al mosso que marxés, que ell es quedava a recollir. Ja lluny, el mosso va sentir uns trets, … Continua la lectura de Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945)

Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945). Miquel Martorell Garau.

Fins ara el que sabíem era que els Patacons el van assassinar el 12 de febrer de 1945 (hemorragia interna, en el campo, a les 16,30; diu l’anotació de la defunció al Registre Civil) al Mas de l’Abella. En acabar de feinejar al camp, li va dir al mosso que marxés, que ell es quedava a recollir. Ja lluny, el mosso va sentir uns trets, … Continua la lectura de Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945). Miquel Martorell Garau.

Els primers deu anys de la Lògia Corazón de Cornudella de Montsant: Els maçons de la vila (1882 – 1892). Miquel Martorell Garau.

Miquel Martorell Garau De sempre m’havia intrigat la figura del doctor Joaquim Ferrandis Piñol (1816-1896), i encara més el seu tarannà lliurepensador. El vaig descobrir l’any 1973 en regirar papers a Cal Secall, i l’any 1994 vaig publicar una nota biogràfica a l’Anuari de Festes (1). Alcalde de la vila als anys quaranta (de mil vuit-cents), regidor d’Instrucció Pública els anys seixanta, metge responsable de … Continua la lectura de Els primers deu anys de la Lògia Corazón de Cornudella de Montsant: Els maçons de la vila (1882 – 1892). Miquel Martorell Garau.

El 14 d'abril fou una festa (1931)

El 14 d’abril fou una festa (1931). Miquel Martorell Garau. El Diumenge es votà; el dilluns, tot eren rumors. El dimarts, a primera hora de la tarda, Fermí de cal Saboner, va a l’Escola i avisa al mestre que per la ràdio diuen que s’ha proclamat la República. “Aneu a casa que avui es una gran festa”, diu als brivalls el sr. Saumell. El Nicolau … Continua la lectura de El 14 d'abril fou una festa (1931)

Cornudella de Montsant. Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Enciclopèdia Catalana).

  Situació i presentació El terme municipal de Cornudella, amb 62,70 km2, és el més extens de la comarca. Limita amb Porrera (S), la Morera de Montsant (W), Ulldemolins (NW), Vilanova de Prades (N), terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades (NE), la Febró (E) i Arbolí (SE), tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE … Continua la lectura de Cornudella de Montsant. Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Enciclopèdia Catalana).

Anecdotari Vuitcentista. El Canó de Móra a Siurana.

Anecdotari Vuitcentista. El Canó de Móra a Siurana. Artur Cot i Miró. Paràgraf de “Anecdotari Vuitcentista. L’artilleria a Móra d’Ebre”, d’Artur Cot i Miró. El segle passat fou època marcada per una intensa bel.ligerància. L’ocupació francesa, els moviments militars entorn al trienni liberal i la primera i l’última carlinada afectaren profundament el nostre poble. D’aquests temps conservem nombrosos documents. El Canó de Móra a Siurana … Continua la lectura de Anecdotari Vuitcentista. El Canó de Móra a Siurana.

La Venta del Pubill

Ramon Amigó a Això, aquesta manera de dir de la gent, será molt difícil d’esmenar perquè, en general, aquesta gent no té prou consciència que “venta” és una paraula castellana. Una paraula que podríem dir que s’ha fossilitzat amb l’ús. Em sembla recordar que, en algún moment, algú havia proposat, sense cap fonament, per allò de parlar per parlar, que es podría dir “venda”, sense … Continua la lectura de La Venta del Pubill

Plànols de la vila de Cornudella anys 1300 i 1600. Consideracions als plànols.

Plànols de la vila anys 1300 i 1600. Consideracions als plànols de la vila.  Miquel Martorell Garau. 1. Mapa de l’any 1300, aprox. Els documents notarials de Cornudella i Siurana, actualment a l’Arxiu Històric i Diocesà de Tarragona, ens han permès d’establir aquest primer plànol de la vila, als inicis del s.XIV. Els documents ens parles de cases “que afronten al carrer tal”, “d’en Josep … Continua la lectura de Plànols de la vila de Cornudella anys 1300 i 1600. Consideracions als plànols.

1996: 10è aniversari parc de bombers de Cornudella. Petita història de quasi set-centes sortides (1986-1996)

Petita història de quasi setcentes sortides (1986-1996). Miquel Martorell Garau. La prehistòria del parc podria començar en uns quants incendis soferts a la zona que havien posat a tothom la mosca al nas. Un al Toll de la Palla (1973) va manifestar al llarg d’un parell de dies els pocs recursos humans de la zona, i la necessitat d’ajut exterior i de tecnificar els esforços. … Continua la lectura de 1996: 10è aniversari parc de bombers de Cornudella. Petita història de quasi set-centes sortides (1986-1996)

John Cookson (1913-1938): un soldat americà de la Brigada Lincoln enterrat a Marçà.

Arrel de l’homenatge que la vila prioratina de Marçà va retre el 28 de juny de 2002 a John Cookson, vàrem conèixer la vida extraordinària d’aquest home i vam començar a recollir informació (pricipalment del Diari El Punt, que va fer una gran feina amb la cobertura informativa d’aquest acte) sobre aquest jove americà que va lluitar amb les brigades internacionals a la guerra civil … Continua la lectura de John Cookson (1913-1938): un soldat americà de la Brigada Lincoln enterrat a Marçà.

El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Joan Menchon i Bes.

El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Text i fotografies: Joan Menchon i Bes, arqueòleg. Quan hom parla de Siurana, venen a la memòria les vistes d’un castell encimbellat  a les darreres estibacions de la Serra de Prades, davant del Montsant. Venen els records del darrer reducte islàmic de Catalunya, el sojorn forçat de sant Lluís d’Anjou, i els càtars de les … Continua la lectura de El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Joan Menchon i Bes.

Notes diverses per a dibuixar la vida i miracles de l’església de Sant Julià, la primera, a la Plaça de la Vila de Cornudella de Montsant

Miquel Martorell Garau En una cruilla de camins, i com a sojorn abans de travessar el barranc del Tou, s’edifica la primitiva església de St Julià. La cruïlla de camins la formen el que ve de Reus i el Camp, i segueix pel pont de la Fonteta cap a Prades i Siurana, amb el que deriva cap a Albarca, anomenat camí ral de Lleida. El … Continua la lectura de Notes diverses per a dibuixar la vida i miracles de l’església de Sant Julià, la primera, a la Plaça de la Vila de Cornudella de Montsant

La plaga de la Fil·loxera a Cornudella (1894).

Aquesta web no s’actualitza. Teniu aquest article actualitzat a: La plaga de la Fil·loxera a Cornudella (1894) —————————————————————————————– INTRODUCCIÓ L’avenç de l’agricultura catalana a la segona meitat del segle XIX fou degut, en bona manera, al conreu de la vinya. Com va escriure Vicens Vives: “l’expansió de la vinya no conegué límits, ocupant no solament les boscúries i els penyals sinó també terres campes, fins … Continua la lectura de La plaga de la Fil·loxera a Cornudella (1894).

Església de Santa Maria (Siurana) (s.XII)

Santa Maria de Siurana és coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l’Aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d’aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i bones collites. La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els … Continua la lectura de Església de Santa Maria (Siurana) (s.XII)

El Centre de Sports de Cornudella (1922)

El Centre de Sports de Cornudella (1922). Text: Miquel Martorell Garau. Fotografies: Ramon Mata Als volts del primer quart de segle, dins la moda estrangera de culte al cos/esforç, després de parlar-ne força, es reuneixen al cafè del Batistet (1)  una vintena de joves del poble per endegar l’sport a la vila. Era el vuit de desembre de 1922 (2). Els reunits eren: Ignasi Abella … Continua la lectura de El Centre de Sports de Cornudella (1922)

Nomenament per part de la Curia Romana de Josep Mas Roger com a Notari apostolic (1745).

DOCUMENTS ORIGINALS DE L’ARXIU MORATÓ ARAGONÈS: a     Nomenament per part de la Curia Romana de Josep Mas Roger com a Notari apostolic. Datat l’any 1745, sota pontificat de Benedicte XIV. Document PDF en alta resolució. Arxiu incorporat el 22/12/2011.   ____________________________________________________________________________________________________ Publicat a Cornudella web: 22/12/2011. Publicat a Cornudella Blog: 08/01/2013. ____________________________________________________________________________________________________ Continua la lectura de Nomenament per part de la Curia Romana de Josep Mas Roger com a Notari apostolic (1745).

Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana.

Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana. Miquel Martorell Garau. A l’estiu de 1973 fent de manobre a la casa de Joan Casademunt a Les Casetes de Siurana, amb Rufino Roig, en Maré d’Albarca i en Josep Prior de Siurana, entre gaveta i toxana, m’anaren explicant un farcit d’històries fascinants dels Prior. Se’m va posar el cuc al cor, i … Continua la lectura de Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana.

Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana

A l’estiu de 1973 fent de manobre a la casa de Joan Casademunt a Les Casetes de Siurana, amb Rufino Roig, en Maré d’Albarca i en Josep Prior de Siurana, entre gaveta i toxana, m’anaren explicant un farcit d’històries fascinants dels Prior. Se’m va posar el cuc al cor, i ara (potser un xic tard en desaparèixer contaires de primera fila) intento enfilar la història … Continua la lectura de Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana

Nomenament vitalici per part de Ferran VI de Josep Mas Roger com a "escribano y notario publico en todos los mis Reynos y Señorios" (1751)

DOCUMENTS ORIGINALS DE L’ARXIU MORATÓ ARAGONÈS: a     Nomenament vitalici per part de Ferran VI de Josep Mas Roger com a “escribano y notario publico en todos los mis Reynos y Señorios”. Datat l’any 1751. Document PDF en alta resolució. Arxiu incorporat el 22/12/2011.   ____________________________________________________________________________________________________ Publicat a Cornudella web: 22/12/2011. Publicat a Cornudella Blog: 24/12/2012. ____________________________________________________________________________________________________ Continua la lectura de Nomenament vitalici per part de Ferran VI de Josep Mas Roger com a "escribano y notario publico en todos los mis Reynos y Señorios" (1751)

La Parròquia de Sant Julià i la formació de la vila. Ezequiel Gort Juanpere.

Ezequiel Gort Juanpere 1. La Parròquia de Sant Julià La Llegenda parla de l’existència d’una capella, creada pel compte de Prades. Pel que fa els diversos autors, Piñol la creu fundada per Ramon Berenguer IV i Ruy Fernàndez dubta a l’hora d’atribuir-la a un sobirà determinat. Franquet, més raonablement, la suposa feta als primers anys de la reconquesta del territori. Primer, sempre segons aquest darrer … Continua la lectura de La Parròquia de Sant Julià i la formació de la vila. Ezequiel Gort Juanpere.

Cornudella de Montsant. Notícia històrica

Cornudella de Montsant. Notícia històrica. El Montsant i la serra de Prades han estat dos llocs poblats des de la prehistòria. A Siurana s’han localitzat nombrosos tallers de sílex i prop de Cornudella hi ha vestigis de sepulcres de lloses neolítics al mas de l’Abella i el mas d’en Lluc. A la bessant obaga de Gallicant hi ha vestigis de pintures rupestres d’estil llevantí. Coneixem … Continua la lectura de Cornudella de Montsant. Notícia històrica

Una Aljama a Cornudella?

Miquel Martorell Garau, Siurana maig 2012. La visita fa pocs dies a la vila de l’enginyer jueu Moisés Caballero (Mordechai Ben Abir), m’ha posat en la urgència d’explicar el que sabem dels jueus a la nostra vila. Li vaig explicar a ell, i em insistir en fer públic el que sabia del tema. L’historiador Gabriel Secall en el seu llibre Les Jueries Medievals Tarragonines (Valls … Continua la lectura de Una Aljama a Cornudella?

Pere Guitart Falgàs. Pescador motorista de Roses de la 42 Divisió; jove d’Estat Català a la 226 Brigada

Pere Guitart Falgàs Pescador motorista de Roses de la 42 Divisió; jove d’Estat Català a la 226 Brigada. Històries de soldats enterrats a la fossa comuna del cementiri de Cornudella de Montsant. Miquel Martorell Garau, Siurana, febrer 2010   Família de pescadors El noi Pere, neix a Roses (Empordà) el 13 de setembre de 1920, als baixos del número 7 del carrer de Sant Pere … Continua la lectura de Pere Guitart Falgàs. Pescador motorista de Roses de la 42 Divisió; jove d’Estat Català a la 226 Brigada

Soldats enterrats al cementiri de Reus (darreries de 1938, inici 1939). Miquel Martorell

Per un casual, rebuscant veïns del Priorat enterrats al cementiri de Reus, m’he trobat amb una munió de soldats republicans provinents dels hospitals militars de Reus. He d’agrair les facilitats de l’Arxiu Administratiu i dels seus estudiosos Ezequiel Gort i Salvador Palomar. Els llibres de registre del cementiri ens donen el nom i cognoms de l’enterrat, en dia que ingressa, on el posen, i d’on … Continua la lectura de Soldats enterrats al cementiri de Reus (darreries de 1938, inici 1939). Miquel Martorell