Mestres d'ofici i oficials artesanals a la vila. Miquel Martorell Garau.

El fiable cens de Floridablanca (1878) ens mostra la importància artesana a la Vila: amb 1.982 habitants relaciona 432 oficis, 144 dels quals pagesos i 98 mestres artesans. La proporció és elevada si comparem Ulldemolins (11 artesans amb 894 h.), Poboleda (16 artesans amb 1.423 h.), Prades (4 artesans amb 797 h.), Falset (75 artesans amb 2.437 h.), o Montblanc (162 artesans amb 3.101 h.). … Continua la lectura de Mestres d'ofici i oficials artesanals a la vila. Miquel Martorell Garau.

La indústria antiga a Cornudella. Ramon Amigó Anglès i Joan Bta. Espasa Ballester

L’activitat industrial més antiga podia haver estat la mineria, atès que l’Argentera, com a nom de partida de terra, ja apareix en documents del segle XIV i no queda exclòs que el nom procedís d’èpoques molt anteriors, no documentades. Avui, només la gent d’edat avançada recorda que hi havia hagut alguna explotació minera, que ningú no ha vist mai en activitat. Hi ha un parell … Continua la lectura de La indústria antiga a Cornudella. Ramon Amigó Anglès i Joan Bta. Espasa Ballester

Els guerrillers antifranquistes a les muntanyes de Prades i Montsant. Miquel Martorell Garau.

Presentació: A la tardor de 1999 va caure a les meves mans una notícia que em posà darrera la pista de fets oblidats de les nostres muntanyes i en particular de la nostra vila. La lluita clandestina contra la dictadura, després de la derrota dels constitucionals a mans dels revoltats, es mantenia amb l’esperança que els aliats esbandirien Franco un cop caigut el nazisme. Però … Continua la lectura de Els guerrillers antifranquistes a les muntanyes de Prades i Montsant. Miquel Martorell Garau.

Gabriel Juncosa (1580?-1654). Un mossèn caragirat a la guerra de separació.

Gabriel Juncosa (1580?-1654). Un mossèn caragirat a la guerra de separació. Miquel Martorell Garau. Fill de la vila, no tenim certesa de l’any de naixement. Emparentat amb els Piquer de la Plaçaa (Joan Piquer, batlle des de 1627 fins 1630), i nebot de Gabriel Piquer, fill de Joan, mestre de cases; tots ells fundadors del benefici de Sant Miquel, a la parroquial de Cornudella (1). Els … Continua la lectura de Gabriel Juncosa (1580?-1654). Un mossèn caragirat a la guerra de separació.

ajuntament Cornudella

Els qui regiren la vila des de 1500 fins ara (1991). Miquel Martorell Garau.

El llistat que ofereixo és fruit de les recerques iniciades a la documentació de la vila des de 1973, per encàrrec del doctor Vendrell i del farmacèutic Miquel Secall. Els documents de l’arxiu municipal, els de la parròquia, molts de particulars, els del Molí Salvat, i tants altres; han servit per anar confegint la llista dels qui regiren la vila, fos per l’encarrec del Comtat, … Continua la lectura de Els qui regiren la vila des de 1500 fins ara (1991). Miquel Martorell Garau.

Espanyol de Prades, senyor de Montsant?

La publicació a cura del Dr. Antoni Virgili, del Diplomatari de la Catedral de Tortosa comprensiu dels anys 1062 al 1193 (1), dóna a conèixer un document fins ara inèdit: el de donació l’abril de 1185 pel rei Alfons I del terme de Montsant a un cavaller anomenat Espanyol (no figura més que aquest nom) . . I. Espanyol de Prades Recordem que el gener … Continua la lectura de Espanyol de Prades, senyor de Montsant?

Joaquim Piñol Massot: Un advocat fundador de la C.R.A. La Hispania

Neix a la vila a dos quarts de quatre del matí de l’11 de juny de 1853, i és batejat pel Rv. Manuel Vinyes, ex monjo de Poblet (1). És important dibuixar la línia familiar. Son pare, Josep Piñol Boquer, advocat, fou notari a Cornudella i a Barcelona; els seus coneixements de llatí li permeteren traduir i comentar l’obra del jurista romà Vini. Amic del … Continua la lectura de Joaquim Piñol Massot: Un advocat fundador de la C.R.A. La Hispania

Una copa olímpica de 1936 a Cornudella de Montsant: La copa President Companys

Aquest any de cites olímpiques, es oportú deixar escrit com i de quina manera ha arribat a la vila la COPA PRESIDENT COMPANYS de la federació Catalana d’Escacs, de 1936. Cal recordar que l’any 1936, en fer-se els Jocs Olímpics a Berlín, sota la fèrula nazi, les forces d’esquerra de tot el món, amb l’impost del Govern de la Generalitat promogueren una gran OLIMPÍADA POPULAR. Prevista … Continua la lectura de Una copa olímpica de 1936 a Cornudella de Montsant: La copa President Companys

Germans Franquet Pagès (1726-1779). Prohoms a Cervera i Santes Creus. Miquel Martorell Garau.

Joan Baptista Franquet Pagès (1726 – 1779) Fill de la vila, hi mor el 24 de març de 1779, i és enterrat davant la imatge de la Verge del Patrocini, a l’esquerra de l’altar major de la parròquia de Comudella (1). Era una familia de metges. El seu pare, Josep Franquet Bargalló, era cirurgià a la vila, i fill del metge Josep Franquet (2). La … Continua la lectura de Germans Franquet Pagès (1726-1779). Prohoms a Cervera i Santes Creus. Miquel Martorell Garau.

Refugiats de les zones de guerra a la vila: 1936-1939. Avanç d'un estudi. Miquel Martorell Garau

1. JUSTIFICACIÓ Fa un parell d’anys, rebuscant a l’Arxiu Nacional de Catalunya (St. Cugat) papers antics relacionats amb el Futbol Club de Cornudella de Montsant, vaig trobar de casualitat documentació que no es van endur a Salamanca, relacionada amb els refugiats de les zones de guerra. Són llistats de pagaments des de la Conselleria de Finances als ajuntaments de tot el país, des de 1936 … Continua la lectura de Refugiats de les zones de guerra a la vila: 1936-1939. Avanç d'un estudi. Miquel Martorell Garau

"A la memòria dels soldats enterrats aquí, en una guerra que mai hauria d'haver començat"

Els hospitals de Guerra a Cornudella – Les batalles de la Llena, Montsant i Prades – La Granadella – Bellaguarda – Ulldemolins – Prades – Capafonts – La Morera de Montsant – Siurana – Unes muntanyes sembrades de flors. “A LA MEMÒRIA DELS / SOLDATS ENTERRATS / AQUÍ, MORTS EN UNA / GUERRA QUE MAI HAURIA / D’HAVER COMENÇAT / 1936– 1939” Al cementiri de la … Continua la lectura de "A la memòria dels soldats enterrats aquí, en una guerra que mai hauria d'haver començat"

Notes a la guerra dels tres anys (1936-1939). Allò que perdé la vila: Fills i propietats

ELS DARRERS DIES El bombardeig del 1r de gener de 1939 esverà tot el veïnat. Marxaren als masos, fora vila, els qui encara no ho havien fet. Només quedaren al poble, perquè no semblés un mas robat, una colla d’avis valents: el iaio Victori, el iaio Catero, l’Alberto de Cal Jaumó… A les 10 del matí començaren a caure les bombes. Una, al portal d’en Gomis … Continua la lectura de Notes a la guerra dels tres anys (1936-1939). Allò que perdé la vila: Fills i propietats

Agustí Pallejà Monfà, el soguer del Balç (1887-1960)

Miquel Martorell Garau Neix a la vila el dia de Sant Antoni (13 de juny), al número 24 del camí d’Albarca (ara carrer del Balç, 12), en una casa de molts germans. Aprèn molt aviat l’ofici de son pare, Agustí Pallejà Martí, i treballà a la “parada del filador”, a la dreta del barranc, dessota el noguer que plantà son padrí. La parada la tenien … Continua la lectura de Agustí Pallejà Monfà, el soguer del Balç (1887-1960)

Els germans Forcada Anglès (1678-1757). Diplomàtics i constructors.

Miquel Martorell Garau Jaume Forcada Anglès (1680-1737) Germà de Joan Baptista Forcada Anglès (1678-1757), marxà de casa tot barallant-se amb la seva mare. Aixoplugat a Tarragona, estudià Teologia. Un cop obtingut el doctorat, aconseguí el nomenament de Canonge de la Seu, i sobretot Tresorer de la Seu (1721). L’any 1732 renuncià al càrrec de Tresorer per motius de salut, i es retirà a una casa … Continua la lectura de Els germans Forcada Anglès (1678-1757). Diplomàtics i constructors.

1938: Veïns denunciats pel Front Popular a Cornudella.

Sobre el document El document consta de tres fulls mecanografiats. Es tracta d’una llista elaborada a l’Ajuntament de la vila, adreçada al comitè del Front Popular de la comarca del Baix Camp, on hi consta una extensa llista de noms de cornudellencs de dretes, que segons s’afirma, eren “elements desafectes”, “derrotistes”, “especuladors” i “provocadors”. No és l’original que es va redactar a l’Ajuntament, el 6 … Continua la lectura de 1938: Veïns denunciats pel Front Popular a Cornudella.

Montserrat Domingo, una anacoreta del segle XXI.

Sant Joan del Codolar és l’únic indret del Montsant encara habitat per una ermitana El 1977, Montserrat Domingo va arribar a Sant Joan del Codolar (Cornudella de Monsant) per instal·lar-se a viure fruit d’una intuïció. “Sempre que marxàvem d’un lloc que havíem visitat em feien la mateixa pregunta: què t’ha semblat? I a cada lloc deia: per començar a viure sí, però per quedar-m’hi no. … Continua la lectura de Montserrat Domingo, una anacoreta del segle XXI.

Carta d'Ivo Pasqual Rodés a Josep Ma. Morató Aragonés (8 octubre 1939).

Carta manuscrita que el 8 d’octubre de 1939 el pintor Ivo Pascual Rodés adreçà a la mare d’un jove Josep Mª Morató Aragonés (llavors de 16 anys), donant-li un seguit de consells per tal que pogués desenvolupar les seves habilitats pictòriques. Ivo Pascual era fill de cornudellenca, de la casa Rodés, amics de la família de la Maria Aragonés Mas. El jove Morató ja feia … Continua la lectura de Carta d'Ivo Pasqual Rodés a Josep Ma. Morató Aragonés (8 octubre 1939).

La reubicació del Tríptic de Sant Joan del Codolar.

Feia molt de temps que el tríptic pictòric donat l’any 1968 pel pintor Josep Mª Morató Aragonés a l’ermita de Sant Joan del Codolar romania mig oblidat en companyia de la foscor, la humitat i els ratpenats, que els darrers anys han convertit l’ermita en un còmode i espaiós hàbitat. Desconegut per les generacions més joves, aquest patrimoni cornudellenc pot ser ara contemplat a l’església … Continua la lectura de La reubicació del Tríptic de Sant Joan del Codolar.

Colla Cornudellenca "dels Campestres". Cartell original de l'any 1927.

Cliqueu damunt la imatge per veure-la en el tamany 700 x 948 pixels ___________________________________________________________________________________________ Publicat a Cornudellaweb.com: 2000. Publicat a Cornudella Blog: 09/06/2014. Els Campestres a “Cornudella segle XX, Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc”. ___________________________________________________________________________________________ Continua la lectura de Colla Cornudellenca "dels Campestres". Cartell original de l'any 1927.

L'Amical de Mauthausen: Recordant la història perquè no es torni a repetir. Joan Escuer Gomis, President de l'Amical de Mauthausen.

Joan Escuer Gomis: Nascut a Cornudella de Montsant el 1914. Militant del PSUC durant la Guerra Civil i membre de la Resistència Francesa fou deportat a Dachau. Presideix l’Amical de Mauthausen. Entrevista i reportatge apareguts al nº 24 (gener-febrer 2001) de la revista “Esquerra Nacional”. Recull de premsa inclòs en aquest document: Diari de Tarragona i El Punt sobre la conferència de l’Amical a Reus, … Continua la lectura de L'Amical de Mauthausen: Recordant la història perquè no es torni a repetir. Joan Escuer Gomis, President de l'Amical de Mauthausen.

L'arròs popular de l'11 de Setembre i els paellers de la vila

D’un poble rural amb poca tradició turística; a qui se li acut inventar-se una festa, mai vista al poble, on el component bàsic és una paella d’arròs, cosa més pensada per al turisme de sol i platja, i en una data on els valors patriòtics del nostre país estan exaltats? Doncs sí, sempre hi ha algú disposat a emprendre noves aventures que, amb una bona acceptació … Continua la lectura de L'arròs popular de l'11 de Setembre i els paellers de la vila

Trampes i malifetes del metge Domingo (febrer-agost 1939)

De sempre m’havia intrigat que en parlar al poble del Doctor Domingo, uns giraven l’esguard i altres feien una ganyota. Amb el temps he anat traient-ne l’entrellat i ara crec que cal explicar-ho: més que de trampes es tracta de xantatges, i més que de malifetes… Potser es tractaria d’assassinats. Rossend Domingo Pont neix a Lleida el 4 de setembre de 1890 fill de Pere … Continua la lectura de Trampes i malifetes del metge Domingo (febrer-agost 1939)

Tot recordant Joan Escuer: Com passaren l'Ebre les forces republicanes al juliol de 1938. Miquel Martorell Garau.

Tot recordant Joan Escuer: Com passaren l’Ebre les forces republicanes al juliol de 1938. Miquel Martorell Garau ©, Siurana 19 juliol 2009. El pas de l’Ebre de Joan Escuer Un cop passat per l’Escola de Guerra del Morell, i amb la graduació de tinent, queda incorporat a la 226 Brigada Mixta del 3er Batalló, de la 42 Divisió, en la Companyia de Metralladores. Passen l’Ebre … Continua la lectura de Tot recordant Joan Escuer: Com passaren l'Ebre les forces republicanes al juliol de 1938. Miquel Martorell Garau.

Els capellans del terme detinguts a l'inici de la revolució de 1936. Miquel Martorell Garau.

aAra fa un parell d’anys vaig explicar què va passar amb ELS PRIMERS VEINS REPRESALIATS EN COMENÇAR LA REVOLUCIÓ (1). Allà hi afegia una breu explicació dels mossens de Cornudella de Montsant, Siurana i Albarca, donant notícies extretes de la memòria oral i del cens publicat per l’Arquebisbat de Tarragona l’any 1948 (2). Ara, noves i important informacions, provinents de l’Arxiu Militar de la 4ª … Continua la lectura de Els capellans del terme detinguts a l'inici de la revolució de 1936. Miquel Martorell Garau.

Els segles donen solatge. Fonda el Recó de Cornudella de Montsant. Maria J. Ramos.

Maria J. Ramos (Diari El Punt, 6 de novembre de 2008) «Els segles donen solatge» La cuina tradicional de casa, la del xup-xup, manté un públic fidel. Ara es torna a reivindicar. Ara que grans restauradors de l’alta cuina aposten per tornar a oferir les receptes de sempre, és bo destacar aquells que no les han deixat de servir mai. Són fondes, restaurants i cuiners … Continua la lectura de Els segles donen solatge. Fonda el Recó de Cornudella de Montsant. Maria J. Ramos.

Els arcs de la vila. Aproximació al coneixement dels orígens medievals de Cornudella de Montsant. Francesc Galan, Miquel Martorell.

Els arcs de la vila. Aproximació al coneixement dels orígens medievals de Cornudella de Montsant. Estudi tècnic i històric: Francesc Galan i Torres i Miquel Martorell i Garau. Els autors ens aproximen a l’aspecte que podría haver tingut la vila a l’època medieval, amb una gran plaça porxada al voltant de l’església de Sant Julià. Aquesta gran plaça porxada era molt més gran que l’actual, … Continua la lectura de Els arcs de la vila. Aproximació al coneixement dels orígens medievals de Cornudella de Montsant. Francesc Galan, Miquel Martorell.

D'on sortia el pa de l'exèrcit de l'Ebre? Els ets i uts del pa a la vila, al darrer any de la guerra civil. Miquel Martorell.

En començar la guerra  hi  havia cinc forns a la vila: cal Fumat (al carrer  St Antoni), cal Pau (al carrer Major), cal Po (al carrer Nou), cal Ramiro (al carrer del Tou), i la Cooperativa (a la plaça). Tots ells produïen fornades pels clients habituals del barri, i per a tota la comarca. Potser el més ampli i modern era el de la Plaça. … Continua la lectura de D'on sortia el pa de l'exèrcit de l'Ebre? Els ets i uts del pa a la vila, al darrer any de la guerra civil. Miquel Martorell.

Història de l'Aplec de Sardanes de Cornudella. Miquel Martorell Garau.

Història de l’Aplec de Sardanes de Cornudella. Miquel Martorell Garau. L’invent del primer aplec: 28 d’agost 1977 De feia temps en Lluís Dolcet anava a aplecs sardanistes arreu. Ell i altres joves de la vila havien après a ballar i comptar a la sala parroquial de mà de Carme Aragonès de cal Secall, quan encara funcionava l’emissora Ràdio Cornudella. Engrescant els companys i companyes del … Continua la lectura de Història de l'Aplec de Sardanes de Cornudella. Miquel Martorell Garau.

Joaquim Juncosa i Domadel. Un gran artista cornudellenc del barroc català.

a Fra Joaquim Juncosa, nascut a Cornudella de Montsant l’any 1631 en una família de pintors, està considerat el pintor més important de la segona meitat del segle XVII a Catalunya, i és probablement un dels personatges més rellevants que ha donat el Priorat al món de l’art. Una mostra a Girona (del 2 d’abril al 23 de maig de 2004) exposà la seva obra … Continua la lectura de Joaquim Juncosa i Domadel. Un gran artista cornudellenc del barroc català.

Notas para la historia de Cornudella: Guerra de la independencia. Josep Piñol Agulló.

Versió Original en castellà del cap. XX de “Notas para la historia de Cornudella”, de Josep Piñol Agulló. Barcelona, 1969. CAPÍTULO xx – GUERRA DE LA INDEPENDENCIA     Y viene la epopeya de la independencia. El 12 de febrero de 1808, las tropas francesas entraron en Cataluña por Figueras, para pasar como auxiliares a Portugal. El 7 de junio siguiente entró una división francesa … Continua la lectura de Notas para la historia de Cornudella: Guerra de la independencia. Josep Piñol Agulló.

Sant Joan del Codolar

  “L’estada d’un ermità a Sant Joan depenia totalment del consell de Cornudella i si bé el càrrec sembla de durada indefinida, de fet podien ser canviats i el seu nomenament i permanència, fa l’efecte que depenien exclusivament de l’arbitri del consell, que sempre preferia conferir el càrrec als qui eren fills de la vila” En diuen sant Joan, i sovint, també, senzillament, l’ermita. És … Continua la lectura de Sant Joan del Codolar

El primer terç del segle XX a Cornudella.

Text i documetació: Ramon Camps, Meritxell Estivill, Xavier Estivill, Laia Silva i Sara Wade; alumnes de l’Institut SES de Cornudella de Montsant (4rt. ESO, curs 1999-2000). LA POBLACIÓ A Cornudella de Montsant, a la primera meitat del segle XX hi havia  entre 1400 i 1500 persones ; la gent es dedicava majoritàriament a l’agricultura, tret d’alguns paletes, fusters, i altres persones que desenvolupaven altres oficis … Continua la lectura de El primer terç del segle XX a Cornudella.

Bitllets de l'Ajuntament de Cornudella durant la guerra civil 1936 – 1939.

Sèrie de tres bitllets emesos per l’Ajuntament de Cornudella durant la guerra civil de 1936-1939. Antoni Turró, a la seva obra El paper moneda català, 1936-1939, els cataloga amb els números 1029, 1030 i 1031, i diu al respecte: “Sense que tampoc es pugui precisar la data exacta, aquest Ajuntament creà una nova emissió de paper moneda amb els valors de 2 pessetes, 1 pesseta … Continua la lectura de Bitllets de l'Ajuntament de Cornudella durant la guerra civil 1936 – 1939.

Ateneu de Cornudella (himne, 1920)

Himne a l’Ateneu de Cornudella. Reproducció a escala de document original de 1920. “Ateneo Literario Recreativo”. Havia estat davant de la Casa de la Vila, a la casa dels Frares. Se’n parla com d’un local molt ben posat, amb otomanes, miralls, piano, sala de billar, biblioteca. Es comenta que un sector exempt d’aquests luxes era destinat als pobres. Hi havia cafè i teatre, i tenia … Continua la lectura de Ateneu de Cornudella (himne, 1920)

L'origen del nom de Cornudella. Miquel Martorell Garau.

L’origen del nom de la vila és un tema tan fosc com el de la fundació de la mateixa. I si volem saber-ne d’un, hem de treure un xic l’entrellat de l’altre. El primer assentament ben conegut és el del Coll de les Esplugues, poblat íber, estudiat per Mn. Franquet. Els pobladors, que defugien encara les planes, pertanyien als “ausetans proper Iberum” (en diferenciació dels … Continua la lectura de L'origen del nom de Cornudella. Miquel Martorell Garau.

Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945)

Fins ara el que sabíem era que els Patacons el van assassinar el 12 de febrer de 1945 (hemorragia interna, en el campo, a les 16,30; diu l’anotació de la defunció al Registre Civil) al Mas de l’Abella. En acabar de feinejar al camp, li va dir al mosso que marxés, que ell es quedava a recollir. Ja lluny, el mosso va sentir uns trets, … Continua la lectura de Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945)

Els primers deu anys de la Lògia Corazón de Cornudella de Montsant: Els maçons de la vila (1882 – 1892). Miquel Martorell Garau.

Miquel Martorell Garau De sempre m’havia intrigat la figura del doctor Joaquim Ferrandis Piñol (1816-1896), i encara més el seu tarannà lliurepensador. El vaig descobrir l’any 1973 en regirar papers a Cal Secall, i l’any 1994 vaig publicar una nota biogràfica a l’Anuari de Festes (1). Alcalde de la vila als anys quaranta (de mil vuit-cents), regidor d’Instrucció Pública els anys seixanta, metge responsable de … Continua la lectura de Els primers deu anys de la Lògia Corazón de Cornudella de Montsant: Els maçons de la vila (1882 – 1892). Miquel Martorell Garau.

El 14 d'abril fou una festa (1931)

El 14 d’abril fou una festa (1931). Miquel Martorell Garau. El Diumenge es votà; el dilluns, tot eren rumors. El dimarts, a primera hora de la tarda, Fermí de cal Saboner, va a l’Escola i avisa al mestre que per la ràdio diuen que s’ha proclamat la República. “Aneu a casa que avui es una gran festa”, diu als brivalls el sr. Saumell. El Nicolau … Continua la lectura de El 14 d'abril fou una festa (1931)

Cornudella de Montsant. Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Enciclopèdia Catalana).

  Situació i presentació El terme municipal de Cornudella, amb 62,70 km2, és el més extens de la comarca. Limita amb Porrera (S), la Morera de Montsant (W), Ulldemolins (NW), Vilanova de Prades (N), terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades (NE), la Febró (E) i Arbolí (SE), tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE … Continua la lectura de Cornudella de Montsant. Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Enciclopèdia Catalana).

La Venta del Pubill

Ramon Amigó a Això, aquesta manera de dir de la gent, será molt difícil d’esmenar perquè, en general, aquesta gent no té prou consciència que “venta” és una paraula castellana. Una paraula que podríem dir que s’ha fossilitzat amb l’ús. Em sembla recordar que, en algún moment, algú havia proposat, sense cap fonament, per allò de parlar per parlar, que es podría dir “venda”, sense … Continua la lectura de La Venta del Pubill

Plànols de la vila de Cornudella anys 1300 i 1600. Consideracions als plànols.

Plànols de la vila anys 1300 i 1600. Consideracions als plànols de la vila.  Miquel Martorell Garau. 1. Mapa de l’any 1300, aprox. Els documents notarials de Cornudella i Siurana, actualment a l’Arxiu Històric i Diocesà de Tarragona, ens han permès d’establir aquest primer plànol de la vila, als inicis del s.XIV. Els documents ens parles de cases “que afronten al carrer tal”, “d’en Josep … Continua la lectura de Plànols de la vila de Cornudella anys 1300 i 1600. Consideracions als plànols.

1996: 10è aniversari parc de bombers de Cornudella. Petita història de quasi set-centes sortides (1986-1996)

Petita història de quasi setcentes sortides (1986-1996). Miquel Martorell Garau. La prehistòria del parc podria començar en uns quants incendis soferts a la zona que havien posat a tothom la mosca al nas. Un al Toll de la Palla (1973) va manifestar al llarg d’un parell de dies els pocs recursos humans de la zona, i la necessitat d’ajut exterior i de tecnificar els esforços. … Continua la lectura de 1996: 10è aniversari parc de bombers de Cornudella. Petita història de quasi set-centes sortides (1986-1996)

Notes diverses per a dibuixar la vida i miracles de l’església de Sant Julià, la primera, a la Plaça de la Vila de Cornudella de Montsant

Miquel Martorell Garau En una cruilla de camins, i com a sojorn abans de travessar el barranc del Tou, s’edifica la primitiva església de St Julià. La cruïlla de camins la formen el que ve de Reus i el Camp, i segueix pel pont de la Fonteta cap a Prades i Siurana, amb el que deriva cap a Albarca, anomenat camí ral de Lleida. El … Continua la lectura de Notes diverses per a dibuixar la vida i miracles de l’església de Sant Julià, la primera, a la Plaça de la Vila de Cornudella de Montsant

La plaga de la Fil·loxera a Cornudella (1894).

Aquesta web no s’actualitza. Teniu aquest article actualitzat a: La plaga de la Fil·loxera a Cornudella (1894) —————————————————————————————– INTRODUCCIÓ L’avenç de l’agricultura catalana a la segona meitat del segle XIX fou degut, en bona manera, al conreu de la vinya. Com va escriure Vicens Vives: “l’expansió de la vinya no conegué límits, ocupant no solament les boscúries i els penyals sinó també terres campes, fins … Continua la lectura de La plaga de la Fil·loxera a Cornudella (1894).

El Centre de Sports de Cornudella (1922)

El Centre de Sports de Cornudella (1922). Text: Miquel Martorell Garau. Fotografies: Ramon Mata Als volts del primer quart de segle, dins la moda estrangera de culte al cos/esforç, després de parlar-ne força, es reuneixen al cafè del Batistet (1)  una vintena de joves del poble per endegar l’sport a la vila. Era el vuit de desembre de 1922 (2). Els reunits eren: Ignasi Abella … Continua la lectura de El Centre de Sports de Cornudella (1922)

Nomenament per part de la Curia Romana de Josep Mas Roger com a Notari apostolic (1745).

DOCUMENTS ORIGINALS DE L’ARXIU MORATÓ ARAGONÈS: a     Nomenament per part de la Curia Romana de Josep Mas Roger com a Notari apostolic. Datat l’any 1745, sota pontificat de Benedicte XIV. Document PDF en alta resolució. Arxiu incorporat el 22/12/2011.   ____________________________________________________________________________________________________ Publicat a Cornudella web: 22/12/2011. Publicat a Cornudella Blog: 08/01/2013. ____________________________________________________________________________________________________ Continua la lectura de Nomenament per part de la Curia Romana de Josep Mas Roger com a Notari apostolic (1745).

Nomenament vitalici per part de Ferran VI de Josep Mas Roger com a "escribano y notario publico en todos los mis Reynos y Señorios" (1751)

DOCUMENTS ORIGINALS DE L’ARXIU MORATÓ ARAGONÈS: a     Nomenament vitalici per part de Ferran VI de Josep Mas Roger com a “escribano y notario publico en todos los mis Reynos y Señorios”. Datat l’any 1751. Document PDF en alta resolució. Arxiu incorporat el 22/12/2011.   ____________________________________________________________________________________________________ Publicat a Cornudella web: 22/12/2011. Publicat a Cornudella Blog: 24/12/2012. ____________________________________________________________________________________________________ Continua la lectura de Nomenament vitalici per part de Ferran VI de Josep Mas Roger com a "escribano y notario publico en todos los mis Reynos y Señorios" (1751)

Cornudella de Montsant. Notícia històrica

Cornudella de Montsant. Notícia històrica. El Montsant i la serra de Prades han estat dos llocs poblats des de la prehistòria. A Siurana s’han localitzat nombrosos tallers de sílex i prop de Cornudella hi ha vestigis de sepulcres de lloses neolítics al mas de l’Abella i el mas d’en Lluc. A la bessant obaga de Gallicant hi ha vestigis de pintures rupestres d’estil llevantí. Coneixem … Continua la lectura de Cornudella de Montsant. Notícia històrica

Una Aljama a Cornudella?

Miquel Martorell Garau, Siurana maig 2012. La visita fa pocs dies a la vila de l’enginyer jueu Moisés Caballero (Mordechai Ben Abir), m’ha posat en la urgència d’explicar el que sabem dels jueus a la nostra vila. Li vaig explicar a ell, i em insistir en fer públic el que sabia del tema. L’historiador Gabriel Secall en el seu llibre Les Jueries Medievals Tarragonines (Valls … Continua la lectura de Una Aljama a Cornudella?

Cuando el pasado está en una fosa

Miquel Martorell intenta localizar a algún pariente o descendiente de los más de cien cadáveres de la Guerra Civil que fueron sepultados en fosas comunes de Cornudella, Prades y  Capafonts LA VANGUARDIA TARRAGONA VIERNES, 25 ABRIL 2008 Miquel Martorell se jubiló hace un par de años, el tiempo que lleva invertido levantando el teléfono y llamando  ahora a Jaén y mañana a Berja (Almería), Isla … Continua la lectura de Cuando el pasado está en una fosa