La troballa converteix aquest sistema planetari en un dels millors candidats per buscar vida fora del sistema solar; tres dels mons es troben a la zona d’habitabilitat de la seva estrella i podrien tenir oceans d’aigua
L’any passat es va informar del descobriment de tres planetes potencialment habitables i de dimensions similars a la Terra transitant l’estrella Trappist-1. Però ara s’anuncia que no són tres, sinó set, els exoplanetes que giren al voltant d’aquesta estrella nana i freda. Aquests mons temperats, en els quals pot haver-hi aigua líquida, es converteixen en l’objectiu prioritari per buscar vida fora del sistema solar.
La NASA portava uns dies anunciant un gran descobriment més enllà del sistema solar i aquest dimecres per fi s’ha donat a conèixer: la detecció del primer sistema conegut de set planetes de la grandària de la Terra al voltant d’una sola estrella. Un equip internacional d’astrònoms, liderat per europeus, informa a la revista Nature de l’existència d’aquests set planetes transitant per davant de Trappist-1, un estel ultrafred i nan -poc més gran que Júpiter situat a 40 anys llum, a la constel·lació d’Aquari.
“Els set planetes tenen temperatures (d’entre 0 i 100 ºC) prou baixes com per fer possible la presència d’aigua líquida en les seves superfícies”, destaquen els autors en el seu article, la troballa converteix aquest sistema planetari en un dels millors candidats per buscar vida fora del sistema solar. Fins i tot tres dels mons es troben a la zona d’habitabilitat de la seva estrella i podrien tenir oceans d’aigua.
“Aquest descobriment podria ser una peça important en el trencaclosques de trobar ambients habitables, llocs favorables per a la vida”, destaca Thomas Zurbuchen, administrador associat de la NASA. “Respondre a la pregunta ‘estem sols’ és una prioritat científica i haver trobat tants planetes com aquests per primera vegada a la zona habitable és un notable pas endavant cap a aquesta meta”.
“Els propers passos seran detectar i mesurar l’atmosfera de tots aquests planetes, una tasca en la qual s’involucraran equips de tot el món”, avança Didiier Queloz, coautor del treball i investigador de l’Observatori de Ginebra, que explica: “Les nanes ultrafredes -molt comuns a la Via Làctica-, amb planetes rocosos en trànsit, són els únics objectius per als quals tenim la capacitat tècnica necessària per estudiar les seves atmosferes “.
“Trappist-1 és el primer objectiu, però espero que es trobin altres sistemes planetaris semblants ja que els estudis estadístics assenyalen que poden ser força freqüents”, afegeix Queloz, una valoració amb la qual coincideix l’astrònom holandès Ignas Snelen, que també comenta a Nature el descobriment del sistema planetari sèptuple: “Si aquesta configuració és comuna, la nostra galàxia podria estar plena de planetes com la Terra”.
La troballa actual és fruit d’un altre anterior. Al maig de 2016, l’investigador principal de tots dos treballs, Michaël Gillon, de l’institut STAR de la Universitat de Lieja (Bèlgica), va anunciar amb el seu equip la detecció de tres exoplanetes a l’estrella Trappist-1, rebatejada així pel TRAnsiting Planets and PlanetesImals Small Telescope (Trappist, a Xile) que es va usar per a les observacions.
Motivats per aquest descobriment, els autors van organitzar una companya global de monitoratge fotomètrica, mitjançant telescopis terrestres i espacials, per detectar els trànsits dels planetes per davant de la seva estrella, la lluentor es debilita lleugerament cada vegada que això passa.
Telescopis Trappist, Spitzer i dos a La Palma, Espanya
A més dels dos telescopis trappist (el principal de Xile i un altre al Marroc), van emprar el William Herschel i el Liverpool (tots dos a l’illa de La Palma, Espanya), el UKIRT a Hawaii (EUA), el SAAO a Sud-àfrica, l’HST a l’Índia, el VLT de l’Observatori Europeu Austral (Xile), el telescopi Hubble i, sobretot, el telescopi espacial Spitzer, el gran observatori infraroig de la NASA.
Amb tots aquests instruments van poder identificar els senyals dels set planetes de Trappist-1 (etiquetats com b, c, d, e, f, g i h) i algunes de les seves característiques, com la mida. Així es va descobrir que aquest sistema és el que compta amb més planetes de dimensions similars a la Terra. Els més grans són g i b (un 10% més grans que el nostre), i els més petits, d i h (un 25% menors).
Els seus períodes orbitals són de 1,51, 2,42, 4,04, 6,06, 9,1 i 12,35 dies respectivament, des del més intern a l’extern. Pot semblar poc temps, però cal tenir en compte que l’estrella és de la mida de Júpiter, molt més petita que el nostre Sol, pel que la seva força d’atracció també és molt menor i els planetes triguen poc a completar la seva òrbita.
Respecte a la seva composició, els científics pensen que aquests exoplanetes, almenys sis d’ells, són rocosos i amb una massa semblant a la Terra. A més se situen en zones temperades. El fet que Trappist-1 sigui una estrella nana vermella molt freda implica que l’energia que proporciona als seus planetes és semblant a la rebuda pels interiors del nostre sistema solar. De fet, c, d i f reben quantitats d’energia similars a les de Venus, la Terra i Mart, respectivament.
Els set planetes podrien, potencialment, tenir aigua líquida en les seves superfícies, tot i que les seves distàncies orbitals fan que això sigui més probable en uns que en altres. Els models climàtics suggereixen que els més interiors (b, c i d), són probablement massa calents per albergar aigua líquida, excepte en alguna petita porció de les seves superfícies.
No obstant això, els planetes Trappist-1e, f i g representen el sant grial per als astrònoms caçadors de planetes, ja que orbiten a la zona habitable de l’estrella i podrien tenir oceans d’aigua en les seves superfícies.
Objectiu prioritari per buscar vida extrasolar
Aquests descobriments fan d’aquest proper sistema planetari un objectiu prioritari per als estudis sobre atmosferes d’exoplanetes i recerca de vida extrasolar. Els científics confien que la propera generació de telescopis, com el gegantí E-ELT de l’Observatori Europeu Austral a Xile i el futur telescopi espacial James Webb, permetin confirmar la presència d’aigua en aquests exoplanetes. De moment el Hubble ja ha començat a analitzar les seves atmosferes.
“Es tracta d’un sistema planetari realment emocionant, no només perquè hàgim trobat tants planetes, ¡sinó perquè són tots sorprenentment similars en grandària a la Terra!”, Insisteix Gillon, tot i que reconeix que es requereixen observacions addicionals per caracteritzar profundament aquests mons, particularment el setè -el més extern-, el període orbital i interacció amb la resta encara no es coneix molt bé. Les sorpreses astrobiològiques que pugui oferir el sistema Trappist-1 no han fet més que començar. — agenciasinc
Referencia bibliogràfica:
Michaël Gillon, Amaury H. M. J. Triaud, Brice-Olivier Demory, Emmanuël Jehin, Eric Agol, Katherine M. Deck, Susan M. Lederer, Julien de Wit, Artem Burdanov, James G. Ingalls, Emeline Bolmont, Jeremy Leconte, Sean N. Raymond, Franck Selsis, Martin Turbet, Khalid Barkaoui, Adam Burgasser, Matthew R. Burleigh, Sean J. Carey, Aleksander Chaushev, Chris M. Copperwheat, Laetitia Delrez, Catarina S. Fernandes, Daniel L. Holdsworth, Enrico J. Kotze, Valérie Van Grootel, Yaseen Almleaky, Zouhair Benkhaldoun, Pierre Magain & Didier Queloz. “Seven temperate terrestrial planets around the nearby ultracool dwarf star TRAPPIST-1”. Nature, 22 de febrer de 2017
Cornudellaweb / PrioratDigital / Segle21.cat 1998-2017 