El planeta nan Ceres alberga compostos precursors de la vida

La sonda Dawn de la NASA ha detectat per primera vegada material orgànic a Ceres que, al costat de l’amoníac, aigua gelada, carbonats i sals de la seva superfície, ofereixen els ingredients per al naixement de la vida

Les dades de la nau espacial Dawn mostren les zones al voltant del cràter Ernutet on s’ha descobert material orgànic (etiquetades de la ‘a’ a la ‘f’). La intensitat de la banda d’absorció orgànica es representa amb colors, on els més càlids indiquen les concentracions més altes. / NASA / JPL-Caltech / UCLA / ASI / INAF / MPS / DLR / ANADA

Entre les òrbites de Mart i Júpiter es mou el planeta nan Ceres, el més gran dels objectes del cinturó d’asteroides. Aquesta setmana, científics italians i nord-americans informen a la revista Science que han trobat en la seva superfície un material orgànic alifàtic, format per compostos de carboni de cadena oberta implicats en la química que genera la vida. La sonda Dawn de la NASA ha detectat per primera vegada material orgànic a Ceres que, al costat de l’amoníac, aigua gelada, carbonats i sals de la seva superfície, ofereixen els ingredients per al naixement de la vida. A més els científics pensen que aquests compostos prebiòtics són nadius, és a dir, que no els va portar cap objecte extern.

Per realitzar l’estudi, els autors han utilitzat les dades de l’espectròmetre cartogràfic de llum visible i infraroig de la nau Dawn de la NASA, mentre sobrevolava un territori, d’uns 1.000 km², al voltant del cràter Ernutet del planeta nan.

En aquesta zona s’ha detectat un material amb longituds d’ona característiques dels grups metil (CH3) i metilè (CH2), propis de la matèria orgànica. Tot i que encara no es disposa d’informació suficient per determinar exactament de quins compostos es tracta, se sap la seva semblança a minerals orgànics tipus quitrà, com l’asfaltita o el kerite.

Els investigadors consideren que el material orgànic és natiu de Ceres. Com aquest cos planetari conté gran quantitat d’aigua i pot haver retingut calor interna des de la seva etapa de formació, és molt probable que els compostos orgànics es generessin al seu interior. Després es van poder unir a altres components essencials per a la vida.

“La presència combinada a Ceres d’aquest material orgànic, al costat de minerals hidratats amb amoníac, el gel d’aigua, carbonats i sals, suposa un entorn químic molt complex, el que suggereix un ambient favorable per a la química prebiòtica”, destaca l’autora principal, Maria Cristina de Sanctis, de l’Institut Nacional d’Astrofísica de Roma.

Respecte a la possibilitat que els compostos orgànics detectats poguessin haver arribat a Ceres a bord d’un asteroide o un altre objecte amb el qual impactés, els autors ho descarten: “És poc probable que aquest material s’hagi dipositat aquí des d’una font externa mitjançant un impacte, perquè la calor extrem els hauria destruït, i perquè la seva distribució en la superfície no es correspon amb aquest tipus de col·lisió”.

Una troballa intrigant d’importància astrobiològica

“Descobrir una concentració localment alta de matèria orgànica en Ceres és realment intrigant, amb àmplies implicacions en Astrobiologia”, assenyala Simone Marchi, de l’Institut de Recerca del Sud-oest (Texas, EUA) i coautora del treball.

En aquest context, l’investigador Michael Küppers, que treballa al centre ESAC que té l’Agència Espacial Europea prop de Madrid, destaca en un altre article de Science la importància del descobriment de molècules complexes i aigua a Ceres.

“De Sanctis i la resta de l’equip proporcionen les primeres observacions de material orgànic a Ceres, confirmant la seva presència al cinturó d’asteroides -subratlla-. Aquest planeta nan s’uneix així a Mart i diverses llunes de planetes gegants (com Europa, Enceladus o Tità) en la llista de llocs del sistema solar que poden albergar vida”. —
agenciasinc

Referència bibliogràfica:

M.C. De Sanctis et al. “Localized aliphatic organic material on the surface of Ceres“. Science, 16 febrer 2017.