Pere Audí Ferrer
En una comarca bastant muntanyosa com la nostra, inevitablement carreteres i camins sovint vorejaven barrancs de consideració, la qual cosa contribuïa a que els accidents fossin greus

En un altre article (1) vam veure com des del Priorat es venia a vinicultors forans quantitats importants de vi. Ara, ¿com es transportava aquest vi? Bé, amb la inauguració de la línia ferroviària a finals de 1890 molts pobles del baix Priorat el portaven amb carros a l’estació de Marçà, operació bastant complexa segons ens explica Josep Vernet del Masroig a les seves memòries: “[…] la carretera general a tres Km. de distància; a la que s’hi arribava per un camí costerut, ple de pedres i clots; de manera que per a aportar dos bocois de vi a l’estació de Marsà a 10 km. de distància, es necessitava el carro adient, sis mules, i mig dia de temps.” (2)
I abans? I els pobles que no es trobaven a prop de l’estació? Doncs per camins de ferradura que “solament eren transitables a peu o amb animals de bast […] el vi es portava en bots de pell, que per regla general eren de mitja càrrega [uns 60 l]. En posaven un per banda d’animal.” (3) I si el camí ho permetia, amb carros que podien portar força pes. Pepito del Masroig recordava com “havia pujat els antics tombs de les olletes amb 1.500 Kg de raïm.” (4) I carreteres? Bé, les dues úniques “carreteres” de què disposava la comarca: la carretera d’Alcolea (actual N-420) i la que creuava la part nord de la comarca, la que anava de Reus a les Garrigues passant per Cornudella i Ulldemolins, amb un ramalet a Poboleda.
Fos com fos, per camins de carro o per carreteres primitives, era una tasca dura i perillosa i voldria dedicar aquest articlet a la memòria de tants i tants traginers anònims que la van dur a terme. I ho faré a partir d’algunes de les moltes notícies breus que apareixen a la premsa.
El primer problema era el mal estat de les vies de comunicació, fossin carreteres o camins, la qual cosa provocava accidents que s’haguessin pogut evitar. Un exemple de finals de 1877: “Anteayer volcó un carro en la carretera de Reus á Falset, de cuyo mal estado varias veces nos hemos lamentado, cogiendo al conductor debajo de una de las ruedas y fracturándose la pierna.” (5)
I també estaven en mal estat els trams que recorrien l’interior de les poblacions. “Nuestro corresponsal en Falset nos escribe indicándonos el mal estado de una de las cunetas del trozo de carretera que atraviesa aquella población, hasta el punto de que los vehiculos que la recorren, en particular de noche, están expuestos á serios percances. Sin ir mas lejos, el miércoles último por la tarde un carro cargado con dos pipas de vino que pasaba por dicha carretera, cayó en la cuneta, siendo levantado despues de mucho trabajo, gracias á los esfuerzos que hicieron varios carreteros y algunos vecinos.” (6)
En una comarca bastant muntanyosa com la nostra, inevitablement carreteres i camins sovint vorejaven barrancs de consideració la qual cosa contribuïa a que els accidents fossin greus. “En la mañana del viernes un carro procedente de Falset, cargado de bocoyes de vino y tirado por dos mulos, al llegar frente á Porrera despeñóse á un profundo abismo que hay al lado de la carretera, llegando á su fondo estrellados carro, bocoyes y caballerías.” (7) Si els vorals de la carretera haguessin estat dotats de proteccions, accidents d’aquesta mena s’haurien pogut evitar o minimitzar, com assegura el corresponsal del Diario de Tarragona tot donant notícia d’un altre accident: “En la carretera de Falset, kilómetro 28, ocurrió el domingo último un sensible accidente de esos que se repiten con sobrada frecuencia en aquella via y que son casi inevitables, dadas sus especiales condiciones. Un carro se despeñó de una considerable altura frente al pueblo de las Irlas, quedando completamente destrozado y en muy grave estado el conductor. Urge prevenir una nueva desgracia estableciendo poyos o rodillos al borde del precipicio.” (8)
L’amplada insuficient de les vies en alguns llocs també originava accidents de més o menys consideració: “Sobre las cuatro y media de la tarde de ayer en la carretera de Alcolea descendía un carro cargado con un bocoy de vino procedente de Porrera cuando al cruzar el puente que salva el barranco llamado de ‘Pedret’ […], encontrándose con otro carro que iba en direccion contraria, el cual rozó á la caballeria que tiraba del carro procedente de Porrera, la cual se apartó súbditamente [sic] hácia la orilla de la carretera de suerte que faltando tierra al carro cayóse al fondo del barranco. Afortunadamente, el conductor que iba montado en el vehículo salió ileso, así como la caballería. Tampoco sufrió el bocoy y sí solo algunos desperfectos el carro.” (9)
Un segon problema era la inseguretat dels camins. No puc assegurar que els robatoris eren molt freqüents però sí que no eren un fet aïllat. La qüestió s’inclou en un marc més ampli, el de la violència en aquella època, que potser tractaré algun dia. Tant mercaders, com cotxes de línia o traginers eren objectiu dels lladregots que, tot emparant-se en com n’és d’escarpada la nostra comarca, campaven pel territori. Vegem-ne algun exemple.
“Escriben de Cornudella, que el mártes, sobre las doce del medio dia, fué robado un comprador de vinos llamado Vernet, natural de Vilella-alta, en el punto de la carretera de Falset, llamado Barranchs fondos, término de Arbolí, distante dos horas de Cornudella. Los ladrones eran tres hombres enmascarados que, saliendo de súbito al encuentro de Vernet, le preguntaron cortésmente que donde llevaba el dinero, y al contestarles este que en el zurron, sobre el aparejo de la caballeria, dirigiéronse á esta, extrajeron del zurron trescientos duros en plata que habia, librándose de la incautacion otros cien duros en oro que se salvaron, á causa de la precipitacion con qué llevaron á cabo el registro.” (10)
De vegades els lladres aprofitaven que ja hi eren per fer més d’un robatori: “Por carta particular que tenemos á la vista fechada en Falset, sabemos que el miércoles fueron robados el coche de Reus que se dirije á aquella villa y dos carreteros en el punto llamado Coll Negre.” (11)
Les forces de l’ordre actuaven però és clar, arribaven tard, si bé no sempre: “El 2 del actual cundió la voz de que en el Coll llamado de la Taixeta habia sido robado un carretero de los masos de Mora, y tan luego llegó la notíca á conocimiento del comandante capitan de la guardia civil don Prudencio Rojas Perez, que incidentalmente se hallaba en Riudecols, dispuso lo conveniente para la busca y captura de los autores de aquel, resultando que en la mañana del jueves fueron capturados por los guardias…” (12)
De vegades els lladregots no se’n sortien amb la seva perquè hi havia que els plantava cara: “Cerca del Coll de Alforja se le presentaron entre cinco y seis de la tarde de anteayer á un carretero que se dirigia á Bisbal de Falset, dos sugetos revolver en mano, exigiéndole el dinero que traia. Resistióse el carretero, dando un garrotazo á uno de los ladrones, á quienes derribó y desarmó, escapando luego en demanda de auxilio á unos peones camineros que se encontraban cerca de aquel sitio, y á su regreso habian tomado los cacos las de Villadiego, con una pequeña cantidad que llevaba en el carro.” (13)
En altres casos, però, no sembla que fossin lladregots els que actuaven sinó que algú aprofitava la solitud dels paratges per on circulaven per a dur a terme venjances personals. “Por la cartera [sic] de Falset cerca de L’Hostal de la Coixa, iba anteayer (el sábado) un carro cargado de madera, cuyo conductor yacia cadáver sobre el cargamento, destrozada la cabeza y envuelto en una manta, y en cuyas maderas se veian pegados pedazos de su cerebro; deduciéndose de ello que habia sido muerto de un disparo de arma de fuego.” (14) El fet del tret al cap i que no es parli de robatori semblen indicar que es va tractar d’un assassinat.

Ara bé, no tots anaven tant lluny en la seva venjança i n’hi havia que en tenia prou amb fer-li una bona mala passada al seu enemic. Si més no, això és el que sembla que va passar al maig de 1893: “Parece ser que en la carretera de Falset y puesto denominado Coll de la Teixeta, dejó un traficante un carro que conducía dos bocoyes de vino tan solo por unos momentos y mientras conducía otros dos á Porrera. Al volver por los otros dos se encontró con que una mano criminal se había complacido en derramar todo el líquido por la citada vía.” (15) La candidesa de qui va deixar el carro “aparcat” queda fora de dubte.
Que els camins eren perillosos ho recull fins i tot el folklore. A Siurana es cantava una cançó, basada en un conte, que deia així:
“Un dia pujant de Reus,
ne vaig trobar quatre lladres
i em van dir que no ho digués
a cap home, ni a cap dona;
a vós us ho dic Senyor,
que no sou home ni dona;
si voleu saber qui són,
són aquí sota la trona.” (16)
A més de tot el que hem dit hi havia un tercer perill: els costums dels conductors de carros. Pel que sembla era un costum molt arrelat el fet de dormir i deixar que els animals, que ja havien fet el camí moltes vegades i se’l coneixien bé, anessin passant via. El mètode, probablement fill de poques hores de descans sobre tot en èpoques de molta feina, de vegades fallava i les conseqüències eren tràgiques: “Dice un colega de Reus que en la carretera que conduce a Falset, y en el trozo que media desde las Borjas a Alforja, se encontró muerto en la madrugada del viernes último, debajo de un carro volcado que conducia pipas, el conductor del mismo. Se presume que ha pagado con la vida dicho conductor la costumbre, tan arraigada en los de su clase, de dormir encima del cargamento durante el trayecto, y dejar à voluntad de los animales el arrastre, pues no otra cosa se desprende de la situación en que fué encontrado. Nunca han servido de ejemplo tan funestos resultados.” (17)
Un altre fet que generava accidents era el de voler ser més valent que ningú i desafiar les forces de la natura, per exemple voler creuar per una riera o un riuet amb un cabal superior al normal: “Nos escriben de Porrera que un traginero de esta villa que venia del Lloá con tres mulos cargados de vino, se ahogó inevitablemente con uno de dichos mulos al intentar vadear el rio de Gratallops, salvándose los dos mulos restantes con sus cargas respectivas que llegaron a la orilla opuesta […] desgracia acaecida por la imprudencia temeraria del traginero, el cual, a pesar de las repetidas advertencias, quiso franquear el paso sin medir el peligro á que se exponia, haciendo todavia, segun se dice, alardes de valentia hasta mitad de la corriente, siendo arrastrado por ésta á larga distancia.” (18)
Per tot plegat no és estrany que algú escrivís el que segueix: “Siempre hemos notado gran falta de precaucion en los carreteros y es un milagro que todos los dias no tengamos que lamentar desgracias.” (19)
I finalment també es producïen accidents en el moment de pujar o abaixar els bocois del carro: “El alcalde de Porrera comunica al señor gobernador que en la noche de anteayer, hallándose cuatro individuos cargando un bocoy de vino en un carro, se desprendió uno con tan mala suerte que aplastando á uno de ellos le dejó cadáver instantáneamente.” (20)
(1) https://historiespriorat.wordpress.com/2017/01/08/els-violets-del-mite-a-la-realitat/
(2) Vernet Assens, Josep. Memòries d’un vuitantè (inèdites).
(3) Vallès, Joan. “Retalls o reculls d’una mica d’història del poble”. Canya i Gram. Butlletí del Masroig. El Masroig: Societat Cultural i Recreativa Flor de Maig, núm 50, primavera 2003, p.44.
(4) Pepito. “Adéu a l’últim ruc”. Canya i Gram. Butlletí del Masroig. El Masroig: Societat Cultural i Recreativa Flor de Maig, núm 51, estiu 2003, p.67.
(5) Diario de Tarragona, 9.V.1877, p.2.
(6) Diario de Tarragona, 14.XII.1877, p.3.
(7) Diario de Tarragona, 27.I.1880, p.2.
(8) Diario de Tarragona, 22.IV.1887, p.2.
(9) Diario de Tarragona, 22.III.1891, p.2.
(10) La Opinión, 1.XII.1877, p.2.
(11) Diario de Tarragona, 6.IX.1879, p.2.
(12) Diario de Tarragona, 14.IX.1879, p.3.
(13) Diario de Tarragona, 25.XI.1891, p.2.
(14) La Opinión, 22.IX.1885, p.2.
(15) El Correo de la Provincia, 14.V.1893, p.2.
(16) VV.AA. Recull de folklore del Montsant-Serra de Prades. Tarragona: El Mèdol, 1990, p.19.
(17) Diario de Tarragona, 24.VI.1886, p.2.
(18) Diario de Tarragona, 22.I.1892, p.2.
(19) Diario de Tarragona, 12.XII.1889, p.1.
(20) Diario de Tarragona, 12.XII.1889, p.2.
—
La secció “Històries del Priorat” de Segle21.cat està coordinada i supervisada per Pere Audí Ferrer.