L’Orfeó Porrerenc

Pere Audí Ferrer

El mes de maig [1925] un grup d’entusiastes convocaren una reunió de la qual sorgí la idea de crear un orfeó

Orfeó Porrerenc

La creació de corals a partir del treball i l’obra de Josep Anselm Clavé a meitats del segle XIX fou una constant a Catalunya. El mestre volia enriquir i dignificar la classe treballadora a través de la música i la cultura. Encara que la mort el prengué ben jove, el seu ideal ben aviat s’expandí per tot el nostre país amb la creació d’entitats i associacions d’aquest tipus. El Priorat no restà aliè a aquest corrent. La creació de corals a diferents poblacions així ho denota a partir de finals del segle XIX. Sense ser exhaustius, doncs caldria un estudi més acurat, coneixem l’existència de diferents associacions a: Torroja del Priorat (1893), Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, Marçà,

Porrera no ignorà aquest corrent. Cap a finals del segle XIX o molt a començaments del XX aparegueren les primeres manifestacions. Ho coneixem a partir d’unes anotacions manuscrites fetes per un porrerenc molt vinculat a aquest ideal i que deixà uns apunts que seguim: “Lo que recordaven els nostres majors, d'”Euterpe” fundada i dirigida pels germans en Josep M. i Pius Simó Juncosa quant el gran poeta-músich en Josep Anselm Clavé, creá i escampá llevor de cant per tot la nostra terra amb els seus avui famosos chors euterpenses i qual entitat local acaroná forces exits. Més tart, la creació del chor “Numancia” adherit també als d’en Clavé que dirigiren en Josep Mª Sabaté Ardévol, en […] Doménech Simó, en Josep Ardévol Viñes i en Eladi Simó Amorós” (1).

La primera associació constituïda fermament fou la Societat coral L’Harmonia. En coneixem poques notícies, però el seu reglament duu la data de redacció de l’1 de desembre de 1903 i sabem, pel porrerenc anònim, que es va dissoldre l’any 1906. Va ser dirigida per Josep Vidal Vall i Isidre Abelló Cabré. Només disposem de dos documents referents a aquesta coral: una relació de socis del 1904 i el seu reglament.

El nombre de socis el 1904 era de 48 membres (2). El seu reglament signat el primer de desembre de 1903 es componia de 38 articles i relaciona la seva primera junta composta per: Francesc Garcés, president; Joan Muntané, vicepresident; Jaume Ardèvol, primer vocal; Joan Masip, 2n vocal; Josep Anguera i Aguiló, 3r vocal; Perfecte Muntané, 4t vocal; i Càndid Domènech, secretari. L’objectiu que es proposaven resta reflectit en l’article 1r: “El objeto de la sociedad es proporcionar buen local a los socios para que estos puedan estar con la mayor armonía y honesto recreo por parte de los socios coristas y de los socios en general, procurando todos por el bien de la misma”.

Un cop dissolta L’Harmonia, hi hagueren intents de crear una altra entitat cantaire però que no prosperaren fins a arribar l’any 1925. El mes de maig, un grup d’entusiastes convocaren una reunió de la qual sorgí la idea de crear un orfeó. La data de creació de l’Orfeó Porrerenc correspon al 18 de juny de 1925. Aquell dia es designaren, provisionalment, el consell directiu de l’Orfeó compost per: Candi Domènech Iglésias, president; Joan Pascó Miró, tresorer; i Josep Ferré Grau, secretari. Es designà el director de la secció que recaigué en Josep Pujol Muntané i s’acceptà l’oferiment d’Isidre Abelló Cabré com a mestre director que junt amb en Pujol portarien la direcció artística. Aquest acte es celebrà en el primer estatge social de l’entitat que va ser cedit per Francesc Rabascall Amorós en la casa del carrer de la Font. En aquest primer estatge hi estigueren ben poc temps, ja que a finals del mes d’agost de 1925 paguen les obres d’arranjament d’un local propietat de Batista Domènech.

El mateix dia 18 de juny de 1925 és la data que porta la redacció del reglament que fou aprovat pel Governador Civil el 9 de desembre. Del reglament se’n conserven dos exemplars: un esborrany redactat en català i l’oficial que està redactat en castellà i que va ser l’enviat a les autoritats. El reglament consta de 16 articles dividits en 3 capítols més 2 articles transitoris. L’article 2 defineix el caire que tenia la nova associació: “Su carácter será puramente artístico, instructivo y recreativo, quedando absolutamente prohibido inmiscuirse en cualquier clase de política, tanto general como local” i els objectius es defineixen en l’article 3r: “El objeto que se propone: es, estudiar y ejecutar el canto en general, tanto religioso como profano, así de autores antiguos como modernos: celebrar conciertos y fiestas públicas, siempre con carácter recreativo, instructivo o benéfico, y dar clases de solfeo a los orfeonistas cunado las circunstancias lo permitan y el Consejo Directivo lo crea conveniente”.

Hi havia dues classes de socis: de número que eren els que integraven la massa coral, pagaven un ral al mes, i els protectors que aportaven una part important dels ingressos ja que no tenien estipulada una quantitat fixa, sinó que pagaven el que podien, ja sigui mensual, trimestral o anyal, i fins i tot podien aportar donatius i objectes. Dintre de cadascuna d’aquestes dues categories es subdividien en socis fundadors, adscrits abans del 31 d’agost de 1925, i els que ho feren després.

Disposem de diferents llistats de socis tots deguts als pagaments de quotes. De socis fundadors, inscrits abans del 31 d’agost del 1925, en comptem 87, repartits entre 38 socis protectors i 50 de número. El nombre de socis va anar minvant entre 1926 i 1928, darrer any del qual disposem de dades. Els estatuts permetien que les dones es poguessin adherir, però només apareix una sòcia protectora: Amàlia Andreu. De socis protectors n’hi havia 46 el 1926, 40 el 1927 i 36 el 1928. De socis de número: 50 el 1926, 47 el 1927 i 35 el 1928. La davallada en dos anys va ser important.

L’Orfeó Porrerenc començà amb molta força la seva singladura, però abans cal esmentar un acte important. El 5 de juliol de 1925 hi ha una acta de donació signada entre els membres del consell directiu de l’Orfeó Porrerenc i un grup d’antics socis (3) de l’antiga Societat Coral L’Harmonia per la qual es traspassaren els béns mobles d’aquesta a l’Orfeó. Aquests eren: “una caixa embalatje, 18 barrets, un latril, una sistella adornada” i 17 peces de música.

Mentrestant l’Orfeó anava assajant peces, la primera fou “A una nineta” d’en Guiteras. El primer concert va tenir lloc el 15 d’agost, festa de l’Assumpció. Participaren 73 cantaires d’ambdós sexes. Els homes anaven amb barretina morada, els nois amb barretina roja i les noies i tots els cantaires amb el llaç distintiu de l’Orfeó. S’interpretaren tres obres: “El Cant de la Senyera” del mestre Millet, “La Joia de l’Empurdà” d’en Martí Cama (els solos d’aquesta els cantà el jove Joan Figuerola Asens) i “A una nineta” d’en Guiteras. Es varen cantar en tres llocs diferents: primer, davant l’ajuntament, després al carrer Peixateria en la seva confluència amb el carrer del passeig (davant de l’auberador antic) i, finalment, a la plaça de la Constància (avui Catalunya). Segons el cronista l’èxit fou gran i se’n van fer ressò diferents diaris de Reus, Tarragona i Barcelona.

L’endemà, 16 d’agost, l’orfeó va assistir a l’acte del descobriment d’un placa commemorativa amb el nom de Sebastià Llurba Gomà, mestre dels nois durant 37 anys, al carrer del Forn rebatejat com del mestre Llurba.

El 6 d’octubre, Porrera rebé la visita d’una de les primeres autoritats corals del país ens referim a Antoni Pérez Moya. Aquest visità l’Orfeó i en l’acte digué que diria al mestre Millet “que en aquest recó del hermós Priorat havia rebrotat una llevoreta del gran “Orfeó Catalá”. Donà tres obres escrites per ell i el director de l’Orfeó Porrerenc es comprometé a cantar-ne almenys una.

Programa de la Festa Major de Porrera (1925)

Els anys 1926 a 1928 coneixem les actuacions de l’Orfeó en les següents diades o festes: per Pasqua de Resurrecció cantant caramelles, per sant Joan de maig, per la diada de la Mare de Déu d’Agost o festivitat de l’Assumpció, per la festa major, ambdós amb concerts, i per Nadal cantant nadales populars catalanes. Ja l’any 1925 l’Orfeó organitzà la celebració de la festa major, a l’igual que en els anys posteriors, realitzant tres concerts un al carrer Peixateria, davant de l’ajuntament i a la plaça d ela Constància. Les obres interpretades eren d’autors molt coneguts: Millet, Pérez Moya, Vives, Morera, Guiteras, …

Ja a finals del 1925 els joves de l’entitat feren una obra de teatre, els anys següents ho degueren mantenir fins que el primer de gener de 1928 llogaren el teatre situat al carrer del Pascó, 4. L’arrendaren a Jaume Vall Mestres per un any i per la quantitat de 700 pessetes , pagant cada semestre la meitat. S’entrava al teatre pel carrer Peixateria, que conduïa a un pati i després l’entrada al teatre. El contracte conté 12 articles, però un dels més interessants és el segon ja que especifiquen l’ús que li donaran: “para celebrar en ella todos sus ensayos, tanto parciales o de secciones como generales, así como para dar en el mismo, cuantas fiestas y espectáculos públicos o privados tenga por conveniente durante todos los días y fiestas del año de las comprendidas como: Pascua de Resurrección, fiesta de san Juan de Mayo, Asunción, fiesta mayor de noviembre y Navidad. Los domingos y demás días festivos del año, a excepción de los relacionados anteriormente podrá el propietario o su representante utilizarlos para dar funciones de cine exclusivamente”.

L’associació es nodria de les quotes dels socis i dels guanys de les festes, sobretot la festa major. Els romanents de caixa a 31 de desembre dels diferents anys són: 102,25 ptes (1925), 320,80 ptes (1926), 76,90 ptes (1927) i 41,15 ptes (1928). Consignem la segona despesa més gran que fou motivada per una sortida de l’Orfeó a l’ermita de la Mare de Déu de Puigserver (Alforja) el 6 d’agost de 1926 que pujà a la quantitat de 116,20 ptes.

Programa d’una actuació (1926)

Les darreres notícies de l’Orfeó Porrerenc són de finals de l’any 1928. Per la documentació podem constatar que hi devien haver discrepàncies. Existeix diligenciat un llibre d’actes en blanc, per tant no coneixem el dia a dia de l’entitat. El nombre de socis, protectors i cantaires, havia disminuït, tampoc sembla que estiguessin al dia del pagament de les quotes.

També els comptes ja no es portaven massa bé. Fins el desembre de 1927 estaven signats pels tres membres de la junta (van ser els mateixos tot el període) però a partir del 1928 no signen cap mes. Els comptes aquell any comencen el 10 d’abril i per acabar-ho d’adobar el novembre paguen “per gastos de la festa major incluint el deute de caixa” la xifra 1.201,60 ptes, quantitat que pogueren fer front gràcies a un donatiu de l’ajuntament. A partir de 1929 l’entitat s’esvaeix de la documentació que hem consultat, restant les pàgines dels llibres en blanc.

Relació de tots els socis de l’entitat entre 1926 i 1928:

Socis protectors:
Josep Pons Orrit, Jaume Ardèvol Grau, Antoni Rabascall, Joan Batista Figuerola, Josep Prats Rabascall, Baltasar Grau Rabascall, Antoni Abelló, Joan Muntané Rebull, Antoni Giol, Josep Cabré Cots, Josep Asens, Joan Anguera, Jaume Ardèvol Ardèvol, Eduard Fernández, Jacint Serrano, Eladi Simó Amorós, Joan Vall Aguiló, Jaume Montlleó, Joan Abelló Cabré, Francesc Muntané, Jaume Asens Aguiló, Francesc Grau Prats, Jaume Giol Aduart, Antoni Rabascall Cabré, Jacint Compte, Jordi Grau Prats, Antoni Marca Nolla, Salvador Figuerola Isern, Jaume Montlleó Pellicer, Josep Madico de Gratallops, Ramon Aguiló, Reverent Magí Civit, Jaume Simó Salvadó, Laureà Pallejà Abella, Miquel Crusat Cardona, Joan Cepero Grau, Ventura Ayulèstia Domènech, Emili Pellicer Vaqué, Amàlia Andreu, Faustí Simó, Enric Abad, Francesc Molinas, Pere Domènech, Antoni Simó, Joan Juncosa Figuerola, Roc
Muntané Rebull, Jaume Grau Peyrí i Josep Rabascall.

Socis cantaires:
Candi Domènech Iglesias, Joan Batista Asens Aragonès, Josep M. Grau Prats, jaume Asens Figuerola, Ramon Pellicer Pérez, Josep Vidal Mariné, Josep Asens Figuerola, Joan Sans Garcés, Víctor Aduart Ferré, Pau Domènech Peyrí, Francesc Aduart Piñol, Joan Domènech Olivé, Sebastià Mestres Muntané, Joan Simó Cabré, Joan Vidal Mariné, Josep Anguera Aguiló, Joan Pascó Miró, Josep Ferré Grau, Jaume Asens Juncosa, Marcel·lí Figuerola Isern, Antoni Figuerola Domènech, Josep Grau Pons, Sebastià Roca Grau, Prim Abelló Nogués, Enric Ciurana Aragonès, Joan Pallejà Sans, Jaume Benet Roca, Pere Pascó Gavaldà, Francesc Vall Esteve, Pere Bru Cabré, Faustí Aulèstia Anguera, Joan Aulèstia Anguera, Artur Sans Ardèvol, Joan Muntané Auqué, Faustí Peyrí Esteve, Isidoro Expósito Ricarte, Ramon Vall Aduart, Joan Figuerola Asens, Joan Masip Asens, Joan Abelló Cabré, Antoni Pujol Muntané, Jaume Elies Andreu, Joan Elies, Antoni Grau, Adelio Masip Llecha, Jaume Ciurana Joanpere, Josep Muntané Auqué, Joan Cabré Domènech, Ricard Martí Gené, Miquel Crusat Cardona, Josep Pellicer Figuerola, Francesc Simó Cabré, Josep Joanpere Bonet, Josep Joanpere Bonet, Joaquim Muntané Auqué i Francesc Garcés Muntané.

(1) Tota la documentació utilitzada per aquest article la conserva la família Álvarez-Duran de Porrera als quals agraïm que ens hagin permès de consultar-la.

(2) Jaume Montlleó Montlleó; Eladi Simó Amorós; Celestino Fernández; Francesc Rabascall Amorós; Francesc Simó Anguera; Sebastià Mestres Ferré; Joan Rabascall; Andreu Pons; Joan Ciurana Martí; Antoni Simó Domènech; Antoni Giol Aduart; Joan Ferré; Antoni Rabascall Pi; Artur Nogués Figuerola; Jaume Giol Aragonès; Joan Peirí Aguiló; Josep Pujol Muntané; Batista Domènech Vall; Antoni Pellicer Rabascall; Amadeu Piqué Llorens; Jaume Vall Mestres; Josep Simó Pellicer; Josep Ardèvol Rocamora; Antoni Rabascall Aguiló; Joan Amorós Rabascall; Josep Perpiñà Rofes; Jaume Ciurana Giol; Càndido Alexandrí; Eduard Pascó Nogués; Pelegrí Olivé Domènech; Joan Anguera Ripoll; Francesc Domènech Aduart; Joan Pellicer Pascó; Batista Borràs Perpiñà; Antoni Muntané Delforn; Francesc Ciurana Malet; Josep Cabré Juncosa; Tomàs Boronat Vidal; Antoni Figuerola Montlleó;
Bonaventura Aguiló; Eduard Fernández; Sebastià Figuerola; Francesc Simó Peirí; Jaume Asens Aguiló; Hermenegild Muntané; Ramon Garcés; Josep Grau Tost; Blai Miró Ferré.

(3) Eren: Francesc Garcés Roca (l’únic que signà per L’Harmonia), Joan Vall Cabré, Batista Asens Aragonès, Josep Anguera Aguiló, Jaume Asens Figuerola, Joan Pallejà Sans, Remigi Mestres Pallejà, Sebastià Roca Grau, Joan Batista Figuerola Vall, Josep M. Grau Aulèstia, Anselm Mestres Miralles i Antoni Abelló Bley.

La secció “Històries del Priorat” de Segle21.cat està coordinada i supervisada per Pere Audí Ferrer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s