La superfície marina està tan calenta com en l’últim període interglacial

Un estudi revela dades preocupants: la temperatura superficial marina d’aquella època era similar a la d’avui

Durant l’últim període de interglaciació el nivell global del mar estava entre sis i nou metres per sobre de l’actual / GLAS-8

Fa entre 116.000 i 129.000 anys va tenir lloc l’última interglaciació, una de les èpoques més caloroses de la història recent de la Terra. Per aquell temps, els nivells del mar eren de sis a nou metres més elevats que els actuals. Un estudi revela dades preocupants: la temperatura superficial marina d’aquella època era similar a la d’avui.

Les estimacions dels científics indiquen que l’última interglaciació va tenir temperatures tan càlides com les actuals. Aquell va ser un dels períodes més calorosos de la Terra en els darrers 800.000 anys, el que el converteix en un punt de referència útil per donar validesa als models climàtics globals i comprendre com respon el nivell del mar a un clima cada vegada més càlid.

Durant l’últim període de interglaciació, les capes de gel a Groenlàndia i l’Antàrtida eren més reduïdes que les actuals

Un estudi liderat per Jeremy S. Hoffman, que va dirigir el treball a la Universitat Estatal d’Oregon (EUA) i ara és investigador del Museu de Ciències de Virgínia (EUA), va recopilar 104 dades de la temperatura superficial del mar durant l’última interglaciació, que van obtenir de 83 zones amb nuclis de sediment marí. Els resultats es publiquen a la revista Science.

“Durant l’últim període de interglaciació, les capes de gel a Groenlàndia i l’Antàrtida eren més reduïdes que les actuals. El nivell global del mar estava entre sis i nou metres per sobre de l’actual i les temperatures de l’oceà van ser les més càlides de la història recent. No obstant això, aquestes estimacions mostren un alt nivell d’incertesa, la qual cosa dificulta projectar amb precisió l’escalfament en el futur i els seus impactes en l’augment del nivell del mar”, explica Hoffman a Sinc.

Els investigadors van comparar les dades obtingudes dels nuclis de sediment amb els registres tèrmics publicats entre 1870-1889 i entre 1995-2014. El treball revela que, al començament de l’última interglaciació fa 129.000 anys, la temperatura de la superfície del mar global ja era similar a la mitjana de 1870 a 1889. Fa 125.000 anys va pujar de 0,3 a 0,5 °C, i era idèntica a la mitjana de 1995-2014.

D’aquesta forma l’equip d’investigadors va trobar que les temperatures mitjanes globals dels oceans eren mig grau més càlides durant aquest període que durant els temps pre-industrials (abans de 1800) i gairebé idèntiques a la temperatura mitjana dels últims vint anys.

“Mig grau pot no semblar molt, però davant de la mitjana de la temperatura de l’oceà és bastant substancial”, afegeix Hoffman. “El problema és que els models informàtics no han estat capaços de simular aquest escalfament per a l’última interglaciació”, afirma l’expert.

Comprendre les respostes de l’oceà

Les dades mostren a més que les temperatures de l’oceà Atlàntic a l’hemisferi nord van ser més fredes a l’inici de l’última interglaciació que a l’hemisferi sud. En el seu conjunt, aquests resultats podrien ajudar els científics a comprendre millor com respondran els oceans a l’escalfament actual.

“Algun procés climàtic que va intensificar l’escalfament durant l’última interglaciació possiblement està subestimat en els models. Si aquest mateix mecanisme es dispara a causa dels canvis climàtics causats per l’home, també podríem estar subestimant el seu impacte en les projeccions futures del clima global”, conclou Hoffman. — agenciasinc

Referència bibliogràfica:

Jeremy S. Hoffman, Peter O. Clark, Andrew C. Parnell, Feng He. “Regional and global sigui-surface temperatures during the last interglaciation”. Science 355