L’any passat es van trobar clares evidències de la presència d’un planeta orbitant l’estrella més propera a la Terra, Próxima b, que podria albergar vida

Un equip internacional d’astrònoms liderat per Guillem Anglada-Escudé, nascut a Ullastrell (Vallès Occidental) i membre de la universitat Queen Mary de Londres, va trobar l’any passat clares evidències de la presència d’un planeta orbitant l’estrella més propera a la Terra a 4 anys llum de distància. Próxima b, com es va batejar el planeta, orbita una estrella vermella a una distància com la de Mart al sol i pot ser el planeta més proper que pugui albergar vida fora del sistema solar.
Próxima b, com es va batejar el planeta, orbita una estrella vermella a una distància com la de Mart al sol i pot ser el planeta més proper que pugui albergar vida fora del sistema solar
Ara, l’Observatori Europeu Austral (ESO) ha signat un acord amb Breakthrough Initiatives per adaptar la instrumentació del VLT (Very Large Telescope), a Xile, amb la finalitat de realitzar una recerca de planetes al sistema estel·lar Alfa Centauri, on es troba Próxima b. Tals planetes podrien ser els objectius d’un eventual llançament de sondes en miniatura per part de la iniciativa Breakthrough Starshot.
ESO, representat pel director general, Tim de Zeeuw, ha signat un acord amb Breakthrough Initiatives, representat per Pete Worden, President de la Fundació Breakthrough Prize Foundation i Director Executiu de Breakthrough Initiatives. L’acord preveu fons per a l’instrument VISIR (VLT Imager and Spectrometer for mid-Infrared, instrument del VLT per fer imatge i espectrometria en l’infraroig mitjà), instal·lat al VLT, que es modificarà per potenciar de manera important la seva capacitat de recerca de planetes potencialment habitables al voltant d’Alfa Centauri, el sistema estel·lar més proper a la Terra. L’acord preveu també temps de telescopi per dur a terme un programa de recerca molt precís en l’any 2019.
Saber on són els exoplanetes més propers és de primordial interès per a Breakthrough Starshot, un programa d’investigació i enginyeria, llançat a l’abril del 2016, que pretén posar a prova els “nanocraft”, petites sondes ultraràpides impulsades per llum, establint així les bases per al primer llançament a Alfa Centauri dins d’una generació.
La detecció d’un planeta habitable és un enorme repte a causa de la lluminositat de l’estrella amfitriona del sistema planetari, que tendeix a il·luminar tant el seu entorn que no podem veure els planetes, relativament tènues. Una manera de fer això més fàcil és observar en el rang de longitud d’ona de l’infraroig mitjà, on la resplendor tèrmica d’un planeta redueix la diferència de brillantor entre aquest i la seva estrella amfitriona. Però, fins i tot en l’infraroig mitjà, l’estrella segueix sent milions de vegades més brillant que els planetes que volem detectar, la qual cosa exigeix una tècnica específica que redueixi l’encegadora llum estel·lar.
L’instrument d’infraroig mitjà VISIR, instal·lat al VLT, proporcionaria aquesta capacitat si la seva qualitat d’imatge fos millorada considerablement utilitzant l’òptica adaptativa i si s’adaptés per emprar una tècnica anomenada coronografía, que permet reduir la llum estel·lar i així revelar el possible senyal de potencials planetes terrestres. Breakthrough Initiatives es farà càrrec de gran part del cost de les tecnologies i els desenvolupaments necessaris per a l’experiment i ESO proporcionarà les capacitats d’observació i el temps.
El nou maquinari inclou un mòdul d’instrument contractat a Kampf Telescope Optics (KTO, Munic), que albergarà el sensor de front d’ona, i un nou dispositiu de calibratge del detector. A més, hi ha plans per desenvolupar un nou coronògraf juntament amb la Universitat de Lieja (Bèlgica) i la Universitat d’Uppsala (Suècia).
Detectar i estudiar planetes potencialment habitables orbitant al voltant d’altres estrelles serà un dels principals objectius científics del futur E-ELT (European Extremely Large Telescope). Encara que la grandària de l’E-ELT serà essencial per obtenir una imatge d’un planeta a grans distàncies en la Via Làctia, la capacitat col·lectora de llum del VLT és tot just suficient per veure un planeta al voltant de l’estrella més propera, Alfa Centauri.
Els desenvolupaments de VISIR també seran beneficiosos per al futur instrument METIS, que s’instal·larà a l’E-ELT, ja que el coneixement adquirit i la prova de concepte seran directament transferibles. L’enorme mida de l’E-ELT hauria de permetre a METIS detectar i estudiar, d’haver-los, exoplanetes de la mida de Mart orbitant Alfa Centauri, així com altres planetes potencialment habitables al voltant d’altres estrelles properes.