On és la democràcia?

Darrerament s’esdevé al nostre país que una sèrie de càrrecs públics, des de consellers de la Generalitat fins a regidors municipals, han de passar per força i sense grat, pels tribunals de “justícia” i que la llei espanyola sembla que diu que en aquest país (ens havien enganyat) no hi ha llibertat d’expressió, doncs no s’entén que en un Parlament els polítics elegits democràticament no puguin parlar i arribar a acords sense que aquesta mal anomenada justícia els persegueixi per les seves idees o càrrecs electes també facin seus els acords!

Després tenim una sèrie de partits, inclosos alguns dits d’esquerres (?) (de C’s i PP ja ho sabíem); que no fan ni un pas per defendre la democràcia, perquè en aquests moments ja no parlem d’independència sí o no, estem parlant de democràcia sí o no, de llibertat d’expressió i opinió; i tot i així, alguns encara tremolen i s’ho pensen abans de defendre-la. Ara ja sabem en qui no es pot confiar.

I finalment, tenim la gent de poble que ha de sortir a manifestar-se dia sí dia també, a donar suport a aquells que s’hi juguen la pròpia pell per nosaltres, per la democràcia, en definitiva, per la llibertat per la qual vam lluitar en temps més difícils i per la qual altres persones s’hi van jugar la vida.

En totes aquestes concentracions, però, he trobat a faltar gent jove, gent compromesa amb el seu futur i en el futur de la societat a la qual han de servir o haurien de servir, perquè en tot aquest afer sento, trobo a faltar l’alè del jovent lluitant per la llibertat i la democràcia que vam conquerir i que ells, tal vegada, no saben el difícil que és reconquerir-la.