El primer lloc no deixa cap dubte: el descobriment de l’any és la detecció d’ones gravitacionals per l’observatori LIGO. En el seu rànquing del 2016, la revista Science també inclou la troballa de Pròxima b, un planeta de la grandària de la Terra que orbita en l’estrella més propera al Sol, liderat per l’astrònom Guillem Anglada-Escudé
Science ha escollit com a descobriment de l’any 2016 la detecció d’ones gravitacionals, una troballa que va confirmar una predicció centenària d’Albert Einstein i “sacsejar al món científic”, segons comenta Adrian Cho, escriptor de la revista. També destaca investigacions en astronomia, intel·ligència artificial i biologia. Totes elles han superat l’àmbit d’abast del món acadèmic per protagonitzar notícies d’impacte en els mitjans de comunicació massius.
Detecció històrica d’ones gravitacionals
Era l’11 febrer 2016 quan l’Observatori d’Interferometria Làser d’Ones Gravitacionals d’EUA (LIGO, per les sigles en anglès) va anunciar un descobriment sense precedents i molt esperat que venia a confirmar la teoria sobre les ones gravitacionals que Albert Einstein havia formulat cent anys abans. Per primera vegada, els científics van aconseguir observar les ones gravitacionals, ondulacions en l’espai-temps produïdes per un esdeveniment catastròfic en l’univers, en aquest cas, la fusió de dos forats negres a més d’1,3 bilions d’anys llum de distància. El Grup de Relativitat i Gravitació (GRG) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) és l’únic a Espanya que ha participat en aquest històric èxit científic. Per Science, l’avanç canvia tot el panorama científic i ha estat seleccionat com el seu descobriment de l’any 2016.
Pròxima b, un planeta similar a la Terra
Entre les troballes seleccionades per Science que destaquen en aquest 2016, es troba també el descobriment d’un exoplaneta que orbita al voltant de Pròxima Centauri, l’estrella més propera al Sol, i que tindria característiques similars a la Terra. El planeta ha estat anomenat Pròxima b i és el més proper a la Terra fora del nostre sistema solar. És també un dels candidats a trobar vida, ja que es troba en una zona en la qual la seva proximitat a l’estrella permet l’existència d’aigua líquida. La troballa ha estat liderada per Guillem Anglada (Terrassa, 1979), professor d’astrofísica a la Universitat Queen Mary de Londres. Anglada ha estat a més, elegit com un dels deu investigadors més importants de l’any 2016 per la revista Nature.
La intel·ligència artificial derrota a un campió de Go
Han passat 20 anys des que la super computadora Deep Blue d’IBM batés al campió d’escacs Gary Kasparov. Una fita similar és l’aconseguit aquest any per AlphaGo, un programa d’intel·ligència artificial desenvolupat per la firma DeepMind, que ha estat adquirida per Google. La intel·ligència artificial va aconseguir derrotar en cinc partides de Go -joc de taula mil·lenari d’origen xinès- al tres vegades campió d’Europa, Fan Hui. Una gesta més difícil que la realitzada per Deep Blue, atès que el Go és molt més complex i té multitud de variables i possibles moviments si es compara amb els escacs. AlphaGo va estudiar milers de partides en línia de Go jugades entre humans, va aprendre d’elles i va jugar contra diferents versions per així reforçar el seu aprenentatge. El resultat és una intel·ligència artificial que ha pogut guanyar a un jugador humà i ha desenvolupat una cosa semblant a la intuïció.
Retarden els efectes de l’envelliment en ratolins
Reduir els estralls de l’edat s’ha demostrat possible, almenys en ratolins, mitjançant l’extracció de cèl·lules senescents, és a dir, que han deixat de reproduir-se i que a més poden ser causants de malalties relacionades amb l’edat. A mesura que envellim, són més les cèl·lules que deixen de reproduir-se, pel que fa al creixement d’altres cèl·lules properes i pot causar inflamació crònica. L’estudi mostra com l’eliminació d’aquestes cèl·lules en ratolins produeix efectes beneficiosos per a la seva salut. Sense aquestes cèl·lules, la vida útil dels rosegadors va millorar en fins a un 35%, es van trobar més sans i es va retardar el deteriorament del cor, el sistema renal o l’aparició de cataractes. Un avanç que potser no faci que puguem viure més, però sí que ens ajudaria a viure millor.
Meta lents, una revolució de la tecnologia òptica
Utilitzant tècniques de computació, un grup de científics ha aconseguit crear lents òptiques basades en meta materials que poden enfocar tot l’espectre visible de la llum. Són barates, més fines que un full de paper i més lleugeres que el vidre. Aquest descobriment pot revolucionar tota la tecnologia òptica, des de microscopis fins a càmeres de fotos, incloent-hi les càmeres de mòbil. I per descomptat, donat l’auge en els últims anys d’aquests artefactes, ulleres de realitat virtual.
Els micos saben quan t’equivoques
Aquest any, un estudi ha demostrat que els simis tenen capacitats cognitives que tradicionalment només s’associaven als éssers humans, com l’habilitat per distingir desitjos, intencions o el coneixement dels altres. Mitjançant proves realitzades a ximpanzés, orangutans i bonobos, els investigadors van descobrir que els simis eren capaços de percebre quan les persones tenien idees errònies sobre un fet concret. Per a això, els van sotmetre a un test de falses creences. Els simis van observar un vídeo on un home guardava una roca en una caixa. Després van veure com un altre home disfressat de King Kong apareixia i robava la pedra. Els micos centraven la seva atenció a la caixa, ara buida, on el primer subjecte pretenia recuperar la pedra. És a dir, reaccionaven quan sabien que l’home anava a equivocar-se. Els resultats van ser similars als obtinguts amb nens de dos anys. És la primera vegada que animals no humans passen un test de falses creences.
Disseny de proteïnes
Són diverses les investigacions en aquest sentit que s’han dut a terme en 2016. Equips científics han dissenyat en laboratori diverses proteïnes des de zero ajudant-se de programes d’ordinador que podien predir el seu comportament. L’ús d’aquests programes en el disseny de proteïnes ha estat crucial donat que fins ara les investigacions es basaven en el mètode de prova i error per comprovar com es comportarien després de la seva creació. Això ha obert noves possibilitats en el camp de l’enginyeria de proteïnes que s’han traduït en projectes com el desenvolupat a Washington al febrer, quan un equip de científics va desenvolupar una proteïna que el seu objectiu és servir per a la creació de vacunes universals contra tots els ceps de grip.
Òvuls de ratolins creats en laboratori
La investigació d’un grup de científics japonesos ha permès crear cries de ratolí a partir d’òvuls produïts íntegrament en el laboratori. L’assoliment ofereix als investigadors noves formes d’estudiar com es desenvolupen els òvuls per, potser, crear òvuls humans de gairebé qualsevol tipus de cèl·lula. Incloses aquelles alterades genèricament. Això obre noves vies d’investigació i esperances per a la creació de tractaments de fertilitat si els científics poguessin reproduir els mateixos resultats amb cèl·lules mare en éssers humans. No obstant això, també aviva el debat ètic i la por que es pugui usar aquest tipus de tècniques per crear beus de disseny. En qualsevol cas, totes aquestes possibilitats estan lluny de realitzar-se a curt termini.
Una sola migració des d’Àfrica va poblar la Terra
Quan s’estudia la forma en què l’Homo Sapiens va abandonar l’Àfrica per poblar la resta del globus, els investigadors debaten si es va fer en una sola migració o si, per contra, es va produir en diferents onades i en diferents moments. Aquest any s’han publicat tres estudis que apunten que aquesta expansió va produir en una única onada. D’aquesta única població que va emigrar fora d’Àfrica descendeixen la gran majoria dels avantpassats de l’ésser humà modern. Els estudis han treballat amb aborígens d’Austràlia, Papua Nova Guinea i Àfrica, prenent mostres del seu genoma per poder descriure i comparar la gran diversitat genètica d’aquests grups de població. En el cas dels aborígens australians, els estudis indiquen que els seus avantpassats i els dels eurasiàtics van començar a divergir dels africans al mateix temps, fa uns 70.000 anys. Altres estudis mostren el mateix patró tot i que reduint el temps a 50.000 anys. En qualsevol cas, tots suggereixen que l’èxode d’Àfrica es va realitzar en una sola onada.
Seqüenciar el genoma al palmell de la mà
Aquest any ha començat a estar disponible un dispositiu portàtil que permet seqüenciar l’ADN. La tecnologia, anomenada seqüenciació de nanoporus, pot llegir directament les lletres de la seqüència de l’ADN. Es tracta d’un dispositiu relativament barat, que a més, almenys en teoria, és capaç de desxifrar l’ADN sense límits de longitud. És a dir, no cal separar les seqüències per analitzar-les i després unir per ordinador. La firma britànica Oxford Nanopore Technologies ha començat a comercialitzar el primer dispositiu aquest any.
Aquesta rapidesa i la seva portabilitat fan que pugui usar-se per a tasques de biovigilància, diagnòstics clínics o bé per identificar brots de malalties fora del laboratori. L’eina ja s’ha utilitzat per identificar el virus de l’Ebola en qüestió d’hores o pels astronautes de l’Estació Espacial Internacional per seqüenciar conjunts de microbis en mostres de terra.
Science recull en un vídeo el millor de 2016
Què esperar del 2017?
A Science també han destacat les àrees en què cal estar atents durant l’any que per no perdre els grans avenços que vindran.
Nous límits per als embrions
Fins ara, el límit per observar i estudiar embrions cultivats era de 14 dies, el límit ètic abans que comencés a formar-se un sistema nerviós. La barrera també era teòrica, ja que no s’havia aconseguit mantenir un embrió en creixement per més d’una setmana. Ara que els científics han demostrat que és possible mantenir un embrió durant 14 dies, s’haurien d’augmentar aquests límits ètics a quatre setmanes, quan es comença a formar l’organisme? Els científics estan oberts a que hi hagi un ampli debat sobre la qüestió.
Vacunes contra el Zika
Les vacunes contra el virus del Zika començaran a provar la seva efectivitat durant 2017. Ja s’han provat en micos, amb bons resultats, i s’han realitzat assajos en un grup petit d’humans. Si els resultats en humans són satisfactoris, podrien entrar en la fase d’aprovació aquest pròxim any. Tot i així, als científics els preocupa que els anticossos per al Zika, en part relacionats amb el virus del Dengue, pugui causar que la gent sigui més susceptible a aquesta altra malaltia.
A la recerca del novè planeta
El passat mes de gener, els astrònoms Michael Brown i Konstantin Batygin, de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), van anunciar el descobriment d’un planeta gegant gelat més enllà de l’òrbita de Plutó i que tindria la mida de Neptú. Si es confirmés la seva existència, podria tractar-se del planeta 9 del sistema solar. Els astrònoms no han pogut veure directament el planeta, sinó que s’ha descobert a través de càlculs matemàtics i simulacions per ordinador. El repte en aquest nou any està en els grups de recerca que, mitjançant telescopis de llarg abast, rastregen el cel per poder ubicar-lo.
Impacte de la política
Tant el resultat de les eleccions presidencials als Estats Units com l’aprovació del Brexit al Regne Unit són dos aspectes que preocupen enormement a la comunitat científica i l’impacte en la investigació caldrà observar durant el pròxim any. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea pot tenir conseqüències en la participació britànica en projectes de recerca europeus, així com en el trànsit d’estudiants, post doctorats i investigadors al Regne Unit.
Un altre problema és l’arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA, un polític que ha qualificat el canvi climàtic com un “frau”. També preocupa que, tant la Casa Blanca com al Congrés, estiguin controlats per un partit republicà conservador que sempre s’ha mostrat en contra de la recerca en determinats camps, per exemple el de les cèl·lules mare. — agenciasinc
Cornudellaweb / PrioratDigital / Segle21.cat 1998-2017 