L'embaràs modifica el cervell i redueix la substància grisa de la mare

Un estudi mostra per primera vegada com la maternitat provoca alteracions duradores en l’estructura del cervell, probablement dirigides a millorar la capacitat de la mare per protegir i relacionar-se amb el nadó

A la imatge, l’equip d’investigadors: Erika Barba, Susanna Carmona i Òscar Vilarroya. A la foto interior, Susanna Carmona, Erika Barba i Elseline Hoekzema. / IMIM

L’embaràs implica canvis hormonals radicals i adaptacions biològiques, però els efectes en el cervell són encara desconeguts. Per primera vegada, un equip d’investigadors ha dut a terme un estudi que compara l’estructura del cervell de les dones abans i després del seu primer embaràs. La investigació, liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar (IMIM), és la primera a mostrar que l’embaràs implica canvis que es mantenen a llarg termini -almenys fins a dos anys després de l’ part- en la morfologia del cervell de la mare. Els resultats es publiquen a Nature Neuroscience.

Mitjançant l’anàlisi d’imatges de ressonància magnètica, els científics han observat que en les dones que han viscut el seu primer embaràs es redueix el volum de la matèria grisa en regions implicades en les relacions socials. Part d’aquestes regions s’activen quan la dona observa la imatge del seu nadó, de manera que “probablement els canvis corresponen a una especialització del cervell per encarar els reptes que suposa la maternitat”, explica Òscar Vilarroya, director del grup d’experts.

Per dur a terme l’estudi, els investigadors han comparat imatges de ressonància magnètica de 25 dones embarassades abans i després del part, les parelles homes de 19 d’elles, i un grup control format per 20 dones que no estaven ni havien estat embarassades i les parelles homes de 17 d’elles. El seguiment va durar cinc anys i quatre mesos.

Els resultats han mostrat una reducció simètrica en el volum de la substància grisa en la línia mitjana cortical anterior i posterior, així com en seccions específiques de l’escorça prefrontal i temporal en les dones embarassades. Aquestes zones formen un mapa que coincideix, en gran mesura, amb una xarxa que els neurocientífics s’associen amb els processos implicats en les relacions socials.

L’estudi, dirigit per investigadors de la UAB i de l’IMIM amb la col·laboració de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI), ha permès determinar sense ambigüitat si una dona de la mostra havia estat o no embarassada en funció dels canvis en el volum d’aquestes àrees del cervell i, fins i tot, predir el grau de vincle amb el nadó després del part segons havien estat aquests canvis.

Reducció de matèria grisa

La reducció de matèria grisa es dóna en totes les dones embarassades estudiades i és exclusiva d’elles, la qual cosa indica que probablement es tracta d’un canvi a causa dels processos biològics de l’embaràs, i no a canvis relacionats amb el naixement del nadó que també poden experimentar els pares.

cervell
Àrees del cervell amb canvis morfològics després de l’embaràs. / Nature

“Creiem que la reducció es deu a un procés similar a la poda sinàptica que té lloc durant l’adolescència, on s’eliminen les sinapsis febles per afavorir un processament mental més madur i eficient”, explica Susanna Carmona, una de les líders de la investigació .

L’estudi ha tingut en compte les variacions tant en dones que havien seguit tractaments de fertilitat com en dones que havien quedat embarassades de forma natural, i les reduccions observades en la substància grisa eren pràcticament idèntiques per als dos grups.

Els investigadors no han trobat que l’embaràs provoqui cap canvi ni en memòria ni en altres funcions intel·lectuals en les dones estudiades i, per tant, creuen que la pèrdua de substància grisa no implica cap dèficit cognitiu, sinó tot el contrari.

“Els resultats apunten que aquesta plasticitat cerebral inherent a l’embaràs té un cap evolutiu destinat a que la mare s’infereixi eficientment les necessitats del seu nadó”, comenta Erika Barba-Müller, primera autora de l’article juntament amb Elseline Hoekzema. Es tractaria d’una reestructuració del cervell amb fins adaptatius, per incrementar la sensibilitat de la mare per detectar, per exemple, rostres amenaçadors o per reconèixer més fàcilment l’estat emocional del seu nadó. – agenciasinc

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s