Pneumàtics digitals

francesc-valls-calcada_110x133_pngEn pocs anys la humanitat va fer un periple de segles i hem passat del món analògic fins al digital a velocitat interestel·lar. Els nostres ancestres necessitaven una eternitat per pair els grans invents i adoptar-los com a part de la cultura pròpia. La roda, sense anar més lluny, des que es va inventar (neolític), passant pels sumeris que la van emprar i perfeccionar, van transcórrer uns 10.000 anys abans d’incorporar el pneumàtic amb aire, patentat pel veterinari irlandès Dunlop l’any 1888.

Si abans tot era permanent, ara tot sembla transitori, immediat. L’esforç que hem de fer els que vàrem néixer abans d’hora és digne d’encomi, encara que tinguem unes magnífiques competències analògiques ens hem de reciclar contínuament per ser dignes d’habitar el segle XXI. Els que no som de la generació denominada “nadius digitals” segons la definició de Mark Prensky (nascuts a l’era d’internet, ordinadors, tauletes, mòbils, etc.), hem vist tota una evolució tecnològica infinitament més veloç que el cas de la roda. El paradigma és el Fax. En el seu moment una novetat extraordinària que va trigar tres avemaries a ser desplaçat pel correu electrònic. Som testimonis excepcionals d’una evolució permanent que no havien vist mai els nostres avantpassats. Hem sobreviscut a les sorolloses màquines d’escriure i al Típex, fins al PC i seguim amb curiositat i ganes de veure més coses.

Però també hi ha una generació desconcertada, que no ha tingut oportunitat o no ha volgut fer l’esforç, que són víctimes col·laterals (o no) dels nous temps. Ha passat del món orgànic al dels bits sense entusiasme. El primer està ple de sensacions, perfums, emocions i una relació personal amb els objectes i les persones, en canvi els bits semblen més asèptics.

La vida s’ha fet extremadament sincrònica. Podem fer videoconferències domèstiques des de Falset o Cornudella amb Buenos Aires o Singapur sense moure el cul de la cadira; mentre parlen quatre persones, des de tres continents diferents, és estiu i de nit, i també és hivern i de dia. No és estrany que hi hagi desconcertats perquè en els últims vint anys hem evolucionat molt més que en els dos mil anys anteriors. “N’hem vist de tot color” que diria la padrina. I la roda de la història segueix rodant, gira que gira, no hi ha qui l’aturi amb pneumàtics digitals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.