La guerra de Successió al Priorat i a les muntanyes de Prades (I)

Ezequiel Gort Juanpere

“L’1 d’octubre es tornava a combatre a Falset. En aquesta ocasió, el coronel Ferriol, amb sis-cents miquelets, va defensar la vila i evità l’entrada dels borbònics, que portaven mil infants i quatre-cents cavalls”

Monument a Carrasclet, a Capçanes
Monument a Carrasclet, a Capçanes

El pronunciament als pobles del Priorat

A l’inici del segle XVIII, el 1702, esclatà la que podem definir com la primera guerra global, en la qual participaren bona part dels estats europeus i on el camp de batalla arribà més enllà del vell continent. La raó era la successió a la corona hispànica, disputada entre el candidat francès, Felip de Borbó, proclamat rei el 1701 —Felip V—, i l’arxiduc Carles d’Àustria —Carles III—. Inicialment, Catalunya acceptà el nou rei, però després canvià d’obediència.

El canvi a favor del rei Carles III, a la nostra zona, s’inicià l’agost de 1705, quan el coronel Joan Nebot sortí de Riudoms, el dia 27, i es presentà amb els seus homes d’armes a Reus. Aconseguí l’adhesió d’aquesta vila i aviat de tot el Camp. Des de Reus estant envià una lletra al batlle general del comtat, demanant l’obediència dels pobles a Carles III. El seu text, íntegre, és el següent (1):

Al balle general de la vila y comtat de Prades. Luego en continent de rebuda esta, convocarà V.M. totas las vilas y pobles componen aqueix comtat y de orde mia, que la tinch le sa magestat catòlica del rey nostre senyor Carlos tercer, que Déu guarde, los manarà y a quiscun en particular, vinguen los balles y jurats en continent en esta vila de Reus per a prestar la obediencia a sa magestat, lo sagrament y homenatge y jurament de fidelitat, que assò serà en pena de la vida, de ser declarat per traydor de la magestat y confiscació de los béns y asienda, lo que ab sa mateixa pena estam ara escrivint a totas las vilas y pobles. Dat en Reus, als 29 de agost 1705. Lo coronel de cavalls, don Juan Nebot.

Retrat de Carles III, arxiduc d’Àustria (1685-1740). mhcat.cat

Cal creure que tots els batlles i els jurats dels llocs del comtat es traslladarien a Reus a prestar l’homenatge i jurar fidelitat al rei Carles, durant els primers dies del mes de setembre. De tota manera, també és possible que aquesta lletra, de moment, no s’enviés, ja que el coronel no esperà l’arribada dels síndics i, si més no a Cornudella, fa l’efecte que la lletra no va arribar sinó fins molt de temps més tard, cap al 20 d’octubre de 1707 (2). Fos com fos, sembla que Nebot, el mateix dia 29, va emprendre el camí cap a Prades i el Priorat, tot marxant seguidament cap a la Ribera d’Ebre.

Els pobles es devien pronunciar tot seguit pel nou rei i aviat es mobilitzaren. Així es decidí, el 16 de setembre, al Consell de la Terra (3). A Cornudella li va correspondre fer sis soldats. La vila, però, s’ho va prendre amb calma, ja que dues setmanes més tard, el 4 d’octubre, encara no els havia fet. Si s’afegiren i anaren amb el coronel Nebot, s’havien de dirigir cap a l’Ebre.

Com en les guerres precedents, es va reiniciar el constant emparament d’homes, cavalleries i recursos. Des d’aquest moment participaren en la guerra (4) anant a València, a l’Ebre, a les Garrigues… segons eren requerits pel Consell de la Terra, pel veguer de Montblanc, pel governador de Lleida, de Tarragona, o per Barcelona. En qualsevol cas, i possiblement per evitar ordres falses, la confirmació des de Barcelona sovint era imprescindible. Hi ha alguns casos ben eloqüents, com el del 21 setembre de 1706, quan arriba a Cornudella una ordre del governador de Lleida, manant-los que fessin setze soldats, «pagats y amonesionats per a servei del rei». El consell de la vila, peró, va determinar «que y anem a poc a poc, y mentrestant tal vegada vindrà horde de Barsallona». O bé el 31 d’octubre d’aquest mateix any, quan el veguer demanà més soldats. Aleshores van voler comprovar d’on venia l’ordre i, si venia de Barcelona, «los y ferem anar».

La malfiança i la prudència dels municipis també es remarquen amb l’interès que tots tenien a saber, davant de cada situació, què farien els altres pobles

La malfiança i la prudència dels municipis també es remarquen amb l’interès que tots tenien a saber, davant de cada situació, què farien els altres pobles. No era això cap comportament nou, sinó que venia d’antic. Cada poble es determinava a fer en funció del que fessin els altres. Per exemple, quan el 27 octubre, també de 1706, arribà una ordre del governador de Lleida a Cornudella, per la qual havien de fer quatre soldats, determinaren que «tingen lloch de veure les viles del venal veigen lo que faran, que segons lo que faran, farem». O bé poc després, 11 de desembre, quan el veguer els demanà quaranta soldats per anar a Mequinensa i determinaren primer anar a veure què farien a Prades i a Ulldemolins. Dos dies més tard, el consell de la vila seguia discutint la qüestió i finalment va resoldre fer vuit soldats.

Malgrat que se’ls manava enviar un nombre determinat d’homes, les viles primer ho discutien, veien què feien les altres viles i al final hi enviaven els homes que podien o bé que creien convenient. Era un altre tret característic del comportament de les viles des d’antic. També era freqüent que algun responsable municipal acompanyés els soldats fins al lloc de concentració de tropes, que, en aquesta guerra i per la gent del comtat, sovint era Montblanc: «que·s porten a Montblanch y que·s allargue a portar-los-i fins veure les altres viles quant aniran».

Escaladei sota la protecció reial

El 7 de novembre de 1705, Carles III desembarcava a Barcelona. Com era el costum d’Escaladei en l’entrada de tots els reis, el prior, o bé un síndic seu, es devia presentar davant el rei per demanar-li la confirmació dels privilegis del monestir. Fos com fos, Carles III, el 8 de desembre, li concedí una salvaguarda, amb la qual cosa posava no només al monestir, sinó tot el priorat sota la seva protecció (5).

Desembarcament de les tropes aliades a la ciutat de Barcelona, a finals del mes d’agost del 1705. Carles va fer la seva entrada oficial a Barcelona el 7 de novembre de 1705 i va ser aclamat com a rei Carles III. Foto: http://1714.mhcat.cat/

Els pobles del Priorat, però, no ho van saber fins uns mesos més tard, quan el 16 de febrer de 1706 el vicari president, el pare Bru Llopis, féu posar «un trasllat de la salva guarda de la Magestat del Rey nostre senyor Carles tercer, que Déu guarde molts anys, en lo pilar de la cort de la plaça de la Morera» (6). Poc després es publicava als altres pobles de la senyoria, com és el cas de la Vilella Alta, dos dies més tard (7):

«Per orde del reverent pare fra don Bruno Llopis vicari y president de la Reial Cartuixa de Scala Dei yo fra Joseph Llobet planto una còpia de la salvaguarda a la porta de la presó de la Vilella de Munt en presència del senyor batlle, Pau Vinyes, y los testimonis baix escrits, la qual salvaguarda ha concedit la Magestat Católica a la Reial Cartuixa de Scala Dei y per ser així firmarà la present vui, als 18 de febrer de l’any 1706. Testimonis Joan Criviller y Joseph Serres, tots de dita Vilella».

Els pobles de la senyoria cartoixana —la Morera, Porrera, Gratallops, Poboleda, Torroja i la Vilella Alta— quedaven així pretesament protegits de les inclemències de la guerra, però ben aviat, a mitjan mes de març, hi hagué el primer incompliment de la salvaguarda, a càrrec del capità Esteve Puig: el dia 15, fra Josep Llobet, «per manament de nostron president don Bruno Llopis, vicari de la Real Cartuixa de Scala Dei», el va requerir que la respectés, però aquest —diu fra Llobet— «me ha respost que no la ha volguda obeir per tenir ell altres ordres» (8).

Cal observar que no s’esmenta el prior i és que aquells dies Escaladei era regit per un vicari «president» i no pas pel prior, aleshores Fernando Rodrigo. La documentació del monestir no l’esmenta entre el febrer de 1706 i l’abril de 1708. L’absència i la manca de prior durant aquest temps cal relacionar-les amb la guerra, com també la manca de recursos que sembla que patien: el febrer de 1706, des de Reus, algunes persones els van demanar ajut i, contràriament al que era habitual en els cartoixans, el pare vicari s’hi va negar, tot justificant-ho amb les altes despeses que tenia, entre altres, per ajudar als seus vassalls (9):

«[…] como se han ofrecido tantos y tan expresivos gastos como son de aver dexado a los vasallos de Castelldases, Puigvert y Torrabeses gruesas cantidades para mercar trigo y sevada para poder sembrar, aver mercado todo el vestuario para la santa comunidad y aver mercado la provisión de la pesca salada, solo nos ha quedado unas quinientas libras que para el gasto corriente serà forsoso nos valgamos del avista no podemos cobrar un dinero; y si Dios no nos abre camino por alguna parte será forsoso el avernos de empeñar para pagar el donativo al Rey nuestro señor, que Dios guarde […]»

El perill és a l’Ebre

El mes de febrer de 1706, hom temia un atac borbònic per l’Ebre i per això calia enviar homes a Móra. Però no va ser fins després de la batalla d’Almansa, el 1707, que la guerra s’aproximà molt al Priorat i al comtat de Prades. El 21 d’agost, el governador de Falset manava conduir el sometent al riu «per quant lo enemic vol pasà lo riu d’Ebre». La contesta de Cornudella, patriòtica, fou que «en continent se an pasades les veus y és lo determinat de què nosaltres vollem servir a sa magestat com lo comdat tot gunt y anirà, també y anirem nosaltres». Igualment el Consell de la Terra, que convocà el sometent general. El 4 setembre, Cornudella contestava tot dient «que vollem fer lo servey del rei, que tenim lo enemic molt prop», i tot seguit enviaren deu soldats a Ulldemolins i anaren a Tarragona a cercar vint-i-cinc fusells. Pocs dies després, el 9 de setembre, arribava una ordre similar, per alçar el sometent general, en aquesta ocasió procedent del governador del Camp.

La batalla d’Almansa (1707). Buonaventura Gigli. Foto: Wikimedia

Des d’aleshores, els combats a la zona de la Ribera d’Ebre foren freqüents i ferotges, sense quarter (10), i en algunes ocasions els borbònics penetraren cap a l’interior, i arribaren almenys fins a les portes de Falset. Aquesta Vila, si més no des de la darreria de 1707, disposava d’una guarnició de soldats del regiment de la Reina, els quals aleshores devien mantenir algun combat amb els borbònics, tal com sembla demostrar que el 30 de desembre enterressin un soldat francès i, poc després, l’1 de gener de 1708, tres soldats del regiment de la Reina, i encara un altre el dia 4 i el 7. El 8, a l’hospital, va morir un soldat d’origen txec i un noble, F. Pinilla.

És possible que tots fossin víctimes d’un mateix combat. Hi devia haver més topades al llarg del mes de gener, fins i tot és possible que n’hi hagués una al voltant del castell, ja que al llarg del mes van morir encara molts soldats: el dia 11, dos d’aragonesos; el 13, un andalús. Aquest mateix dia va morir el coronel del regiment de la Reina, Gabriel Colbaig. I d’altres, el 14, el 15 i el 17, uns soldats aragonesos més.

És possible que al voltant del dia 17 —la data en què segons la tradició hi hauria hagut el mític combat que suposadament donà origen a l’encamisada— s’hagués lluitat al peu del castell, o bé a la rodalia

És possible que al voltant del dia 17 —la data en què segons la tradició hi hauria hagut el mític combat que suposadament donà origen a l’encamisada— s’hagués lluitat al peu del castell, o bé a la rodalia, perquè entre el dia 18 de gener i el 10 de febrer hi van morir, almenys, dotze soldats, entre els quals hi havia, pel cap baix, tres aragonesos, tres valencians i dos portuguesos (11).

La proximitat de l’enemic també va fer retornar a la zona la pesada càrrega dels allotjaments, a partir de mitjan mes de desembre de 1707 i durant, almenys, la primeria de 1708. Una altra càrrega eren les imposicions de guerra: a conseqüència d’una d’aquestes peticions de diners, el consell de Cornudella determinà, el 3 de maig de 1708, que:

«lo senyor jurat respongue al senyor don Pedro Montoliu [que era el recaptador de torn], que la vila de Comudella a gastat tot son patrimoni per sa Magestat y ampra sensals per asestir a la gent al riu Ebro, a Valènsia, a Mequinensa y a Urgell, ab què a gastat tot lo que tenia, y vuy se trobe ab una companyia de cavalls que·ls asistim de tot pa, sivada, farratges, y asòs volen cobrar lo que se’n deu de sivada y pa y faratges, que s·o retingue del que·ns estan devent, que no podem fer més».

La resposta mostra prou bé la situació de la vila el 1708, amb la població arruïnada i els homes escampats pels diversos fronts. Una situació que cal entendre com a comuna als altres llocs de la comarca. Altrament, la caiguda de Lleida en mans dels borbònics el novembre de 1707 va portar molta gent d’aquells rodals a refugiar-se als pobles del comtat, com és el cas de Cornudella, que, en aquestes dates, acollia persones procedents de les Garrigues i del Segrià (12). Pel mes de juliol de 1708, el consell constatava com «aquí se trobe molta gent forastera». També pel que fa al veïnatge de Tortosa, la gent fuig cap a llocs com Cabassers, Tivissa o Alcanyís (13).

Entre les batudes dels borbònics, hom remarca l’atac sobre Tivissa i al mateix temps la sorpresa sobre l’exèrcit aliat prop de Falset. El maig de 1708 l’enemic passà novament l’Ebre i a finals de mes algunes viles del Baix Camp —Mont-roig i Pratdip— demanaven ajuda per a la seva defensa (14). Els borbònics eren a Tivissa i es presentaren també prop de Falset, on van caure per sorpresa sobre una columna aliada. Hom recorda aquí la gesta del coronel Josep Ferriol, que va saber escapar del parany amb els seus miquelets, trencant la línia enemiga, així com el capità Ferrer, que, a més, encara va aconseguir fer quaranta presoners (15). Marxaren cap a Porrera i a continuació anaren a socórrer Tivissa, que era assetjada pels borbònics. El 2 de juny un soldat és enterrat a Falset: «morí al reencontre que tingueren la milisia de Carlos III i Phelip V en la present vila de Falset, a la portada dels Collets, a on morí molta gent» (16). Probablement en aquesta batalla.

El 15 de juliol Tortosa va caure a mans borbòniques. Els combats a la zona de l’Ebre van continuar, sense quarter, portats sobretot pels miquelets, que es concentraven a Falset (17) però també amb la participació dels sometents dels pobles.

Capitulació de Tortosa, 15 de juliol de 1708. Foto: http://1714.mhcat.cat/

Però mentre alguns llocs, com Falset, ja havia patit alguns ensurts, a d’altres, com Cornudella, no hi havia passat res, i només cap a la darreria del mes de juny en aquesta vila hi ha notícia d’un incident, sense víctimes, amb els miquelets. La vila, però, havia vist el perill molt a prop i es fortificà, o almenys es tancaren les portes de la muralla. El 24 de juny comentaven que: «quin portal se taparà, lo d’en Vall o lo del Camp; és lo determinat que les portes se posen al portal de Baix y lo de la Morera que·s parede demá mateix, y tot lo demés, y portes falses». Encara uns dies més tard, el 15 de juliol, insistien en aquestes mesures: «que·s posen portes al portal d’en Vall y que·s parede lo de Baix».

L’1 d’octubre es tornava a combatre a Falset. En aquesta ocasió, el coronel Ferriol, amb sis-cents miquelets, va defensar la vila i evità l’entrada dels borbònics, que portaven mil infants i quatre-cents cavalls (18).

La presència de tropes estacionades a les poblacions sempre era problemàtica. A començament de març de 1709, es reuní el Consell de la Terra a requeriment de Cornudella: la raó era la presència de dos-cents miquelets allotjats al poble. De vegades, els problemes podien ser més puntuals, però que per això no deixaven de ser difícils i de delicada solució, com és el cas del dia 30 d’octubre de 1709, també a Cornudella:

«los soccoí [als jurats] davant casa moser Jaume Forcades, en la casa a on avien ospedat lo senyor tinent y en dita casa y avie un cup que y avie verema y lo senyor tinent no la volie dexar traure del cup al duenyo de la verema y tingeren fortes dependènsies de no voler-la dexà traure, y digeren los soldats que ficasen foch y ab estansi del senyor balle per llevar-ne acte per no aver-i testimonis sinó los senyors jurats se alegí dos persones per a que receresquen al senyor balle que prenge de jurament als senyors jurats que digen la veritat del que soccoí lo dia 30 de octubre en lo senyor tinent de la companyia del tinent coronell, y també sien rebuts testimonis com los senyors jurats oferien casa parada al senyor tinent coronell y no la volgé, y també casa per als soldats ab sos lits y lo necesari se avie menesté y no volgé».

O bé:

«lo que passa air [11 de maig de 1711] a cassa del senyor jurat majó, com los soldats armats entraren per la porta falsa a sa cassa ab rigor demanant-li que volien menjar y beure, a què se agué de acomodar de la millor manera se pogué y se n.a feta de tot una fe jurada».

L’enemic entrà per primera vegada al Camp de Tarragona el setembre de 1709, arribant, pel que fa a la muntanya, fins a Alforja, que saquejaren, però sembla que no entraren al Priorat, sinó que es retiraren cap a l’Ebre passant per Cambrils (19). La zona de Lleida, mentrestant, també vivia enfrontaments. Enmig, a les muntanyes de Prades, hi havia poblacions, com Cornudella, que encara no havien patit cap atac i, per això, el consell de la vila, el 29 d’agost de 1710, ho podia celebrar:

«també los fou proposat per los senyors jurats que ja veuen que aquestes coses [la guerra] apareixen que van bé y així vegen si farem una festa en accions de gràsies per aver-nos guardat dels enemichs; en lo punt foren pasades les veus y és lo determinat que·s fase una festa en gràsies del benefisi tenim rebut.»

La documentació de les localitats sovint recull detalls aparentment menors, però que ens ajuden a entendre la vida diària, a vegades amb violència, tant dels exèrcits de pas —que calia acollir i alimentar— com en petites accions, sovint de càstig, com succeí a la Morera el 30 de març de 1712, que van matar un miquelet, suposadament per traïdor. Aquest dia, uns miquelets van entrar armats a la casa d’un veí de la vila, on, entre d’altres, hi havia un altre miquelet. Els nouvinguts en entrar «digueren armes a tera» i aleshores aquest miquelet «los donà una pistola y així com lo volia donar la altra, tenint-li una carabina amorada als pits y una altre per lo detrás, li amorada una pistola a la mamella escera y li tirà y luego caigué mort en tera sens poder parlà» (20).

__

(1) Arxiu Municipal de Cornudella (AMC), «Llibre de Determinacions (1699-1713)», f. 193. Si no es diu una altra cosa, cal entendre que les informacions sobre Cornudella corresponen a aquesta font.
(2) Entorn d’aquesta data hom temia un atac dels borbònics i potser, és una suposició, es dubtava de la fidelitat dels pobles i es volia prendre de nou jurament.
(3) Era l’organisme comunal de les Muntanyes de Prades, semblantment a la Comuna del Camp. Vegeu GORT, Ezequiel. Breu notícia de la Comuna de les Muntanyes de Prades en els segles XVII al XX, a La Carxana, n. 7-8, p. 21-31.
(4) També es coneix una sortida dels veïns de Siurana, el 21 de març de 1706. Pel que fa a Albarca no se’n coneix cap cas. Cal creure, però, que ambdós llocs també havien de participar habitualment en les sortides del sometent.
(5) Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT, Man. Not, «La Morera de Montsant» n. 3. s/f.
(6) AHAT, Man. Not. «La Morera de Montsant», n.3, s/f.
(7) Llibre de la cort de la Vilella d’Amunt. 1578 11578-18471, Man. Ajuntament de la Vilella Alta, f. 136r.
(8) AHAT, Man. Not. «La Morera de Montsant», n.3, s/f.
(9) Arxiu Municipal de Reus (AMR), Correspondència, 1700-1711, ps.
(10) Per a una aproximació de la guerra a l’Ebre, vegeu ESPINO, Antonio. Miquelets i sometents al front de l’Ebre durant la Guerra de Successió (1705-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 2009.
(11) AHAT, Fons de Falset. Llibre de batejos, matrimonis i òbits, 1700-1733. Totes les dades anteriors han estat extretes d’aquesta font.
(12) Se’n té notícia a causa de la mort d’algun d’ells: des de finals de novembre de 1707 fins al febrer de 1708, van morir a la vila nou forasters, procedents, entre altres, d’Albatàrrec, Lleida, Puigverd, les Borges d’Urgell i fins un de Saragossa (AHAT, Fons de Cornudella, «Llibre d’òbits 1693-1763»).
(13) BIETE Vicenç. Cabacés, un poble al peu de Montsant, Cabassers: Ajuntament, 1991, p. 165.
(14) TARÉS, Manel. La introducció del règim borbònic a la vila de Cambrils. Tarragona: Diputació, 2013, p. 71.
(15) Vegeu ALBERTÍ, S. L’onze de setembre, Barcelona: Albertí editor, 1977, p. 78; ESPINO, Antonio. Op. Cit, p. 39.
(16) PAU, Jordi. Aspectes sanitaris dels arxius parroquials del Priorat (segles XVI -XVIII), Barcelona: UB, 1993; Id., «Dades i esdeveniments mèdics a la comarca del Priorat en els segles XVI i XVIII», dins Estudis prioratins, 3 Falset: Centre d’Estudis Prioratins, 2001, p. 91.
(17) ESPINO, Antonio. 0. cit, p. 50.
(18) Ibídem.
(19) Al Camp, també saquejaren Constantí i cremaren la Canonja, tot fent a «altres vilas y llochs de aquest camp de Tarragona sas acostumadas hostilitats». Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Vol. X. Anys 1701 a 1713. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007, p. 2337.
(20) AHAT, Man. Not. «La Morera de Montsant» n. 3, s/f.

La guerra de Successió al Priorat i a les muntanyes de Prades. Ezequiel Gort Juanpere. Publicat a LA CARXANA núm. 19, 2014.

Proper capítol: La guerra de Successió al Priorat i a les muntanyes de Prades (II): La guerra canvia de signe – Arriben els fusellers a les muntanyes de Prades – L’actuació dels fusellers entre el març i l’agost de 1714 – L’assalt a Falset – La mort del coronel Vidal – La destrucció del castell de Falset – El fi de la guerra

La secció “Històries del Priorat” de Segle21.cat està coordinada i supervisada per Pere Audí Ferrer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.