L'origen del Parkinson pot estar a l'intestí

Per primera vegada, un equip de científics ha trobat un vincle entre els bacteris intestinals i la malaltia de Parkinson

A la imatge, una neurona amb cossos de Lewy, les estructures neurotòxiques característiques d’un cervell amb Parkinson. / UCSF

Per primera vegada, un equip de científics ha trobat un vincle entre els bacteris intestinals i la malaltia de Parkinson. El seu estudi en ratolins assenyala al microbioma com una clau per al deteriorament motor típic d’aquest trastorn neurodegeneratiu. Els autors adverteixen que els antibiòtics o els trasplantaments de microbis fecals encara estan lluny de ser teràpies viables per a humans.

Els malalts de Parkinson solen tenir problemes digestius anys abans de patir els primers símptomes de la malaltia. S’ha especulat que aquesta malaltia neurodegenerativa neix en els budells i viatja més tard al cervell, però ningú ha aconseguit una prova fefaent d’aquest estrany vincle. Fins ara, quan un equip d’investigadors nord-americans ha donat a conèixer a la revista Cell els resultats del seu treball. Segons han comprovat en ratolins genèticament predisposats a la malaltia de Parkinson, els microbis intestinals poden tenir un paper essencial en els trastorns del moviment típics d’aquesta malaltia.

En els seus assajos amb rosegadors que serveixen de model per a la malaltia, el tractament amb antibiòtics va reduir els dèficits motors i les característiques moleculars de la patologia, mentre que el trasplantament de microbis intestinals de pacients malalts va exacerbar els símptomes. Els científics, investigadors de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (EUA), consideren que aquestes troballes podrien conduir a noves estratègies de tractament per a la segona malaltia neurodegenerativa més comú al país nord-americà.

“Per primera vegada hem descobert un vincle entre el microbioma intestinal i el Parkinson”, explica Sarkis Mazmanian, un dels autors del treball, que insisteix que les malalties neurodegeneratives podrien tenir el seu origen en l’intestí i no només en el cervell. “El descobriment que els canvis en el microbioma poden estar involucrats en la malaltia de Parkinson és un canvi de paradigma i obre noves possibilitats per al tractament dels pacients”, afegeix.

La malaltia de Parkinson és causada per l’acumulació en les neurones de proteïnes α-sinucleïna anormals, el que ocasiona efectes particularment tòxics en les cèl·lules que alliberen dopamina en les regions cerebrals que controlen el moviment. Com a resultat, els pacients experimenten tremolors, rigidesa muscular, lentitud de moviment i deteriorament en caminar. Les teràpies actuals se centren a augmentar els nivells de dopamina al cervell, però aquests tractaments poden causar efectes secundaris greus i sovint perden efectivitat amb el temps.

Per abordar la necessitat de tractaments més segurs i eficaços, els investigadors van començar a analitzar la microbiota intestinal i van observar que els pacients tenen una flora alterada, amb problemes gastrointestinals i alteracions com restrenyiment, que sovint degeneren en dèficits motors en aquests individus. Però, tot i que s’ha demostrat que els microbis intestinals influeixen en el desenvolupament neuronal, capacitats cognitives, ansietat, depressió i autisme, fins ara l’evidència científica sobre el seu paper en les malalties neurodegeneratives ha estat escassa.

Possible diana terapèutica

L’experiment es va realitzar en ratolins modificats genèticament amb una malaltia de tipus Parkinson que vivien en gàbies normals, no estèrils o en un ambient lliure de gèrmens. Els ratolins criats a les gàbies lliures de gèrmens van mostrar menys dèficits motors i menys agregats de proteïna α-sinucleïna mal plegada a les regions del cervell involucrades en el control del moviment.

De fet, aquests ratolins van mostrar un rendiment gairebé normal en tasques com recórrer una biga, retirar un adhesiu del seu nas o descendir per un pal. El tractament amb antibiòtics va tenir un efecte similar a l’ambient lliure de gèrmens en la millora dels símptomes motors en ratolins predisposats a aquests trastorns.

Per contra, els ratolins criats a les gàbies lliures de gèrmens van mostrar pitjors símptomes motors quan van ser tractats amb metabòlits microbians, anomenats àcids grassos de cadena curta, o van rebre trasplantaments fecals de microbis intestinals de pacients afectats.

És important assenyalar que, en aquest estudi, els microbis intestinals cooperen amb un factor genètic específic per influir en el risc de desenvolupar la malaltia -els investigadors van utilitzar un model específic de ratolí-. De fet, els rosegadors genèticament normals no van desenvolupar símptomes motors després de rebre trasplantaments fecals de pacients.

Els resultats indiquen que certs microbis intestinals empitjoren els símptomes motors en crear un ambient que podria afavorir l’acumulació d’agregats de proteïna mal plegats.

No obstant això, els antibiòtics o els trasplantaments de microbis fecals estan lluny de ser teràpies viables en aquest moment. “L’ús d’antibiòtics com els que fem servir en aquest estudi posseeix riscos per als éssers humans, com defectes en la funció immunitària i metabòlica”, adverteixen els autors. “Encara no tenim dades sobre quines espècies són problemàtiques o beneficioses en Parkinson”.

“La identificació d’espècies microbianes o metabòlits alterats en la malaltia de Parkinson pot servir com a biomarcador o fins i tot diana de possibles fàrmacs”, conclou el grup d’experts. — agenciasinc.es

Anteriors estudis liderats per científics espanyols encoratgen la possibilitat que una proteïna sigui capaç d’estendre la malaltia com un prió. Infografia: JA Peñas