Xarxes Socials

Opinio Angel LLuis Carrillo PujolNo porto el mòbil, i tinc un acudit molt bo que explicar al món, i ara no ho puc fer, ells necessiten conèixer el divertit que sóc, tots els Likes que guanyaria, però el mòbil no està, avui amb les presses l’he deixat a casa i no puc comunicar al món el graciós que sóc, el bé que sé escriure, els articles tan encertats i que són tan divertits, si no fos per mi els meus contactes –no amics, amb els amics vaig a fer birres i no fan ni cas del que dic, em coneixen i saben que només dic bajanades-, no sabrien ni la meitat del que saben. I aquest acudit, no l’apuntaré i s’oblidarà, quina llàstima, com hagués fet canviar el món i la gent que m’envolta.

I ara faria una foto dels meus peus, aquí a la platja, sembla que totes són iguals, però jo tinc fongs a les ungles i això li dóna un color diferent del meu peu, amb el reflex es veu aquest verd tan increïble, i no puc fer la fotografia i penjar-la perquè l’univers sencer admiri el meu art, fora els grans fotògrafs, únicament són bons perquè han tingut un bon publicista, els que valen estan a Instagram, jo dels primers, clar.

I penjo un vídeo, i cada tres minuts estic mirant el Youtube, a veure quantes visites té –d’ençà que la meva tieta sap que tinc el canal aquest les visites s’han doblat, el fotut és que totes vénen del seu IP-, i cinc visites noves, i miro d’on venen, de Rússia, d’una adreça que punxo, i allí surt una web de dones amb poca roba, bé, el cert és que no surt roba. I no entenc com el meu vídeo no està rebentant el mercat, una ploma moguda pel vent, si ho van fer a American Beauty i a la peli deien que era art, i a la meva gravació, que és molt millor, ni cas, el món no sap el que es perd.

La foto del Facebook, aquest sí que mola, ja porta més de 100 Likes, quina passada –vaig penjar unes fotografies que tenia amb un “amic” meu, el cert és que ens vam veure uns cinc cops, però el pobre va morir en un accident al Mar del Nord, i jo explico que sentia per ell, l’important que és l’amistat…, aquestes històries tristes donen molts punts-, arrasant, i fins i tot m’ha demanat per ser amic el cosí segon de la germana de la dona del cosí germà del jugador italià del Nàstic, que té més de 300 amics al Facebook i 500 seguidors a Twiter, rebentaré, rebentaré la xarxa, i en uns temps la gent sabrà el bo que sóc.

I si tinc salut, amb el temps podré viure en el món de Black Mirror –primer capítol de la tercera temporada-, on hi ha una aplicació on votes a la gent que et trobes al carrer, si et tracten bé, cinc estrelles, i molt malament, una estrella, i pots entrar als llocs segons les estrelles que tens, perquè una persona amb una estrella segur que és una borde, mentre que els que en tenen cinc són persones populars, gracioses, bona gent… Ben pensat, podria crear jo mateix l’aplicació, em faria ric, i seria poderós, famós, tindria milions de seguidors, per fi el planeta em podria conèixer, i el millor, segur que tots em votarien amb cinc estrelles a la meva aplicació.

Ara m’hi poso, bé, en una estona, ara vaig a mirar com va el meu vídeo de Youtube, l’escrit de Facebook, el Tweet tan bo que he escrit, les noves fotos d’Instagram… “Has de viure i gaudir de la vida real”, “això ja ho faré demà”, contesto als meus amics que son tot el dia al bar fent uns riures, “no saben el que es perden”, penso.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.