A la manera de Trump

Agustí MasipDarrerament hi ha una sèrie d’esdeveniments polítics arreu del planeta que em comença a preocupar d’una manera seriosa. Diria que la democràcia, en el seu sentit més ampli de la paraula, està ferida de gravetat; i el que és pitjor ningú se n’adona o fa veure que no passa res. (de fet no sé què és més dolent).

Us passaré a referir una sèrie de casos que il·lustren abastament la meva preocupació. Gran Bretanya proposa un referèndum per sortir de la UE, els ciutadans britànics voten que sí… (contra pronòstic, de qui?) ara els governants britànics ja no ho veuen tan clar i s’ho estan repensant malgrat el que ha dit la ciutadania. Colòmbia fa un tracte de pau amb les FARC, el posa a votació en un altre referèndum i surt que no, cap problema, el govern el refà i ara s’aprovarà sense la voluntat del poble (pobra democràcia). No cal parlar d’Espanya on no hi ha hagut un govern durant onze mesos i qui fa la política són els tribunals (els corruptes campen lliures pel carrer o estan al Senat pel cap baix) i els polítics que fa cas al poble, en vies judicials…).

Després arriba Trump i guanya la presidència del país més poderós i influent del món dient bajanades a tort i a dret, titllant les dones d’objectes, insinuant que tots els immigrants són delinqüents, dient que no acceptarà la derrota en unes eleccions, i va… i els americans, tot i això, el voten com a president. Ja sé que la tria no era fàcil… però aquest personatge fa por.

Però tot això encara és només la punta de l’iceberg, després vindrà França, i darrere d’ella, altres països que ja han començat a tractar la democràcia com un mal que s’ha de combatre i eradicar; sense saber que si no hi ha democràcia, si els governants no accepten la voluntat del poble, entrarem en el feixisme de cara amable. Digueu-li com vulgueu, però feixisme al cap i a la fi.

Perquè avui en dia la democràcia ja no està en mans dels governants, sinó dels mercats internacionals que ens dicten que hem de pensar (res), que hem de comprar (molt), com ens hem de divertir o quina roba ens cal posar, això sí, sempre en nom de la llibertat (el que no diuen que quan parlen de llibertat és la del mercat, no la de les persones), perquè pels qui “dirigeixen” els nostres destins, nosaltres ja no som persones, som només consumidors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s