La meitat dels adults diabètics no saben que ho són

A Catalunya, el nombre estimat de persones amb diabetis ha augmentat un 30% des del 2010

Foto: Thomas Kelley / Unsplash Foto: Thomas Kelley
Foto: Thomas Kelley / Unsplash Foto: Thomas Kelley

Cada sis segons una persona mor al món a causa de la diabetis, segons l’Atles que va fer la Federació Internacional de Diabetis l’any passat. Actualment hi ha 415 milions de diabètics i d’aquests un 50% no estan diagnosticats, la gran majoria dels quals són adults. A Catalunya, el nombre estimat de persones amb diabetis se situa al voltant de les 550.000 persones. Des del 2010 ha augmentat un 30%.

Cada vegada hi ha més persones al món que pateixen diabetis. La Federació Internacional de Diabetis (IDF) calcula que el 2040, una de cada deu persones adultes en tindrà. Però molts, pràcticament la meitat, no ho saben perquè no estan diagnosticats. La diabetis és una alteració en el metabolisme de la glucosa que durant anys pot ser silenciosa, per la qual cosa un malalt pot estar molt de temps sense tenir-ne manifestacions clíniques evidents. Per això es considera la diabetis la pandèmia silenciosa del segle XXI.

No tractar la diabetis pot tenir conseqüències importants perquè el cos està suportant nivells alts de sucre a la sang durant massa temps. El retard en el descobriment de la diabetis implica que quan es diagnostica, el 50% dels malalts ja té algun tipus de complicació, com ara malalties cardiovasculars, ceguesa, insuficiència renal o amputació d’extremitats inferiors. A tot això s’ha d’afegir que «els diabètics tenen més risc de desenvolupar càncer i demència i també de patir infeccions», assenyala Pilar García Lorda, directora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

L’obesitat, principal factor de risc

García Lorda, que és doctora en Medicina i Cirurgia, assegura que «el 70% dels casos de diabetis en adults es podrien prevenir o almenys endarrerir amb l’adopció d’estils de vida saludables», és a dir, prenent consciència de la importància d’una bona alimentació i de fer exercici físic. La professora del màster de Nutrició i Salut de la UOC, Anna Bach, també està convençuda que l’alimentació juga un paper importantíssim: «la dieta mediterrània pot ajudar a reduir i guarir els símptomes de la diabetis tipus 2», coneguda com a diabetis de l’adult, que és la més freqüent i està molt estretament lligada a l’obesitat, fins al punt que es parla de «diabesitat». El 50% dels afectats per diabetis tenen sobrepès o obesitat.

Si tenim en compte que Espanya és un dels països que té més obesitat infantil ‒un 18,2% dels nens són obesos‒, la doctora García Lorda alerta que les xifres fan témer un futur poc esperançador pel que fa a la diabetis. I afegeix: «l’impacte és brutal, primer per les persones afectades però també des del punt de vista macroeconòmic, perquè els sistemes sanitaris no en podran assumir els costos».

Segons l’estudi SECCAID, el cost directe total anual de la diabetis el 2012 va ser de 5.809 milions d’euros, una xifra que representava el 8,2% de la despesa sanitària total espanyola. L’estudi conclou que els costos de la diabetis representen una proporció molt elevada del total de la despesa sanitària i reclama introduir estratègies i mesures per a millorar l’eficiència en el control i el tractament de la malaltia i així evitar al màxim complicacions.

El sobrepès i l’obesitat són dos dels principals factors de risc de patir diabetis, però n’hi ha d’altres. També ho són els antecedents familiars de diabetis, l’excés de sedentarisme, una dieta poc saludable, l’edat avançada o haver tingut nivells alts de sucre en algun moment, sigui durant l’embaràs o durant alguna malaltia. La IDF aconsella un test en línia de detecció de risc com a primera mesura per a intentar diagnosticar.

Noves tecnologies que faciliten la vida

La diabetis és una malaltia crònica i per tant, un cop diagnosticada, els malalts han d’adaptar la seva vida a la nova situació. El gran repte del pacient és ser constant i seguir les recomanacions que li donen els professionals, unes recomanacions que normalment impliquen un canvi radical d’estil de vida. Per a la dietista Anna Bach «el maneig de la diabetis està en gran part en mans del mateix diabètic». En aquest punt les noves tecnologies, especialment els dispositius mòbils com telèfons, tauletes o dispositius de monitoratge, es perfilen com una eina prometedora.

Hi ha tot tipus d’aplicacions. S’estima que en l’actualitat n’hi ha més de 1.200. Des d’apps orientades a la promoció d’hàbits saludables a d’altres que permeten portar el registre i el monitoratge de dades personals, passant per xarxes socials de suport fins a dispositius més complexos, com ara lents de contacte que permeten el registre continu de glucosa. Segons Francesc Saigi, director del programa de Telemedicina i director acadèmic del màster universitari de Telemedicina de la UOC, «s’ha demostrat que amb aquestes tecnologies, els pacients assumeixen una responsabilitat major per la seva pròpia salut quan poden veure les seves pròpies dades». D’aquesta manera s’aconsegueix involucrar-los en la seva cura i millorar la col·laboració amb el sistema de salut.

Ara bé, no tots els malalts es veuen amb cor d’utilitzar-les. Els que pateixen diabetis tipus 1, que és l’anomenada infantil, hi estan molt més disposats, en canvi als que pateixen la tipus 2 els costa més perquè solen ser més grans i estan menys familiaritzats amb la tecnologia. En aquests casos, assegura Saigi, funcionen millor els recordatoris de medicaments. — Raquel Font / UOC News

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.