Així han estat els cinc anys més calorosos de la història

Durant el període 2011-2015 el nivell del mar ha augmentat i l’extensió del gel marí de l’Àrtic ha disminuït, així com les glaceres continentals i la cobertura de neu a l’hemisferi nord

calor
L’any 2015 -seguit per 2014- va ser el més càlid: les temperatures durant aquests mesos van superar en 0,76 ºC les del període de referència (1961-1990). / EFE

Des que es tenen registres, el període 2011-2015 ha estat el més càlid de la història. Durant aquest lustre el nivell del mar ha augmentat i l’extensió del gel marí de l’Àrtic ha disminuït, així com les glaceres continentals i la cobertura de neu a l’hemisferi nord. Els resultats, presentats el passat 8 de novembre a la Cimera del Clima de Marràqueix, confirmen els efectes extrems a llarg termini del canvi climàtic.

Entre 2010 i 2012 l’est d’Àfrica i entre 2013 i 2015 al sud, almenys 258.000 persones van morir per la sequera que va provocar el canvi climàtic. Unes 800 morts es van associar també a inundacions al sud-est asiàtic el 2011. Les onades de calor a l’Índia i el Pakistan el 2015 es van dur 4.100 vides. A les pèrdues humanes s’afegeixen les econòmiques. L’huracà Sandy, per exemple, va generar pèrdues per valor de 67.000 milions de dòlars als Estats Units, i les inundacions d’Àsia del 2011 van provocar despeses per uns 40.000 milions.

L’informe The Global Climatein 2011-2015 presentat a la Cimera del Clima de Marràqueix (COP22) per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) analitza els esdeveniments extrems que es van produir a causa de l’augment de temperatures durant aquests cinc anys i permet entendre millor les tendències a llarg termini de les sequeres prolongades i les onades de calor recurrents.

Per als experts, les emissions de gasos d’efecte hivernacle antropogèniques són els principals responsables. De fet, el 2015, les emissions de diòxid de carboni van arribar per primera vegada les 400 parts per milió. “Els efectes del canvi climàtic han estat visibles a escala global des de la dècada dels 80: augment global de la temperatura, en terra i mar; augment del nivell del mar, i desglaç. Això ha incrementat el risc d’esdeveniments extrems com les onades de calor, la sequera i les inundacions”, explica Petteri Taalas, secretari general de l’OMM.

Dels 79 estudis publicats al Bulletin of the American Meteorological Society entre 2011 i 2014, més de la meitat revelen que el canvi climàtic provocat pels humans va contribuir a aquests esdeveniments extrems. Altres treballs fins i tot van confirmar que la probabilitat de calor extrema es va incrementar 10 vegades o més.

2015 va batre tots els rècords

El període de 2011 a 2015 va batre un rècord a escala mundial per a tots els continents, excepte per a l’Àfrica, on va suposar el segon període més calorós de la seva història. Durant aquests anys les temperatures van estar 0,57 ºC per sobre de la mitjana entre 1961 i 1990. Sens dubte, l’any 2015 -seguit per 2014- va ser el més càlid: les temperatures durant aquests mesos van superar en 0,76 ºC les del període de referència (1961-1990). A més, per primer cop les temperatures globals van ser 1 ºC més elevades respecte a l’era preindustrial.

Un dels objectius de l’Acord de París, que va entrar en vigor el passat divendres, és que les temperatures no augmentin més de 2 ºC per a finals d’aquest segle. “L’acord pretén limitar l’ascens de les temperatures globals a 2 ºC i farà esforços per limitar-lo a 1,5 ºC. Però l’informe mostra que el 2015, que va batre el rècord, ja arribem 1 ºC. És probable que se superi el 2016″, afegeix Taalas.

[pullquote]De 1993 a l’actualitat, els nivells de la mar han augmentat uns 3 mm per any respecte a la mitjana de 1990-2010[/pullquote]Les temperatures de la mar també han arribat a un nivell sense precedents: les temperatures mitjanes de la superfície marina a 2015 van ser les més altes, seguides de les del 2014. Els esdeveniments de la Nena del 2011 i del Nen en 2015 i 2016 van afectar també a les temperatures en aquests anys sense canviar les tendències d’escalfament.

Segons el treball, les glaceres de les muntanyes, així com el gel marí de l’Àrtic, també han continuat el seu declivi. Entre 2011 i 2015 l’extensió mitjana del gel marí en els mesos de setembre era de 4,7 milions de km², un 28% menys que la mitjana entre 1981 i 2010. No obstant això, a l’Antàrtida ha estat per sobre d’aquests nivells durant molts dels períodes del lustre.

El desglaç provocat per l’escalfament dels oceans genera de forma global un augment del nivell del mar que s’està accelerant. Segons els registres satel·litaris, de 1993 a l’actualitat els nivells de la mar han augmentat uns 3 mm per any, comparat amb la tendència de 1990-2010, que va ser d’1,7 mm per any.

Totes aquestes conseqüències han provocat una onada d’esdeveniments extrems en tot el planeta. EUA va batre el seu rècord màxim de temperatures anuals el 2012. Austràlia ho va fer el 2013. Les onades de calor estiuenques van afectar l’est d’Àsia i oest d’Europa el 2013, i l’Argentina al desembre del mateix any.

L’informe destaca que per a molts d’aquests esdeveniments l’empremta del canvi climàtic no és del tot evident, encara que tots estan relacionats amb un augment de la vulnerabilitat de cada país. En les pluges extremes que va patir Regne Unit al desembre del 2015, el canvi climàtic va ser responsable amb una probabilitat de més del 40%.

Els experts es mostren preocupats pels esdeveniments “inusualment prolongats” de temporades de calor seca i intensa a la conca amazònica de Brasil en els anys 2014 i 2015, una zona que és considerada com un dels punts de referència del sistema climàtic.— agenciasinc

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s