Vint-i-dues coses que (potser) no sabíeu sobre Cornudella de Montsant

Miquel Martorell Garau

1. Església de Santa Maria

L’església de Santa Maria, finals dels 60 – començaments dels 70 del segle XX, aproximadament. Foto: Ricard Sentís / Cornudella segle XX. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc

Iniciada l’església nova l’any 1400 en estil gòtic avançat, s’anà construint lentament. En començar el campanar, l’obra feta fou derruïda per molt defectuosa. Es tornà a iniciar a finals de 1500 amb plànols de Pere Blay, sent una de les grans mostres del renaixement català. Té dos campanars amb campanes fuses pel mestre castellà Pérez del Corral. La portalada manifesta la transició cap al barroc, amb l’escut de la vila i la data de finalització de l’obra, acabada pels mestres Rocha i Veguer de la Selva de Camp.

Més tard s’incorporà una capella lateral a la dreta, ampliant la capella del Santíssim fins a sortir al carrer. L’obra (1737) fou pagada pel canonge de la Seu de Tarragona, Jaume Forcada, fill de la vila que hi fou enterrat i germà del Cardenal Forcada. Aquest darrer fou el responsable el primer Concordat signat per Roma amb un Estat (1753); i aconseguí el Jubileu de Siurana, i el de St. Joan del Codolar.

Una anècdota curiosa de l’església nova es produí en fer-se les obres de la nova carretera, actual C-242, l’any 1870. En arribar al turó ara anomenat Pla de l’Església, la forta rebaixa del terreny deixà enlaire l’entrada a l’església. El litigi pel desgavell durà força anys, entrant els feligresos per una porta lateral. A la fi es resolgué construint l’escala actual, de dos vessants, a càrrec de l’Estat.

2. Celler Cooperatiu

Celler Cooperatiu Cornudella
Façana del Celler Cooperatiu de Cornudella. Foto: Carles X. Cabós, abril 2014.

Tips els pagesos de vendre la verema a preus escanyats als cellers del poble (Cal Vit, Cal Miró i Cal Piqué), empesos per l’alcalde Font (1914) creen una comissió de Foment que visità Alió, l’Espluga de Francolí i Pla de Cabra. Entusiasmats en veure els cellers populars, connecten amb el jove arquitecte César Martinell de Valls, qui els fa els plànols i dirigeix les obres (1918-1919). Amb la direcció del mestre… Ara està dins els monuments vinícoles de César Martinell declarats de protecció.

3. Casa Consistorial

L’Ajuntament de Cornudella, l’any 1929. Foto: Elisabet Josa / Cornudella segle XX. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc

Aprofitant el pas de la nova carretera i que l’ajuntament estava ruïnós, ubicat a l’antiga església de Sant Julià a la plaça, es construeix una nova seu, que inclourà també les ruïnoses escoles ara de lloguer a Cal Tomaset. Es compra el terreny i ja es fa servir l’octubre de 1891. Sense cap inauguració per la protesta del veïnat per malversació de fons. Això provocà un canvi d’alcaldia entrant Pau Perera que aclarí els comptes, i posà de la seva butxaca els diners que faltaven. Allà s’hi ubicaren la casa del metge, del mestre i la seu del telègraf-telèfon..

4. Tomb de la Creueta

Just a l’esquerra del vehicle que es veu al fons de la imatge, hi havia la creu de terme del camí del Camp o de Reus. Foto: Carles X. Cabós

Es diu així perquè hi havia la creu de terme del camí del Camp o de Reus. Fins aquí arribà l’any 1864 la primera part de la carretera nova (ara C-242), des de les Borges del Camp. Ara hi ha una rotonda plantada el Dia de l’Arbre de 1981 entorn d’una mola d’oli rescatada del Molí Salvat, amb arbres significatius: til·ler, ginjoler, ginebró, pi de Canàries, etc.

5. Carrer Sant Francesc

Imatge actual del carrer de Sant Francesc, que uneix el carrer Major amb el Pla de l’Església. Al fons, l’última casa de l’esquerra, que fa cantonada amb el carrer Major, és on hi havia als temps medievals els Cups Comunals de la vila. Foto: Carles X. Cabós

En l’edifici que fa cap de cantó amb el carrer Major és on hi havia als temps medievals els Cups Comunals de la vila. Per un desgavell de crèdits impagats del Comú, passaren a mans dels jueus de Falset (1382). Després de l’expulsió d’aquests (1492) se’ls quedà la Cartoixa d’Escaladei; per això tot el volat de la teulada és uniforme i els portals de casa tenen l’escut de la Cartoixa. En la desamortització (1836) passaren a mans de Cal Tomaset. És un gran edifici, on en els seus darreres fins la nova carretera, s´hi ubicà l’Ateneu que obrí la lògia Corazon (1880). Popularment l’edifici és conegut com la Casa dels Frares.

6. Fonda el Recó

La Fonda el Recó, al racó de la plaça de la Vila (es pot llegir un rètol que hi posa “Posada”) aproximadament entre 1920 i 1930. Foto: Pere Sentís / Cornudella segle XX. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc

La Fonda conserva l’ampla entrada per carros i carruatges, amb una antiga sortida a les muralles de fora vila; i l’hostatgeria i menjador al primer pis. En tenim notícia des de 1600, juntament amb altres del mateix estil, que han desaparegut. El balcó de forja de l’edifici lateral, on hi havia la “Cooperativa Panificadora Cornudellense”, es va reproduir al Poble Espanyol amb ocasió de l’Exposició Universal de 1929. A l’esquerra de la Fonda hi havia una ferreria per adobar ferradura i rodes. Que encara conserva uns arcs gòtics de volta apuntada dels anomenats jueus. Tota la plaça n’està plena d’arcs gòtics apuntats dins les cases.

7. Font de Dalt

A l’esquerra, a la base de la paret darrere els nens, la Font Vella o de dalt, encara existent actualment. A la dreta de la imatge l’abeurador o abeuradors, enderrocats el 10 de juny de 1995, enmig de certa polèmica. Foto: Calendari 2012, Carrutxa – P.N.Montsant / Cornudella segle XX. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc

Fora vila, i amb l’aigua conduïda del barranc de Sant Joan, queda aquesta font de les dites de Carles III. A l’altra banda del carrer, hi havia un abeurador, com a totes les sortides de la vila. Abeurador i font iniciaven el camí de Lleida per St Joan i Albarca. Les aigües sobrants d’aquest abeurador, com de tots els altres, el Comú de la Vila les arrendava a veïns interessats.

8. Font dels artesans

placa_artesania
Monument als artesans, al carrer del Balç. (Foto: Carles X. Cabós)

En homenatge al darrer soguer, Agustí Pallejà Monfà, que treballava al carrer del Balç. I en homenatge a tots els artesans que la vila tenia, el taller d’aprenents de ceràmica feren aquest monument (1992) amb les plaques dels oficis ara desapareguts: basters, calderers, boters, aiguardenters, ferrers, fusters, sabaters, serrallers, pastissers, i la vintena d’espardenyers.

9. Intim

L’Intim, l’any 1964. Foto: Joan Alfons Gomis / Cornudella segle XX. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc

Un cop l’Ateneu mig tancà, un gran aficionat al teatre Zacaries Piqué i els seus amics formaren la societat de l’Íntim (1909). L’escenari té un regust antic i noble. Quan hi hagué més locals al poble aquest tingué un to més senyor i acomodat; Cambó hi feu els seus mítings en venir al poble. Dóna pas al pont construït amb la nova carretera l’any 1873; que les tropes republicanes en retirada volaren el gener de 1939. Fou reconstruït pels batallons de Regiones Devastadas, incorporant també veïns necessitats.

10. Museu Peris-Aragonès

Museu Peris-Aragonès. Foto: Carles X. Cabós

Inaugurat l’any 2000 respecta l’edifici d’Escaladei al carrer Major. En baixos i tres plantes exposa en magnifiques vitrines una gran col·lecció de tot el que el matrimoni anà col·leccionant en els seus viatges per tot el món (Xina, Tailàndia, Nepal, etc.) amb ceràmiques i talles d’arreu. Hi ha també un seguit d’estris de camp del Priorat i estris de cuina i vida pagesa. El museu és una donació de la vídua a la vila.

11. Pes de la Vila

El Pes del Rei era a la Plaça de la Vila, a sota els perxes arran de l’entrada al carrer de la Vileta, que comença just a la dreta de la columna. Foto: Plaça de la Vila de Cornudella de Montsant, entre 1915 i 1936. “El llibre d’or de Catalunya. Un segle en imatges”

La columna marcava el lloc on el mostassaf o almodí avalava els pesos dels sacs, etc. amb les mesures que ell garantia. Si accedia a un replanet adient per quatre graons que no fa massa han desaparegut. La importància del lloc va arribar a donar nom a tota la plaça: Plaça del Pes. El lloc també s’anomenava lo Pes del Rei i la casa de dins la Botiga del Pes. Baixà d’interès quan l’alcalde Font implantà el nou sistema de pesos i mesures (1914).

12. Capella del Pilar

Capella del Pilar, al carrer de Pilar, l’any 1934 aproximadament. Foto: Arxiu Morató Aragonès / Cornudella segle XX. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc

Era una petita capella que estava fora vila i es considerava una ermita (1767). Servia per mantenir algun benifet del poble de famílies acomodades. El darrer fou mossèn Ramon Robert, que traspassà l’any 1947. Ara s’obre un cop l’any, abans cada setmana. Aquest carreró fou passat a Ferrer i Guàrdia durant la darrera guerra.

13. Plaça de la Vila

Plaça de la Vila de Cornudella de Montsant, entre 1915 i 1936. Foto: Lluís Estasen i Pla. Memòria Digital de Catalunya (MDC)

Com totes les places centrals dels pobles, ha canviat de nom segons els temps. Nasqué de la cruïlla de camins (del Camp-Reus, de Siurana-Prades, de la Morera-Escaladei, d’Albarca-Lleida). Al mig s’hi edificà una església romànica dedicada a St. Julià, que la tradició dóna fundada per Ramon Berenguer IV un cop acabada la conquesta de Siurana (1154). Mirava a Montsant, amb l’absis dins l’actual Caixa d’Estalvis. Des de la cruïlla de camins nasqué la vila, amb una gran plaça porxada, amb un fons d’arcs gòtics apuntats, que permetien aposentar els mercats amb seguretat. Als darrers temps es comptaven cinc bars i llocs de reunió, tots ells al primer pis.

14. Placeta de Sant Joan

Imatge actual de la Plaça de Sant Joan. Foto: Carles X. Cabós

Del nom és recent. Abans es deia Placeta de la Verdura. Explica a on es col·locava la verdura als dos mercats setmanals que tenia la vila. El primer fou atorgat per Ferran II d’Aragó l’any 1502. Forma part del carrer Abeurador, en referència al que hi havia al Portal d’en Gomis. També es va dir Placeta de la Pilota. Al centre hi ha una font fosa a Reus, amb dues dates (1842 i 1875) referides a quan es va fer i quan es va col·locar. Té un escut de la vila on ja comença a enrevessar-se l’escut del cor i les trompetes.

16. Portal d’en Gomis

El carrer de la Creu, a la intersecció amb el carrer dels Abeuradors (que puja des de la plaça de Sant Joan per l’esquerra de la fotografia), i el carrer de la Font (1934). Foto: Miquel Martorell / Cornudella segle XX. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc

On mor el carrer Abeurador i entra al carrer de la Creu – carrer de la Font hi havia un dels portals de la vila emmurallada. Les murades defensives de la vila es feren i referen en diverses ocasions, des de la guerra dels reis Pere, Segadors, Francès, Suchet, bandolers i les repetides carlinades. També es tancaren per epidèmies, del còlera, de la grip, etc. Per desgràcia, una de les cinc bombes feixistes que caigueren el 1r de gener 1939 feren saltar la casa de l’esquerra, ara un pati.

17. Portal de Prades

El carrer del Tou i el barranc i el pont de la Fonteta, aproximadament a la dècada de 1910. Foto: Joan Alfons Gomis / Cornudella segle XX. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc

També es deia Portal del Tou. Era la sortida cap a Prades i Siurana, travessant el pontet de la Fonteta. Era un dels portals de la vila murada. La placa que indica el nom (Salida de Prades) té gran valor, ja que és una de les poques que queden a la vila de terra cuita. Neix d’una llei d’Isabel II de 1856 que encara és vigent, que fixava com havien de ser els rètols i la numeració dels carrers, i quin format havien de tenir (parells a la dreta i senars a l’esquerra, començat des de les places centrals de la vila). Es troben així a tot el regne, excepte al sector basc. Moltes peces han desaparegut en purificar els noms després del franquisme.

18. La Renaixença

La Renaixença, l’any 2000. Foto: Carles X. Cabós

Els socis que no es trobaven a gust a l’Intim, compraren un solar a Cal Roig abocat a la nova carretera i fundaren la Renaixença (1934). Amb quotes edificaren el local i s’hi establiren l’Esquerra Republicana i altres entitats similars. La cooperativa de béns de consum i de llavors de conreu tingué força èxit. En començar la guerra l’entitat fou confiscada per les Joventuts Llibertàries. També fou usada pel Cos de Tren de les Brigades Internacionals. En acabar la guerra, FET i de les JONS l’usà com local d’ensinistrament obligat pel jovent. Un llarg litigi posterior aconseguí el retorn del local als primers propietaris. Edifici manté encara la façana d’art deco, a més del títol d’època.

19. Sol de la Vila

El carrer major (1934) o camí del Camp, a la intersecció amb el carrer de Sant Antoni —antic camí de La Morera—, que es desvia a la dreta. Foto: Miquel Martorell / Cornudella segle XX. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc

També anomenat Pla d’en Navarro. On es deriven el camí del Camp i el de la Morera. Hi havia un portal de la vila, amb una font i un abeurador per a les bísties. Passat el Pla, naixia un conglomerat de cases fora vila on s’estaven els jueus. Més tard la vila va créixer pel carrer Major i posà el portal de Reus força avall; i el portal de la Morera-Escaladei força amunt.

20. Carrer del Tou

Carrer del Tou. Foto: Miquel Martorell / Cornudella segle XX. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc

És on trobem les portalades més antigues de la vila, junt amb les de l’inici del Carrer Nou. Les primeres cases a mà dreta, i els arcs gòtics apuntats a l’interior de les cases de l’esquerra manifesten encara els inicis de la vila.

21. Carrer de la Vileta

Foto actual del porxo i inici del carrer de la Vileta, sortint de la plaça dela Vila. Foto: Carles X. Cabós

És un carrer curiós que comença en un perxe baixet i estret. Neix a la plaça i superà l’intent d’enderroc amb el vell projecte de carretera que feia la traça pel carrer Major i pel perxe marxava a St. Joan del Codolar. Un altre intent d’enderroc fou en la Revolució de 1868 quan l’Ajuntament dictaminà que calia suprimir-lo per “donar llibertat a l’aire”. A la placeta interior s’instal·laren les monges carmelites d’ensenyança (1894) que feren també d’Hospital quan el de la vila s’ensorrà de vell. Elles marxaren en començar la revolució de 1936.

22. Els rentadors

Els rentadors de Cornudella, l’any 1957. Foto: Revista La Carxana, 12, 2007 / Cornudella segle XX. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc

Els rentadors de la vila han funcionat fins fa poc. L’ajuntament es preocupava del manteniment, arrendant el servei de sabó i lleixiu. Foren molt important quan en les pestes de còlera de 1854 el Dr. Ferrandis hi feu instal·lar unes grans calderes que bullien cada dia la roba de les cases. Ara s’hi ha posat una placa recordant el fet.

Anuncis

Una resposta a “Vint-i-dues coses que (potser) no sabíeu sobre Cornudella de Montsant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s