A propòsit de les pensions

Opinio Marc SalesResulta difícil asseure’s a escriure un article d’opinió que no parli d’aquesta realitat surrealista que ens desborda cada dia. El conjunt de despropòsits polítics arriba a tenir tanta envergadura i ens absorbeix tant, que sovint resulta recomanable fer una pausa, abstreure’s de tot plegat i deixar de banda el moment per poder pensar seriosament en el futur. De tal manera que no escriuré sobre l’estàtua tombada d’en Franco a Barcelona, malgrat que el tema m’estimula força, ho admeto; ni del “procés”, perquè això, més que un procés, sembla una processó trista i sectària de setmana santa; ni tan sols de com el govern català permet o impedeix adoptar nens en funció que els sol·licitants siguin o no siguin amics seus, fet que denuncio públicament perquè -malauradament- ho he hagut de comprovar en primera persona.

No. No vull escriure sobre aquesta merda (llegeixi’s com un adjectiu posat a consciència) de present que tenim, sinó que vull fer-ho sobre un futur que inevitablement haurem de ser capaços de fer millor. I com que el futur passa per què ens fem vells, crec oportú escriure sobre el futur de les pensions.

[pullquote]Hem arribat al punt en què ja ningú no pot amagar el debat sobre com pagar unes pensions en un país amb pocs joves i molt vells[/pullquote]Hem arribat al punt en què ja ningú no pot amagar el debat sobre com pagar unes pensions en un país amb pocs joves i molt vells. La tragèdia és considerable, perquè a més de tenir una piràmide de població clarament preocupant també tenim un índex d’atur brutal, i unes cotitzacions a la seguretat social d’aquells qui treballen que en molts casos fan pena de veure. La suma d’aquests dos factors ens ha portat fins a un abisme que de moment hem sortejat a força d’estirar diners del fons de reserva de les pensions, una espècie de guardiola gegant que en moments de bonança econòmica vàrem ser capaços d’omplir, però que ara estem a punt d’esgotar. I per això han saltat totes les alarmes, se’n comença a parlar obertament arreu i qui més qui menys apel·la amb urgència a un nou pacte de Toledo.

No sóc precisament un revolucionari, us ho asseguro; però vull plantejar una idea que sí que és revolucionària: el meu plantejament és que les pensions les paguin -com a mínim en part- les màquines. No és una broma, perquè ho dic de veritat. Crec que hem de canviar el sistema actual abans no s’acabi convertint en una estafa piramidal més de les tantes que coneixem. I crec que la solució passa per introduir un impost a les màquines que destrueixen més llocs de treball, i que conseqüentment contribueixen a fer més insostenible el sistema.

Imagineu-vos, posem per cas, els llocs de treball que han eliminat durant els últims vint anys els caixers automàtics, o els peatges electrònics de les autopistes, o les centraletes telefòniques de les grans companyies, o els sortidors de benzina oberts les vint-i-quatre hores del dia de manera autònoma… Feu números, i conteu quants diners estalvien als seus propietaris en sous i cotitzacions socials. I llavors plantegeu-vos, per exemple, si podria ser factible que un caixer automàtic pagués 1.000 euros a l’any que estiguessin dedicats exclusivament a engrossir el fons de reserva de les pensions.

La resposta és que sí que és possible, i sí que es pot, sempre que hi hagi voluntat política. I si la voluntat política és prou valenta per a saber reduir al mateix temps les cotitzacions socials i abaixar l’impost de l’IRPF, el resultat acabaria essent que el progrés òbviament continuaria, però sense que sortís tan gratuït com fins ara eliminar llocs de treball.

La idea és simple, ho admeto. Però ofereix infinites possibilitats, i es pot desenvolupar tant com es cregui oportú. I en uns temps en què comença a ser evident que no podem gravar sempre als qui treballem, és interessant explorar possibilitats que fins ara no havíem estudiat. Els temps canvien, sí. I com ens recorda la teoria de l’evolució de Darwin, no sobreviuen els més forts, sinó aquells que millor s’adapten. Us invito a reflexionar-hi, si és que teniu previst jubilar-vos (i cobrar) algun dia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s