La sonda Rosetta compleix la seva missió després de 12 anys i 8.000 milions de km

Rosetta va dur a terme la seva última maniobra dijous a la nit a les 22,50 hores, quan es va posar en curs de col·lisió amb el cometa des d’una altura d’uns 19 km

Recreació de Rosetta poc abans de xocar contra el cometa 67P el 30 de setembre de l’any 2016. / ESA / ATG medialab

Missió complerta! Amb aquest missatge en més de 30 idiomes dels membres de la missió Rosetta confirmaven ahir a Twitter que acaba amb èxit. Aquest històric projecte de l’Agència Espacial Europea (ESA) ha conclòs segons el previst, amb l’impacte controlat de la nau sobre el cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko, que ha estat analitzant durant més de dos anys. La sonda Rosetta de l’Agència Espacial Europea va impactar ahir divendres contra el cometa 67P i fins a l’últim moment no deixat de recollir dades i fotografies que ajudaran als científics a conèixer millor els orígens del nostre sistema solar i de la mateixa vida. La primera missió espacial de la història en arribar a un cometa, escortar-lo en el seu viatge al voltant del Sol i llançar un mòdul d’aterratge sobre la seva superfície arriba al final.

Després del silenci que va acompanyar els últims minuts de la missió al centre de control de l’ESA a Darmstadt (Alemanya), la confirmació del final va arribar a les 13,19 hores d’ahir divendres (hora catalana) quan es va verificar la pèrdua del senyal de Rosetta després del xoc. Els aplaudiments i les emocions es van deslligar entre tots els assistents.

La sonda Rosetta va dur a terme la seva última maniobra dijous a la nit a les 22,50 hores, quan es va posar en curs de col·lisió amb el cometa des d’una altura d’uns 19 km. La nau s’havia orientat cap a una regió en el petit lòbul del cometa 67P, al costat d’una regió de pous actius a la regió Ma’at. Aquests pous tenen un paper important en l’activitat del cometa i proporcionen una finestra única a la seva estructura interna.

Seqüència d’imatges captades per Rosetta durant el seu descens a la superfície del cometa 67P aquest 30 de setembre. / ESA / OSIRIS Team et al.

El descens ha donat l’oportunitat d’estudiar el gas, pols i plasma que envolta al cometa molt a prop de la seva superfície, així com prendre imatges de molt alta resolució. Una de les últimes, ja borrosa, s’ha captat a tan sols 51 metres d’altura. Tota la informació s’ha enviat a la Terra abans de l’impacte, ja que a partir d’ara no serà possible comunicar-se amb la nau espacial.

“Rosetta ha entrat en els llibres d’història una vegada més”, destaca Johann-Dietrich Worner, director general de l’ESA. “Avui celebrem l’èxit d’una missió que canvia les regles del joc, que supera totes les expectatives i somnis, i que continua el llegat de l’ESA de ‘ser els primers’ en estels”.

“Gràcies a aquest enorme esforç internacional al llarg de dècades, hem aconseguit el nostre objectiu de portar un laboratori científic de primer ordre a un cometa per estudiar la seva evolució en el temps, alguna cosa que cap altra missió d’aquest tipus ni tan sols ha intentat”, destaca Álvaro Giménez, director de ciència de l’ESA, que afegeix: “Aquesta missió s’ha prolongat durant carreres professionals senceres i les dades recopilades mantindran ocupats a generacions de científics durant les pròximes dècades“.

Última imatge presa per Rosetta a 51 m del cometa 67P. / ESA / OSIRIS Team et al.

Per la seva banda, Marc McCaughrean, assessor científic sènior de l’ESA, indica: “Més enllà del triomf científic i tècnic, el fantàstic viatge de Rosetta i el seu mòdul d’aterratge, Philae, ha conquistat l’imaginari mundial, atraient a un nou públic aliè a la comunitat científica. Ha estat emocionant comptar amb tothom en aquesta aventura”.

Un viatge de gairebé 8.000 milions de km

Des del seu llançament el 2004, Rosetta es troba en la seva sisena òrbita al voltant del Sol. En el seu viatge de gairebé 8.000 milions de quilòmetres, la sonda ha sobrevolat tres vegades la Terra i una vegada Mart, i s’ha trobat amb dos asteroides. La nau va resistir 31 mesos d’hibernació en l’espai profund durant el tram més distant, abans de despertar al gener del 2014 i, finalment, arribar al cometa a l’agost d’aquest mateix any.

Després de convertir-se en la primera nau espacial en orbitar un cometa i en la primera a enviar un mòdul d’aterratge, Philae, al novembre del 2014, Rosetta ha seguit monitorant l’evolució del cometa durant el seu màxim acostament al Sol i més enllà.

“Hem treballat durant 786 dies a l’entorn advers del cometa, realitzant diversos espectaculars sobrevols prop de la seva superfície, hem sobreviscut a diferents emissions inesperades i fins i tot hem superat dos moments en què la nau va passar al ‘mode segur’ —reconeix Sylvain Lodiot, responsable d’operacions de la sonda-. Les operacions en aquesta última fase han estat un desafiament encara més gran, però seguir al seu mòdul fins a la superfície del cometa és el final perfecte per a la increïble aventura de Rosetta “.

La decisió de finalitzar la missió sobre la superfície de 67P es deu al fet que Rosetta i el cometa tornaran a abandonar l’òrbita de Júpiter. A una distància del Sol molt superior a l’aconseguida fins ara, la sonda no rebria energia suficient per a funcionar. A més, els operadors de la missió s’enfrontaven a un període imminent de mesos en què el Sol quedaria prop de la línia de visió entre Rosetta i la Terra, el que hauria dificultat cada vegada més les comunicacions amb la sonda.

El responsable de la missió, Patrick Martin, ho explica així: “En decidir que Rosetta impactés en la superfície del cometa, incrementàvem enormement les dades científiques recopilades en la missió mitjançant una darrera operació única”. “És un final agredolç, però calia reconèixer que la mecànica del sistema solar estava en contra nostra: el destí de Rosetta estava segellat des de feia molt de temps. Però els seus espectaculars èxits romandran per a la posteritat i seran utilitzades per la propera generació de joves científics i enginyers de tot el món”. De fet, encara avui acaba l’aspecte operatiu de la missió, l’anàlisi científica continuarà durant anys i anys.

Descobriments sorprenents sobre cometes

Durant la missió ja han tingut lloc nombrosos i sorprenents descobriments: per començar, la curiosa forma del cometa, que es va revelar durant l’acostament de Rosetta al juliol i agost del 2014. Els científics ara creuen que els dos lòbuls de cometa es van formar separadament, unint-se durant una col·lisió a baixa velocitat en els primers temps del sistema solar.

El seu monitoratge a llarg termini també ha mostrat la importància que la forma del cometa té a les estacions, en el desplaçament de la pols per la seva superfície i a l’hora d’explicar les variacions mesurades en la densitat i en la composició de la coma, l'”atmosfera’ del cometa.

Rosetta ha estat investigant el cometa 67P durant més de dos anys. / ESA

Alguns dels resultats més rellevants i inesperats tenen a veure amb els gasos expulsats del nucli del cometa, incloent-hi el descobriment d’oxigen i nitrogen moleculars, així com d’aigua amb un sabor ‘diferent’ a la dels nostres oceans. Sumats, aquests resultats indiquen que el cometa va néixer en una regió molt freda de la nebulosa protoplanetaria quan el sistema solar encara s’estava formant, fa més de 4.500 milions d’anys.

[pullquote]Rosetta ha detectat glicina en el cometa, un element fonamental de l’ADN i les membranes cel·lulars[/pullquote]Encara que sembla que l’impacte de cometes com 67P no hauria produït tanta aigua de la Terra com es creia, una altra qüestió candent és si podrien haver subministrat ingredients considerats clau per a l’origen de la vida. I Rosetta aquí tampoc va defraudar, en detectar glicina, un aminoàcid que sol trobar-se en les proteïnes, i fòsfor, un element fonamental de l’ADN i les membranes cel·lulars. Nombrosos compostos orgànics també van ser detectats tant per Rosetta en òrbita com per Philae sobre la superfície.

Segons els responsables de la missió, els resultats obtinguts per Rosetta fins al moment apunten que els cometes són vestigis de les primeres fases de formació del sistema solar, i no fragments de col·lisions entre cossos de major grandària en fases més tardanes. Així, ofereixen informació sense precedents de com eren els components que després donarien lloc als planetes fa 4.600 milions d’anys.

“Igual que la Pedra Rosetta, de la qual pren el nom aquesta missió, va ser clau per a comprendre les llengües antigues i la història, el vast tresor que constitueixen les dades proporcionades per la sonda Rosetta canviarà la nostra idea de com es van formar els estels i el mateix sistema solar”, assenyala Matt Taylor, científic del projecte, que conclou:” el cometa no ha revelat tots els seus secrets. Encara ens esperen moltes sorpreses”. — ESA