Algunes de les persones entrevistades van explicar que a alguns sol·licitants d’asil els havien propinat cops i puntades de peu i els havien perseguit amb gossos
Persones sol·licitants d’asil -entre elles menors no acompanyats- estan patint abusos violents, devolucions il·legals que no segueixen el procés reglamentari, i detencions il·legítimes a mans de les autoritats hongareses i d’un sistema concebut flagrantment per dissuadir de presentar la seva sol·licitud. Així ho ha revelat Amnistia Internacional en un nou informe, Stranded hope: Hungary ‘s sustained attack on the rights of refugees and migrants, publicat enmig de la campanya pel referèndum sobre les quotes de persones refugiades, i que conclou que a centenars de persones sol·licitants d’asil se les deixa esperant durant mesos en condicions degradants. Moltes de les que aconsegueixen entrar a Hongria són retornades, sense el procediment establert a Sèrbia, o recloses il·legalment en centres de detenció.
“El primer ministre Orban ha substituït l’Estat de dret per l’Estat de la por. Els seus intents d’impedir deliberadament a les persones refugiades i migrants arribar a Hongria han vingut acompanyats d’un patró cada vegada més preocupant d’atacs contra aquestes persones i contra les salvaguardes internacionals concebudes per protegir-les”, ha manifestat John Dalhuisen, director d’Amnistia Internacional a Europa, que també ha denunciat que “l’espantós tracte i els laberíntics procediments d’asil són una cínica tàctica per dissuadir els sol·licitants d’asil de creuar les cada vegada més militaritzades fronteres hongareses”.
L’informe es basa en la investigació duta a terme a Sèrbia, Hongria i Àustria i en entrevistes amb 143 persones, la gran majoria de les quals eren persones refugiades o immigrants. Els testimonis revelen les terribles condicions a què s’enfronten els que intenten entrar a Hongria i viatjar a través d’aquest país, on les entrades irregulars s’han tipificat com a delicte i el dret d’asil s’ha restringit enormement.
Al setembre del 2015, Hongria va acabar la construcció d’una enorme tanca al llarg de la seva frontera amb Sèrbia (que més tard va estendre fins a Croàcia), i va aprovar una llei per accelerar les sol·licituds d’asil. Es van obrir “zones de trànsit” —contenidors de metall per a processar les sol·licituds i recloure als sol·licitants d’asil detinguts— en dos passos fronterers. En total, cada dia s’admet només que 30 persones presentin la seva sol·licitud d’asil en aquestes zones, i es deixa a centenars més consumint-se en condicions degradants a la frontera o en massificats centres de Sèrbia. En el moment de la visita d’Amnistia Internacional a la frontera entre Hongria i Sèrbia, més de 600 persones vivien en campaments improvisats, moltes d’elles des de feia mesos.
Un sol·licitant d’asil del campament de Horgos a la dona del qual havien hagut de portar al coll durant gran part del viatge des de l’Afganistan, va explicar a Amnistia Internacional que “portem aquí 22 dies, i no sembla que anem a creuar demà”. Un altre sol·licitant d’asil que portava en el mateix campament 18 dies va dir: “Fugim de la guerra, del dolor. Llavors, per què els de la frontera ens tracten com a animals?”. Un altre sol·licitant d’asil palestí detingut a Hongria va explicar que “la policia i els guàrdies de seguretat saben que hi ha moltes càmeres, així que t’empenyen fins a un lloc on no es veu el que succeeix”.
Ja que el procés formal està summament restringit, alguns sol·licitants d’asil intenten travessar la frontera irregularment per entrar a Hongria. Una llei aprovada al juny del 2016 permet la devolució immediata a Sèrbia de persones sol·licitants d’asil trobades a una distància de fins a 8 km de la tanca fronterera, en territori hongarès. Les persones així detingudes són retornades il·legalment a Sèrbia, sense tenir per a res en compte les seves necessitats de protecció o la seva situació d’especial vulnerabilitat. Des que va entrar en vigor aquesta nova llei, les dades estadístiques oficials suggereixen que la nova pràctica de devolució sense el degut procediment ha substituït en gran mesura als procediments penals formals aplicables a l’entrada irregular al país.
[pullquote]Un sol·licitant d’asil va presenciar com la policia colpejava a un home a qui havien atrapat a l’altra banda de la frontera. Un policia els va advertir: “Podem fer el que vulguem; si us queixeu, ningú us escoltarà”[/pullquote]Algunes de les persones entrevistades van dir a Amnistia Internacional que durant aquestes devolucions sense el degut procediment s’havia fet ús de força excessiva. A alguns sol·licitants d’asil els havien propinat cops i puntades de peu i els havien perseguit amb gossos. Un sol·licitant d’asil va presenciar com la policia colpejava a un home a qui havien atrapat a l’altra banda de la frontera. Un policia els va advertir: “Podem fer el que vulguem; si us queixeu, ningú us escoltarà”. Un noi de 17 anys no acompanyat va descriure com la policia l’havia atrapat a Hongria, a uns 10 km de la frontera. “A un home del grup li van propinar una puntada tan fort al peu que l’hi van fracturar”.
A l’interior de les zones de trànsit, els homes que viatgen sense família són sovint detinguts il·legalment durant períodes de fins a quatre setmanes. La sol·licitud d’asil de la majoria d’ells es declara inadmissible al·legant que han entrat des de Sèrbia, un “tercer país segur”. Donat que Sèrbia no els admet oficialment de tornada ni els proporciona accés a un procés just i individualitzat de sol·licitud d’asil, les persones que són retornades sense el procediment degut des de les zones de trànsit amb prou feines tenen més opció que intentar entrar a la UE per una ruta diferent.
[pullquote]A l’interior de les zones de trànsit, els homes que viatgen sense família són sovint detinguts il·legalment durant períodes de fins a quatre setmanes[/pullquote]Les persones sol·licitants d’asil que aconsegueixen passar amb èxit les “zones de trànsit” són conduïdes a centres d’allotjament per a sol·licitants, uns oberts i altres tancats, on les condicions són pèssimes. Els centres no tenen serveis bàsics, i amb prou feines proporcionen educació o activitats per a nens i nenes o atenció mèdica. Amnistia Internacional va trobar també indicis que alguns menors no acompanyats són allotjats juntament amb homes adults. A més, la manca de traductors i el llarg i complex procés d’asil constitueixen sovint obstacles insuperables per als sol·licitants.
La detenció és una pràctica habitual i, quan Amnistia Internacional va dur a terme la recerca, gairebé el 60 per cent de les 1.200 persones sol·licitants d’asil registrades a Hongria estaven sota custòdia. Un sol·licitant d’asil procedent de l’Afganistan va explicar a l’organització humanitària que “quan vaig arribar, vaig pensar, bé, Hongria és Europa, potser està bé. Però em vaig adonar que aquí ens odien”.
Malgrat les reiterades peticions, a Amnistia Internacional no li van permetre visitar el centre de detenció de Kiskunhalas, on es reclou a sol·licitants d’asil. No obstant això, l’organització va entrevistar a diversos exdetinguts que van explicar que havien patit pallisses i amenaces de violència a mans de la policia i els guàrdies de seguretat del centre. Un sol·licitant d’asil afganès va dir a Amnistia Internacional que sabia d’unes 30 persones a les quals havien donat pallisses durant els quatre mesos que va estar reclòs a Kiskunhalas.
Cornudellaweb / PrioratDigital / Segle21.cat 1998-2017 