Stonehenge i el nou temple

Un dels descobriments més importants de l’any 2016 en relació a Stonehenge ha estat una construcció situada a només dues milles d’aquest mític lloc; un vast cercle d’uns 500 metres de diàmetre delimitat amb pals de fusta gegants

Stonehenge
Les enormes pedres de Stonehenge, un lloc ple de màgia i bellesa. Foto: Pixabay

Stonehenge és un dels llocs més icònics del món i esta considerat com un dels patrimonis més importants de la humanitat. És un lloc que ens evoca sentiments de misteri i misticisme, com si les grans roques erigides al mig del no-res, fossin en un altre temps un epicentre de rituals per exaltar la vida i l’Univers. O almenys així ho pensen molts, ja que encara que no es té constància certa de la finalitat per la qual va ser construït, tot i que sí que està clar que durant el solstici d’estiu, la il·luminació de l’astre solar coincideix en l’eix de l’antiga construcció. A tres quilòmetres d’allí, l’anomenat Woodhenge coincideix també amb el capvespre, lloc on s’han trobat multitud d’ossos d’animals en el que semblen ser ritus de celebració de grans festes en les hores del vespre.

El misteri segueix sent enorme, en tant que tot i que s’associa la seva construcció com un sistema d’estudi astronòmic, després d’una existència que data de fa vint segles abans de Crist, encara no es té ni hi ha cap registre que serveixi com autèntica resposta a l’enigma. És tant el misteri latent davant d’aquesta antiga construcció, que hi ha persones que es reuneixen en les nits en llocs propers al lloc amb l’esperança de ser testimonis de la presència d’algun OVNI, o bé per a executar rituals druides on els protagonistes arriben acompanyats amb túniques blanques i branques de vesc. Per a alguns científics, però, totes aquestes activitats poden afectar directament en el desenvolupament d’estudis seriosos i una visió responsable del que va ser aquest llegat del passat.

Segons una investigació de la Universitat d’Adelaida d’Austràlia, es contempla la tesi comprovada que aquests cercles de pedra van ser construïts d’acord als moviments del Sol i la Lluna, però que la seva datació no seria de vint segles abans del naixement de Crist, sinó d’almenys d’uns 5.000 anys. Per sustentar aquesta tesi, en l’article de Journal of Archaeological Science s’han publicat diverses imatges obtingudes a través d’escàners en 2D i 3D, on s’han aconseguit comprovar que en l’alineació de les pedres hi ha un patró molt comú.

Vista aèria del gran cercle de Stonhenge
Vista aèria del gran cercle de Stonhenge

A més, també s’ha descobert que a part d’aquesta recerca d’alineació enfront dels astres, també hi ha una relació molt complexa respecte al paisatge i a l’horitzó, permetent que aquest escenari entri en joc amb tots els moviments de la terra al llarg de les fases de l’any. D’aquesta manera, aquesta troballa recolzaria la concepció de l’antiguitat on es buscava establir una connexió entre el cel i la terra: una perspectiva en la qual el pensament de l’ésser humà, enmig de la immensitat del cosmos, trobava en el blau del firmament i en les seves legions d’estrelles, una resposta al més enllà de la vida i la mort.

Actualment, un dels descobriments més importants de l’any 2016 en relació a Stonehenge ha estat una construcció situada a només dues milles d’aquest mític lloc. Emplaçat al nord-est, es troba un vast cercle d’uns 500 metres de diàmetre delimitat amb pals de fusta gegants. D’acord a aquesta troballa, s’ha considerat que Stonehenge va ser fruit d’una controversia religiosa i política entre les societats del moment. Precisament, en aquest emplaçament trobat, s’ha aconseguit percebre que la seva construcció no va ser completada del tot a causa d’aquesta mateixa controvèrsia de valors. S’estima que al cap de pocs mesos o anys d’iniciada la seva construcció aquesta es va aturar, tot i trobar-se a punt de ser finalitzada.

Stonehenge
Representació del temple trobat pels arqueòlegs

Aquest lloc compta entre 200 i 300 pals enormes de fusta d’una mida de 6 a 7 metres, els quals estan dotats d’un diàmetre que està entre 60-70 centímetres. Perquè aquests pilars es sostinguessin, els constructors de l’època, van excavar a una profunditat de 1.5 metres a la terra: forats que després van ser omplerts amb guix i reble. Així, aquestes van ser les bases d’un temple on l’investigador Nick Shashall assegura que al seu interior es celebraven rituals on es retia homenatge a la natura. La investigació és encara molt recent i queda molt per descobrir.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s