Rocklands

A Rocklands els blocs es perceben com peces d’orfebreria que la naturalesa sembla haver tallat expressament per ser escalats

Roadside
Capvespre al sector Roadside. Foto: algunesviesbones.com

Amb el pas del temps geològic l’erosió ha esculpit sobre les roques infinits relleus, prominents i capriciosos, que els escaladors aprofitem per alimentar la nostra obsessió. Si escalem en bloc aquestes formacions sovint no són més que petits detalls dibuixats sobre la pedra, mínimes protuberàncies que pels ulls neòfits esdevenen invisibles o, si més no, insuficients per progressar. És aquest gust pel matís, per la seqüència minuciosa, allò que impulsa multitud d’escaladors a desplaçar-se milers de quilòmetres per descobrir, estudiar i treure l’entrellat dels mètodes que els permetin, una vegada més, enfilar-se a aquell tros de pedra que tant anhelen coronar. A l’extrem meridional del continent africà, i dins els límits de la regió sudafricana de Cederberg, trobem unes muntanyes curulles de formacions rocoses que fan les delícies d’escaladors d’arreu del món. Tant és així que el seu topònim resulta prou eloqüent: Rocklands.

Des que el portuguès Bartolomé Días hi va tirar l’àncora cap a 1486, la badia de Cape Town -capital de la província de Western Cape i segona ciutat de la República de Sudàfrica-, va exercir de porta d’entrada per a la fal·lera colonitzadora del segle XVII, la qual hauria de marcar a sang i foc la controvertida història d’aquest país. Aquest fet, sens dubte devastador i amb seqüeles ben visibles avui dia, va condicionar el curs d’una societat que, no obstant, gràcies a l’exemple i llegat d’un omnipresent Mandela, avui brega per superar la segregació racial i esdevenir un dels màxims exponents de la multiculturalitat a nivell mundial.

Malgrat la seva influència oceànica, Sudàfrica és un país que viu força d’esquena al mar, i és que l’explotació de l’enorme riquesa mineral que acumula a l’interior sembla ser més productiva… Tanmateix, Cederberg és una regió rural on les flors silvestres, el rooibos i, ara també, el sandstone de les Rocklands esdevenen alguns dels seus atractius principals. A escasses tres hores de Cape Town, el clima hi és força sec i temperat, lluny de les four seasons in one day que predominen a la capital.

Campsbay
Campsbay als peus de Table Mountain, a Cape Town. Foto: algunesviesbones.com

Les Cederberg Mountains, doncs, han esdevingut famoses per les seves espectaculars formacions de roca sedimentària que, ja des dels anys 90 començaren a atraure la mirada d’alguns escaladors. Entre els noms que han forjat la història de l’escalada a la zona no ens sorprèn la presència d’un pioner de pioners com l’americà Todd Skinner. L’afany explorador del senyor Skinner va encendre la flama de l’escalada en àrees tan remotes com ara les illes i costes del Mar d’Andaman, a Tailàndia, Ha Long Bay, a Vietnam, o la regió de Yangshuo, a la Xina. Seria també la seva visita de 1993 a Rocklands la que ben aviat cridaria l’atenció d’algunes figures d’una activitat emergent com era aleshores l’escalada en bloc.

Influenciats per l’americà arribaren autèntics gurús del boulder com el suís Fred Nicole o l’austríac Klem Loskot, els quals deixarien rere la sola dels seus peus de gat bona part de les línies que avui es consideren més clàssiques. En successives campanyes, aquests i altres escaladors com Scott Milton, Nic Sellers o, més recentment, Nalle Hukkataival van anar sembrant les roques pròximes al Pakhuis Pass amb línies increïbles que deixaven entreveure el potencial inesgotable d’aquesta zona d’escalada. En conseqüència, l’any 2010, l’escalador nascut a Cape Town, Scott Noy, publicava “Rocklands bouldering”, la primera guia d’escalada en bloc a la zona.

Each piece of rock we touched and every problem we tried seemed like a dream to us. We were in heaven! Naturally we were driven towards a large monster rock with overhanging faces all over. To our great surprise each face proposed a few climbable lines. (F. Nicole, dins “Rocklands Bouldering”)

The Rhino
Una de les roques més icòniques de Rocklands, The Rhino, 7B+. Foto: algunesviesbones.com

A Rocklands els blocs es perceben com peces d’orfebreria que la natura sembla haver tallat expressament per ser escalats. El sol, el vent i la pluja han dotat les roques de formes surrealistes i tonalitats càlides que, sota la llum del capvespre, semblen reflectir aquells colors que tots esperem de l’Àfrica. Al seu peu, escaladors d’arreu comparteixen crash-pads, mètodes i sensacions que els ajuden a afrontar aquells problemes “amb nom i cognom”.

While the classic areas had a lot of sit-start problems with focus on finger power, in the valley everything seemed to be taller with less holds. Pure lines demanding all around body cllimbing. In my old days this was what I always searched for. We could not believe how much fun it was spending time out there. (Klem Loskot, 2005. Dins “Rocklands bouldering”)

La gent de la zona ha acollit l’escalada amb satisfacció i incredulitat. Càmpings, restaurants i ressorts d’habitatges turístics han proliferat per acollir els estrafolaris visitants que, disfressats amb colors llampants i carregant matalassos a l’esquena, arriben cada temporada quan les temperatures comencen a baixar. Per la seva part, els visitants contribueixen al desenvolupament de la zona mitjançant l’obertura de nous sectors i, d’altra banda, amb el pagament d’una taxa que facilita l’accés a propietats privades i paratges protegits.

Fruit de la bona sintonia entre escalada i territori, també han sorgit iniciatives que afegeixen un granet de sorra en el desenvolupament social de l’indret. Recentment, l’Elizabethfontein Primer School de Rocklands veia l’arribada d’un lot de crash-pads i peus de gat proporcionats per mediació d’un grup d’escaladors assidus. I, de la mà d’altres tan coneguts com Marc Le Menestrel i Txema Gómez, aquest mateix centre educatiu espera poder estrenar, de cara al curs vinent, una magnífica estructura per a la pràctica de l’escalada a l’escola. Es tracta d’apropar l’escalada als infants de la zona i, de fons, dotar de més mitjans a la cultura i orgull indígenes que miren d’obrir-se camí entre l’herència anglesa i afrikaner.

Elizabethfontein Primer School
Festival benèfic a l’Elizabethfontein Primer School de Rocklands. Foto: algunesviesbones.com

L’escalada en bloc a Rocklands, doncs, gaudeix de magnífica salut. Quan a l’hemisferi nord apreta la calor allà hi fa fresca; un factor decisiu que li ha suposat un lloc assenyalat al mapa del boulder mundial. I no sols això. Just another world class problem, -sentenciava Fred Nicole després d’obrir-hi una de les seves línies. Sens dubte, Rocklands pot presumir de concentrar alguns dels traçats més durs i estètics del planeta. King lines a dojo que any rere any apleguen a la crème de l’escalada en bloc per a què -amb paciència i determinació- resolguin els seus projectes abans la calor no retorni i les serps reclamin els seus turons (D. Graham).

ALGUNS BÚLDERS BONS DE ROCKLANDS:

-Up the spout, 6A
-Girl on our mind, 6B+
-Creaking heights, 6C
-Human Energy, 7A
-Vanity, 7A+
-Crazy leg, 7B
-Minki, 7B
-The Rhino, 7B+
-Pinotage, 7B+
-I believe I can fly, 7C
-Kingdom in the sky, 7C
-Hole in one, 7c+
-Caroline, 7C+
-Pendragon, 8A

Podeu llegir aquest article amb un recull de fotografies a algunesviesbones.com

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s