A Irlanda hi ha empreses especialitzades en netejar els tiradors dels pubs per conservar així un sabor del tot exquisit i únic
En la cultura moderna, la cervesa constitueix una de les icones més populars per apagar la set i gaudir de bons moments entre amics. Però es tracta d’una beguda amb una història mil·lenària, un invent fascinant que ha tingut impacte sobre moltes civilitzacions, com si la seva existència fos un elixir creat pels déus per al benestar dels mortals. Avui dia, la cervesa constitueix la tercera beguda més consumida al món, després de l’aigua i el te.
A l’antic Egipte, durant la construcció de les grans Piràmides de Gizeh, els obrers eren compensats pel seu treball amb aquesta beguda, que els permetia estar feliços i alhora embriagats, evitant més d’un conflicte de subversió davant els seus superiors. De fet, en la cultura vikinga, també va ser usada com una forma de bescanvi entre altres productes.
L’ingredient principal de tota bona cervesa és l’aigua de qualitat, motiu pel qual les fàbriques especialitzades decideixen ubicar les seves empreses en llocs propers a fonts d’aigua pura; per aquesta mateixa raó les cerveses irlandeses tenen tan bon sabor.
Tanmateix, un altre factor important i característic d’una bona cervesa és el seu nivell d’escuma, la qual és fruit del procés de gasificació i l’efecte que experimenta el llevat en ser sotmesa a pressió, sent el nivell de diòxid de carboni i nitrogen el que més impacta sobre la condensació del seu sabor. “Un augment de la carbonització pot provocar un descens de la dolçor”, afirma Joanne Horte, expert en el procés de fermentació de la Universitat de Nottingham. “Així que dues cerveses iguals amb la mateixa quantitat d’edulcorants poden tenir un sabor molt diferent si tenen diferents nivells de carbonització”.
El llevat constitueix un altre dels ingredients que més atenció i investigació rep per part dels analistes químics i productors de cervesa, ja que cada element i cada proporció de la recepta és avui dia un procés del tot científic que requereix molta serietat. El seguiment és tan sever, que a Irlanda hi ha empreses especialitzades en netejar els tiradors dels pubs per conservar així un sabor del tot exquisit i únic. Entre d’altres de les dades curioses sobre la cervesa és que el mateix material d’embotellament i transparència del vidre pot afectar en el gust final, a més que la pressió de l’hidrogen permet una bona quantitat d’escuma i una qualitat de bombolles òptima.
Tot això demostra que fer cervesa és tot un art, un ofici que en el món de l’antic Perú era delegat només a les dones de classe noble, sent justament el gènere femení el que més va destacar en els inicis de la història d’aquesta beguda pel que fa a la responsabilitat de la seva producció.
Per descomptat, al llarg de la història de la humanitat, la cervesa ha tingut connotacions negatives, com una beguda alcohòlica perjudicial per a la salut. No obstant això, investigacions recents, a part de les tradicionals que ja demostraven que posseeix un enorme valor nutricional, han reafirmat la tesi de què un bon consum responsable de la cervesa ajuda en la prevenció de problemes cardiovasculars i en el factor de ser víctima d’un accident vascular cerebral.
Segons Linda Badimón, directora del Centre d’Investigació Vascular a Barcelona, el consum de cervesa pot afavorir el rendiment de la funció cardíaca en l’àmbit global. Per la seva banda, Rosa Lamuela de la Universitat de Barcelona, sosté que “a la cervesa, hem trobat fins a 50 tipus de polifenols que ingerits en l’organisme, tenen efectes beneficiosos sobre la pressió arterial, els lípids o resistència a la insulina”. Els efectes són tan positius com el que representa la hidratació dels esportistes després d’una llarga activitat física, proporcionant a més d’aigua grans nivells de potassi.
Un altre dels mites que recentment han estat tombats per la comunitat científica és que l’anomenada panxa cervesera no té cap fonament real, ja que encara que és clar que el consum d’alcohol estimula l’augment de pes, la cervesa no és el factor principal en el desenvolupament d’aquesta condició, i menys mentre es faci un consum moderat. Segons aquestes investigacions, el suggeriment és que per a un home estàndard seria apropiat prendre dues cerveses diàries aproximadament, mentre que en les dones n’hi hauria prou amb una.
És tan enorme l’èxit de la cervesa a la nostra societat, que dia a dia els seus sabors es diversifiquen, igual que la seva gamma de productes, ja que avui és possible trobar fins gelats d’aquesta beguda i pols per ser barrejat amb aigua.
Cornudellaweb / PrioratDigital / Segle21.cat 1998-2017 