Generació YT

eric_lopez_png_110x133És evident que, des de fa un temps, convivim diàriament amb noves formes de comunicació. Xarxes socials i un munt d’aplicacions que, teòricament, ens fan a tots a vida més fàcil, són, avui, costums inseparables de gairebé tothom, o si més no, de les últimes generacions. Com a mètode d’expressió, YouTube és la que sense cap mena de dubte ha crescut més ens els últims anys. Com ja sabem, aquesta plataforma permet a tot usuari gravar vídeos i penjar-los a un canal propi. Com sempre, sabem que Internet significa “el que vulguis i quan vulguis“. Cap novetat, almenys fins aquí.

Que avui dia hi ha molta gent (especialment, jove) que viu de YouTube, tampoc és cap novetat. Ara bé, tot i que tothom pot crear contingut i compartir-lo, la majoria dels canals d’aquests usuaris són petits, sense massa subscriptors i sense massa visites; per tant, no és pas fàcil viure d’això. A vegades la sort, a vegades la bona promoció; però quasi sempre, allò que es manté a dalt és perquè té un bon contingut.

[pullquote]Defenso la varietat de contingut que una persona mateixa ha creat perquè és capaç de fer-ho, al carrer hi ha autèntics professionals de la comunicació[/pullquote]Per què dic quasi sempre? Doncs bé, YouTube s’està convertint en un tipus de televisió cada cop més rosa, on cada cop importa més què fa un, què fa l’altra, amb qui dorm aquest noi o noia, per on passeja, i fins i tot la part més fosca i oculta d’aquestes persones. Serà qüestió de temps que tinguem als quioscos una revista setmanal on se’ns narri amb tot detall la vida amorosa i sexual de cada youtuber? No sembla pas complicat, doncs algunes revistes ja han tret a la llum alguna informació sobre la vida íntima i personal d’alguns youtubers. Personalment, em fa ràbia veure com la informació es prostitueix d’aquesta manera. Sí, sempre ha existit això de vendre’ns tot allò que saben que ho comprarem, però això és un pas molt més gran: Estem parlant de YouTube, un món on ara està de moda criticar al veí amb acusacions que ves a saber si són certes o no, a sang freda i sense que importi res la veritat. Tots lluiten per aconseguir aquell famós clic que els hi doni diners, i el més trist és que existeixen canals on exclusivament es parla de la vida d’altres youtubers i aquest és l’únic contingut existent dintre d’aquests canals. No és indignant haver arribat a aquest punt?

Per a mi sí ho és. El contingut que ofereix YouTube és gairebé infinit, per a tots els gustos: Gameplays per als fanàtics dels videojocs, humorístics, terrorífics i misteriosos, sobre música o cinema… No hi falta de res. I em direu: Doncs si defenses que és bo que hi hagi de tot, per què no defenses també els “canals roses”? La resposta que tinc en ment és molt senzilla: Defenso la varietat de contingut que una persona mateixa ha creat perquè és capaç de fer-ho, de manera que veiem clar que, al carrer, hi ha autèntics professionals de la comunicació; i en conseqüència, autèntiques obres d’art en format audiovisual que, sense haver-nos adonat abans, podem descobrir el talent més ben guardat del nostre veí del costat, aquell que sembla sempre tan callat. En contraposició, doncs, no puc defensar la gent que intenta viure del talent dels altres.

YouTube dóna clares oportunitats a les ments més creatives, i bona part de tot el que circula en els últims mesos, ho està tirant tot per terra. Em sembla genial que les persones brillants puguin viure d’això, ja que a dia d’avui, ser youtuber o creador de contingut és una professió, tan vàlida i respectable com qualsevol altra (i fins i tot, bastant més que d’altres). El que per principis no puc defensar, és a la gent que inventa, malmet, o simplement s’ho fa per buscar i parlar dels youtubers més populars, sigui bé o malament, com si fossin paparazzis assalariats, amb la clara diferència de que la majoria d’aquests no estan preparats per a desenvolupar aquesta tasca.

Us imagineu tenir un talent, explotar-ho a YouTube, aconseguir fama en relativament poc temps i que de seguida comencin a aparèixer centenars o milers de vídeos parlant de vosaltres? Si sortir al carrer ja era complicat (bé, en part, fins aquí, us ho heu buscat), imagineu quan la vostra vida passa a ser 100% pública sense que l’hagueu tret a la llum i sense que l’hagueu ni tan sols autoritzat.

Aquí no acaba el tema. Fa uns dies que tenia aquest article al cap, i encara sort que no l’he publicat abans. YouTube aquests dies ha posat una sèrie de normes noves, que tota la comunitat youtuber haurà de respectar si no vol rebre penalitzacions i vol seguir vivint del seu contingut. En cas contrari, tard o d’hora, suposaria el tancament de tot aquell canal que no acatés les normes. Aquestes obligacions passen per no utilitzar un mal vocabulari, no utilitzar humor verd, no utilitzar material que inciti a sexualitzar, i un llarg etcètera. Això significa que ja no parlem de que no es permeti material pornogràfic (el qual sempre ha estat prohibit a YouTube), sinó de que una noia no pot sortir als seus vídeos ensenyant “més carn de la permesa“, o un noi no pot sortir sense samarreta. I jo em pregunto: Com es fa aquest filtre? On està el límit? Com se separa allò que és permès d’allò que no? Sí, també s’han imposat normes de bona convivència lògiques i bàsiques com la prohibició al maltractament o l’assetjament. No obstant, no hi ha cap punt on es digui que no es permet parlar de la vida dels altres i viure bé a costa d’aquelles altres persones, totalment desconegudes entre sí. I és que és clar, encara que no conegui a aquell a qui critico, ni tingui la informació ben contrastada… Ostres, quina vida més interessant que té!

La conclusió que personalment em queda de tot això és que YouTube va acostant-se a gran velocitat a la televisió que molts no volem. Abans, una plataforma destacada per la llibertat d’expressió, la llibertat d’informació i la puresa. Ara, no obstant, és un lloc on es permet la calúmnia i poc més. Informació excessivament innocent, informació gairebé exclusiva per a nens. Bé, per a nens i gent xafardera, és clar.

És cert que YouTube de moment només ha advertit i que és possible que aquestes amenaces quedin en res. Sigui com sigui, ja és indignant la proposta, i com no he deixat de comentar, més indignant és aquest rumb de YouTube a hores d’ara.

Poca cosa es pot fer; podem tenir per segur que YouTube podria ser una eina cultural meravellosa i potent, i tot i ser-ho, com acostuma a passar, es desaprofita per l’avarícia d’uns quants.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s