Maleïts pervertits

La recent publicació als mitjans de comunicació de la desarticulació a Tortosa d’una xarxa de pornografia infantil, ha tornat a posar sobre la taula un tema monstruós, d’aquells que posen els pèls de punta i dels quals no agrada parlar. Com si fer-ho fos políticament incorrecte o un tabú sobre el qual més val passar de puntetes. De manera massa recurrent, els mitjans es fan ressò d’operacions policials aquí i allà que acaben amb la detenció d’individus acusats d’aquesta mena de delictes, tan abominables que només de pensar-hi fan mal. Más de 80 detenidos por intercambiar pornografía infantil “de dureza extrema” (ABC, 17/10/2015)

Existeixen algunes dades tan esfereïdores que haurien de fer reflexionar a qualsevol persona que es digni de ser-ho. Segons l’associació Missing Children, a Europa desapareixen cada any més de 250.000 nens, dels quals es calcula que un 2,5% van a parar a mans de màfies de l’explotació sexual. Segons l’Europol, el 10% de les víctimes de pedofília són menors de 2 anys. Als Estats Units hi ha registrats 750.000 pedòfils, persones que es connecten cada dia per compartir arxius en línia. 466.000 nens van desaparèixer en aquest país l’any 2014. Segons l’associació Meter hi ha 552 associacions que reivindiquen els drets dels pedòfils. La pedofília: una plaga en crecimiento. (Alerta Digital, 21/05/2013). I per reblar el clau de la ignomínia i la infàmia, existeix l’anomenat dia de l’orgull pedòfil. Si, ho han llegit bé. Des de 1997, organitzacions pedòfiles com Ganymede (organització de la qual era membre Richard A. Gardner, creador de la Síndrome d’Alienació Parental) o Free Spirits, van començar a celebrar el seu dia, el Boylover International Day. España, a la cabeza de las redes de pederastia i pornografia infantil (Belelu.com, 21/01/2013).

[pullquote]A Europa desapareixen cada any més de 250.000 nens, dels quals es calcula que un 2,5% van a parar a mans de màfies de l’explotació sexual[/pullquote]L’escàndol de Jimmy Savile, presentador estrella de la cadena pública britànica BBC és un cas paradigmàtic. Al llarg dels seus 84 anys de vida va abusar d’almenys 214 persones d’entre 8 i 47 anys, fets que no li van impedir morir com un heroi nacional (El País, 11/01/2013). I el que és pitjor, ho va fer durant anys, davant la indiferència i covardia d’amics, companys de feina i coneguts (El País, 19/01/2014). Entre els 1.400 investigats hi havia 76 polítics, 178 personalitats de la televisió, cinema, música i ràdio i 7 estrelles de l’esport.

Això no és cap conte, es una realitat. Els motius pels quals la societat no es rebel·la, per què no surt al carrer a manifestar-se davant aquesta abominació humana igual com ho fa per altres qüestions com la sanitat, les retallades, els retards dels trens, la construcció d’una carretera o la independència de Catalunya són un misteri difícil d’entendre. Un ésser humà pot ser indiferent a qualsevol d’aquestes qüestions i té dret a ser respectat per la seva postura. Però davant la pornografia infantil, la pederastia o la pedofilia no hi cap la indiferència. Són crims que roben la innocència i l’ànima dels éssers humans més desprotegits i vulnerables, xuclant-los una vida que mai no podran viure. L’origen de tots els mals d’una societat malaltissa massa preocupada pel seu melic; els pecats que fan que la resta de pecats semblin petiteses.

“La pornografia infantil és un crim que arran del desenvolupament d’internet s’ha tornat molt difícil de perseguir, i on normalment en les operacions policials només s’arriba a la punta de l’iceberg, com a exemples gairebé anecdòtics. És un problema que sempre ha existit, però amb l’arribada de les noves tecnologies l’oferta s’ha tornat brutal, així com la demanda. Ens equivocaríem si penséssim que aquestes persones són diferents; són persones aparentment normals, amb les seves feines i que porten els seus fills a l’escola”. (Vicente Garrido, criminòleg i doctor en psicologia).

La prova del que diu el doctor Garrido la tenim ben aprop. Aquí a casa, al Priorat, concretament a Cornudella de Montsant. El febrer del 2010 la policia va detenir el ciutadà belga Patrick Jean H., sobre qui pesava una ordre europea de detenció i lliurament emesa per un tribunal de primera instància d’Anvers per violar durant cinc anys als seus dos fillastres. Treballava com a guia turístic a la zona de Montsant per a una empresa de Salou, i vivia a Cornudella des de feia com a mínim 5 o 6 anys, on pensava passar desapercebut. I ho va aconseguir, almenys temporalment. Un veí el va descriure com un home “seriós i molt callat”, i una altra veïna com “molt educat i normal”. El vaig conèixer, com la majoria de veïns de Cornudella. Un més de tants forasters que passen per aquí, viuen uns mesos o anys per la zona i després desapareixen. Una persona “normal”. No hi vaig arribar a parlar mai, però la seva imatge la tinc perfectament ubicada. El recordo a la Plaça de la Vila, mirant com els nens jugaven després de sortir de l’escola. Ara quan hi penso se’m remena l’estómac. Maleïts pervertits.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.